Els candidats i portaveus polítics de Terrassa voten seguint les franges horàries recomanades

La gran majoria de polítics egarencs han optat per votar entre les 12h i les 14h, quan arrencava la franja horària recomanada per al vot de la població general. Una de les primeres a passar per l’urna ha estat la presidenta de l’agrupació local del Partit Popular, Marta Giménez, número 25 a la llista que encapçalava Alejandro Fernández. Giménez ha dipositat el vot a l’Escola Pia a les 12h. A la mateixa hora, però a la Sala Muncunill, qui exercia el dret a vot era la portaveu del grup municipal de Junts per Terrassa a l’Ajuntament, Meritxell Lluís. Ho ha fet acompanyada del seu marit, l’ex conseller Josep Rull, i també de Montserrat Caupena, número 66 de Junts per Catalunya. Mitja hora més tard ha estat el torn d’Eva Candela, número 18 per Barcelona del Partit dels Socialistes. Candela ha votat a l’escola Bisbat d’Egara. També hi havia candidata egarenca a la coalició entre la CUP i Guanyem: Maria Sirvent, en la setena posició de la candidatura. L’ex regidora ha votat pels volts de dos quarts de dues del migdia a l’Institut Montserrat Roig. Per Esquerra Republicana, el portaveu municipal, Isaac Albert, ha estat dels darrers a votar: ho ha fet a les 14h al Recinte Firal.

I és que en unes eleccions on el vot per correu s’ha disparat a nivells inèdits, només dos dels representats de la ciutat a les llistes electorals d’aquest 14F han optat per aquesta opció. Un és Miquel Farrés, número 17 a la candidatura d’En Comú Podem. Tot i això, ha estat present al col·legi ubicat al Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany. L’altra ha estat Isabel Martínez, la número 10 a la llista de Ciutadans. En el seu cas, ha acompanyat el portaveu de la formació carbassa al ple municipal, Javier González, el qual votava al Casal Cívic del Vapor Gran.

 

Normalitat relativa tot i alguns incidents a l’inici de la jornada electoral a Terrassa

Totes les meses electorals de Terrassa s’han pogut constituir aquest diumenge amb relativa normalitat. Bona part dels 265 punts de votació, vint més que en eleccions anteriors, han obert puntualment, tot i que hi ha hagut més d’un terç de les meses que s’han constituït amb retard. A tres quarts de deu, però, totes les meses ja estaven obertes i les urnes s’han començat a omplir a tota la ciutat.

Bona part d’aquests retards s’han degut a les mesures addicionals de seguretat i prevenció. També hi ha hagut petits incidents que no han permès obrir algunes meses o col·legis a les nou, com ara membres de la mesa que no es trobaven bé o la petició de pantalles de protecció, com a l’escola Roc Alabern.

Fora dels col·legis s’han creat les primeres cues per poder votar. Les mesures sanitàries han fet que la votació fos lenta, perquè només es deixava entrar els votants d’un en un per cadascuna de les meses. També hi ha hagut queixes dels suplents que s’han hagut d’esperar més de dues hores al carrer, sota la pluja, a l’espera de saber si podien marxar.

Més enllà d’això, també s’han produït algunes confusions entre els electors. A les habituals, de no saber a quina mesa havien de votar, s’hi ha sumat el fet que molts han canviat de col·legi – n’hi ha 19 més que altres eleccions – per poder garantir més distància de seguretat.

Mínim històric de participació a Terrassa: 50’6%

La participació a Terrassa en aquests comicis ha marcat un mínim històric: només ha anat a votar el 50’6% de l’electorat, la xifra més baixa a la ciutat en unes eleccions autonòmiques. Tot el contrari del que va passar a les anteriors votacions al Parlament, el desembre de 2017, quan es va assolir el rècord de participació amb el 82%.

Encara que al llarg de la jornada les imatges a la majoria de col·legis eren de cues de terrassencs esperant el seu torn per votar, el motiu de les esperes eren els protocols anticovid-19, no pas un allau de votants. El fet que en general es respectessin les franges horàries de vot aconsellades per la Generalitat ha fet que a partir de les 12h, quan es passava del torn recomanat per a les persones vulnerables al de la població general, s’incrementés l’afluència d’electors. Tot i això, el primer avanç de participació a les 13h ja apuntava la tendència que s’ha mantingut durant tot el dia: un terç menys de vots que al 2017 que al final de l’escrutini ha estat de 32 punts percentuals menys. Fins ara, el rècord negatiu era de les eleccions del 1992, quan a Terrassa va votar el 51% del cens, quatre dècimes més que aquest diumenge.

Pel que fa al vot en blanc, a Terrassa s’ha duplicat respecte el 2017, passant de mig punt percentual a l’1%. Els vots nuls, encara han crescut més i s’han més que triplicat: si a les eleccions del 155 van ser del 0’35%, a les de la pandèmia s’han enfilat a l’1’24%.

