L’EUI commemora cent anys de professió amb una exposició a la Casa de Mariano Ros

/0 Comentarios/en , /por

L’Escola Universitaria d’Infermeria i Teràpia Ocupacional commemora cent anys de la formació d’infermeres, i 25 anys de la formació de terapeutes ocupacionals. Una exposició oberta aquest divendres a la Casa Mariano Ros, permet fer un recorregut des de l’orígen de la professió, passant per la creació de la Creu Roja com a institució, fins als plans d’estudis i la formació ocupacional que ara s’imparteix al centre del Passeig.

A l’acte s’ha recordat el compromís de Creu Roja amb la ciutat que ha portat el moment actual que viu l’Escola Universitària. L’Escola de la Creu Roja va néixer a Barcelona a principis del segle XX per donar atenció als malalts, ferits i convalescents. La professió es va anar transformant segons les necessitats socials, fins arribar als estudis universitaris actuals.

El 2012 la Creu Roja traspassa l’Escola, el seu llegat històric i els professionals a la Fundació Docència Sant Llàtzer, hereva alhora de la Fundació Sant Llàtzer que des del 1556 va acollir els primers serveis hospitalaris a la ciutat. Als anys 80 la Fundació Sant Llàtzer i el Consorci Sanitari adquireixen l’Escola d’Infermeria de la Creu Roja per instal•lar-se allà on és ara, cap a principis dels anys 90. Els estudis de Teràpia Ocupacional s’incorporen el curs 93-94.

L’exposició d’homenatge als protagonistes d’aquests 100 anys d’història es pot veure fins al mes de desembre a l’edifici de Mariano Ros, del carrer Església, en horari de cap de setmana. Dissabte de 10 a 2 i de 5 a 7, i diumenge de 10 a 2.

Josep Rull i Lluís Puig, capgrossos de la Festa Major 2018

/0 Comentarios/en , /por

Descoberta del Capgròs 2018
El moment més esperat de la jornada ha arribat amb el descobriment del Capgròs de l’Any, elaborat i donat a la ciutat per l’artista Jordi Grau. El ball dels capgrossos de les anteriors edicions ha estat el preludi del secret més ben guardat per Festa Major. Finalment, Josep Rull i Lluís Puig han estat l’escollits com a Capgrossos de l’Any 2018. Els consellers Josep Rull, a la presó, i Lluís Puig, exiliat a Brussel·les, tots dos cessats per l’aplicació de l’article 155. A Rull, el jurat el destaca només com a “home de pau empresonat”, i a Puig, com a “home de cultura i pau a l’exili”, sense cap descripció més.

La destapada ha suposat dues novetats en el protocol de la Festa Major de la ciutat. Primer, dos capgrossos enlloc d’un i, segon, que prèviament hi ha hagut una destapada ‘en fals’ ja que la Guapa i Marc Grau han destapat un primer capgròs que ha resultat ser un dimoni amb una samarreta on s’hi podia llegir ‘155’. Després d’uns moments d’incertesa al Raval, entre la ciutadania han aparegut, ha descoberts, els capgrossos de Josep Rull i Lluís Puig.

L’arribada del Drac de Terrassa al Raval de Montserrat ha estat marcada enguany per un ambient de protesta per la situació dels polítics presos, especialment en referència als terrassencs Josep Rull i Lluís Puig. La presència al balcó de l’Ajuntament del president del Parlament, Roger Torrent, també ha motivat diverses reaccions entre la ciutadania present al Raval. Crits de suport i xiulets de protesta s’han barrejat al carrer mentre, d’una de les façanes de davant del consistori es desplegaven una senyera gegant i una altra pancarta amb un llaç groc també de grans dimensions. Entre els presents a la plaça també s’ha vist alguna bandera espanyola. L’entrada del Drac de Terrassa al Raval ha posat fi a les diferents expressions ciutadanes per donar pas a l’inici de la Festa i les activitats pròpiament culturals.

 

L’encesa del ciri, a la primera
Ja ha començat la Festa Major a Terrassa amb un divendres carregat d’actes, alguns dels quals ja habituals en la cita cultural, lúdica i festiva per excel·lència de la nostra ciutat. A les sis de la tarda, el Drac de Terrassa ha baixat des de la seva cova, a Sant Llorenç del Munt, fins arribar al Raval de Montserrat. Al mateix temps, i al vestíbul de l’Ajuntament, tenia lloc l’encesa del ciri per demanar bon temps. Aquest divendres no només la climatologia ha estat benèvola sinó que, a més, el fet que el ciri s’hagi encès a la primera augura que el bon temps es mantindrà durant tots els dies de la Festa Major. L’encesa, a més, ha estrenat un ball al seu voltant.

