Canvis a la direcció de la unió intercomarcal de CCOO

Ni Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central, ni Maribel Ayné, secretària de polítiques d’igualtat, dona i comunicació, formaran part de la direcció del sindicat en els propers anys. Els estatuts impedeixen la continuïtat en el càrrec més enllà de 2 mandats i en el proper 3r congrés de la unió intercomarcal, previst pel dia 9 d’abril al centre cultural, s’escollirà una nova direcció.

De moment, l’única candidatura que s’ha presentat és l’encapçalada per Ivan Ramos, actual secretari d’organització, i 8 persones més. 150 delegats i delegades escolliran la nova direcció intercomarcal divendres.

El 3r congrés té com a lema «La força dels treballs» i servirà per fer balanç del darrer mandat i establir les bases del futur. Els 4 darrers anys no han estat fàcils: van començar amb el procés català i han acabat amb un pandèmia. El pla d’acció pel futur està articulat en 6 eixos: reforçar la Democràcia, impulsar el Pacte Verd Europeu, avançar en la igualtat, fomentar el treball digne i la protecció social, enfortir l’Estat del Benestar i fer front als nous reptes.

La unió intercomarcal també escollirà la delegació que la representarà al proper Congrés de Comissions Obreres de Catalunya, previst pel dies 21, 22 i 23 de maig.

El president Quim Torra presenta a Òmnium el seu dietari de confinament ‘Les hores greus’

El president Quim Torra va passar el primer mes i mig de confinament pràcticament sol a la Casa els Canonges. Home de lletres, va anar escrivint cada dia un dietari on plasmava tant la gestió de la pandèmia com vivències personals i sentiments.

Ara, un any després, Símbol Editors publica el dietari complet, ‘Les hores greus’. Aquest dimarts el president inhabilitat l’ha presentat al Centre Cultural en un acte organitzat per Òmnium Cultural, l’entitat que va presidir abans de passar el relleu a Jordi Cuixart. L’ha acompanyat el terrassenc Pere Cardús, mà dreta de Torra durant la seva presidència i ara Cap de l’Oficina de l’Expresident.

‘Les hores greus’ relata el dia a dia de l’expresident del 15 de març al 30 d’abril de 2020 però després d’aquest període va seguir prenent notes. Properament Torra traurà una segona part del llibre, recollint també com va viure la inhabilitació i el final imposat del seu mandat desrpés de dos anys i mig. Ell en diu ‘Les hores incertes’.

La presentació del llibre de Quim Torra s’ha fet poques hores després de la investidura fallida de Pere Aragonès. El president inhabilitat confia que els tres partits independentistes formin un govern fort que segueixi caminant cap a la independència.

Abans de presentar ‘Les hores greus’, Torra ha visitat l’exposició d’imatges aèries de l’arquitecte, fotògraf i aviador Jon Tugores, que l’ha acompanyat en la visita.

Tres línies d’ajuts per ajudar diversos sectors afectats per la crisi a millorar la seva situació

Poques vegades passa però en aquest ple els grups municipals s’han posat pràcticament d’acord en tot per tirar endavant les 9 propostes de resolució presentades pels diferents partits, això sí, no sense debat i amb algunes modificacions.

A petició de Ciutadans s’ampliaran les ajudes als sectors afectats per la crisi. L’ajuntament crearà tres línies: una per a les obres de millora dels sistemes de ventilació en establiments afectats per les restriccions, una altra per donar suport a les despeses corrents d’entitats que fan entrega de menús solidaris i una tercera per a llars d’infants privades. L’equip de govern ha explicat que aquestes mesures s’emmarquen en el pla anunciat en el ple sobre l’estat de la ciutat, un paquet de dos milions d’euros en ajudes per reactivar l’activitat econòmica. A més, a demanda del PSC, es reclamarà a la Generalitat un pla d’ajuts per a la franja educativa de 0 a 3 anys, tant pública com privada.

En l’àmbit educatiu també s’ha avançat, amb una moció de Cs, per fer un estudi tècnic per mesurar el so dels menjadors escolars i disminuir-ne la contaminació acústica, tenint en compte especialment l’alumnat amb TEA. Alhora es sensibilitzarà la comunitat educativa sobre aquest trastorn i com els afecta el soroll. El PSC s’ha abstingut per considerar els acords massa tècnics i trobar a faltar un programa pedagògic que acompanyi les mesures.

I encara sobre educació, a proposta també de Ciutadans, l’ajuntament farà els tràmits per tancar les llars bressol no autoritzades, conegudes com a llars de criança o mares de dia i que han proliferat en els últims temps. El text sol·licitava fer un estudi per avaluar les causes d’aquest fenomen però, a excepció del PSC, s’ha considerat que no és una situació exclusiva de Terrassa i que cal una mirada més global per analitzar-la i estudiar si cal regular aquesta alternativa junt amb els models existents.

