Com redactar textos de lectura fàcil, primer curs del cicle «Terrassa, ciutat inclusiva i accessible»

Escriure amb un llenguatge senzill. Utilitzar frases curtes amb subjecte, verb i predicat, i un tipus de lletra gran i simple. Són els principals consells del curs de tècniques per elaborar textos de lectura fàcil.

Aquesta formació és la primera acció que s’ha dut a terme dins del cicle anual i gratuït “Terrassa, ciutat inclusiva i accessible”.

15 persones de diferents entitats, associacions i serveis de l’Ajuntament han fet aquest curs de 12 hores lectives (8 presencials i 4 a distància). L’objectiu és que tota la documentació escrita sigui fàcilment comprensible per tot tipus de públic: gent gran, persones amb discapacitat o trastorns, nouvinguts o, fins i tot, nens i nenes.

La professora del curs, Eugènia Salvador, codirectora de l’Associació Lectura Fàcil afirma que les coses complicades no tenen perquè ser més profundes i convida a superar l’argot propi de cada entitat o servei.

Tots els coneixements adquirits s’aplicaran immediatament. D’aquesta manera, fulletons informatius, pàgines web o guies de serveis s’adaptaran a les pautes de lectura fàcil.

 

Part de la darrera novel·la del periodista Enric Calpena s’ambienta a l’antiga Ègara

El 6 juliol de 985, 40.000 soldats de les tropes del cabdill del califat de Còrdova van arrasar tota Barcelona, o almenys una part. De l’episodi ja en fa més de mil anys i les sentències i actes notarials de l’època es refereixen a aquell com ‘El dia que Barcelona va morir’.

Captivat per aquest episodi, el periodista Enric Calpena ha volgut ambientar-hi la seva darrera novel·la que es titula precisament ‘El dia que Barcelona va morir’. S’ha basat en els fets que van passar el 985 però ha aprofitat algunes llacunes per introduir aspectes novelescos.

Una part de la novel·la es desenvolupa a l’antiga Ègara, que cent anys abans havia deixat de ser seu episcopal i lluitava per recuperar-la amb l’ajuda del Bisbat de Barcelona pels seus interessos.

El dia que Barcelona va morir és la tercera novel·la d’Enric Calpena i està editada per Rosa dels Vents.

Els Castellers de Terrassa tornen de la Diada del Record de l’Arboç amb dos castells de set

Aquest cap de setmana els Castellers de Terrassa es van desplaçar a l’Arboç per actuar a la Diada del Record amb Minyons de l’Arboç, els Castellers de Castelldefels i els Manyacs de Parets.

Els blau turquesa van obrir l’actuació amb dos pilars de quatre per després completar de manera solvent el tres de set, el dos de set i el quatre de set per acabar amb el pilar de cinc. Per la seva banda, la colla local va completar el quatre de sis, el dos de sis i, després d’un intent desmuntat, el cinc de sis.

Els Castellers de Castelldefels van obrir amb un tres de sis amb l’agulla, en segona ronda van fer un intent desmuntat de dos de sis, en tercera ronda van fer el tres de sis i van acabar en ronda de repetició amb el dos de sis. Els Manyacs de Parets van completar el tres i el quatre de sis i van acabar amb el pilar de quatre.

Els Castellers de Terrassa encaren una setmana de descans, però amb la mirada posada en la Diada dels Xiquets de Reus el 27 d’octubre, una actuació marcada en vermell en el calendari dels egarensc, i el 28 d’octubre a la Diada dels Moixiganguers d’Igualada.

[Font imatges: Castellers de Terrassa]

Terrassa mostra el seu patrimoni amb activitats gratuïtes

Terrassa ha estat un dels municipis que durant aquest cap de setmana ha mostrat el millor del seu patrimoni amb activitats gratuïtes, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni celebrades arreu de Catalunya.

Durant tot el cap de setmana, els edificis més emblemàtics de la ciutat han estat oberts al públic en una jornada de portes obertes. Com la Seu d’Ègara, la Casa Alegre de Sagrera i el Castell Cartoixa de Vallparadís.

Les Jornades Europees del Patrimoni s’organitzen des del 1991 i és una bona oportunitat perquè els municipis mostrin la riquesa del seu patrimoni, que encara molta gent desconeix.

