El PSC es felicita per la subvenció de la Diputació a Terrassa per al programa ‘Treball, talent i tecnologia’

La Diputació de Barcelona ha atorgat una subvenció de 380.265,92 euros a l’Ajuntament de Terrassa per al desenvolupament del programa «Treball, Talent i Tecnologia», que l’ens provincial emmarca en el Pla de concertació «Xarxa de Governs Locals 2020-2023».

L’objectiu d’aquesta iniciativa és la prestació de cooperació econòmica per tal que els ens destinataris duguin a terme actuacions de promoció de l’ocupació i de reactivació econòmica, basades en l’impuls de la tecnologia i en l’acompanyament a la transició digital de les persones i les empreses cap a un model socioeconòmic sostenible, inclusiu, competitiu i igualitari.

L’import de la subvenció concedida és de 380.265,92 euros, distribuïts en dues anualitats: 247.172,85 € corresponen a l’any 2021, i 133.093,07€ per a l’any 2022. La gestió del programa la realitzarà l’empresa municipal Foment de Terrassa, SA.

Els set presos independentistes de Lledoners perden el tercer grau

El mateix dia que s’ha anunciat que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han perdut la immunitat, també s’ha donat a conèixer que els presos independentistes de Lledoners, entre ells, el terrasssenc Josep Rull, s’han quedat de nou sense el tercer grau. Això implica que han de tornar a ingressar a la presó en les properes hores. La Fiscalia va anunciar el passat 15 de febrer, just l’endemà de les eleccions, que recorreria el tercer grau dels polítics presos. L’havien recuperat a finals de gener i, d’aquesta manera, van poder partiticipar dels actes de campanya electoral. A partir d’ara, els líders independentistes només podran sortir amb permisos puntuals.

La Cecot vol saber si el Govern reclamarà el cost del projecte CASTOR als accionistes de l’empresa fallida

L’empresa concessionària de la construcció i explotació del magatzem de gas CASTOR a les costes de Tarragona, ESCAL UGS, SL, ha presentat concurs de creditors. Per això, la patronal CECOT s’ha dirigit per carta a la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per interpel·lar al Govern a que faci públiques les mesures que durà a terme per recuperar els 1.350.729.000€ que l’empresa té obligació de retornar.

La Cecot recorda que segons la Sentència 152/2017 de 21 de desembre de 2017 del Tribunal Constitucional, ESCAL UGS, SL té obligació de retornar tots aquests milions d’euros que va rebre ja que es va declarar inconstitucional, entre d’altres, l’article 4.1 del Reial Decret-llei 13/2014 de 3 d’octubre. La patronal catalana dona per fet a la Ministra que ESCAL UGS, SL no retornarà aquesta quantia ja que no disposa de bens i drets suficients per fer-ho. “Precisament, per aquest motiu, es fa declarar en concurs de creditors”, afirma Antoni Abad, president de l’entitat, a la carta tramesa a Teresa Ribera.

I és sota aquesta premissa, i a la vista que ESCAL UGS SL serà insolvent, que la Cecot demana explícitament si el Govern pensa activar la responsabilitat patrimonial dels socis per cobrar el cost del projecte Castor, tal i com disposa el RD 13/2014.

L’article diu: “L’extinció de la concessió d’explotació d’emmagatzematge subterrani d’hidrocarburs «Castor» es produeix sense perjudici de les responsabilitats que puguin ser exigides a ESCAL UGS, S.L. tant a resultes dels eventuals vicis o defectes en la seva execució que puguin presentar les instal·lacions i es posin de manifest dins dels deu anys següents a l’entrada en vigor del present reial decret llei com de les accions i omissions que, com a titular de la concessió, hagi desenvolupat durant el seu període de vigència i fins avui en què la Societat ENAGÁS TRANSPORT, S.A.O. assumeixi de manera plena l’administració de les instal·lacions de conformitat amb el que es disposa en l’apartat 2 de la disposició transitòria segona del present reial decret llei. En el cas de dissolució o liquidació de la societat ESCAL UGS, S.L., així com si resultés insolvent per a fer front a les tals responsabilitats, aquestes seran exigibles, solidàriament, als socis o partícips en la seva capital a 18 de juliol de 2014, així com, subsidiàriament, a les societats dominants dels grups de societats al fet que aquests socis i partícips pertanyessin, tot això, igualment, per referència a la indicada data de 18 de juliol de 2014.