El PSC torna a guanyar les eleccions al Parlament a Terrassa 15 anys després

El Partit dels Socialistes de Catalunya ha tornat a guanyar unes eleccions al Parlament a Terrassa després de 15 anys. La candidatura encapçalada per Salvador Illa s’ha endut la victòria a la ciutat amb gairebé 20.000 vots, el 25,9% de les paperetes. Un resultat, a més, que permet que la terrassenca Eva Candela entri al Parlament.

Esquerra Republicana de Catalunya ha aconseguit el suport de més de 16.000 terrassencs. Els republicans revaliden el segon lloc aconseguit el 2017 i es queden amb el 21% dels vots, un resultat que millora d’un punt el de fa tres anys.

Junts per Catalunya també repeteix posició i es queda com a tercer partit més votat, amb el vot de més de 12.800 electors, el 16,65% del total. L’exconseller egarenc Lluís Puig també hauria estat escollit diputat.

La sorpresa de la jornada és Vox. Tal com pronosticaven les enquestes, la formació d’ultradreta ha entrat al Parlament i ho fa amb força, i es coloca a la ciutat com a quarta força, amb el suport de més de 7.000 electors i el 9,2% de les paperetes.

En aquest ball de posicions, En Comú Podem es manté com el cinquè partit més votat a la ciutat. La coalició s’ha quedat amb el 7,5% dels vots, un punt i mig menys que les eleccions del 2017, i 5.800 paperetes.

El gran derrotat de les eleccions és Ciutadans. El partit taronja, que fa tres anys va ser el partit més votat amb gairebé tres de cada deu paperetes, s’ha desplomat fins la vuitena posició, amb un 6,4% dels suports i al voltant de 5.000 vots.

La CUP es manté com el setè partit amb més vots, superant els 4.200. Els anticapitalistes han pujat més d’un punt percentual fins el 5,5% de suports.

I, finalment, el PP torna a repetir en la vuitena posició. Els populars tornen a marcar un mínim històric a Terrassa i es queden amb el 3,3% de vots i vora de 2.500 paperetes.

A punt el dispositiu especial per a les eleccions de diumenge

Tot el dispositiu ja està gairebé a punt perquè diumenge, a les nou del matí, puguin obrir els col·legis electorals amb normalitat. No seran, però, uns comicis normals. La pandèmia ha obligat la Generalitat a adoptar mesures extraordinàries per garantir el dret a la salut i el dret a vot.

A Terrassa podran votar 156.476 persones. L’electorat ho farà aquest cop a 60 col·legis electorals, 19 més que en eleccions anteriors, en els que es constituïran 265 meses formades per 795 membres.

Per accedir als col·legis electorals cal portar la mascareta col·locada correctament; s’establiran espais d’espera a l’aire lliure; als col·legis es procurarà una ventilació adequada; s’haurà d’utilitzar gel hidroalcohòlic que es servirà en dispensadors i caldrà respectar les distàncies de seguretat pertinents; també es crearan circuits separats i es desinfectaran els espais abans i després de la votació o quan sigui necessari en funció de l’afluència de votants.

La Ràdio Municipal de Terrassa oferirà, a partir de les nou del vespre, un especial informatiu de La Xarxa per seguir, al minut, l’escrutini i les reaccions en directe dels principals líders polítics.

La CUP tanca la campanya del 14F amb una encartellada massiva i arriba a tots els barris

Aquest  dijous, la candidatura CUP-UN NOU CICLE PER GUANYAR ha dut a terme una encartellada massiva per tota la ciutat de Terrassa per tal de celebrar el final de campanya. Els i les cupaires han fet aquesta acció com a alternativa a altres activitats que difícilment podrien haver complert amb la normativa actual contra la pandèmia.

L’acció ha mobilitzat, a més de la militància de la CUP, tota l’esquerra independentista egarenca, com les col·lectius Arran i Endavant entre d’altres, a banda d’altres simpatitzants. Aquest acte ha portat a la CUP a un espai que s’afanya en que sigui seu, el carrer. Els anticapitalistes han arribat a tots els barris de Terrassa, activant el conjunt de la seva militància. I ho han fet amb Edgar Fernández (número 2 de la CUP per Tarragona), qui es troba des d’ahir en cerca i captura pels Mossos d’Esquadra arran les mobilitzacions de la tardor del 2019.

Per a dur a terme aquesta encartellada, s’ha dissenyat un model de cartell especial i específic, diferent als utilitzats fins ara en contingut i en format, en el que s’enumeren les fites aconseguides per la CUP quan han sigut forts al Parlament (Referèndum 1-O, pas al costat del president de les retallades, comissions d’investigació de la corrupció, rebaixa de sous de polítics, regulació dels lloguers o no a la llei Aragonès).