El ball del Drac ha precedit la lectura del pregó, que enguany ha anat a càrrec de les futbolistes Marta Corredera i Vicky Losada. Ambdues han llegit un pregó molt reivindicatiu pel que fa al paper de les dones en la societat i en el món de l’esport, i han reivindicat la lluita per la igualtat de gènere.

La lectura del pregó i l’obertura oficial de la festa per part de l’alcalde, Alfredo Vega, han donat pas als balls dels Gegants, als Bastoners i als Nans de Terrassa, tots plegats acompanyats per la música dels Ministrils del Raval.

 

Incentius fiscals i turisme cinematogràfic, en l’assemblea de la Spain Film Comission al PAC

/0 Comentarios/en , , /por

Una trentena d’oficines distribuïdes a les diferents comunitats autònomes treballa en xarxa per facilitar als productors la gestió de rodatges de tot tipus d’obres audiovisuals en territori espanyol. És a dir, s’encarrega de vendre Espanya com a plató. Alhora, assessora sobre finançament, localitzacions, gestions administratives i serveis de tota mena. Aquesta associació sense ànim de lucre és la Spain Film Comission i aquest dijous ha celebrat a Terrassa, al Parc Audiovisual, la seva assemblea general.

Un dels punts clau per atraure rodatges internacionals són la seguretat jurídica i els incentius fiscals, un aspecte que fa només 3 anys no es contemplava però en el que s’ha pogut avançar darrerament.

Els membres de la Spain Film Comission es feliciten perquè han aconseguit que a les pel·lícules rodades a Espanya consti que existeixen ajudes de l’Estat i s’especifiquin les localitzacions. Un fet que els permetrà avançar en el turisme cinematogràfic. De fet, l’any que ve, han aconseguit que la Fira Internacional de Tursime FITUR compti amb un espai específic. El conveni es podria signar la propera setmana.

Un dels principals reptes que es marquen per al nou exercici és atraure els mercats emergents de l’Índia i la Xina.

L’obra censurada de Santiago Sierra a ARCO, «Presos polítics a l’Espanya contemporània», al Centre Cultural

/0 Comentarios/en , /por

Una fotografia d’un dels joves d’Altsasu i una d’Oriol Junqueras com a representant dels polítics catalans. Són dues de les imatges en blanc i negre i de rostres pixelats que formen la famosa obra “Presos polítics a l’Espanya contemporània” de Santiago Sierra.

Va ser censurada i retirada de la fira ARCO de Madrid el passat mes de febrer i arriba al Centre Cultural després de passar pel Museu de Lleida i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La sala 3 acull aquestes 24 fotografies que fan referència a 74 presos polítics. Es pot visitar  fins al 12 de juliol.

La instal•lació fotogràfica de Sierra, tanca la temporada d’exposicions del Centre Cultural de la primavera. Fins ara, les 6 mostres han estat visitades per més de 45.300 persones i 3.000 alumnes han participat en el programa Exploradors de l’Art.

De cara a la tardor, s’anuncien 5 exposicions més. Començant per l’artista hongaresa Brigitta Both, guanyadora del Premi de pintura Ricard Camí, i acabant amb els gravats de Rembrandt.

El jove actor terrassenc, Sandro Ballesteros, presenta dissabte al Catalunya «Formentera Lady»

/0 Comentarios/en , /por

Aquest divendres s’estrena Formentera Lady, l’òpera prima de l’actor Pau Durà com a director d’un llargmetratge. Està protagonitzada per José Sacristán, Nora Navas, el terrassenc Sandro Ballesteros i Jordi Sánchez.

Pel jove actor terrassenc també significa el seu debut en un film de llarga durada. Per presentar la pel·lícula a Terrassa, Ballesteros assistirà a les dues projeccions que es faran dissabte al Cinema Catalunya. A dos quarts de sis de la tarda i a tres quarts de vuit del vespre.

Formentera Lady, que es va poder veure en la secció oficial a concurs del darrer Festival de Màlaga, explica la història de Samuel, un home que va arribar als anys 70 a la Formentera hippie i que encara continua vivint a l’illa, guanyant-se la vida amb el seu banjo. Un dia rep la visita de la seva filla li demana que es faci càrrec del seu nét.

La pel·lícula és una reflexió sobre els límits entre el compromís i la llibertat. Un viatge crepuscular al voltant d’un home que anirà descobrint la seva pròpia fragilitat. Aquella que sempre havia negat.

 

Núvol reedita la curta obra literària de Paulina Pi de la Serra

/0 Comentarios/en , /por

Edicions del Núvol recupera sota el títol “Història d’Emma”, quatre relats de la política i escriptora terrassenca, Paulina Pi de la Serra amb l’objectiu de projectar l’obra de la intel•lectual catalana més enllà de la seva ciutat. Una exigua carrera literària segurament marcada pel seu gran secret: haver tingut una filla fora del matrimoni.