Diumenge s’ha organitzat una visita guiada al taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil. D’altra banda, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya també ha obert les seves portes, amb visites teatralitzades i un concert de Ferran Palau al pati del Museu.

Nens i nenes fan un conte col·lectiu sobre la Seu d’Ègara

En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, el Museu de Terrassa juntament amb Edicions la Finestra, han organitzat l’activitat ‘Fem un conte!’ en què nens i nenes han inventat una història sobre les esglésies de Sant Pere, que després han estat il·lustrades per professionals.

Els infants han experimentat amb la seva creativitat en un entorn privilegiat, i amb ajuda de personal educatiu han escrit un petit relat sobre les esglésies. En Jan i l’Aleix ens han explicat de què tracten les seves històries.

Del resultat obtingut, en sortirà un llibre gegant que es podrà consultar a la Biblioteca Central de Terrassa.

Els aragonesos i aragoneses celebren el Dia del Pilar

Les Festes del Pilar s’han celebrat a la ciutat amb els tradicionals actes organitzats pel Centro Aragonés de Terrassa. Un dia molt especial pels aragonesos i que comporta una gran feina durant tot l’any.

Com marca la tradició, la catedral del Sant Esperit ha acollit la missa baturra en honor a la verge del Pilar, amb una gran afluència de públic.
Tot seguit, a la Plaça Vella han tingut lloc les Salvas de Honor i una Ofrena Floral, amb la presència de l’alcalde Alfredo Vega.
Finalment, s’han fet les Jotas de Baile y Ronda, abans del dinar de germanor celebrat al Centro Aragonés.

Encara que tots els aragonesos i aragoneses voldrien celebrar aquest dia a la seva terra, fer-ho a Terrassa també és motiu d’alegria i emoció.

L’acte també ha comptat amb la participació del Grup Sardanista Terrassa Nord, el grup Flamenco i els Trabucaires de Terrassa.

Sis contes de vida inspiren el 38è Concurs BBVA de Dibuix Escolar

La Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), amb el suport de BBVA CX, ha convocat el 38è Concurs BBVA de Dibuix Escolar, amb l’objectiu de servir d’estímul per desenvolupar les habilitats i capacitats dels alumnes de primària en l’àmbit del dibuix i la il·lustració, a la vegada que llegeixen en català.

Els treballs premiats il·lustraran un nou llibre de contes de la col·lecció “Concurs de Dibuix Escolar”, publicat per Editorial Mediterrània. L’edició d’enguany, Sis contes de vida, escrits per Júlia Prunés, ens parla de d’aspectes com el naixement, l’amor, la salut o la mort. Sis històries en positiu que ajudaran a reflexionar, compartir i entendre una mica millor “la vida”. Amb aquesta iniciativa, els mestres poden treballar els contes al centre docent des de vessants tan diverses com la plàstica, la llengua catalana i els valors socials i cívics. A més, al blog www.contesperaprendreaser.blogspot.com es poden trobar materials i recursos proposats per l’autora per treballar-los a l’aula.

El concurs està obert als alumnes de totes les escoles d’educació primària, així com les d’educació especial, de Catalunya. Hi ha dues categories: una, per als cursos de 1r, 2n i 3r de primària, i l’altra, per als cursos de 4t, 5è i 6è. Cada escola ha de seleccionar els dibuixos efectuats pels seus alumnes a fi de presentar a concurs un total de 12 il·lustracions, 6 per cada categoria, una per a cadascun dels contes seleccionats. Els dibuixos participants al concurs opten per a cada categoria i per a cadascun dels contes que s’han d’il·lustrar, a un primer, un segon i un tercer premi. És a dir, s’atorguen 12 primers, 12 segons i 12 tercers premis; per tant, un total de 36 premis. El jurat pot decidir si atorga accèssits als dibuixos presentats pels centres d’educació especial. Les escoles d’educació primària opten a un premi en funció dels reconeixements obtinguts pels seus alumnes, i per la tasca pedagògica realitzada. Per 1 o 2 alumnes premiats: 400€; per 3 o 4 alumnes premiats: 600€ i per 5 o més alumnes premiats: 800€. Les escoles d’educació especial reben un ajut en funció del nombre d’escoles especials que participin.

Les bases del concurs i els textos dels contes en què s’han d’inspirar els dibuixos es poden descarregar al web www.fcaixescatalanes.cat. Els treballs que es presentin a concurs es poden lliurar a qualsevol oficina BBVA CX, abans del proper 15 de febrer del 2019, adjuntant-hi el full de participació. Un cop entregats els dibuixos cal fer la inscripció al mateix web.

