El PSC lamenta la frustració i confusió que han generat l’equip de govern en la licitació del servei de menjadors escolars

Des del PSC de Terrassa denuncien una promesa electoral incomplida de municipalització del servei de menjador escolar, després una convocatòria de licitació del servei sense consultar prèviament als grups de l’oposició i al marge del Ple Municipal. els socialistes tambe lamenten la manca d’informació sobre tot el procés que s’inicia arrel del recurs que han presentat les empreses que participaven en la licitació que ha obligat a suspendre temporalment el l’adjudicació a l’empresa que ha guanyat el concurs.  I finalment s’ha hagut de fer una pròrroga a l’empresa que ja gestionava el servei i que no havia guanyat la licitació, fet que, segons el regidor del PSC Carlos Lázaro aboca a la frustració a la comunitat educativa

 El PSC afirma que el recurs de l’empresa Sherhs, que va obtenir la puntuació més alta, està fonamentada en l’exclusió de la seva proposta perquè la comissió municipal d’adjudicació ha considerat que l’oferta tan nombrosa de beques de menjador que feia condicionava la viabilitat econòmica de la gestió del servei. El Grup Municipal Socialista, sempre ha defensat que les beques de menjador corresponen a les administracions i en conseqüència és responsabilitat d’aquestes assegurar que cap infant amb necessitats socioeconòmiques sigui privat de l’àpat del migdia a l’escola.

 Els socialistes defensen que l’empresa que ha de gestionar el menjador ha de garantir la millor qualitat dels àpats i la millor atenció educativa als infants i no desviar diners d’aquests dos conceptes per a cobrir una responsabilitat que correspon a l’administració. Carlos Lázaro, mestre i director d’escola de professió, creu que si el Govern Municipal hagués posat un topall al nombre de beques que podien donar les empreses, aquest recurs no seria necessari. També considera que el Projecte Educatiu havia d’haver estat objecte de valoració en els criteris de puntuació de la licitació.

El PSC reivindica un model de menjadors solidari, equitatiu, transparent i que permeti que a tots els centres de Terrassa, independentment del nombre de comensals o de les característiques socioeconòmiques de les famílies, tinguin el mateix preu i la mateixa qualitat del menjar. Per aquest motiu els socialistes valoren negativament  la gestió de Tot per Terrassa i ERC en aquest tema, que ha provocat que es pugui qüestionar aquest model.

Esquerra Republicana recorda el saqueig i incendi de la vila de Terrassa el 1713

Com cada any per aquestes dates, Esquerra Republicana i Jovent Republicà han commemorat el saqueig i incendi de la vila de Terrassa per les tropes borbòniques, i en homenatge i memòria de totes aquelles persones que la van defensar el 4 de setembre de 1713.

L’acte s’ha fet aquest diumenge a la tarda a la plaça de la Torre del Palau amb la presència de militants i polítics de la formació independentista. El portaveu del grup municipal d’ERC-MES, Isaac Albert, ha aprofitat l’ocasió per explicar els trets principals de l’inici del nou curs polític.

Un cop acabats els parlaments s’ha realitzat l’ofrena floral davant la Casa del Poble, al Carrer Cremat.

Eva Candela participa al Pla de Govern Alternatiu de Catalunya com a secretària tècnica d’habitatge

El Govern alternatiu de Catalunya es va reunir a finals de la setmana passada al Monestir de les Avellanes (Balaguer) per fer balanç i perfilar el nou curs polític. En aquesta trobada, els socialistes van presentar el seu Pla de Govern 2021-2023, un document de caràcter estratègic que recull les prioritats, els objectius i les línies d’actuació més destacades que impulsarà el Govern Alternatiuels pròxims dos anys.

Aquesta reunió, que va estar encapçalada per Salvador Illa, va comptar amb la presència i participació de la diputada del PSC i regidora a l’Ajuntament de Terrassa Eva Candela. Durant la trobada, Candela va presentar les principals línies d’actuació que el Govern Alternatiu impulsarà en matèria d’habitatge durant els propers anys, entre les que destaquen la presentació d’una Proposició de Llei de creació del Servei Català de l’Habitatge, l’impuls d’una de Llei de barris per a la rehabilitació i eficiència d’habitatges, o la redacció d’un Pla integral abordatge de les ocupacions.

Candela, que és secretària tècnica d’Infraestructures, Territori i Habitatge del Govern Alternatiu de Salvador Illa, ha destacat que «amb l’aprovació d’aquest pla de Govern, amb gairebé 200 mesures, volem recuperar 10 anys perduts i tornar a avançar a través d’una alternativa de govern progressista i responsablea l’actual executiu d’ERC i Junts».