Amb el llibre “Història d’Emma” es vol ressituar l’obra i la figura d’una dona que l’entorn social de l’època va silenciar una carrera literària que hagués pogut ser excepcional.

El Copèrnic ha acollit la V Jornada Magnet, un programa educatiu innovador i contra la segregació

/0 Comentarios/en , , /por

300 docents de 13 centres educatius han participat aquest dimarts en la V Jornada Magnet que s’ha celebrat a l’Institut Nicolau Copèrnic. Aquest centre és un dels 9 de tot Catalunya que formen part de la primera convocatòria del programa “Magnet, aliances per a l’èxit educatiu”, liderat per la Fundació Jaume Bofill en col•laboració amb el Departament d’Ensenyament. Entre el 2012-2016 es va fer la prova pilot.

La jornada pretén que els docents que van participar en l’assaig i els que s’hi incorporen puguin compartir experiències d’èxit que ajudin a transformar l’educació.

El programa Magnet acompanya les escoles i instituts en el desenvolupament d’un projecte educatiu en aliança amb una institució. En aquest cas, el Copèrnic col•laborarà, durant quatre anys, amb el mNACTEC (2017-2021). El museu cedirà espais, material i, el més important, s’implicarà en diverses activitats de l’institut per tal que enfoqui la seva especialització en el camp de la ciència, la tecnologia i la robòtica.

El Projecte Magnet, a més, té una altra funció social. S’adreça a escoles i instituts amb un grau de segregació escolar elevat. Ajudant a potenciar el projecte educatiu del centre també es pretén atraure altres tipus de matriculacions.

Vega, ha recordat que Terrassa té l’índex de segregació escolar més alt de Catalunya a la primària i un dels més alts a la secundària. La ciutat, ha dit, treballa per corregir aquest desequilibri que va en contra de la igualtat d’oportunitats.

Tub d’Assaig enceta el projecte sociocultural del Condicionament

/0 Comentarios/en , /por

L’associació de circ Tub d’Assaig 7.70 estrena nou local al Condicionament Terrassenc. Un pas molt important perquè Terrassa disposi d’un gran equipament sociocultural destinat a la creació artística i a la promoció de la cultura de la ciutat. L’espai destinat al circ és d’uns 300 metres quadrats i compta amb les estructures necessàries i l’equipament tècnic per a la pràctica del circ. Especialment l’alçada i el condicionament del terra amb un gruix que permet posar-hi els ancoratges necessaris per a la subjecció de cordes i trapecis per als exercicis aèris.

El projecte artístic, pedagògic i social de Tub d’Assaig començarà a funcionar a ple rendiment a partir del mes d’octubre. El nou espai també permetrà acollir residències artístiques amb companyies de tot Europa. Amb aquest impuls a l’adequació total dels 5.800 metres del Condicionament, l’Ajuntament manté el suport a una àmplia representació de la cultura terrassenca, amb un compromís que es va iniciar ara fa tres anys.

L’Escola de Circ forma part d’un projecte més ampli de tot el Condicionament en el qual ja hi ha el centre d’acollida l’Andana, gestionat per Creu Roja. L’edifici modernista del passeig 22 de juliol, creat per Lluís Muncunill a principis del segle XX, ha d’esdevenir el gran centre de producció artística i cultural de la ciutat. L’Ajuntament ja ha invertit uns 800.000 euros en millorar la coberta i ja fa dos anys que funciona un buc insonoritzat per als instrumentistes de la Cultura Popular. Per aquest any s’acabarà d’adequar el soterrani com a magatzem per a les entitats.

Tub d’Assaig compartirà la nau amb la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular que amb més d’una vintena d’associacions disposarà d’un ampli espai tant pels assajos, tallers, així com per un ampli espai expositiu per a tot el bestiari de la ciutat. La Cooperativa Teixidors, de FUPAR, s’instal•larà en la nau veïna del Circ, en el mateix edifici del Condicionament. I per completar el projecte, l’Ajuntament no descarta que el Servei municipal de Cultura també comparteixi aquestes instal•lacions.

Alba Barbé presenta al Cinema Catalunya el documental «En femme»

/0 Comentarios/en , /por

El Cinema Catalunya ha projectat aquest dilluns i en el marc del Cinefòrum per la Igualtat el documental “En femme”.

La presentació ha anat a càrrec d’Alba Barbé, directora documental, i Xesca Ferrer i Carme Parera, protagonistes de la cinta.

En Femme és un espai que es troba a Barcelona. Un punt de trobada i de solidaritat pel col·lectiu cross-dressers: les persones a qui els agrada vestir-se amb roba de dona.

El documental parla amb algunes d’elles sobre els seus desitjos, les seves pors i la seva voluntat de normalitzar una opció de vida sobre la qual pesen molts prejudicis.

El documental es va projectar amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, que se celebra el 28 de juny.