Pel que fa a la resta de temes aprovats, s’estudiarà la viabilitat pressupostària per donar continuïtat i ampliar el programa d’agents per la convivència, que acaba aquest estiu. El text presentat per Junts per Terrassa també insisteix en reclamar a la Generalitat incrementar els efectius dels Mossos a Terrassa, un fet permetria a la Policia Municipal centrar-se en les seves tasques i competències. Cos que totes les formacions han posat en valor.

Finalment, a demanda del govern i Junts, s’instarà al govern espanyol per donar suport a la Llei per a la igualtat plena de les persones trans, en defensa de la seva autodeterminació, reconeixement dels seus drets i despatologització de la seva condició.

L’Ajuntament no pagarà els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya

L’Ajuntament de Terrassa no pagarà els impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya com demana l’ANC. La proposta que ha presentat al ple l’Assemblea Nacional Catalana només ha rebut el suport d’Esquerra i de Junts mentre que el PSC, Ciutadans i Tot per Terrassa s’hi han mostrat contraris.

El plenari ja va aprovar una moció semblant al 2015 però aleshores l’interventor general va desaconsellar donar-hi compliment amb l’argument que no es donaven les condicions per fer aquests pagaments amb garanties per l’Ajuntament. Segons l’ANC aquest impediment ja està superat. L’entitat recorda l’Agència Tributària de Catalunya només és un òrgan recaptatori que després traspassa a l’Agència Tributària espanyola tot el què li correspon.

Els dos partits independentistes han defensat que l’Ajuntament pagui els impostos estatals a l’Agència tributaria de Catalunya. Per Junts, no fer-ho demostra manca de voluntat política per crear consciència ciutadana. Esquerra assegura que el consistori sempre ha col·laborat amb aquest organisme amb qui acaba d’unificar tots els convenis i que té sentit fer ara aquest pas.

Ciutadans, el PSC i Tot per Terrassa han justificat la negativa a l’acord per l’informe tècnic desfavorable de l’interventor general. Els dos darrers partits també emplacen els governs català i espanyol a fixar un criteri en aquesta qüestió.

El ple aprova fer ús de 7,5 milions d’euros del romanent de tresoreria

L’eliminació de la regla de la despesa ha permès desbloquejar 7,5 milions d’euros del romanent de tresoreria. Són part del 16,8 milions d’euros de superàvit del pressupost de l’any passat. Es destinaran a una vuitantena de partides que beneficiaran totes les àrees de govern. Uns altres 2,5 milions es reserven per imprevistos i garantir la solvència municipal i la resta ja es van assignar al desembre.

El ple ha aprovat l’expedient de crèdit extraordinari i un suplement, per un total de 7,5 milions d’euros, que han incorporat algunes de les esmenes que havia presentat l’oposició. Junts ha aconseguit introduir mesures d’accessibilitat i la pacificació del carrer Sant Llorenç, Ciutadans l’inici de les obres del carrer Franc Comtat i recursos per la formació de joves i el PSC recursos per a polítiques d’habitatge, comerç i plans i ocupació. Això ha permès que Junts i Ciutadans donin suport als dos expedients mentre que el PSC ho ha trobat insuficient i s’hi ha abstingut.

Unanimitat en el Pla de màrqueting turístic i en l’adhesió al Pla comarcal per la millora de la qualitat de l’aire

El Ple ha aprovat per unanimitat el Pla de màrqueting turístic de Terrassa, un document amb 66 accions que reforça l’atractiu propi de la ciutat més enllà de la fins ara referència a Barcelona i amb el patrimoni industrial com a principal reclam.

Les tres forces de l’oposició han lamentat que l’encant turístic de la ciutat no vagi acompanyat d’oferta hotelera suficient. El govern presentarà a mitjans d’abril el Pla de màrqueting turístic, que va acompanyat de l’eslògan ‘Terrassa, ciutat creativa’.

També s’ha aprovat per unanimitat l’adhesió de Terrassa al Pla d’acció supramunicipal per la millora de la qualitat de l’aire del Valès Occidental. La proposta, del Consell d’Alcaldies, inclou 44 mesures en set línies estratègiques per reduir la contaminació atmosfèrica a la comarca.

