El Col·legi d’Advocats veu ‘dubtosos i qüestionables’ els arguments per a la detenció dels set CDR

La Comissió de Drets Humans de l’ICATER, l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Terrassa, ha signat un manifest per tal de defensar els drets fonamentals i humans i expressar el seu rebuig als actes del passat 23 de setembre, quan set persones van ser detingudes i empresonades sota l’acusació de terrorisme. En el manifest, es declara que aquest arrest va ser realitzat «a partir d’arguments dubtosos i qüestionables» i que les persones detingudes «no van ser assistides per lletrats des d’un principi». També s’esmenta que va haver-hi «greus filtracions mediàtiques de fets que formarien part de l’anomenat secret de sumari», abans de que els advocats dels acusats en tinguessin coneixement.

Els advocats i advocades de la comissió es refereixen a aquests actes com a «una onada repressiva que el sistema polític, mediàtic, policial i judicial està protagonitzant contra les llibertats individuals i col·lectives de la ciutadania». També es denuncia el que consideren una «vulneració de tots els drets que aquests actes suposen», que són els articles 3 (dret a la llibertat), 5 (dret a no patir tractes degradants), 7 (igualtat davant la llei i protecció per aquesta), 8 (recurs davant tribunals quan els seus drets siguin vulnerats), 9 (dret a no ser detingut arbitràriament), 10 (dret a ser escoltat per un tribunal imparcial) i 11 (dret a la presumpció d’innocència) de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Comissió de Drets Humans de l’ICATER condemna i censura aquestes actituds i dona suport a les companyes i companys que defensen els drets i llibertats de totes les persones.

L’exregidor Xavi Matilla és el nou arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona

L’exregidor de Terrassa i excandidat de Terrassa en Comú a les darreres eleccions municipals, Xavi Matilla, fitxa per l’Ajuntament de Barcelona i ocupa el recuperat càrrec d’arquitecte en cap del consistori de la capital catalana. L’alcaldessa Ada Colau s’ha fixat en els seus companys de files al Vallès per recuperar un càrrec que va eliminar en l’anterior mandat.

El lloc de treball és com una gerència que dependrà de l’àrea que engloba Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, dirigida per la regidora, Janet Sanz. Segons l’Ajuntament de Barcelona, amb aquest càrrec, designat per decret, es vol consolidar un model urbà iniciat el passat mandat, més transversal i que arribi a totes les àrees del consistori.

Xavi Matilla liderarà els projectes urbans estratègics de desenvolupament sostenible, ecologia, emergència climàtica i mobilitat, amb una mirada a escala local però també metropolitana i global, segons ha explicat el mateix Matilla.

TxT i ERC-MES presenten un programa de govern amb la vista posada al 2030

Una junta de govern extraordinària ha servit aquest dimarts per aprovar el programa de govern municipal per als propers quatre anys. El document és el full de ruta per al mandat 2019-2023 però neix amb una voluntat de canvi que va més enllà i que fixa la mirada en el 2030. Aquest pla s’estructura en 10 grans objectius que es concreten en 178 eixos d’actuació. Tots ells fixats sota el paraigües dels Objectius Globals de Desenvolupament Sostenible.

Els pilars d’aquest nou model que vol impulsar la coalició formada per Tot per Terrassa i Esquerra–MES són una sola ciutat, inclusiva i plural, formada per persones iguals en drets i diferents en maneres de viure. El govern també aposta per una ciutat vital i oberta que posi les persones al centre de les polítiques municipals. Un altre dels objectius és una ciutat feminista i diversa, compromesa amb els drets humans, la democràcia i les llibertats, però també garantint la seguretat. Tot plegat, amb el compromís amb el medi ambient, repensant l’espai públic i el disseny de la ciutat atenent a tots els barris, així com trencant l’efecte barrera que suposen les rieres. La millora de la neteja i la recerca de nous models de gestió de residus són altres reptes immediats, que s’afegiran a una administració oberta a tothom i amb polítiques transversals per crear riquesa, oportunitats i feina de qualitat.

En paral·lel, el govern ha anunciat que treballa en l’elaboració del projecte de pressupostos i ordenances fiscals per al 2020 que té previst presentar en breu.