També s’hi apunten aquells objectius que es poden aconseguir si són forts al parlament (salari mínim 1.200 €/mes, sanitat 100% pública, habitatge digne i assequible per tothom, confrontació democràtica amb l’Estat Espanyol, renda bàsica universal, fi de les acusacions de la Generalitat contra independentistes).

 

Font: CUP Terrassa

 

 

Eva Granados (PSC) proposa recuperar el Pla de Barris, un dels grans projectes del tripartit

La número 2 de la llista del PSC per Barcelona, Eva Granados, ha passat fugaçment per Terrassa el darrer dia de campanya. Ho ha fet, com també aquesta setmana els comuns, per anunciar una nova Llei de Barris recuperant la idea de les set edicions de l’època del tripartit.

Des de Can Palet la número 2 de Salvador Illa s’ha compromès a destinar, si són al Govern, 350 milions d’euros anuals en una acció coordinada amb els ajuntaments. A banda d’enfortir la cohesió social i de rehabilitar habitatges antics com en les anteriors edicions, el nou Pla de Barris posaria èmfasi en l’eficiència energètica dels habitatges i en la millora de l’accessibilitat.

La número 18 de la candidatura, Eva Candela, i el portaveu municipal del grup socialista, Alfredo Vega, defensen que la Generalitat ha d’estar més present als barris i retreuen als governs recents que no s’hi hagin implicat prou.

Reconeixen que Can Palet va créixer sense planificació per donar sortida a la immigració massiva dels seixanta. La Llei de Barris que proposa el PSC ajudaria, diuen, les comunitats propietaris sense recursos a coordinar-se per promoure les rehabilitacions integrals que necessiten.

El contacte de premsa amb Eva Granados no ha admès preguntes a la diputada.

Ciutadans proposa condonar impostos als autònoms

Aquest divendres al matí la candidata terrassenca de Ciutadans, Isabel Martínez, acompanyada per d’altres diputats del grup, com Jordi Cañas, detectaven els establiments vuits i tancats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia, en ple carrer Sant Pere. En un dels darrers actes electorals davant l’Ajuntament, els taronges han criticat el desgovern a Catalunya que segons ells s’ha instal·lat a la Generalitat en els darrers deu anys.

Per superar la crisi, Ciutadans proposa ajuts directes als autònoms, tal i com han fet en les comunitats on governen. Ciutadans proposa condonar impostos als autònoms com el de la recollida d’escombraries o el de les terrasses dels bars, i rebutja aplaçar els pagaments, diuen, tal i com ha fet la Generalitat.

Miquel Sàmper i Josep Rull tanquen la campanya electoral de Junts per Catalunya a Terrassa

Junts per Catalunya ha tancat la campanya a Terrassa aquesta mateixa tarda. El punt ha escollit ha estat davant una carpa al Raval de Montserrat, a tocar del Mercat de la Independència. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha agraït el suport dels presos independentistes en els diferents actes de campanya just després d’haver recuperat el tercer grau. Precisament, hi era present l’ex conseller Josep Rull, el qual ha resumit el balanç de la campanya electoral en valors com la il·lusió i l’optimisme.

Tant Sàmper com Rull han aprofitat per fer una crida a la participació. Els acompanyava l’única representant egarenca a la llista de Junts per Catalunya, Montserrat Caupena, la qual ha felicitat l’equip que ha fet possible la campanya feta aquests dies a Terrassa.

Més de 250.000 nens i nenes són emprats com a soldats, escuts humans o esclaves sexuals

El 12 de febrer és el Dia Internacional contra la Utilització de Nens Soldat. La data és una oportunitat per conscienciar la població sobre aquest problema i per intentar que els governs compleixin els compromisos acordats.

L’ONU estima que hi ha desenes de milers de nens i nenes soldat a tot el món. Algunes entitats calculen que actualment en són 250.000 o 300.000. 46 estats encara recluten menors de 18 anys i hi ha 18 conflictes on aquestes criatures combaten, són utilitzats per matar o d’escut humà. En el cas de les nenes són utilitzades com a esclaves sexuals.

Entitats com World Vision porten anys treballant per prevenir el reclutament i també per donar suport als nens i nenes que han sortit d’aquests grups armats i han de reintegrar-se a la societat. Treballen directament amb les comunitats per identificar les seves pròpies solucions, fomenten que aquests nens tinguin accés a l’educació i a la formació professional i els reconnecten amb les famílies per reconstruir la confiança.

World Vision demana que els estats implementin plans d’acció per prevenir i acabar amb el reclutament de nens i nenes, per protegir-los en situacions de conflicte i incrementar la participació dels infants en els processos de pau.

Font: World Vision

Font: World Vision