Als efectes previstos en el paràgraf anterior, serà societat dominant la que ostentés una participació superior al cinquanta per cent en el capital social de la societat accionista de ESCAL UGS, S.L., Si cap societat aconseguís tal percentatge serà aplicable l’article 42 del Codi de Comerç”.

La Cecot ha seguit el cas des de fa anys. Al 2015, al costat d’altres organitzacions empresarials com el Consell Intertextil Español i el Centre Metal·lúrgic, amb el suport de FEPIME, va iniciar un pla d’acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasista CASTOR que no s’ha arribat a posar en marxa. La quantia de la compensació prevista era de 1.350M d’euros que els consumidors de gas havien de pagar a la seva factura del gas en els posteriors 30 anys, fruit del que la Cecot considerava una mala gestió de l’Estat.

A la fi d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar a la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions que prenguessin mesures amb la finalitat d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350M d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa”. En 2017 el Tribunal Constitucional va avalar la decisió de l’Eurocambra, fet que va constituir un suport a les demandes d’impugnació de les diferents Ordres Ministerials publicades a partir del Reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot en el Tribunal Suprem.

La Cecot va impugnar les Ordres Ministerials per als exercicis 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 aprovades en el desenvolupament del Reial decret llei 13/2014 on es preveia, per via dels peatges del sistema gasista, recaptar les quantitats necessàries per als costos de conservació i manteniment de les instal·lacions del CASTOR, així com per sufragar part dels 1.350M d’euros.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a la totalitat de les quatre impugnacions de les Ordres Ministerials relatives als costos de les instal·lacions del magatzem CASTOR, totes amb un veredicte positiu a la Cecot.

 

Les 12 regidores perfilen com serà el primer Ple de Dones

Les 12 regidores de l’Ajuntament s’han reunit aquest dijous per primera vegada, de forma telemàtica, per començar a definir el primer Ple de Dones que es durà a terme al Consistori. 

Aquesta primera reunió simbolitza la voluntat de buscar acords i aliances en les polítiques feministes de la ciutat, en un moment en què l’impacte de gènere en la crisi de la Covid-19 és elevat. Les regidores han decidit treballar plegades per evitar més desigualtats i un retrocés en la igualtat de gènere i s’han compromès a generar un espai de coneixença mútua i de diàleg amb les entitats feministes de la ciutat, així com amb altres entitats i/o col·lectius no constituïts que treballen per la igualtat de gènere a Terrassa.

Les electes es reuniran quinzenalment durant els mesos vinents. 

El ple de l’Estat de la Ciutat consensua un text estratègic tot i els retrets entre govern i oposició

Gairebé sis hores ha durat el primer ple sobre l’estat de la ciutat, una sessió monogràfica prevista en el nou Reglament Orgànic Municipal, en vigor des de fa dos anys.

Malgrat la durada, del ple ha sortit el suport unànime al document que els cinc grups municipals havien consensuat abans, amb dotze acords a partir de les aportacions inicials de cadascun. La pandèmia i les seves conseqüències ha planat sobre bona part dels discursos però el debat ha anat molt més enllà.

Entre els punts d’acord, millorar l’atenció a les persones, potenciar Terrassa com a ciutat educadora, impulsar l’economia sostenible, transformar l’espai públic i garantir l’equilibri territorial. També agilitzar els tràmits administratius, coordinar-se amb altres administracions, un procés participatiu per definir l’estratègia de futur de la ciutat i fer una enquesta anual sobre l’estat de la ciutat.

L’alcalde, Jordi Ballart, confia que l’any que ve acabi el temps de Covid-19 i que els vuit següents, fins el 2030, Terrassa es pugui posicionar en el món post-pandèmia. Ballart ha anunciat un paquet de dos milions d’euros en ajudes per reactivar l’activitat econòmica i crear oportunitats laborals per als sectors i col·lectius més afectats.

A banda de parlar de propostes, l’oposició també fa fet ús dels seus torns de paraula per criticar l’acció de govern.

Amb més o menys intensitat tots tres han estès la mà a l’executiu per treballar plegats pel bon futur de la ciutat.

En la primera part del ple han intervingut les Associacions de Veïns de Can Palet de Vista Alegre i Can Roca, la FAVT, l’ANC i la Cambra de Comerç. Aquesta ha estat especialment dura amb l’equip de govern a qui ha retret manca de sintonia i col·laboració.

