La CUP engega la maquinària per tornar a tenir representació a l’Ajuntament al 2023

La Candidatura d’Unitat Popular comença a preparar-se per les eleccions municipals del 2023 amb la intenció de tornar a entrar al Consistori. Els anticapitalistes reivindiquen el paper determinant que van tenir a l’anterior mandat en temes com la municipalització de l’aigua.

La CUP veu lluny l’elecció del cap de llista i encara no parla de noms. El procés es farà quan toqui, diuen, seguint els òrgans de participació propis de la formació anticapitalista.

Sí que desgranen ja les seves prioritats programàtiques, amb quatre eixos principals: medi ambient, control públic dels serveis municipals, fre als desnonaments per garantir el dret a l’habitatge digne i fer de Terrassa una ciutat feminista sense discriminació per l’orientació sexual.

La Candidatura d’Unitat Popular no s’ha estat de criticar la gestió del conflicte de Ca n’Anglada.

El partit Tot per Terrassa celebra amb una exposició dos anys de la victòria a les eleccions

Tot per Terrassa, el partit local que va guanyar les darreres eleccions municipals, celebra dos anys d’aquella victòria amb una exposició de fotografies. En les eleccions de l’any 2019 i per sorpresa, una nova candidatura encapçalada per l’exalcalde socialista, Jordi Ballart, s’alçava vencedor amb 10 regidors, i trencava 40 anys d’hegemonia del PSC al Consistori.

Per això i per culpa de la Covid, el partit ha celebrat l’efemèride de forma reduïda a la Sala Born de la Rasa, la mateixa on va celebrar la victòria de les eleccions. A l’acte regidors i membres fidels de la formació que han aportat testimonis gràfics a la mostra, han celebrat l’entrada a l’alcaldia, aquesta vegada amb mesures de seguretat i control d’aforament.

L’alcalde ha agraït el suport rebut per part dels assistents i ha mantingut el compromís de liderar un projecte 100 per cent terrassenc, tot i l’etapa complicada per la pandèmia. Amb aquest segon aniversari, Tot per Terrassa inicia la segona part d’un mandat, amb els ulls posats en sortir de la crisi causada per la Covid-19.

Ballart agraeix a Saiz Meneses els anys que ha estat al capdavant del Bisbat de Terrassa

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest dijous al matí amb el nou arquebisbe de Sevilla i administrador diocesà de Terrassa, José Ángel Saiz Meneses.

La trobada ha servit perque l’alcalde s’acomiadi del nou arquebisbe de Sevilla atès que el proper 12 de juny prendrà possessió del seu nou càrrec com a arquebisbe electe de la capital andalusa.

Ballart ha aprofitat l’ocasió per expressar-li el seu agraïment pels anys al capdavant del Bisbat de Terrassa. La reunió s’ha fet a la mateixa seu d’Alcaldia.

Els carters i carteres es mobilitzen i anuncien una vaga per aquest dilluns

Els treballadors de Correus de Terrassa s’han concentrat aquest dimecres a la tarda al Raval de Montserrat per continuar reivindicant millores laborals i en el servei que rep la ciutadania.

Diuen que la seva pressió ha servit perquè l’empresa cobreixi gran part de les vacants a la ciutat, cosa que no ha passat en altres ciutats on els carters i carteres no s’han mobilitzat.

Expliquen però, que aquests contractes són un pedaç totalment insuficient i inestable perquè, en molts casos, no arriba al mes de durada.

Per això, no defalleixen en les seves protestes i anuncien una jornada de vaga prevista pel proper dilluns, 31 de maig. Aquell mateix dia es tornaran a concentrar a les 12, davant l’Ajuntament.

Per aquesta tarda de dijous tenen previst reunir-se amb la Síndica Municipal de Greuges, Isabel Marquès.

Marea Blanca-PDSPT demana que Mútua sigui cent per cent pública

Primer va ser l’aigua. Ara, la sanitat. Marea Blanca-Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, i 25 entitats més, afronten un nou repte: que la gestió de MútuaTerrassa sigui cent per cent pública i que cap empresa privada faci negoci amb aquest dret de les persones.

Estan recollint signatures, han convocat una roda de premsa i elevaran al ple de divendres la seva reivindicació: que no es renovi el contracte de Mútua amb el CatSalut que finalitza al desembre i que el personal sanitari sigui absorbit o subrogat per l’administració.

Asseguren que l’Ajuntament i la Generalitat tenen ara una oportunitat única per defensar el bé comú i evitar que cap empresa privada continuï enriquint-se amb la salut de les persones.

Denuncien que les llistes d’espera a la ciutat són molt superiors a la mitjana catalana des de molts anys (ja abans de la pandèmia), que els treballadors estan mal retribuïts, que hi ha opacitat en la gestió i poc control dels recursos públics i, moltes vegades, una doble facturació.