Lluís i Rull, candidats al Senat i al Congrés per Junts per Catalunya

L’actual regidora de Junts per Terrassa a l’Ajuntament, Meritxell Lluís, serà la candidata número 2 de Junts per Catalunya al Senat. Lluís, esposa de l’ex Conseller empresonat Josep Rull, anirà darrera de Roger Español el cap de llista que va perdre un ull en les càrregues de l’1 d’Octubre. El Consell Nacional de la formació ha ratificat aquest dissabte la configuració de les llistes de cara a les eleccions espanyoles del pròxim 10 de novembre. Per la seva banda l’exregidor terrassenc, Josep Rull, repetirà en aquestes eleccions com a cap de llista per Tarragona de Junts per Catalunya al Congrés.

Els seus companys empresonats Jordi Sánchez, Quim Forn i Jordi Turull encapçalen les llistes de Barcelona, Girona i Lleida. Des de la formació política s’ha remarcat que l’elaboració de les llistes responen a una unitat d’acció real en defensa dels drets civils i dels companys presos i exiliats. I també a crear les condicions propícies per exercir el dret a l’autodeterminació. El terrassenc Lluís Puig, ara a Brussel•les, també va a les llistes de Junts per Catalunya, en el número 30 per Barcelona.

La Fundación NPH i Mans Unides narren en un film com es viu a Haití, 9 anys després del terratrèmol

La pel•lícula “Haití, un compromiso recíproco” s’ha projectat aquest passat divendres a la Biblioteca Central. El film narra l’impacte de la feina de dues Organitzacions No Governamentals, la Fundación Nuestros Pequeños Hermanos (NPH) i Mans Unides, sobre la vida de milers de nens i joves en aquell país.

Concretament, la pel•lícula parla de la construcció d’una pista poliesportiva a Cité Soleil, un dels barris més pobres de la capital, després del terratrèmol de 2010. Al voltant d’aquesta pista i prenent com a referència l’esport, la Fundació implementa projectes de salut comunitària, nutrició i desenvolupament

Tres d’aquests nois haitians han visitat Terrassa per explicar en primera persona com han estat aquests 9 anys a les seves vides.

Mesures per revitalitzar el comerç de proximitat incloses al Programa de Govern

Els botiguers de Sant Pere Nord, la llibreria La Temerària i els locals buits de l’històric carrer Sant Pere han encès totes les alarmes sobre la crisi del comerç local o de proximitat. El consumidor ha canviat els hàbits de compra (prefereix els grans centres comercials o per Internet) i el centre i els barris de Terrassa i, de la gran majoria de ciutats, corren el perill de desertitzar-se.

El Programa de Govern pels propers 4 anys es presentarà en els propers dies. Les mesures per fomentar el comerç de proximitat tenen en aquest document, segons la regidora Jennifer Ramírez, un capítol específic.

Entre els punts a treballar per revertir aquesta situació i en destaca dos. Primer, la creació d’Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs), -també conegudes amb l’acrònim anglès de BIDs (Business Improvement Districts)- reglamentades en la futura llei comercial catalana.

La segona mesura destacable és la creació d’itineraris comercials aprofitant que la Revolució Verda que està en marxa farà créixer el centre de la ciutat.

El Programa de Govern també recull altres mesures: elaborar un cens de locals buits i un pla comercial de ciutat, parlar amb els propietaris perquè rebaixin els preus dels lloguers, potenciar el sector amb campanyes de sensibilització ciutadana i fomentar l’associacionisme, establir uns serveis bàsics a totes les zones o eixos i treballar per a la professionalització del sector.

Ramírez ja s’ha reunit amb els comerciants de diferents eixos i comparteix les seves preocupacions i demandes. Assegura però que les mesures s’implementaran a poc a poc i sumant esforços per aconseguir revitalitzar el sector.

Terrassa i l’empresa Humantiks participen en la jornada Innpulso Emprèn a Madrid

El regidor d’Economia Social i Innovació de l’Ajuntament de Terrassa, Josep Forn, ha fet aquest dimarts al matí la salutació institucional de la jornada Innpulso Emprèn IV Trobada d’Alcaldes i Alcaldesses amb la Innovació, juntament amb l’alcalde d’Ermua i copresident de la Red Innpulso, Juan Carlos Abascal; la directora general d’Investigació, Desenvolupament i Innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Teresa Riesgo; i el regidor d’emprenedoria, ocupació i innovació de l’Ajuntament de Madrid, Ángel Niño.

Posteriorment, el regidor ha intervingut, representant la ciutat de Terrassa, juntament amb Frank del Águila Espejo, cofundador de Humantiks, empresa especialitzada en el desenvolupament de serious games amb tecnologies de realitat virtual i realitat augmentada per a les àrees d’educació, formació i salut.

