Marc Ribas: «Sóc de Terrassa perquè em dóna la gana»
Recuperem aquí el discurs sencer del cuiner Marc Ribas, pregoner de la Festa Major de Terrassa 2017:
És un orgull per a mi ser a aquest balcó, m’heu fet molt feliç però molt i molt. Potser no ho sabeu, però un dels motius de ser pregoner aquest any, és perquè ho he demanat públicament al meu programa, mentre cuinava botifarra terregada diverses vegades, l’equip del “Cuines”, em van dir, nano busques ser pregoner? i van veure el running gag perfecte, tot i que ara en aquest moment íntim us confesso què és així,és un gran orgull ser aquí ara mateix,de vegades vull tant les coses que un cop les tinc a tocar penso, era això el que volies? Saps on t’has fotut?
Però sí aquest cop sí, aquest cop ho sé! En les entrevistes, a la ràdio, tele o diaris, em pregunten d’on sóc i contesto que de Terrassa, defenso acarnissadament els agricultors, xarcuters, forners, viticultors, comerços, baristes, a tots els artesans i mercats de Terrassa, sempre que puc al “Cuines” en parlo, i també al “Joc de Cartes”, ja ho veureu, i tot això per què, podeu pensar? Si no he nascut a Terrassa!, i és que jo sóc de Terrassa perquè em dona la gana, perquè ho he volgut, com aquell que tria a un amic, per qüestió de devoció. Ha estat per raons professionals i sentimentals que jo he volgut ser de Terrassa, la Judit la meva dona i l’Ona la meva filla hi han nascut, els meus amics, el meu xef, amic i company de batalles l’Artur, i la casa mare el Capritx, tot és a Terrassa, això sol són molts motius per ser-ne . També està clar que el fet d’haver viscut a Sabadell 20 anys de la meva vida, ha fet que tingués ganes de viure bé, i això vol dir venir a viure a Terrassa.
A la tele cuino de dilluns a divendres amb camisa o samarreta, però avui vinc amb orgull vestit amb la jaqueta de cuiner, la del meu Capritx, aquesta jaqueta la veig com un símbol egarenc, i és la que porto i seguiré portant i defensant a tot arreu on vaig, perquè hi crec i perquè a Terrassa som collonuts
Perquè Terrassa és viva, Terrassa sou vosaltres, a Terrassa ens agrada el merder! Jazz, TNT, la Modernista, la Denim, l’esport i les Jornades Gastronòmiques, les rutes de la tapa, el folklore popular, en Robesa, la Pepona, en Magí, la Roseta, en Ramonet, l’Estefania, el Drac, la Papallona, la Pàjara, la recen presentada Àguila, els diables, els castellers, els bastoners, els trabucaires… aquí ens va el merder, ens agrada viure al carrer. A Terrassa sempre hi passen coses. I totes, com el meu terrassenquisme, passen perquè ens dona la gana, és una qüestió d’associacionisme, us ho feu i fem nosaltres mateixos.
Gastronòmicament depèn de nosaltres, hem de creure en la ciutat, en el territori, la comarca, els productes, els cuiners i productors, i tenim els millors, creieu-me! Uns productes brutals! Així és molt fàcil cuinar bé, el més difícil ja ho hem fet, ara cal vendre-ho. Tot es pot millorar està clar, som exigents amb nosaltres mateixos, per això millorem, però el futur el veig Terrassenc, no imagino millor lloc on viure ni treballar.
Visca Terrassa i que tinguem tots una festa major brutal!