Ballart sobre les tarifes de l’ATM: «Si no ens escolten pensarem alternatives per mobilitzar-nos»

L’alcalde Jordi Ballart no ha descartat mobilitzacions per reclamar un tracte més just, ha dit, en la revisió tarifària del transport metropolità. Ja fa uns dies que l’equip de govern va fer un comunicat per denunciar, al seu parer, l’impacte negatiu en la mobilitat entre Terrassa i el seu entorn, principalment per la pujada dels títols que utilitzen les persones que no es desplacen diàriament i per no poder compartir la T-10. La queixa, ha dit Ballart, es traslladarà directament a la Generalitat.

Els aparcaments soterrats s’apujaran un 0,1 per cent segons l’IPC

Els 8 aparcaments soterrats públics o gestionats per concessió s’apujaran el 2020 un 0,1 per cent, segons l’Índex de Preus al Consum, l’IPC. Els aparcaments estan situats al centre i tota la seva corona com a la plaça Vella, al Raval de Montserrat, la plaça del Progrés, el Vapor Ventalló, a la plaça del Doctor Robert i a la plaça Lluís Companys. I també en algun districte com el de l’Avinguda de Barcelona, al llindar amb Ca n’Anglada i la plaça Primer de Maig, a Sant Pere Nord.

L’augment respon a la revisió anual de tarifes que contempla el plec de condicions per a la gestió dels aparcaments. També s’actualitzarà el preu de les places llogades. El ple aprovarà aquest augment amb l’abstenció del PSC i de Junts per Terrassa que així han votat en la Comissió de Territori, prèvia al ple, celebrada aquest dilluns. D’altra banda el ple ratificarà una resolució del passat mes de juliol per la qual tornarà al patrimoni municipal un solar del carrer Torrent, al barri de Pere Parres, on fa més d’una dècada s’hi aixecava la fàbrica de treball especial Amat Roumens.

Un tràmit a requeriment dels registradors de la propietat.El terreny, ara propietat d’una societat vinculada al BBVA, tornarà a ser de l’Ajuntament perquè en 12 anys la finca no s’ha destinat a la construcció d’habitatge en règim de protecció oficial, principal acord signat el 2007 amb l’extinta Caixa Terrassa.

La reversió del terreny permetrà fer efectives algunes de les polítiques d’habitatge del nou Ajuntament i posar a disposició de la ciutat més habitatge digne i assequible. Finalment la Comissió de Territori també elevarà al ple el nomenament dels cinc membres que formaran part del Consell d’Administració de l’entitat “Terrassa, cicle de l’Aigua, EPEL”

Taigua invertirà el 2020 més de tres milions d’euros en la millora del servei

L’Ajuntament considera un ‘gran èxit’ el primer any de funcionament de Taigua, l’empresa pública que va prendre el relleu de Mina Aigües de Terrassa com a concessionària de l’aigua a la ciutat. En una roda de premsa el govern municipal ha lloat els beneficis de la remunicipalització de la gestió de l’aigua: més transparència, control i més inversió en la millora del servei.

En aquest primer any Taigua ha invertit 1,125 milions d’euros al servei. L’any que ve es preveu que pugui invertir-ne més de 3 milions, un milió dels quals, aproximadament, abans es repartien els accionistes de l’empresa privada. Les prioritats es dirigiran cap a la millora informàtica, el canvi de canonades i la millora del gust de l’aigua. Els compromisos de Taigua se centren també en l’anomenada ‘revolució verda’.

Les tarifes de l’aigua es mantindran, un any més, congelades i també la tarifa social. Al 2020 s’incorporaran noves mesures dirigides a les persones més vulnerables com l’ampliació fins el 100% de la bonificació de la quota del servei. Dels quatre contenciosos administratius entre l’Ajuntament i Mina, només en queda un en procés, el desfavorable al consistori i que està recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El 2023 està previst traslladar les dependències de Taigua, on hi treballen un centenar de persones. L’Ajuntament està estudiant la nova ubicació però l’alcalde no ha descartat la construcció d’un nou edifici emblemàtic de la ciutat.

VOX commemora el 41è aniversari de la Constitució a la plaça del Progrés

Una vintena de persones s’han apropat aquest dissabte a la tarda a la carpa de VOX Terrassa, instal·lada a la plaça del Progrés, en homenatge al 41è aniversari de la Constitució espanyola.

