Terrassa homenatja les víctimes de l’Holocaust

Un record per a les víctimes de l’Holocaust. Per les víctimes com les del poble jueu, les perseguides per motius polítics com els catalans i espanyols republicans assassinats, pel poble gitano, pels discapacitats, per les víctimes per la seva orientació sexual o per motius religiosos. Un any més, l’Ajuntament de Terrassa homenatja i commemora aquest 27 de gener, en un acte solemne davant de l’Ajuntament, la memòria de les víctimes de l’Holocaust nazi.

Estudiants dels instituts de la ciutat que han treballat el tema de la deportació han dit que en els fons l’acte d’avui va de democràcia, de drets i de llibertat. A l’acte hi han assistit els principals representants d’entitats, familiars i col·lectius represaliats que han encès una espelma per a les víctimes. Els portaveus dels grups municipals amb l’alcalde al capdavant, han fet un homenatge públic i ciutadà a totes aquelles persones que van patir la repressió, un acte insuficient per reparar tant de dolor, com s’ha dit en els parlaments.

En un acte emotiu els assistents han anat encenent espelmes en record de tots els col·lectius represaliats. Tot plegat per recuperar la memòria d’unes atrocitats que la humanitat va haver de viure només unes dècades enrere. Aquesta nit, l’Ajuntament també il·luminarà de color vermell la seva façana del Raval i el monument a la dona treballadora. L’acte ha acabat amb l’actuació de la Coral de l’Institut Torre del Palau.

La diòcesi de Terrassa parla de 142 immatriculacions i assenyala una vintena d’errors

El govern espanyol ha calculat que hi ha gairebé 35.000 propietats a tot l’Estat inscrites de forma irregular a nom de l’Església. És el que es coneix com a immatriculacions de l’Església. A tot Catalunya, 3.722 immobles.

Al juliol de 2020, el departament de justícia de la Generalitat va revelar que  a Terrassa figuraven 3 propietats: la catedral del Sant Esperit, el temple de Sant Llorenç i locals parroquials i un terreny urbà a Sant Pere.

La Conferència Episcopal i el govern espanyol es van trobar dilluns per abordar aquest tema. La novetat és que l’església ha estudiat el llistat i ha dit que hi ha un miler d’errors. Són edificis i terrenys que l’Església va posar a nom seu entre els anys 1998 i 2015 emparada per una llei del govern d’Aznar.

Després de fer-se públic el comunicat conjunt de l’executiu i la Conferència Episcopal, la diòcesi de Terrassa també ha manifestat la seva postura.

Diu que que l’Església ha estudiat el llistat consultant les diòcesis. Que s’han trobat béns que a l’església no li consten de la seva titularitat o que hi ha errors en la seva definició que s’han de solucionar. Però no es parla d’immobles que s’han retornar, només dels errors detectats al llarg d’aquesta anàlisi detallada.

Entre els principals errors detectats hi ha béns que van ser inscrits per títols diferents al d’immatriculació segons l’article 206 de la llei hipotecària, com a donacions, permutes o compravendes; o bé que les dades dels immobles no coincideixen amb les facilitades o no es poden identificar; o finalment errors en les dades dels immobles aportats al llistat.

La diocèsi de Terrassa diu que les immatriculacions realitzades aquí són correctes i legals (142 immobles), i sobre elles no hi ha cap dubte respecte a la propietat de l’Església, diuen. També s’han assenyalat els errors: finques que no pertanyen a la  diòcesi i d’altres que no es van poder identificar com a finques pertanyents a la diòcesi o les parròquies que la componen.

Al marge d’aquests errors,  també s’hi van afegir nou immobles que van ser immatriculats durant aquest període i no constaven a la llista esmentada.