Ciutadans no assistirà als actes institucionals de la Diada de Catalunya a Terrassa

Isabel Martínez, regidora del Grup Municipal de Ciutadans Terrassa, ha anunciat aquest dijous que “Ciutadans no assistirà a cap acte institucional de la Diada de Catalunya a Terrassa” ja que, tal i com ha exposat la regidora del grup taronja, “la Diada no és una festivitat inclusiva i de tots els catalans, doncs els separatistes s’han apropiat d’aquesta organitzant actes que exclouen a més de la meitat dels catalans”.

Martínez ha ressenyat que Ciutadans “no vol ser còmplice dels partits que han segrestat una festivitat que hauria de ser de tots els catalans per convertir-la en una jornada independentista” i ha apostat per “una Diada inclusiva i representativa de tots els catalans que estigui allunyada de la instrumentalització política a la que ens té acostumats l’independentisme”.

Finalment, Martínez ha recordat que “Ciutadans sempre ha proposat com a festivitat de Catalunya la Diada de Sant Jordi”.

Terrassa ofereix 45 places per a l’acollida de refugiats afganesos

La regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez, explica que Terrassa és una ciutat d’acollida i que també ho vol ser per les persones afganeses que ho necessitin.

La ciutat té dos dispositius d’acollida de persones sol·licitants d’asil (de primera i segona fase del procés), gestionats per Creu Roja i per APIP-ACAM. Entre els dos, disposen de 45 places. Però Martínez recorda que són gestionats per l’Estat, que és qui té la competència per concedir l’asil i derivar les persones als diferents dispositius del territori.

Organitzacions No Governamentals, com World Vision, ja han advertit que 2,7 milions d’afganesos que s’han quedat al país pateixen gana, la meitat són menors. Demanen establir rutes perquè l’ajuda humanitària hi arribi.

Per als que han marxat i han arribat a l’Estat, Martínez reclama que el Govern espanyol concedeixi l’asil a totes les persones afganeses que ho sol·licitin perquè, recorda, és un dret humà.

La regidora assegura que el paper Terrassa ara passa per demanar els recursos necessaris per atendre aquestes persones i coordinar-se amb altres ciutats.

L’A2 i l’AP-7, enllaçades catorze anys després

Des d’aquest dimecres al matí ja es pot circular per l’enllaç entre l’autovia A2 i l’autopista AP-7 a Castellbisbal. Després de catorze anys d’obres i un sobrecost de 40 milions d’euros respecte el projecte inicial, el pressupost final d’aquesta infraestructura s’ha enfilat fins a superar els 88 milions d’euros. A través d’aquest nou enllaç, on destaca la construcció d’un doble viaducte, els conductors que vulguin circular de l’A2 a l’AP-7 o viceversa ho podran fer estalviant-se 7’5Km de trajecte. La previsió és que aquesta connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat l’utilitzin una mitjana de 40.000 vehicles al dia.

En la inauguració, la ministra espanyola de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez Jiménez, ha destacat la millora en seguretat viària que suposarà per a ciutats com Terrassa el fet que gràcies a aquesta infraestructura disminueixi el trànsit per algunes vies locals. La tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, ha assistit a la inauguració en representació de l’Ajuntament de Terrassa. També hi eren presents la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. La gran absència ha estat per part de la Generalitat, la del conseller de Territori i Sostenibilitat Jordi Puigneró en protesta per l’incompliment en els terminis d’aquestes obres.

La posada en marxa del nou enllaç ha coincidit amb el primer dia lliure de peatges a les dues vies interconnectades, A2 i AP-7.

La Llei de Barris va destinar 18 milions d’euros en tres partides per a Ca n’Anglada i La Maurina

La Llei de Barris de la Generalitat ha invertit més de mil cent milions d’euros en les set convocatòries tramitades en un període de 17 anys. Diners que han permès fer millores a 143 veïnats de 117 municipis catalans, entre els quals el nostre.

Concretament, Terrassa va rebre una partida de 8,5 milions d’euros en la convocatòria de 2004. Una quantitat destinada a les obres de millora a Ca n’Anglada. Quatre anys més tard, el 2008, la Llei de Barris del Govern català va aprovar una partida de 7,5 milions d’euros que es van invertir en les obres d’urbanització de la plaça de La Maurina i la construcció de l’actual equipament cívic. Una tercera convocatòria el 2009, un any després, va destinar 2 milions d’euros a donar continuïtat a les millores al Districte 2.

Els departaments de Drets Socials i Territori han fet balanç dijous dels 17 anys de vigència de la Llei de Barris, que han suposat 3.900 actuacions en millores d’espai públic o d’accessibilitat i rehabilitació. Les obres promogudes han beneficiat, segons la Generalitat, a més d’un milió de persones. La inversió més important, a mitges entre govern i ajuntaments, s’ha dut a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb actuacions per valor de 628 milions d’euros. Les més destacades en espai públic.

A la resta del territori s’han fet 23 projectes a les Comarques Centrals, 25 a Girona, 14 al Camp de Tarragona, 11 a Ponent 4 a les Terres de l’Ebre i 3 a l’Alt Pirineu i Aran.

