Durant la segona meitat del segle XIX era habitual observar extensions de vinyes integrades en el paisatge de Terrassa i els seus voltants. De fet, junt amb el Bages, la comarca concentrava la major producció de vi de tot Catalunya. Tant és així, que fins i tot existia una varietat de raïm propi de la ciutat, anomenat «el terrassenc» o, també, que el primer cava que es va elaborar en tot el país, el va produir Pau Galí, viticultor egarenc, el 1850. És en aquest pretext que l’Ajuntament de Terrassa es proposa ara recuperar la memòria agrícola de la ciutat, amb la plantació de vinyes de ceps per acabar produint vi. Tot i que els fruits no arribaran fins d’aquí uns anys, el projecte ja fa un temps que es va llaurant el terreny.
Des de l’Ajuntament destaquen els avantatges d’aquest tipus de cultiu i la seva adequació amb la geografia de la ciutat. L’objectiu és ara obtenir els permisos per poder començar a plantar ceps en alguna finca municipal i així algun dia acabar recuperant la varietat de raïm terrassenc. Qui sap, doncs, si d’aquí un temps, Terrassa serà també una ciutat de referència en el sector vinícola, amb la seva pròpia denominació d’origen.
00adminadmin2021-02-03 00:00:002021-02-03 00:00:00L’Ajuntament treballa per implantar vinyes municipals i recuperar una varietat de raïm
Aquest dilluns hi ha hagut Cants per la Llibertat al Raval malgrat la prohibició de la junta electoral de fer actes en favor dels presos polítics, exiliats i represaliats durant la campanya electoral. Els habituals d’aquesta convocatòria de l’ANC i Òmnium s’hi han aplegat com de costum a quarts de vuit, cridats pel Consell Local per la República. L’ens considera que aquesta decisió és un nou atac a la llibertat d’expressió i a la llibertat política. Davant d’això, insta a desobeir i convida a tothom a celebrar aquestes trobades, això sí, complint amb les mesures anti covid-19.
00adminadmin2021-02-02 00:00:002021-02-02 00:00:00Aquest dilluns hi ha hagut Cants per la Llibertat malgrat la prohibició de la junta electoral
Aquest dilluns els presos del procés que, de moment, poden gaudir del tercer grau penitenciari, han fet un acte al Palau Robert de Barcelona per cridar a la participació en les properes eleccions del 14 de febrer. Ha estat la primera vegada que s’ha pogut veure junts els 9 líders independentistes, entre ells el terrassenc Josep Rull, des de la celebració del judici, al 2019. El grup ha llegit un manifest per demanar a tothom que voti per acabar amb la repressió, per l’amnistia i pel retorn dels exiliats. Tots nou han coincidit en reclamar una estratègia compartida de l’independentisme.
00adminadmin2021-02-02 00:00:002021-02-02 00:00:00Els presos independentistes fan una crida a la participació el proper 14 de febrer
ERC aposta per la creació d’un nou hospital en l’àmbit de Rubí i Sant Cugat durant la propera legislatura. Aquest equipament, que els republicans volen que s’integri a la xarxa pública sanitària, permetria descongestionar de pacients els hospitals de Terrassa.
Aquesta proposat l’ha formulat ERC davant les obres del que serà el futur CAP de Can Roca i on ha posat en valor la feina feta pel Departament de Salut els darrers anys. Els independentistes han explicat que en aquesta legislatura la Generalitat ha revertit les retallades en sanitat que van començar el 2010. Isaac Albert ha posat com a exemple el finançament del Consorci Sanitari de Terrassa.
ERC també ha remarcat la creació de dos nous centres d’urgència d’atenció primària a Terrassa aquest 2021 i el pressupost en Salut el 2020, que ha estat de més de 13.000 euros, marcant un màxim històric.
00adminadmin2021-02-02 00:00:002021-02-02 00:00:00ERC proposa la creació d’un nou hospital a la zona de Rubí i Sant Cugat
Aquest 1 de febrer, fa 50 anys d’un concert històric del cantant de folk americà Pete Seeger, a l’ara pavelló de l’Sfèric de Terrassa. Va ser un concert memorable en plena dictadura franquista que només va registrar problemes d’accés per la gran afluència de públic. El concert presentat pel cantautor Raimon estava organitzat per la desapareguda i icònica llibreria l’Àmfora, Òmnium i Amics de les Arts. I era en benefici del Comitè de Solidaritat amb els Presos, entitat vinculada a Càrites de la Parròquia de Sant Llorenç. La majoria dels treballadors empresonats era per organitzar-se sindicalment i enfrontar-se així al règim colpista.