Lideratge feminista: una nova manera de manar més col·laborativa, flexible i empàtica

No és el mateix un lideratge femení que un feminista. La diferència és que el segon té la voluntat activa de transformar el sistema per anar a millor i per a tothom. Pot ser exercit per un home o per una dona però sempre amb aquests valors com a rerafons.

El concepte de lideratge feminista i la capacitat que té per generar canvis socials ha estat el tema de l’acte institucional que organitza l’Ajuntament per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Un acte que enceta tota una programació amb 27 activitats. Ha consistit en una taula rodona amb la participació de tres expertes en els àmbits de la psicologia i consultoria social i de gènere, la comunicació i l’activisme antiracista i la ciència. Concretament hi han participat Gemma Altell, vicepresidenta de la Xarxa DDiPAS (Dones Directives i Professionals de l’Acció Social), psicòloga social i fundadora de la Consultora Social i de Gènere G360; Míriam Hatibi, consultora de comunicació, portaveu de la Fundació Ibn Battuta i activista antiracista i Virgínia Mendizábal, enginyera i investigadora de la UPC de Terrassa.

Arribar a la paritat en els llocs de poder és, segons les expertes, qüestió de justicia social però també cal, diuen, revalortizar les tasques de la cura i el talent que pugui desenvolupar cada persona. Un lideratge feminista es basa en la col·laboració, l’horitzontalitat, la flexibilitat i la empatia i fuig de la rivalitat i la competitivitat. Aporta a una empresa, una organització o una administració més benestar, diversitat i riquesa i, en termes econòmics, major productivitat. No es tracta de canviar una hegemonia per una altra, sinó d’incorporar més mirades.

L’acte tambe ha servit per lliurar els premis del concurs de cartells del 8 de març. D’entre les 32 propostes presentades per l’alumnat de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa, la Tamara Cantón ha estat l’escollida. Laura Soriano i Judit Ferré han quedat en segona i tercera posició, respectivament.

Una mostra sobre Dones i Tecnologia referma el compromís del Consell Comarcal amb les polítiques d’igualtat

El Consell Comarcal referma el seu compromís amb les polítiques d’igualtat i acull una exposició sobre Dones i Tecnologia, basada en un treball de recerca de la UPC. Amb motiu de la commemoració del 8 de Març, Dia de les Dones, el Consell Comarcal es referma amb les seves polítiques per una igualtat de tracte i d’oportunitats amb les dones. La Comissió Permanent ha aprovat l’adhesió al manifest de la Diputació de Barcelona on es posen en valor els lideratges i les polítiques feministes com a resposta a la COVID-19. Internament, també s’adhereix a la Declaració de Compromís en favor de les Polítiques d’Igualtat, una de les accions previstes en el Pla Intern d’Igualtat del Consell Comarcal.

A més, la seu de la Mancomunitat acull aquests dies la mostra “L’Enginy invisible. Dones i tecnologia : passat, present i futur”, basada en un treball de recerca de diferents investigadores de la UPC. L’actual crisis sociosanitària està tenint conseqüències directes en la vida de les dones, de totes les edats i en totes les esferes de la vida, agreujant les desigualtats de gènere greus que ja patien. Una de les conclusions que ja es coneixen de l’estudi de l’impacte de la COVID-19 elaborat per l’Observatori Comarcal i que es presentarà la setmana que ve, és que les dones són un dels col•lectius més afectats per l’impacte de la pandèmia.

El manifest d’aquest any emfatitza en què les polítiques feministes han d’estar al centre de les anàlisis del context de la pandèmia, reforçant els lideratges de les dones i detectant l’augment de les desigualtats de gènere que les afecten de manera específica, en tots els aspectes que envolten la situació derivada de la COVID-19, per poder desenvolupar polítiques comunitàries més equitatives i eficaces. Per tot això des d’aquesta setmana es pot veure a l’entrada de l’edifici Ègara del Consell Comarcal l’exposició “L’Enginy invisible. Dones i tecnologia: passat, present i futur”.