A finals de l’any passat, precisament, en sessió plenària de novembre, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar per unanimitat la reclamació a la Generalitat de la recuperació de la Llei de Barris.

El Programa de Govern s’actualitza amb 40 noves línies d’actuacions en l’equador del mandat

A mitjans de juny del 2019, Tot per Terrassa i Esquerra Republicana constituïen la creació del nou govern municipal. Ara, 24 mesos i una pandèmia després, l’executiu de Jordi Ballart fa un balanç molt positiu de la feina feta, havent iniciat més d’un 70% de les actuacions previstes.

El que no estava previst, però, és la reestructuració provisional que molt probablement patirà l’executiu local, després que l’alcalde anunciés la malaltia del seu fill gran. S’obre així un període d’incertesa, amb l’interrogant de saber qui agafarà les regnes del nou govern. Anteriorment, però, coincidint amb l’equador del mandat es va actualitzar el Programa de Govern, introduint unes 40 noves línies d’actuació.

Dins del nou context de reactivació, la Junta de Govern Local va aprovar el passat 4 de juny la revisió del full de ruta, amb alguns retocs a les prioritats plantejades inicialment. En aquest sentit, s’han realitzat modificacions en 19 dels 163 eixos d’actuació, entre els quals se n’han sumat 4 de nous. Aquestes incorporacions aborden àmbits com els Drets Humans, el dret a la salut, la promoció de l’autonomia personal, el suport a l’educació especial i inclusiva o l’augment de l’oferta d’estudis no reglats.

En aquesta revisió del Programa de Govern, l’executiu planteja noves vies de contacte entre l’Ajuntament i la ciutadania, fomentant així l’ús dels sistemes telemàtics. També es proposa crear una Oficina d’Atenció Ciutadana per a temes de salut o elaborar un Pla Director d’equipaments i espais municipals com a eina de planificació estratègica. A més, el full de ruta contempla obrir un nou procés participatiu per definir com ha de ser la ciutat en els propers 10 anys.

Albert: «Que ningú s’esperi canvis dràstics; Ballart segueix sent l’alcalde de Terrassa»

Des que Jordi Ballart va fer públic l’ingrés del seu fill gran a l’Hospital de Sant Joan de Déu, l’Ajuntament de Terrassa treballa en la reorganització i delegació de funcions corresponents a alcaldia. Unes decisions que han estat sobre la taula del consistori aquesta setmana però que fins setembre no serien definitives. N’ha parlat aquest dijous a Canal Terrassa per primer cop des que es conèixer la notícia el primer tinent d’alcalde i regidor en Serveis Generals i Govern Obert, Isaac Albert.

Si bé l’agenda de l’alcalde queda directament afectada, actes municipals com juntes de govern, juntes de portaveus o les sessions plenàries es continuaran fent en base al calendari previst. El primer i la segona tinent d’alcalde, Isaac Albert i Núria Marín, respectivament, han mostrat el seu suport i el de tot l’Ajuntament a l’alcalde i la seva família.

Una setmana després d’anunciar la seva situació personal, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha compartit aquest dijous a les xarxes socials un missatge d’agraïment i confiança. Agraïment davant l’allau de missatges de suport i ànims rebuts des que va saber-se la notícia; i confiança en el personal sanitari que els atén en aquesta lluita.

Jordi Ballart delegarà totes les funcions d’alcaldia mentre duri el tractament del seu fill gran

“Comencem una lluita molt dura i llarga, que guanyarem”. Amb aquestes paraules l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, anunciava diumenge a través de les xarxes socials que el seu fill gran es troba ingressat a l’Hospital Sant Joan de Déu per rebre tractament després de ser-li diagnosticada leucèmia. Ell mateix n’ha donat els detalls en un comunicat en què explica que en les properes hores reorganitzarà el consistori i delegarà les seves funcions de l’alcaldia de cara als propers mesos, ja que la seva prioritat absoluta ara és estar al costat del seu fill i de la seva família mentre duri el tractament per curar-lo. De fet, aquest dilluns l’equip de Govern s’ha reunit a l’Ajuntament per tal de decidir qui assumeix les funcions de Jordi Ballart i com es deleguen les tasques corresponents a alcaldia. L’agenda de l’alcalde queda anul·lada.

Conscient que per davant se’ls presenta un camí llarg i molt dur, el mateix Ballart alerta de la seva absència durant el temps que s’allargui el tractament, i es disculpa per endavant en aquest sentit. En el mateix escrit, l’alcalde agraeix el tracte i la humanitat de tot el personal sanitari que els atén a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Tot just fer pública la notícia, han estat moltes i constants les mostres de suport a l’alcalde, entre elles la del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Personalitats, entitats i clubs, tant de Terrassa com de fora, a més de ciutadania a títol individual, també han donat suport i ànims a l’alcalde i la seva família.