En la data de l’aniversari del concert, la Fundació Torre del Palau en reclama una placa commemorativa a la cantonada dels carrers Faraday i Watt. El règim feixista s’anava afeblint tot i signar penes de mort fins el darrer moment, i molts joves reivindicaven més justícia social, llengua i pàtria i una llibertat que el règim tenia segrestada. Esdeveniments com aquell representaven una alenada d’esperança i llibertat sobretot pel jovent de l’època.
Es calcula que finalment més de 3.000 persones vingudes d’arreu van omplir el pavelló pel concert de Seeger que van pagar una entrada entre les 30 i les 200 pessetes. Entre el públic uns joveníssims Lluís Llach, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra entre d’altres. Els “grisos”, la policia armada franquista, va fer acte de presència a peu i a cavall, sense actuar, segons relata Josep-Maria Font i Gillué, amb motiu de l’aniversari. Seegen va cantar èxits com «Guantanamera» escrita per un home a l’exili, «Wimoweh», «El desembre congelat», «Little boxes», «Last train to Nuremberg” junt amb una trentena de temes internacionals, molts corejats pel públic. Seegen va cloure el recital amb «We Shall Overcome».
Les introduccions i comentaris a les cançons van ser traduïdes per un estudiant d’econòmiques viatjat als Estats Units, Jordi Llopart. La prensa de l’època, tant la de Terrassa com la de Barcelona, es va fer ressò del concert amb una particular cobertura. El concert es produïa en un context històric especial, informa Font i Gillué. El desembre de 1970 se celebrava el Consell de Guerra a Burgos contra setze militants d’ETA on es “sortejaven” cinc penes de mort finalment commutades gràcies a la pressió internacional. Al novembre de 1971 es feia la primera sessió de l’Assemblea de Catalunya a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i el març de 1974 s’executava al militant del MIL, Salvador Puig Antic.
El 1975 mor el dictador i al 1976 el PSUC celebra en el mateix pavelló el seu primer míting multitudinari. Mentrestant a Terrassa els obrers de les grans fàbriques s’organitzen en els primers nuclis dels principals sindicats, i entitats com les organitzadores destaquen en la seva lluita antifranquista i pel retorn de la democràcia. Des de la Fundació Torre del Palau es fa una crida a totes aquelles persones que tinguin documents gràfics de l’actuació de Pete Seeger a Terrassa, un esdeveniment històric “protagonitzat per un home senzill, antibel•licista, defensor dels drets humans i per la preservació del planeta”, conclou Josep-Maria Font i Gillué.
00adminadmin2021-02-01 00:00:002021-02-01 00:00:00L’històric concert de Pete Seeger a Terrassa, compleix 50 anys
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart s’ha reunit aquest matí de dilluns amb una delegació de la Junta de l’ONG Vida Significativa, encapçalada pel seu president, Xavier Caparrós.
La trobada ha servit perquè aquesta entitat li hagi presentat a l’alcalde els seus objectius i els seus projectes de futur, com ara el projecte anomenat «Casa d’Acollida», adreçat a mares i els seus fills i filles que es trobin en situació de màxima vulnerabilitat i desprotecció social.
La reunió, que s’ha fet a la seu d’Alcaldia, ha comptat també amb la presència de la regidora de Polítiques de Gènere, Núria Marín.
00adminadmin2021-02-01 00:00:002021-02-01 00:00:00L’ONG Vida Significativa treballa en el projecte «Casa d’Acollida»
El Mercadal de Les Fonts ha estat el punt escollit per Ciutadans en aquest primer diumenge de campanya electoral. La formació carbassa hi ha instal·lat una carpa amb la presència de la regidora terrassenca Isabel Martínez, número 10 a la llista per Barcelona. També l’acompanyava el portaveu del grup municipal de Ciutadans al ple, Javier González. El mercat presentava una imatge molt diferent a la d’abans de la pandèmia, únicament amb parades d’alimentació. Des de Ciutadans, però, hi han volgut ser presents amb un missatge on han prioritzat el seguiment de les mesures sanitàries per davant de les consignes de partit, centrant-se en animar a la participació per correu.