En aquesta edició, el jurat estarà composat per un representant de la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat, un representant de l’Escola d’Art d’Olot, un representant de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, un representant de l’Escola Municipal d’Art de Terrassa, un representant de l’Editorial Mediterrània, i un representant de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX.

El dissabte 4 de maig del 2019, a les 12 h, tindrà lloc l’acte de lliurament dels premis als escolars guanyadors al Centre Cultural Terrassa, de la Fundació Antiga Caixa Terrassa; equipament que col·labora en l’organització del concurs des de la seva creació fa més de 37 anys.

Entre els dies 4 i 8 de maig els dibuixos guanyadors seran exposats al públic en una mostra al vestíbul del Centre Cultural Terrassa (Rambla d’Ègara, 340 de Terrassa). Està previst que tant els dibuixos guanyadors com els presentats puguin ser exposats a oficines de BBVA CX.

El termini per al lliurament dels treballs conclou el proper 15 de febrer del 2019.

La doctora Ana Fernández parla «De culs i de natges» a Amics de les Arts

Amics de les Arts i Joventuts Musicals ha acollit aquest dimecres a la tarda la primera sessió del cicle «L’art com a mirall de la societat ».

La doctora en Geografia i Història de l’Art, Ana Fernández Álvarez, ha ofert una xerrada sota el títol «De culs i de natges: del puritanisme a l’exaltació mística en l’art».

Aquest acte tindrà una segona sessió el dimecres 24 d’octubre, a la mateixa seu d’Amics de Les Arts. En aquest cas, la doctora Fernández Álvarez oferirà la xerrada «La invisibilitat femenina: d’objecte a Subjecte».

El Ballet de Catalunya esgota les entrades pel ‘Don Quixot’ i programa una segona funció

El Ballet de Catalunya acaba de programar una segona funció del Don Quixot al Centre Cultural. Serà el divendres 9 de novembre a dos quarts de nou del vespre, 24 hores abans de l’estrena, que ja té totes les localitats esgotades a un mes vista.

Participen en aquesta producció 22 noies i 6 nois, alguns dels quals formen part d’un programa de formació. La ballarina protagonista del Don Quixot, amb el paper de Kitri, és la italiana Rebecca Storani.

En aquesta adaptació no apareix Don Quixot com a personatge sinó que surt com a veu en off per fer-lo més amè. Els preus de les entrades per aquesta segona funció són els mateixos que en la primera, de 10 a 28 euros.

Amb aquesta nova oportunitat de veure el Don Quixot, el Ballet de Catalunya vol atraure públic jove i familiar, escoles de dansa i diversos col·lectius pels qui oferirà paquets de descompte.

El Ballet de Catalunya es va presentar públicament al novembre amb una gala al Centre Cultural. Don Quixot és la seva tercera producció després de Triple Bill i el Trencanous, que tornarà reversionada a mitjans de gener. A l’abril estrenaran una nova producció, la Ballarina de Picasso, basada en la historia del pintor malagueny. I l’octubre el Ballet de Catalunya apostarà per coreografies d’arrel catalana i espanyola.

El 2019 suposarà també la primera sortida a l’estranger de la jove companyia. Duran el Don Quixot a Corea del Sud i també viatjaran a Ginebra.

La història de les dones explicada als safareigs

Als safareigs no només s’hi rentava roba. S’hi reunia la història de moltes dones que no han quedat escrites i que ara, la periodista Rosa Vendrell, recull per tot el país. Fa xerrades, com la que ha donat al Centre Cívic Alcalde Morera, a Can Palet, per escoltar de primera mà les històries d’aquelles dones que rentaven i feien safareig.

En les seves xerrades demana que els assistents duguin objectes, materials i fotografies que estiguin relacionats amb la tasca de rentar la roba. I apareixen testimonis locals que expliquen com era aquella feina, invisibilitzada, gens valorada de les dones d’abans, que havien de fer sense aigua corrent ni llum.

Vendrell té la intenció de recuperar aquestes històries que va recollint en un llibre. Avui encara hi ha pobles on perviuen safareigs públics, com a Tivissa i Caldes de Montbui. Les rentadores van acabar amb la majoria d’ells a mitjans del segle XX.