El PSC recull les queixes del veïnat afectat pels canvis de mobilitat a Can Boada i Plaça Lluís Companys

Els regidors socialistes Alfredo Vega, Marc Armengol i Javi García, s’han reunit amb els veïns i veïnes del barri de Can Boada i Plaça Lluís Companys per conèixer de primera mà els canvis de mobilitat que s’han fet i recollir les queixes dels habitants, provocades per la posada en marxa dels nous contenidors de càrrega lateral als barris.

Els veïns, entre els quals hi eren els presidents i membres de les associacions de veïnals de la zona, van plantejar als socialistes que la instal·lació dels nous contenidors ha revolucionat la mobilitat als barris, ocasionant canvis de direcció en molts carrers i provocant també inseguretat per la falta de visibilitat en algunes cruïlles. Els nous contenidors, de càrrega lateral, només poden ser recollits per la banda dreta del camió, qüestió que ha motivat els canvis en la direcció d’alguns carrers.

El PSC considera que aquestes modificacions provoquen inseguretat vial en aquests barris, a més d’un augment del trànsit de pas, fet que ocasionarà més contaminació en carrers estrets. Per aquest motiu, els socialistes traslladaran les queixes al Govern Municipal, en el marc del Consell d’Administració d’Eco-Equip i en el Ple Municipal, i plantejaran estudiar la possibilitat de comprar un camió de càrrega lateral esquerra, per tal de donar solució a aquesta situació que s’està produint en aquests dos barris però que també pot afectar a altres indrets de la ciutat quan es posi en marxa, en els propers mesos, la cinquena línia de recollida lateral.

 

El Grup Municipal Socialista creu que, malgrat la càrrega lateral només per un costat facilita la definició de les rutes, això no pot suposar un risc per a la seguretat i a la qualitat de vida de la ciutadania forçant la ubicació dels contenidors en espais inapropiats. En aquest sentit, el PSC demanarà la reubicació dels contenidors i la restitució dels sentits de direcció dels carrers per eliminar el trànsit de pas des del carrer Transversal cap a la Ronda Ponent, així com la recuperació de les places d’aparcament eliminades arran d’aquests canvis.

El PSC vol que el superhàbit de l’Ajuntament es destini a habitatge, formació i petit comerç

El PSC proposa que el superhàbit d’uns 17 milions d’euros que l’Ajuntament aprovarà en el ple de dilluns, es destini a ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer i a diferents programes de formació i ocupació i de reimpuls del petit comerç. Al ple de març arriba un expedient de crèdit extraordinari i un altre de suplement de crèdit per uns 17 milions d’euros, uns 12 dels quals provenen de la limitació de despesa de l’anterior mandat quan governava el PSC.

Els Socialistes considera que al menys 2,5 milions d’euros es destinin a polítiques d’habitatge. D’altra banda el PSC també demanarà complementar els ajuts que arribin d’altres administracions amb formació per a les persones aturades i evitar així que l’actual augment de desocupació esdevingui estructural.

Finalment els socialistes insten l’Ajuntament a liderar una plataforma digital de venda perquè el petit comerç pugui lluitar amb igualtat de condicions amb les grans distribuïdores per internet. Una forma de modernitzar el petit comerç que també passaria per a la formació específica pel sector i promoure vals descompte entre la ciutadania per dinamitzar el teixit comercial de la ciutat.

Terrassa ret homenatge a Quitèria Tarragó Casellas, la primera regidora de l’Ajuntament

Visibilitzar les oblidades de la història. Aquest ha estat l’objectiu de l’homenatge a Quitèria Tarragó Casellas, la primera regidora a l’Ajuntament de Terrassa l’any 1937. Va néixer a Les Piles, un petit poble de la Conca de Barberà, l’any 1896 i va morir a Vilafranca del Penedès l’any 1980. Va ser llevadora, sindicalista i política. Una lluitadora que va conquerir drets i va posar al centre la salut i les cures.

Aquest divendres s’ha descobert una placa commemorativa a l’antic Hospital Maternal, l’edifici conegut com La Gota de Llet al carrer Unió, on ella va treballar però, per més endavant, la ciutat li vol dedicar un carrer i situar el seu retrat a la Galeria de Persones Il·lustres del Saló de Plens. Familiars i també l’alcalde i la regidora de cultura de Les Piles hi han assistit.

L’Arxiu Històric de Terrassa ha acollit la presentació del llibre de Teresa Rodríguez sobre la seva trajectòria. També s’ha inaugurat una exposició sobre el mateix tema. Així, el públic ha pogut saber que la seva família es va traslladar a Sabadell per treballar al tèxtil mentre ella estudiava. Després del seu breu pas per la primera línia política (del 9 de juliol de 1937 al 29 d’octubre de 1937) va ser represaliada pel franquisme. El 4 de desembre del 1942 va ser sotmesa a un Consell de Guerra i 7 dies més tard va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó. Va obtenir la llibertat condicional al maig de 1943 però ser desterrada de Terrassa. Va morir sense cap reconeixement.