Creuen que l’única manera de millorar l’atenció sanitària de MútuaTerrassa és que no estigui sotmesa als interessos privats, econòmics i especulatius.

L’Ajuntament ultima amb les entitats socials una nova unitat antidesnonaments

L’Ajuntament crearà una nova unitat, amb la col·laboració de les entitats socials, per lluitar contra els desnonaments i intentar arribar a donar solucions a tots els afectats. El Consistori es mostra obert a totes les idees per lluitar contra el veritable problema de fons, la falta d’habitatge públic a la ciutat. Cada setmana es dicten una desena d’ordres de desnonament.

A molts d’aquests aixecaments s’hi troba una solució d’emergència i en d’altres una actuació alternativa, si abans s’ha pogut fer tota una feina de prevenció. L’any passat i com a d’altres ciutats, Terrassa es va veure desbordada pel miler de desnonaments que els Jutjats van dictar. Amb tot, a 700 d’aquestes ordres s’hi va trobar una solució.

El projecte Xcelence, el futur de l’orientació acadèmica, s’aplica ja a Terrassa

L’orientació acadèmica i professional és bàsica perquè l’alumnat pugui construir un projecte de vida. Fins ara però, els centres educatius disposen d’una persona que ha d’arribar a tots els estudiants. Les fundacions Berteslmann i Empieza por Educar volen canviar l’enfonc, convertir l’orientació en un eix estratègic de cada institut amb un projecte específic, que tot el claustre i la comunitat educativa s’impliquin i, d’aquesta manera, reduir l’abandonament escolar i millorar la motivació de l’alumnat. El projecte es diu Xcelence i s’ha ja implantat a 20 centres de Catalunya, 6 a la nostra ciutat. Un d’ells és l’Institut Terrassa.

El programa s’inspira en un model desenvolupat a Anglaterra i s’ha adaptat a la realitat catalana. Es basa en 10 punts clau per avaluar el servei d’orientació de cada centre. Aquest decàleg, juntament amb la formació dels professors, permet saber quins aspectes es treballen bé i quins altres s’han de millorar. El programa també disposa d’una eina digital per anar seguint la implementació dels canvis.

Però el projecte va més enllà dels instituts. L’èxit passa per les relacions amb l’entorn: empreses i administracions. Els responsables asseguren que a Terrassa han trobat les condicions necessàries de col·laboració entre tots els agents implicats. Així, els alumnes poden contactar amb diversos professionals, conèixer la seva experiència i visitar centres de treball.

Aquest projecte aspira a ser el model imperant en l’orientació acadèmica i professional de Catalunya en un futur proper.

Miquel Sàmper entrega la cartera d’Interior al nou conseller Joan Ignasi Elena

Aquest dimarts es donaven a conèixer les persones que estaran al capdavant de les conselleries del nou govern de la Generalitat i avui ja s’ha fet efectiu el canvi de carteres amb els anteriors responsables polítics. És el cas del terrassenc Miquel Sàmper, fins ara conseller d’Interior, que ha fet el traspàs del seu departament avui a Joan Ignasi Elena. Sàmper ha augurat a Elena que serà un brillant conseller i li ha ofert el seu suport i ajut incondicional per al que sigui necessari.

El terrassenc també ha agraït l’oportunitat d’haver estat durant 9 mesos en aquesta àrea, una tasca que ha definit com «gens menor». Sàmper assegura que se’n va amb la mateixa alegria amb què va acceptar el càrrec.

 

[Vídeo en so ambient]

Dos anys de la irrupció de Tot per Terrassa a les municipals i la victòria inesperada de Jordi Ballart

Aquest dimecres s’arriba a l’equador del mandat coincidint amb els dos anys de les eleccions municipals. Les va guanyar per sorpresa Jordi Ballart, que es presentava amb una formació nova i estrictament local, Tot per Terrassa, després d’haver dimitit i estripat el carnet del PSC per la presó i exili del govern català.

La victòria de Ballart posava fi a quaranta anys d’hegemonia socialista. Les urnes deixaven fora del Consistori el PP, la CUP i Terrassa en comú, que havia liderat l’oposició al mandat anterior. Tot per Terrassa i Esquerra de seguida inicien converses i a mitjans de juny presenten el Pacte de Govern. Al cap de dos dies Jordi Ballart torna a l’alcaldia 20 mesos després d’haver-la deixat.

Els dos partits formen un govern de quinze regidors i cinc àrees. Les de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat es fusionen i es crea la de Cicles de la Vida. El programa de govern inclou propostes ambicioses com el pla de rieres, la gratuïtat del bus fins a l’hospital o la Revolució Verda. L’ampliació gradual de l’àrea de vianants genera polèmica i el coronavirus n’atura la implantació. Al juliol d’aquest any s’implementarà a totes les zones de cop.