La diòcesi de Terrassa assenyala com a errors del llistat, 10 finques no identificades com a pertanyents a la diòcesi (1 a Fogars de Montclús, 2 a Les Franqueses del Vallès, 5 a Montcada i Reixac i 2 a Terrassa);

També figuren 7 finques immatriculades entre els anys 1919 i 1941 (rectories de Canovelles, Marata i Corró d’Amunt, un hort a Corró d’Amunt, un local a Sant Francesc d’Assís, un terreny i edificació a Llerona i un terreny a Sentmenat) i per tant anteriorment a l’informe elaborat des del Govern.

I, finalment, 2 finques amb altres títols d’adquisició (donació de l’ermita de Sant Cristòfol de Terrassa i immatriculació i permuta a Sant Esteve de Granollers).

 

 

 

 

El PP vol endurir les Lleis sobre la immigració i les ocupacions de finques

El Partit Popular proposa endurir la Llei perquè una casa ocupada il·legalment es pugui recuperar en 24 hores. Els populars han estat molt crítics amb els Governs de l’Estat i el municipal per no posar remei als problemes de convivència que diuen han percebut, en la seva visita a Ca n’Anglada.

Els populars també han criticat al Govern de Pedro Sánchez i als partits que li donen suport, per fomentar la immigració il·legal i provocar un efecte crida a traspassar les fronteres fora de la Llei. Amb aquestes dues propostes els dos dirigents populars, Manu Reyes i Pepe Ortiz, esperen haver fet un pas més en la recuperació de la representació del seu partit al plenari de l’Ajuntament de Terrassa.

PSC i C’s demanen que el Ple torni a ser presencial davant l’aixecament de les restriccions socials

Els dos principals partits de l’oposició, PSC i Ciutadans, han sol·licitat que la reunió del Ple Municipal que se celebrarà aquest divendres es faci de manera presencial. L’oposició ha fet aquesta petició després que el Govern de la Generalitat hagi anunciat l’aixecament de les restriccions socials a causa de la pandèmia.

D’aquesta manera, socialistes i Ciutadans consideren que no hi ha cap motiu per celebrar el Ple de manera telemàtica, tal com va imposar el Govern Municipal a la darrera Junta de Portaveus: «Creiem que en un moment on no hi ha restriccions d’aforaments per a la ciutadania en cap àmbit, els partits polítics tenim l’obligació d’estar presencialment al Saló de Plens».

L’oposició considera que és plenament incoherent que hi hagi empleats municipals que hagin de treballar presencialment al seu lloc de treball, i que al mateix moment els polítics estiguin a casa seva. El PSC i Cs afirmen que Ballart es troba més còmode darrera d’una pantalla d’ordinador quan s’han de debatre assumptes d’importància per a Terrassa, però en canvi no té cap problema en rebre a desenes de nens i nenes al Saló de Plens durant la mateixa setmana que vol que el Ple sigui telemàtic.

Els principals partits de l’oposició creuen que el Ple Municipal es podria celebrar de manera presencial sense cap problema, a més tenint en compte que tots els regidors i regidores del Consistori estan vacunats i que la variant òmicron no comporta símptomes greus en la gran majoria dels casos. Els portaveus d’ambdós partits han fet la sol·licitud a la Junta de Portaveus però denuncien que el Govern continua en silenci.

Que Terrassa sigui a la zona tarifària 2, altre cop al ple

Ahir es va celebrar la junta de portaveus prèvia al ple municipal de divendres, el del mes de gener. Serà el primer de l’any i tornarà a ser telemàtic, com a mesura preventiva davant la sisena onada. Tot i aixó PSC i Ciutadans han demanat que es valori la sempresencialitat, tal i com s’està fent a altres institucions com el Parlament de Catalunya.

En el terreny més estrictament polític Tot x Terrassa tornarà a portar al ple la vella demanda per a què Terrassa s’inclogui a la zona tarifària 2. Per la seva banda el PSC presentarà una proposta de resolució per a què la transformació urbanística del Passeig Comte d’Ègara compti amb un procés de participació ciutadana. També han posat sobre la taula que s’estudiï la possibilitat d’instal·lar caixers automàtics ala centres cívics, tal i com s’ha plantejat a Barcelona.