L’homenatge d’ara s’emmarca dins dels actes del 8 de març.

El Consell Comarcal, guardonat als premis Alfons Ortuño de bones pràctiques en la gestió pública

El Servei d’Informació i acompanyament emocional per a la COVID-19 del Consell Comarcal del Vallès Occidental ha rebut el reconeixement públic en els premis Alfons Ortuño que convoca l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. El guardó reconeix les actuacions innovadores i les bones pràctiques en gestió pública que duen a terme les administracions públiques catalanes. El Consell Comarcal ha rebut un dels premis especials del jurat que ha recollit la vicepresidenta i consellera de Drets Socials, Miriam Casaramona.

El Servei d’informació i suport emocional a la ciutadania del Vallès Occidental ha atès més de 4.000 persones des del 30 de març de 2020, tant en la línia oberta gratuïta com en les trucades de seguiment a persones vulnerables de la comarca. El 88% de les atencions han estat per a acompanyament emocional, especialment situacions d’angoixa i estrès i processos de dol sense comiat. Des del servei també s’ha pogut fer acompanyament a persones que viuen soles.

La consellera ha agraït la tasca de “totes les persones que durant l’any 2020 van treballar per fer possible aquest Servei i a totes les persones que van confiar en nosaltres a l’hora de demanar ajuda”. També ha explicat que “quan el març del 2020 la COVID-19 va aturar-ho tot, des del Consell Comarcal vam posar el millor de nosaltres per seguir prestant tots els serveis a les persones i vam voler fer un pas més enllà. En un moment de desconcert i de molta angoixa emocional volíem escoltar, fer companyia, assessorar, informar. Vàrem treballar des de totes les àrees per fer possible el Servei, de forma transversal, en un veritable exemple de treball en equip. Per posar en marxa una línia telefònica gratuïta i per poder atendre a tothom qui ho necessités. Moltes persones van deixar de fer la seva feina habitual per respondre les trucades, els 7 dies de la setmana, cadascú des de casa seva obligats pel confinament sever. Paral·lelament vam crear un Directori de Recursos online que encara està en marxa i que ens proporciona tota la informació de suport envers la pandèmia”. “Aquesta experiència ha posat de manifest la capacitat d’innovació del Consell Comarcal, així com d’adaptació a les situacions d’emergència social i ha comportat un avenç en la transversalitat de la institució”, ha conclòs.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya va crear els Premis Alfons Ortuño l’any 2012, amb l’objectiu de reconèixer honoríficament les actuacions d’innovació i bones pràctiques en matèria de gestió pública de les administracions públiques catalanes.

 

Les terres de conreu, en perill d’extinció a Ullastrell, Terrassa i tota la demarcació

El 1956, Ullastrell tenia el 69% de la seva superfície dedicada a conreus. Actualment, aquesta dada ha baixat al 15%.  Aquesta població veïna és el principal exemple de nucli de població que fa més de 60 anys estava envoltada de terres de conreus i que, actualment, està rodejada de boscos.

No és un cas aïllat. La Terrassa del 1956 tenia el 41,2% del terreny destinat a conreus, un 49,2% de massa forestal i un 9,6% de sòl urbanitzat. Al 2018, els conreus representaven el 12,8%, els boscos el 53,5% i el terreny urbanitzat s’enfilava fins al 33,7% de la superfície. El terreny agrari s’ha transformat en boscos ( 744 hectàrees) o en sòl urbanitzat (1.296 hectàrees).

Les comarques barcelonines han perdut en conjunt el 42% de les terres de conreu en les darreres 6 dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície agrària de la demarció s’ha reduït en 120.500 hectàrees, una àrea similiar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. S’han perdut unes 2.000 hectàrees cada any de mitjana.

Ho diu l’informe d’anàlisi «Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona», realitzat en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, l’estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació, que està cofinançada per la Unió Europea. Es tracta de posar a l’agenda política el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat i per aconseguir-ho cal col·laborar amb els ajuntaments.

El 60% dels camps de conreu perduts s’han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats.

La disminució progressiva de la superfície dedicada a conreus constitueix un dels reptes principals que afronten les comarques de Barcelona. Es tracta d’una tendència alarmant que preocupa especialment als municipis que volen posar en valor els beneficis culturals, ambientals, socials i econòmics de l’activitat agrària.

La Diputació de Barcelona impulsa diverses iniciatives de dinamització agrària, entre elles el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Banc de Terres BCN Smart Rural.