Es tracta d’una mostra sobre Dones i tecnologia, impulsada per les Universitats UPC i UVic, la Societat Catalana de Tecnologia i HP. Està basada en un treball de recerca de diferents investigadores de la UPC, sota l’impuls de la Professora Núria Salan. Explica perquè hi ha tant poques dones a l’àmbit de la tecnologia i dona a conèixer dones pioneres i opinions d’especialistes i de dones estudiants o titulades, entre d’altres. Així, el Consell vol visibilitzar les contribucions de les dones en els àmbits de l’esfera pública i del treball, donant a conèixer models a seguir i posant el valor el coneixement femení.

El PP impulsa una campanya de recollida de signatures en defensa dels cossos de seguretat

El Partit Popular ha iniciat una campanya de recollida de signatures en defensa de la feina de les forces i cossos de seguretat. La iniciativa dona suport a aquest col·lectiu arran dels aldarulls que s’estan produint a moltes ciutats catalanes i espanyoles en les darreres setmanes. A Terrassa, el president del Partit Popular de Barcelona, Òscar Ramírez i la presidenta de la formació a la ciutat, Marta Giménez, han presentat la campanya.

Ramírez qualifica els actes violents dels últims dies com «terrorisme de carrer» i critica el poc suport que estan donant a les diferents policies els partits polítics.

Els populars també demanen a les administracions que es personin com acusació particular i que s’incrementin els recursos materials i humans de tots els cossos de seguretat.

Feministes Terrassa convoca una concentració el 8M a la plaça de la Dona

Feministes Terrassa fa una crida el 8 de març a les 19h per a concentrar-se a la plaça de la Dona, a la confluència de les avingudes Barcelona, Jaume I, Passeig 22 de Juliol i carretera de Castellar. Es tracta d’una acció conjunta amb l’objectiu de formar entre totes les participants el símbol feminista. Tota aquesta activitat es realitzarà respectant les normes de seguretat establertes. En finalitzar, es procedirà a la lectura del manifest per part d’algunes companyes de la plataforma.

A més, Feministes Terrassa també ha llençat una campanya a les xarxes socials de cara al proper 8 de març. Té a veure amb la bretxa salarial que, expliquen, pateixen les dones: «Les dones en general, de forma més evidentment en les tasques de cures, patim encara una greu discriminació laboral i una bretxa salarial que cronifica la nostra pobresa«. Durant aquests dies hi apareixeran testimonis reals que explicaran els seus casos de discriminació a la feina «només pel fet de ser dones«. L’entitat vol posar el focus en les feines de cura però també en les que realitzen majoritàriament dones. «Els treballs altament feminitzats, i no només els de cura, són en la majoria de casos menyspreats socialment i precaritzats laboralment, ja siguin de l’àmbit sanitari, de la neteja, geriatria, comerç o tasques de la llar«. Per això el lema d’aquest 8M serà ‘Ni precaritzades ni invisibilitzades, lliures!‘.

Anima a aquelles persones que no puguin assistir a la concentració a penjar un llaç lila al balcó.

Ciutadans proposa l’elaboració, cada any, d’una enquesta externa sobre l’estat de la ciutat

El debat d’aquest divendres sobre l’estat de la ciutat es celebrarà sense conèixer les inquietuds de la ciutadania i sense dades estadístiques completament al dia. De cara a les sessions monogràfiques dels propers anys, Ciutadans proposa l’elaboració d’una enquesta anual sobre diverses qüestions del funcionament de la ciutat.

El qüestionari s’estructuraria en cinc àmbits: context econòmic, context social, política, serveis i participació. Podria preguntar, per exemple, sobre la dinamització del comerç, la promoció del medi ambient o dels serveis socials, l’activitat del govern i dels grups municipals, per la qualitat de serveis com la neteja, l’aparcament o la seguretat i sobre la transparència de l’Ajuntament.

Segons la proposta de la formació taronja, l’elaboració de l’enquesta aniria a càrrec d’una empresa demoscòpica aliena a l’Ajuntament. Els resultats s’haurien de publicar durant el primer trimestre de l’any, abans de cada ple sobre l’estat de la ciutat.

L’univers de l’enquesta que proposa Ciutadans és la població major de setze anys. El qüestionari es faria preferiblement de forma presencial i a domicili, deixant l’opció telefònica i l’auto-resposta com a darreres opcions.

De cara al ple sobre l’estat de la ciutat de divendres Ciutadans confia que les quatre propostes que han presentat els grups acabin convergint en una de sola que sigui aprovada per unanimitat.