Els lletrats de l’administració de justícia faran vaga aquest dimecres

Els judicis, declaracions i compareixences previstos als jutjats per aquest dimecres podrien patir retards i anul·lacions. El motiu, la vaga de lletrats que s’ha convocat per aquest dia. Els advocats es concentraran a les portes de l’edifici entre les 11 i dos quarts de dotze del matí. Encara s’han de decretar els serveis mínims i informar de les suspensions de judicis i altres diligències.

L’aturada està convocada per Unión Progresista de Letrados de la Administración de Justicia (UPSJ) i també s’hi ha afegit la Asociación Independiente de Letrados de la Administración de Justicia (AINLAJ). Fan vaga perquè diuen que no volen una justícia low cost i asseguren que un servei públic de qualitat necessita professionals ben retribuïts i considerats.

Les principals reivindicacins són dues: volen que es reconegui la negociació col·lectiva pròpia i millors sous. Respecte la primera, diuen que les seves associacions i els seus sindicats no són inclosos a les meses de negociació i que els sindicats generalistes no defensesn els seus interessos.

Pel que fa al sou, diuen que la gran reforma de 2009 per modernitzar i fer més àgil la justícia va significar que moltes competències dels jutges es traspassessin als lletrats. Llavors es va dir que la situació econòmica del país no permetia una compensació.

Asseguren que més de 10 anys després, el Ministeri de Justícia no ha adequat encara el sou d’aquests professionals a les noves funcions. La llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 va obligar el ministeri a negociar una adequació salarial. Com que això no s’ha fet, els advocats fan aquesta vaga, diuen.

La CUP critica la política urbanística del govern municipal i demana consultes populars vinculants

L’antic projecte de l’AEG, impulsat pel PSC l’any 2005 i que la crisi immobiliària va aturar en sec,  s’aprovarà en el ple municipal d’aquesta setmana. Pels cupaires, aquesta és la mostra més evident que el govern municipal de TxT i ERC fa una política urbanística amb regust de temps passats.

Des de la CUP es pregunten quants metres quadrats es destinaran al macrocentre comercial, (i recorda que en el primer projecte havia de ser un Corte Inglés de 30.000 m2). També denuncien que de les 21 esmenes presentades per persones i entitats que integren la comissió de l’AEG, l’Ajuntament només n’ha estimat cinc.

La Cup de Terrassa és del parer que quan s’imposa un gran projecte d’aquestes característiques, que pot comportar un canvi radical dins la vida quotidiana d’un barri, s’ha de poder votar en una consulta popular vinculant i han de ser les veïnes de la zona afectada les que decideixin sobre la seva urbanització.

El militant de la CUP Terrassa Salva Picas, veí del barri del segle XX,  recorda un altre macro projecte que avui dia és un cementiri de locals: Les Torres del Segle XXI, inaugurades el 2004, i realitzades d’esquena al barri.  El pla del PSC, que aquells anys es va vendre com a eix dinamitzador de la zona, va fracassar rotundament.

Els cupaires també són molt crítics amb el nou projecte dels Bellots II, tant per l’agressió ecològica a l’entorn, com per al futur macrocentre comercial i d’oci consumista de 95.000 m2 que el gegant Carrefour Property vol construir-hi.

Picas,  alerta del perill de tornar a entrar en una espiral similar als anys de la bombolla immobiliària on la  ciutat va patir  l’especulació urbanística amb macro projectes i grans camps de golf, que mai van generar les riqueses promeses o si ho van fer va ser només per a uns pocs, afirma.

Per últim la CUP de Terrassa, carrega contra l’actual regidor d’urbanisme, Carles Caballero (ERC), per les últimes accions que ha fet des de la seva regidoria, com la polèmica llicència d’obres a les naus del carrer Sant Gaietà (números 56-60), que seran convertides en blocs de pisos malgrat formar part de l’inventari d’edificis catalogats de la ciutat.

Prodis ofereix contractes d’un any a joves i formació per aconseguir un certificat de professionalitat

La Fundació Prodis participa del nou programa de formació professional (FP) per a l’ocupació en format dual que ha posat en marxa el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). La iniciativa permetrà a 402 persones joves en situació d’atur a Barcelona rebin una formació que els permeti obtenir un certificat de professionalitat. Al mateix temps se’ls contracta una empresa durant 12 mesos.

Prodis ofereix ocupacions i formacions en els àmbits d’auxiliar d’administració, recepcionista-telefonista, auxiliar d’arxiu i teleoperador/a.

Les persones joves interessades han de posar-se en contacte abans del 15 de febrer amb les la fundació terrassenca.  La contractació de les persones aprenents tindrà lloc durant el mes de març.

Els participants rebran formació d’introducció a l’ofici, prèvia a la contractació. També la formació vinculada a un certificat de professionalitat, que s’impartirà durant la fase de contractació. Es farà doncs  mitjançant un contracte per a la formació i l’aprenentatge d’un any.

Poden optar a aquests projectes  les persones joves de 16 a 29 anys, preferentment sense qualificació professional. Amés cal  que estiguin inscrites al SOC com a demandants d’ocupació no ocupades.                                                  

Les persones interessades s’han de posar en contacte amb l’entitat impulsora del projecte (àmbit professional que els interessi) abans del dia 15 de febrer.

En alguns dels projectes, com passa a Terrassa,  es prioritzaran les persones joves amb algun tipus de discapacitat o diversitat funcional.

En total, el SOC inverteix 7,6 milions d’euros en 25 projectes d’FPO dual.

 

Ofrena floral pels advocats assassinats d’Atocha ara fa 45 anys

Aquest 24 de gener del 2022 s’han complert 45 anys de la matança per part d’un grup feixista, dels advocats d’un despatx laboralista d’Atocha, a Madrid. Per quart any consecutiu, Terrassa se suma a la commemoració d’aquell atemptat que va representar un cop molt dur per als lluitadors per la democràcia i pels drets dels treballadors.

Aquest dilluns una nodrida representació social i institucional, han fet un minut de silenci i una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets, davant el sindicat de Comissions Obreres. L’any 1977 un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici del carrer Atocha on un grup d’advocats laboristes s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista.

Els trets indiscriminats van matar cinc advocats i van ferir a quatre persones més. Comissions Obreres rescata aquell atemptat per a la Memòria Històrica, per produir-se en uns moments determinants per al diàleg i la democràcia. L’acte ha acabat amb el cant de la Internacional i d’Els Segadors.

Ciutadans presenta al Ple cinc propostes de resolució i dos acords de Junta

Ciutadans vol establir un protocol d’actuació per a la prevenció de les ocupacions delictives. Arran del recent cas del carrer Sant Marc, els taronges denuncien el retard de l’actuació municipal tot i que alguns veïns ja havien denunciat l’ocupació d’habitatges. D’altra banda Ciutadans demana unificar tota la informació sobre ajuts i subvencions al portal Open Data, facilitar l’accés a totes les entitats i que tota la informació relativa estigui disponible en un sol suport.

També que en els cicles formatius del «Treballa Terrassa» vol que s’inclogui el grau d’incersió laboral dels estudis que han d’escollir els joves. Finalment Ciutadans insta en una moció a que, com ja han fet 13 Comunitats Autònomes, demanar equips mòbils militars per al suministrament de les vacunes contra la Covid en equipamants especials. Una actuació que segons ells, evitaria desplaçaments d’un ja saturat servei sanitari. També insten a l’Agència Tributària de Catalunya a enviar l’impost sobre les emissions a l’atmosfera amb els idiomes oficials a Catalunya.

Pel què fa als dos acords de la Junta de Portaveus, el grup proposa adaptar la normativa terrassenca a la recent llei aprovada pel Congrés sobre el Benestar Animal. També proposen impartir a veïns i entitats la normativa europea que regula la seguretat en les atraccions inflables. Arran de la mort de dues nenes a València, Ciutadans vol que s’incrementin les inspeccions en aquest tipus d’instal·lacions.