Un acte on s’han llegit alguns articles de la carta magna i on s’hi podien comprar banderes espanyoles, encenedors o polseres.

L’himne nacional espanyol ha posat fi a aquest acte del partit d’extrema dreta celebrat a la mateixa hora que els cants per la llibertat del Raval de Montserrat.

N»hem parlat amb Jesús Rodríguez, coordinador de VOX a Terrassa (vegeu-ne vídeo).

Unes 200 persones es manifesten per demanar més residències públiques a Terrassa

Unes 200 persones s’han manifestat aquest matí a Sant Pere Nord per demanar més residències públiques a la ciutat. La marxa l’ha convocat la Comissió de Residències Públiques, que denuncia que a Terrassa només hi ha una residència pública i en canvi 30 de privades. També es queixa que la llista d’espera per a una plaça sigui d’entre 2 i 6 anys. A la capçalera de la manifestació hi ha assistit la regidora de Salut, Mònica Polo, que ha dit que l’Ajuntament està a l’espera de reunir-se amb la Generalitat per tirar endavant les dues residències públiques projectades a Sant Pere Nord i a Ca n’Anglada. La protesta ha tingut el suport d’entitats com els Iaioflautes, Marea Blanca i el Moviment per unes Pensions Dignes.

TxT i ERC-MES demanen a ATM una revisió de la política de tarifes pel transport metropolità

Els grups municipals de Tot per Terrassa i ERC-MES impulsen un acord plenari per demanar a l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) que revisi la política de tarifes pel transport metropolità per a l’any 2020 i que hi inclogui una solució per a la zonificació a Terrassa.

El govern municipal va anunciar la setmana passada que troba mancances i defectes en la política de tarifes de l’ATM per a l’any 2020, sobretot perquè Terrassa es manté a la zona 3. Tot per Terrassa i ERC-MES han optat per tornar a fer una declaració plenària per pressionar l’ATM a cercar una solució temporal mentre el nou títol de transport no sigui una realitat. També requereixen a l’ATM l’anul·lació de l’ús unipersonal i la revisió del cost dels títols de transport, ja que creuen que aconsegueix l’efecte advers al desitjat, que era promoure l’ús del transport públic.

La proposta, presentada com acord de junta de portaveus, ja ha estat presentada a la resta de grups municipals a l’espera d’un posicionament unànime.

Javier González: «L’augment de tarifes del transport metropolità va contra les famílies»

El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Terrassa, Javier González, ha afirmat aquest dilluns que «l’augment de tarifes del transport metropolità va contra les famílies», ja que la t-10 (ara t-casual) incrementarà el preu un 11% i passarà a ser unipersonal a partir del pròxim gener.

González ha qualificat aquest canvi d'»injustificat», i afirma que el fet que sigui unipersonal encarirà més el transport familiar, fins al punt que resultarà més econòmic traslladar-se en cotxe. També ha parlat del fet que Terrassa segueix sent zona 3, acusant al Govern de la Generalitat de JxCat i ERC de fer-se el sord davant la denúncia d’aquesta situació.

Finalment, González ha criticat «el secretisme» amb el qual Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha realitzat aquesta revisió de tarifes: «el 31 d’octubre va haver-hi consell d’administració de TMB i no es va donar cap informació sobre les noves targetes de mobilitat, tan sols es va presentar el pressupost».

Tot el barri de Les Fonts serà de Terrassa, que annexarà la part de Sant Quirze el 2022

El barri de Les Fonts està dividit en dos termes municipals: el de Terrassa i el de Sant Quirze. Aquesta situació canviarà el 2022, quan el procés que els dos ajuntaments han acordat iniciar culmini i tot el barri passi a ser de Terrassa. D’aquesta manera es dóna resposta a una demanda històrica dels veïns, que veien com els serveis municipals canviaven segons si es vivia a una vorera a o l’altre. La simplificació i l’eficiència territorial requereix que tot Les Fonts sigui de Terrassa. El nucli de Sant Quirze està més allunyat i és més petit.

Aquesta annexió l’han fet pública l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart i l’alcaldessa de Sant Quirze Elisabeth Oliveras.

La demanda veïnal ve de lluny, encara les converses formals entre els dos municipis per solucionar aquest problema no es van iniciar fins el mandat anterior. Es van truncar, però, quan Ballart va deixar l’alcaldia.