L’arribada de la pandèmia al març de l’any passat altera també els altres plans del govern, com a qualsevol altra administració. Una de les primeres mesures que adopta l’executiu és la compra d’un milió de mascaretes, una operació qüestionada per part de l’oposició.

Abans de l’estiu es comença a treballar, amb la resta de grups municipals i els agents econòmics i socials, un Pacte de Ciutat per donar una resposta unitària a la pandèmia. Els tres partits de l’oposició se n’acaben desmarcant per manca de confiança. Després del fracàs, el govern aprova un pla de xoc de disset milions d’euros per fer front als efectes de la Covid.

Al setembre el president de la Generalitat, Quim Torra, nomena Miquel Sàmper conseller d’Interior i Meritxell Lluís passa a substituir-lo com a portaveu municipal de Junts. Un mes després l’alcalde altera el cartipàs amb una intercanvi d’àrees entre el primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, que assumeix Serveis Generals i Núria Marín, ara a Promoció Econòmica.

La mala maror entre el PSC i Tot per Terrassa ha estat una costant aquests dos anys amb episodis com la presumpta vulneració del codi ètic per part de la regidora de Cultura, la gestió de les vacunes sobrants del Consorci Sanitari o la polèmica per l’anul·lació d’unes multes per incompliment del confinament. Fa unes setmanes es coneixia que la Fiscalia investiga Amadeu Aguado per possibles irregularitats en contractes culturals.

Aquests dos anys els pressupostos municipals s’han aprovat amb l’únic suport dels partits del govern. Pels comptes del 2020 l’oposició hi va votar en contra i pels del 2021 s’hi va abstenir. Els d’aquest any han inclòs partides per ajudar els sectors més afectats per la pandèmia.

Superat el mig mandat, els partits començaran a treballar a nivell intern les candidatures pel 2023. Fa uns dies, Jordi Ballart confirmava en un mitjà de comunicació que es tornaria a presentar.

TxT i ERC demanen penjar la bandera palestina a la façana de l’Ajuntament «en suport al poble palestí»

Els grups municipals de Tot x Terrassa i ERC-MES proposaran al ple municipal alçar una bandera palestina a la façana de l’Ajuntament en suport al poble palestí. La demanda està emmarcada en una proposta de resolució per laborar un manifest en suport al poble Palestí amb la intenció de trobar una solució pacífica al conflicte i que inclou els següents punts: rebuig a l’ocupació indeguda de Palestina per part d’Israel i la solidaritat amb la comunitat musulmana a Palestina.

ERC també porta al ple un seguit d’acords de junta de portaveus per reclamar la defensa dels drets de les persones desplaçades i refugiades. En primer lloc insta a la Unió Europea i als països que en són membres que articulin les actuacions i recursos necessaris per donar resposta a les necessitats de les persones desplaçades, refugiades i demandants de protecció internacional fent especial atenció a les rutes de fugida i als països de primera acollida i que actuïn amb solucions duradores i permanents davant de la crisi humanitària mundial que impliquen els desplaçaments forçats. També insta al govern espanyol que garanteixi la seguretat i el respecte als drets de les persones demandants de protecció internacional al nostre territori i que engegui els mecanismes de coordinació necessaris amb les administracions locals. De la mateixa manera demana que retiri el desplegament militar a Ceuta i deixi d’utilitzar l’ús de la força «contra persones indefenses i amb un nivell de salut baix, amb una possible vulneració dels drets de la infància per la presència entre les persones migrants de menors d’edat».

D’altra banda, els republicans volen traslladar el suport del ple de l’Ajuntament de Terrassa a les tasques per definir el reconeixement del permís menstrual en el marc de la Mesa de negociació col·lectiva. «En el Ple del mes d’abril vàrem aprovar per unanimitat un acord de junta de portaveus per lluitar contra la pobresa menstrual, un pas important però no suficient. Volem seguir avançant en la consecució de nous drets per garantir el dret a la salut i el benestar de les treballadores«, explica la proposta d’acord.

Un altre acord de junta de portaveus presentada per ERC demana l’accés universal a les vacunes contra la covid-19. En concret demana cooperar a escala mundial i eliminar els possibles obstacles que impedeixin garantir que les vacunes es desenvolupen i es fabriquen en quantitat suficient i que es distribueixen a temps i de manera inclusiva a tot el món.

Per últim ERC porta un acord per traslladar a totes les entitats bancàries que operen a la ciutat el desacord de la corporació en relació al tancament de sucursals en general. Cal que cessin els tancaments amb el conseqüent acomiadament de personal i que es replantegin la seva política envers la seva clientela. Primer cal respondre a l bretxa digital, hem de posar-hi els mitjans per tal que ningú en quedi exclòs, el model digital actual exclou una part important de la nostra ciutadania. Traslladar a totes les entitats bancàries que, en les sucursals obertes, disposin de personal suficient per atendre a la ciutadania i que l’horari d’atenció efectiva faciliti que familiars puguin acompanyar la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda.