Cs pregunta com s’aplicarà el pròxim curs la gratuïtat a les escoles bressol

Ciutadans de Terrassa demana explicacions al conseller González-Cambray sobre les mesures previstes per a implementar la gratuïtat de l’escola bressol. Els liberals a Terrassa consideren que “el Conseller d’Educació ha de donar explicacions a totes les famílies i professionals del sector que, a hores d’ara, no saben de quina manera hauran d’enfrontar el curs vinent”.

El regidor de Ciutadans (Cs) Terrassa, David Aguinaga, ha anunciat que el seu Grup Municipal presentarà una proposta al Ple Municipal del mes de març perquè “el Departament d’Educació i el conseller Josep González-Cambray explicitin les mesures amb les quals es preveu aplicar la gratuïtat de l’escola bressol a partir del curs 2022-23, tal com va anunciar el President de la Generalitat durant el darrer debat de política general al Parlament de Catalunya”.

Aguinaga ha dit que “Cs no té constància de com es tirarà endavant aquesta mesura en el cas concret de Terrassa”, i ha recordat que “aquest anunci afecta 5.729 infants de Terrassa, a tres llars bressol de titularitat autonòmica i a onze de titularitat municipal”. El regidor taronja també s’ha qüestionat “de quina manera l´Oficina Municipal d’Escolarirzació de Terrassa podria fer front a aquesta situació” i ha denunciat que “el sector de les llars bressols privades no sap quina repercussió tindria aquesta mesura en la seva activitat”. I conclou que segurament es tracta d’“un brindis al sol”.

El Servei d’Inserció Laboral de Casa Galèria ha atès 351 dones en els dos anys de pandèmia

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’Ajuntament de Terrassa ha atès a través del Servei d’Inserció un total de 351 dones en aquests darrers dos anys de pandèmia.

El 2021 es va donar servei a 180 dones, arribant a 810 atencions (490 cites presencials o telefòniques directes amb les dones i 320 accions de coordinació amb altres ens o serveis, seguiment o acompanyament), mentre que el 2020 es van atendre 171 dones amb un total de 1.070 atencions, de les quals 562 van ser cites presencials o telefòniques.

Aquestes dades demostren que el servei està realitzant lleugerament més atencions que en anys anteriors i que el perfil de les dones és d’una major vulnerabilitat i presenta una casuística més complexa, que fa necessari un major seguiment i acompanyament.

D’entre les demandes que rep el servei d’inserció laboral, la majoria són sobre recerca de feina o orientació laboral i, en un percentatge més baix, per qüestions de millora de feina.

En aquests dos anys, 36 dones de les 152 que buscaven feina en van trobar a través d’aquest servei —20 dones al 2021 i 16, al 2020—.

La regidora de Poítiques de Gènere, Núria Marín, considera que «es fa palès que serveis com aquest són, malauradament, cada vegada més necessaris per lluitar contra la desigualtat d’oportunitats en el món laboral entre homes i dones, a més d’intentar pal·liar la vulnerabilitat de les dones en l’economia social, i, més, en temps de crisi com la derivada de la pandèmia. El nostre compromís és aconseguir que aquesta bretxa sigui cada vegada més prima, fins que la fem desaparèixer».

El 48% de les dones ateses el 2021 es trobaven en situació de violència masclista i estaven sent ateses per altres serveis del SIAD, com atenció psicològica i/o assessorament jurídic. Aquesta xifra va ser inferior el 2020, en què del total de dones ateses, un 36% es trobaven en situació de violència masclista.

El SIAD atén de forma especialitzada, individual i confidencial a les dones majors d’edat de Terrassa i dels municipis amb els quals s’ha signat conveni de col·laboració (Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls) en relació a l’exercici dels seus drets en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar. Aquest Servei es destina a totes les dones, especialment a les que pateixen violència masclista.

Segons l’“Estudi sociològic: condicions de vida de les dones de Terrassa des de la perspectiva de gènere” (2020), encarregat pel Servei de Polítiques de Gènere, la situació de les dones a Terrassa en relació al mercat de treball és pitjor que la dels homes, i és que presenten una taxa d’activitat inferior i una taxa d’atur superior.

Terrassa té una taxa d’activitat del 79%, un 80,9% dels homes vers un 77,2% pel que fa a les dones. A més, destaca que el 6’2% del total de dones actives, no tenen registrada la seva activitat laboral, és a dir que treballen sense registre d’alta a la seguretat social.

Pel que fa a l’atur a Terrassa, segons un estudi de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local, el gener de 2022 les dones presenten un percentatge d’atur més alt al dels homes, concretament, 5 punts percentuals per sobre: 9,54% vers 14,14%.

L’atur va pujant progressivament des de les franges més joves i es fa evident un augment a partir dels 25 anys, coincidint amb la maternitat i la resta de responsabilitats familiars i domèstiques. El moment especialment crític és l’etapa entre els 55 i els 64 anys, quan la taxa d’atur de les dones és del 27,64%, prop de 10 punts per sobre de la taxa dels homes del mateix grup d’edat.

La segregació horitzontal i vertical també es fa palesa en que els llocs de treball de direcció i gerència representen un 0,3% de les respostes, mentre que en llocs de treball no qualificats els percentatges són més significatius.

En relació als ingressos, la meitat de la població de dones de Terrassa ingressen menys diners que les seves parelles, mentre que un 14% afirma ingressar el mateix.

Els alcaldes i alcaldesses de la comarca demanen canalitzar l’ajuda a Ucraïna a través d’ONG

La guerra a Ucraïna ha desfermat una onada de solidaritat, moltes vegades impulsades de manera particular i, sovint, recollint material. Els alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental, la segona comarca amb més residents d’origen ucraïnès, s’han reunit aquest divendres per tractar de quina manera cal canalitzar tota aquesta ajuda. El primer missatge que han llençat és que la recollida de material ja no és necessària i que la forma més eficient de fer-ho és fent aportacions econòmiques a les ONG. Els municipis ja estan fent les seves aportacions. L’Ajuntament de Terrassa ha donat 75.000 euros a Farmamundi, Creu Roja i ACNUR.

El Consell Comarcal també ha demanat a la població que les acollides a refugiats es facin a través d’entitats com TANU i no pas es realitzi de forma individual per tal de garantir traçabilitat i seguretat en l’operatiu.

Aquesta setmana ja han arribat prop d’un centenar de menors ucraïnesos a la comarca. L’alcalde de Terrassa Jordi Ballart ha dit que l’ajuntament està obert a que n’arribin més. A Catalunya se n’esperen uns 5.000 en total. Tota la informació sobre l’ajuda a Ucraïna està centralitzada al web ucraina.gencat.cat.

Escoletalecturestransfeministes

La llibreria Synusia aborda un debat sobre el treball sexual i tot el seu entorn

Organitzada des del mes de setembre, la llibreria Synusia reprèn aquest mes l’Escoleta de Lectures Transfeministes, amb una nova sessió el pròxim dissabte dia 12 a les 11 del matí. La llibreria alternativa del carrer Montserrat ha treballat cada mes un text i una temàtica diferents. Durant aquest mes de març, a banda de més mobilitzacions globals, arran del Dia Internacional de la dona treballadora, també vol abordar la qüestió del treball sexual.

Hi ho faran de dues maneres. D’una banda proposant la lectura del text «Putas Insolentes» de Juno Mac i Molly Smith (Traficantes de Sueños). I d’altra banda amb una conversa, el dia 12, amb dues representants del col·lectiu de treballadores sexuals Putas Libertarias del Raval.

Amb elles es volen abordar qüestions clau relacionades amb el treball sexual, les xarxes de suport mutu i autoorganització de les treballadores, quins models regulacionistes i prohibicionistes estan vigents a Europa i al nostre territori o quin paper juga la Llei d’estrangeria en les treballadores i en la lluita contra el tràfic de persones.

Un full de ruta per reactivar el sector del comerç al Vallès Occidental

El consell comarcal s’ha reunit amb el Grup Impulsor del comerç per tal de fer front als reptes que ha deixat la pandèmia durant el 2021. Xavier Garcés, alcalde de Barberà, en destaca la implementació dels espais de cooperació en l’àmbit de comerç i la restauració que han permès l’aprovació de diferents acords.

Les línies prioritàries d’actuació són les plataformes de digitalització, la situació de l’associacionisme comercial, el comerç sostenible i vals de promoció comercial i les iniciatives locals per l’ocupació de locals buits, entre d’altres.

A més a més, s’ha posat en marxa el Directori de Serveis i Recursos per al Comerç i la Restauració que ja està disponible al nou web comarcal. El directori és un contenidor d’informació, actualitzat periòdicament i amb 4 espais d’accés a continguts diferenciats.

Les accions proposades pel 2022 radiquen en crear línies de treball conjunt i aprofitar totes les oportunitats que es derivin del Pla de recuperació, transformació i resiliència. A més, de l’elaboració amb el suport de la Diputació de Barcelona, de l’estratègia comercial al Vallès Occidental, que ha permès elaborar un full de ruta comarcal pel període 2022 – 2024. Així ho ha exposat Garcés.

L’informe, coordinat per l’Observatori comarcal i l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local,  destaca les principals dades del sector i fa recomanacions de mesures pels diferents tipus d’àrees i eixos comercials, com la monitorització d’indicadors sobre la situació del comerç, l’elaboració de plans d’usos, la dinamització, la divulgació i l’impuls de l’ocupació de locals buits, entre d’altres.

Una de les conclusions a les quals s’ha arribat a l’estudi elaborat pel Consell Comarcal «Mapa del comerç del Vallès Occidental 2021. Estructura comercial i indicadors de salut comercial» ha estat que la comarca té un eix comercial sòlid, integrat i repartit en tot el territori. Les dades evidencien una situació molt heterogènia: municipis que presenten risc de desertització o fuita comercial i eixos comercials en municipis grans i mitjans amb baix nivell d’ocupació.

Això ha servit com a base metodològica per tal de fer el seguiment de la situació del comerç als diferents espais comercials. D’aquesta manera, s’aconseguirà detectar tendències i poder definir escenaris futurs de manera més acurada.

Foto Acció Simbòlica Cup Terrassa Marquès De Comillas

La CUP reclama substituir el nom del carrer Marqués de Comillas pel de Jacinto Ávalos

L’Assemblea Local de la CUP de Terrassa ha dut a terme una acció simbòlica que ha consistit a tapar diverses plaques del carrer Marqués de Comillas com a denúncia al govern municipal (Tot per Terrassa, ERC) pel manteniment del nom d’un esclavista a dia d’avui a la ciutat. La formació reclama la retirada urgent del seu nom dins del nomenclàtor local.

Paral·lelament, els cupaires reclamen que els carrers de Terrassa incloguin els noms d’aquelles persones lluitadores populars, socials i veïnals de la ciutat. En aquest sentit, reivindica el paper de Jacinto Ávalos Cardona, militant de la CNT i lluitador antifeixista.

Foto Acció Simbòlica Cup Terrassa Marquès De Comillas1

Membre molt actiu de l’Asamblea de Trabajadores por una vivienda digna, va participar activament en les ocupacions dels pisos de Vilardell i de Can Niquet. Al 1981 va ser detingut, torturat i empresonat sense cap prova acusat de terrorisme. Dos anys més tard, va ser trobat mort a la seva cel·la a la presó de Caravanchel en estranyes circumstàncies, simulant un suïcidi, un cas que mai va ser investigat.

Cs demana la compareixença del conseller Elena per la retirada de la denúncia a Mireia Comas

El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) a Terrassa, Javier González, ha anunciat que “el Grup Parlamentari de Ciutadans al Parlament de Catalunya iniciarà una investigació per a esclarir el paper del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en la retirada d’una sanció a una fotoperiodista”. González ha assegurat que veu “indicis de prevaricació en aquest nou ardit del conseller Elena”.

En el ple municipal de Terrassa del passat 25 de febrer, el regidor d’ERC a la ciutat, Pep Forn, va reconèixer “haver facilitat una trobada entre la fotoperiodista Mireia Comas i el conseller d’Interior” que va derivar, en paraules del regidor independentista, “en la retirada d’una sanció que li havien interposat” els Mossos d’Esquadra.

Per part seva, el diputat de Cs al Parlament de Catalunya, Matías Alonso, ha anunciat que la formació liberal “ha sol·licitat la compareixença del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, perquè confirmi o desmenteixi les declaracions públiques del regidor d’ERC a Terrassa”. A més, Cs també ha sol·licitat “l’expedient sancionador incoat pels Mossos d’Esquadra i la còpia íntegra de la resolució per la qual el Departament d’Interior va retirar la multa a la fotoperiodista”.

Neteja Espais Naturals 1

L’Ajuntament intensifica els treballs de neteja a les lleres de les rieres

Des d’ara i fins a l’estiu, l’Ajuntament intensifica els treballs de neteja als espais naturals amb un increment de 20.000 euros de la partida. Les actuacions se centren bàsicament en les rieres per alliberar-les de vegetació excessiva però també d’altres residus i abocaments.

Amb aquesta ampliació del pressupost es podrà ampliar l’àrea d’acció i arribar a més punts on es produexen abocaments incívics.

El mateix alcalde, Jordi Ballart, ha publicat a les xarxes la voluntat de l’equip de govern de destinar els recursos necessaris per mantenir les lleres de les rieres netes de vegetació i de residus.

 

Neteja Espais Naturals 3Neteja Espais Naturals 2

El Gremi de la Construcció del Vallès es reuneix amb Jordi Ballart

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, es reuneix amb els representants del Gremi de la Construcció del Vallès. Toni Palet encapçala la reunió que ha servit per parlar sobre la situació del sector.

La trobada a l’alcaldia de la ciutat no només és per parlar sobre la situació en què es troba el sector a la ciutat, també han debatut sobre els reptes de futur que haurà d’encarar la ciutat.

El punt que més preocupa al gremi és el fort impacte de l’encariment de costos energètics i la dificultat en el subministrament de primeres matèries.

Segle Xx 2

Vistiplau a la transformació de teixit industrial en desús al barri del Segle XX

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Arc metropolità de Barcelona ha informat favorablement del Pla de millora urbana que permetrà la reconversió d’antic teixit industrial en desús a Terrassa en una nova zona residencial amb un 30% de pisos amb protecció oficial, i millorar l’espai públic amb la creació d’una nova plaça.

L’àmbit se situa al barri del segle XX i constitueix la part sud d’una illa delimitada pel carrer de Baldrich, el carrer Dr. Torras i Bages i la carretera de Rubí, amb una superfície total d’uns 5.000 m2 i ocupat per antigues naus industrials abandonades. La part nord de l’illa ja està edificada.

El Pla de millora preveu per aquest nou àmbit usos majoritàriament residencials, amb un total de 55 pisos en règim de mercat i 24, el 30%, amb protecció oficial. Els habitatges se situaran amb façana al carrer de Baldrich i a la carretera de Rubí. Les activitats terciàries ocuparan la planta baixa de la part de l’edifici que farà xamfrà entre els carrer Torras i Bages i la carretera de Rubí, i el soterrani es destinarà a aparcament. S’habilitarà una vorera d’amplada suficient per a la plantació d’arbrat i per a la circulació de vianants i es crearà una nova plaça al xamfrà Baldrich/Torras i Bages, davant de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i de l’Arxiu Històric de Terrassa.