La jornada Innpulso Emprèn ha reunit a Madrid alcaldes i alcaldesses a més de pimes, micropimes i startups que han estat seleccionades a cadascuna de les ciutats membres de la Xarxa Innpulso per promocionar-les i visibilitzar-les i facilitar el seu accés a mercats potencials i a possibles inversors, a més de potenciar l’intercanvi d’experiències en la promoció i suport a la innovació des de l’administració locals.

Durant l’acte s’han lliurat dos guardons al projecte més innovador i al projecte amb major projecció de futur i un reconeixement especial al projecte més “influencer”, que millor difusió ha fet a xarxes socials.

[Fotos:  Javier J. Pérez Pardo – Grupo Estilo Propio]

El model de comerç urbà, a debat a Vitoria-Gasteiz amb la participació de Terrassa

El tinent d’alcalde de Promoció econòmica i Projecció de la ciutat, Isaac Albert, ha participat aquest dimarts al matí en la VII Jornada d’Innovació i Emprenedoria amb el títol «La evolución de las ciudades; Motor del comercio urbano», organitzada per Aenkomer, Empresarios/as de Comercio y Servicios de Álava, que s’ha celebrat a Vitoria-Gasteiz.

El tinent d’alcalde ha intervingut primer amb una exposició sobre el posicionament de les ciutats i l’estratègia comercial de les ciutats, juntament amb representants d’Elche, Logroño i Vitoria-Gasteiz. Posteriorment, també ha pres part a la taula rodona «Cuál es el futuro del comercio, la hosteleria y los servicios en entornos urbanos?», amb les mateixes ciutats, a més de representants de la Diputació Foral d’Álava i del Gobern Basc.


[Fotos: Aenkomer]

Terrassa commemora l’1-O en plena mobilització independentista

Centenars de persones s’han concentrat aquest dimarts al vespre al Raval de Montserrat per commemorar l’1 Octubre. Convocats pels partits i entitats sobiranistes, les proclames més escoltades han estat en favor dels Comitès de Defensa de la República i per l’absolució dels independentistes empresonats. Acompanyats de l’habitual cantada pels polítics que són a la presó, els convocants han llegit un manifest on es reivindica el mandat que va sortit del referèndum d’autodeterminació d’ara fa dos anys.

Ara, les entitats sobiranistes fan una crida a la mobilització constant a l’espera de la sentència del Suprem, i denuncien una regressió de drets i llibertats fonamentals, en un Estat que exerceix, diuen, una violència creixent cap a l’independentisme. Entitats i partits independentistes es refermen en continuar treballant de forma pacífica fins aconseguir la independència de Catalunya, exigint el mandat que va sorgir de les urnes l’1 d’Octubre d’ara fa dos anys. A l’acte s’ha passat un resum de la jornada de votació del 2017, arrencant crits de desaprovació davant la violència policial i aplaudiments amb les imatges de les urnes i dels participants en la votació.

La imminent sentència del judici al ‘procés’ marca el segon aniversari de l’1-O

A Terrassa, segons xifres de la Generalitat, 60.294 persones van votar en el referèndum de l’1 d’octubre, fa tot just dos anys. Va ser una jornada llarga i semblant a molts d’altres municipis: l’arribada de matinada, i d’amagat, de les urnes; la visita del mossos als centres de votació; problemes informàtics a primera hora del matí i cues, moltes cues de votants. A Terrassa, però, no hi va haver càrregues policials. Dos dels votants terrassencs eren membres del govern català: Josep Rull, aleshores conseller de Territori i avui a la presó; i Lluís Puig, conseller de Cultura el 2017 i que pocs dies després va marxar a Bèlgica eludint la justícia espanyola.

Tots dos exemplifiquen el devenir d’aquell govern encapçalat per Puigdemont. El va substituïr l’executiu de Quim Torra, sorgit de les eleccions convocades poc després per Mariano Rajoy i l’aplicació del 155.

En aquests dos anys el conflicte que va originar aquell 1 d’octubre segueix latent. El segon aniversari coincideix amb l’empresonament de set membres dels CDR acusats de terrorisme i la inminent sentència del Tribunal Suprem sobre el procés.

A Terrassa hi ha convocada una concentració a les 20h del vespre al Raval de Montserrat per commemorar els dos anys de l’1 d’octubre.