Ciutadans insisteix que la gran majoria d’accions de campanya les faran de manera telemàtica, sense grans mítings multitudinaris i restringint els actes presencials a la instal·lació de carpes com la d’aquest diumenge a Les Fonts.
00adminadmin2021-01-31 00:00:002021-01-31 00:00:00Isabel Martínez, candidata egarenca de Ciutadans, fa una crida al vot per correu des del Mercadal de Les Fonts
Protesta antifeixista aquest diumenge al matí contra una carpa de Vox al barri de Ca n’Anglada. Unes 80 persones s’hi han concentrat, convocades per l’assemblea local d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Terrassa, que fa pocs dies que s’ha activat i que ja compta amb més d’un centenar d’activistes.
La concentració s’ha convocat per rebutjar, segons l’organització, els discursos «feixistes, racistes, islamòfobs i misògins» de Vox, que a les últimes eleccions generals va superar els 8.600 vots a la ciutat.
Els activistes han repartit fulletons on explicaven els motius pels quals consideren que Vox no hauria d’estar a les institucions. Tot i que no es preveia una concentració davant de la parada, finalment els manifestants s’han repartit per la plaça, just davant de la carpa, protegida per un cordó dels Mossos d’Esquadra.
La carpa de Vox era el primer acte de campanya del partit a la ciutat. La formació d’extrema dreta preveu organitzar parades informatives per tota la ciutat, amb la presència dels afiliats locals i, també, d’alguns dels candidats per la demarcació de Barcelona.
00adminadmin2021-01-31 00:00:002021-01-31 00:00:00Concentració d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme davant d’una carpa de Vox a Ca n’Anglada
Aquest dissabte al matí la CUP ha presentat campanya a Terrassa. Des d’una carpa ubicada al Raval de Montserrat, a la cantonada amb el carrer de la Unió, l’egarenca Maria Sirvent ha estat l’encarregada d’explicar com afronta les eleccions la formació anticapitalista. Sirvent, número 7 a la llista per Barcelona que encapçala Dolors Sabater, ha reivindicat l’origen municipalista i de lluites col·lectives de la candidatura, alhora que ha identificat la CUP com l’única força de l’independentisme que pot fer avançar el país tant en l’àmbit social com nacional.
La campanya de la CUP a Terrassa continuarà aquest dimarts a la tarda amb un acte al Centre Cívic Montserrat Roig amb la número 3 per Barcelona, Eulàlia Reguant, i de nou Maria Sirvent. Els cupaires també preveuen un acte final davant dels Jutjats de Terrassa amb el número 4 de la candidatura, Xavier Pellicer, per parlar sobre immigració i repressió.
00adminadmin2021-01-30 00:00:002021-01-30 00:00:00Maria Sirvent inaugura la campanya de la CUP a Terrassa des del Raval de Montserrat
Més de 200 persones s’han aplegat aquest dissabte al Raval de Montserrat amb motiu dels Cants per la Llibertat que han celebrat el retorn de Josep Rull. La presència de l’exconseller egarenc ha estat la sorpresa d’una cantada que ja havia de ser especial per la participació del cantautor d’Alzira Joan Amèric. Just l’endemà d’haver aconseguit de nou el tercer grau, Rull ha volgut acudir a la cita per agrair en persona el suport i la constància dels cantaires. L’acompanyaven Meritxell Lluís i també el conseller d’Interior Miquel Sàmper.
Per la seva banda, Joan Amèric ha interpretat algunes de les seves cançons, començant per «Perquè soc poble». D’aquesta manera complia amb un compromís que va adquirir a l’acceptar la invitació rebuda quan va visitar Terrassa en el concert del 25è aniversari de l’Associació d’Amics del Centre Parroquial Santa Creu amb Maria del Mar Bonet. Amèric havia tornat a Terrassa el passat mes de desembre per oferir una altra actuació al Teatre Principal. Llavors va ser impossible quadrar agendes, un deute que ara ja ha complert.
Excepte algunes edicions telemàtiques per l’obligació de complir amb les restriccions de la pandèmia, els Cants per la Llibertat se celebren al Raval de Montserrat cada dia des del 14 de novembre de 2017 per reivindicar la llibertat dels presos independentistes.
00adminadmin2021-01-30 00:00:002021-01-30 00:00:00Josep Rull i Joan Amèric participen dels Cants per la Llibertat més multitudinaris dels darrers mesos