2.300 habitants i una hectàrea
El procés formal començarà amb una resolució als dos plens aquest desembre. Després es crearan dues comissions politico-tècniques de treball i estudi i un procés participatiu que, segons el calendari previst, haurien d’acabar a finals del 2021, quan la Generalitat faci l’aprovació definitiva. Terrassa tindrà 2.300 habitants i una hectàrea més.

Ballart ha dit que hi ha altres anomalies territorials per solucionar i ha recongut que Can Trias és un cas similar al de Les Fonts, però que des de Viladecavalls no han trobat gaire predisposició a parlar-ne.

Malestar municipal per la revisió tarifària del transport metropolità

El Govern Municipal de Terrassa vol expressar el seu malestar per la revisió tarifària del transport metropolità, en considerar que tindrà un impacte negatiu en la mobilitat entre Terrassa i el seu entorn, principalment per la pujada dels títols de transport que utilitzen les persones que no es desplacen diàriament i per l’eliminació de la possibilitat de compartir la T-10.

L’ATM va fer pública ahir la nova política tarifària per a l’any 2020 i una nova denominació de títols de transport, pendent d’aprovació el proper dia 10 al Consell de la Mobilitat i el proper dia 12 al Consell d’Administració de la mateixa ATM. Els canvis més significatius afecten a la T-10, a la T-mes i a la T50/30, que canvien la seva denominació i característiques. La T-10 passa a denominar-se T-casual i passa a ser unipersonal, i la T-mes i la T-50/30 passen a ser substituïdes per la T-usual, que baixa de preu però només surt a compte per als usuaris més habituals.

El Govern municipal lamenta especialment la pujada de les targetes que utilitzen aquelles persones que viatgen menys sovint. En aquest sentit, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha dit: «L’ATM ha optat per un model tarifari que sembla destinat a penalitzar les persones que no es desplacen cada dia, però que representen un percentatge molt important del total de desplaçaments. Amb aquestes tarifes -ha afegit l’alcalde- moltes d’aquestes persones optaran per tornar al transport privat, que és just el que s’hauria d’evitar». Ballart ha valorat positivament la rebaixa en els títols utilitzats pels viatgers diaris, però ha lamentat que es faci «a costa dels que no son diaris, fins i tot dels que es desplacen a una altra ciutat 3 cops per setmana».

L’alcalde s’ha referit també al greuge de la ubicació de Terrassa en la zona tarifària 3: «L’impacte del nous sistema tarifari ve a afegir-se al problema de la zona tarifària, que la Generalitat es nega a canviar, i mentre seguim esperant la TMobilitat, que segons la Generalitat hauria de compensar, ni que sigui parcialment, la injustícia de les zones tarifàries, però que no fa més que endarrerir-se i comencem a dubtar si arribarà mai» ha dit Ballart. L’alcalde ha volgut afegir que es proposarà un acord per al proper Ple municipal tant per rebutjar la revisió tarifària, com per tornar a reclamar la zona tarifària 2 per a la ciutat.

Primera Audiència Pública per explicar el Programa de Govern

L’Ajuntament augmentarà en 40 milions d’euros el pressupost municipal en els pròxims tres anys. Això permetrà complir amb la proposta regenerativa de canvi del nou Govern amb una política d’esperança, feminista, en una ciutat unida però diversa i amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Així ho ha dit l’alcalde de Terrassa en la primera Audiència Pública per presentar el Programa de Govern que s’ha fet aquest dimarts al Centre Cívic Montserrat Roig.

L’alcalde ha estat acompanyat per cinc tinents d’alcalde i alguns regidors que han anat desgranant els detalls del pressupost i de l’extens programa per als pròxims quatre anys. Després de les intervencions, algunes de les més de 200 persones presents a l’Audiència han pogut formular al Govern aquelles qüestions que més els preocupen. En el debat s’han plantejat des de els grans reptes de ciutat com les polítiques de gènere, l’urbanisme o el tractament de les rieres, fins a les incidències més locals i aspectes com l’ensenyament, la seguretat o els equipaments i els serveis municipals.

Unes preguntes han estat aclarides en el mateix moment, algunes han servit per aportar idees al Govern, mentre que d’altres s’han incorporat a les agendes dels regidors. Segons les ordenances l’alcalde haurà de fer una nova Audiència Pública el tercer any de mandat, per donar explicacions sobre el programa de Govern i els objectius assolits.