Malestar veïnal per la circulació de patinets elèctrics per una vorera estreta del 22 de Juliol

/0 Comentarios/en , , /por

Des de la irrupció dels patinets elèctrics a la via pública hi ha un tram del passeig del 22 de Juliol, entre els carrers de Francisco de Vitoria i d’Alexandre Galí, que s’ha convertit en un punt conflictiu per a la mobilitat dels veïns. Denuncien que, de forma freqüent, són molts els usuaris d’aquest mitjà de transport que cometen la infracció de circular per damunt la vorera, posant en perill la integritat dels vianants. En aquest sentit, diversos testimonis afirmen haver patit algun accident a causa del mal ús dels vehicles de mobilitat personal.

Els veïns que resideixen en aquest tram de carrer, on hi ha els portals de 24 habitatges, expliquen que porten temps reclamant una solució a l’Ajuntament, exposant la seva problemàtica a través de la Síndica Municipal de Greuges. Es queixen també de la ubicació del banc del xamfrà del carrer d’Alexandre Galí, que descriuen com un focus de brutícia i un punt de tràfic i consum de drogues. A part, assenyalen la perillositat d’aquesta cantonada, en què els patinets infractors fan el gir amb poca visibilitat i això -diuen- ha acabat generant diversos ensurts.

De moment, l’única resposta que han rebut és del juny de l’any passat, quan l’Ajuntament va contestar per escrit una pregunta del Ple afirmant que té previst pintar el terra amb senyals que indiquin que per la vorera s’ha d’anar a peu amb el patinet a les mans.

Així es van crear les noves carrosses per la cavalcada de Reis a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

Tot i que ja ha passat una setmana de la cavalcada, són molts els infants terrassencs que encara avui mantenen a les seves retines la imatge dels Reis d’Orient repartint caramels pels carrers de la ciutat. Durant aquella nit màgica, aquest any, Ses Majestats van estrenar noves carrosses. Uns vehicles inspirats en la història més essencial dels tres Reis, que han estat dissenyats per un grup de treball de l’Escola d’Art i Disseny, sota la direcció de l’escenògraf Sebastià Brosa.

Les carrosses representen els tres elements que, segons la tradició catòlica, Ses Majestats van oferir al nen Jesús, és a dir: or, encens i mirra. Entre les dificultats de la seva elaboració hi havia el coneixement d’aquests preuats materials. Darrere de tot el procés de confecció de les carrosses hi han participat entre 15 i 20 persones; la majoria, professors i estudiants d’Art i Disseny. La seva tasca va començar ara fa mig any, amb una pluja d’idees que, de mica en mica, va anar agafant forma.

Un resultat final molt esperat que es va poder veure el mateix dia 5, després de moltes setmanes de secretisme absolut. Segons asseguren des de l’organització, Ses Majestats es van sentir molt còmodes amb els seus nous mitjans de transport i ja s’està treballant en la línia d’integrar la resta de carrosses de la cavalcada.

Les famílies dels ciclistes atropellats a la carretera de Castellar segueixen reclamant justícia

/0 Comentarios/en , , /por

El passat mes de març tres ciclistes terrassencs van ser brutalment atropellats a la carretera de Castellar. El tràgic accident es va emportar la vida d’un d’ells, i va deixar greument ferits els altres dos. Set mesos després, el conductor del vehicle -que va donar positiu en un primer test de drogues- està en llibertat a l’espera d’un judici, mentre les famílies afectades segueixen reclamant que es faci justícia amb un càstig exemplar.

La Lídia recorda molt bé aquell fatídic 19 de març del 2022. Mai podrà oblidar el moment en què va obrir la porta de casa esperant l’arribada del seu marit i es va trobar amb dos agents de policia. Després d’un període de recuperació, el Marc i el David arrosseguen greus seqüeles físiques i psíquiques i estaran encara molt de temps sense poder practicar la seva gran passió: el ciclisme.

Durant aquest any un total de 6 ciclistes han mort a les carreteres catalanes. Un d’ells va ser el Raúl, i la seva pèrdua ha deixat una ferida que serà molt difícil de curar.

Preocupació entre els consumidors per la pujada de preu dels aliments

/0 Comentarios/en , , , /por

Els preus dels productes més bàsics s’han disparat de manera notable durant els últims mesos. L’alt cost de l’electricitat, els carburants i, també, dels aliments, han causat que moltes llars tinguin problemes per poder fer front a les factures.

En el cistell de la compra de moltes famílies només hi caben els aliments de primera necessitat. La farina, l’oli, la pasta o les llegums han vist duplicar els seus preus des de principis d’any. Una tendència general que s’ha vist reflectida també en la secció de fruita i verdura. Productes tan bàsics com les pomes o les taronges s’han encarit més d’un 20% durant els últims mesos. Sens dubte, però, un dels aliments que més ha patit la pujada de preus és el tomàquet de sucar, que en poques setmanes ha passat a valdre el doble.

I és que l’Índex de Preus de Consum s’ha inflat a nivells desorbitats i això ha repercutit directament en el poder adquisitiu de la ciutadania. En la majoria dels casos la solució ha estat reduir despeses. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, els preus s’han encarit prop d’un 15% durant el 2022, l’increment més alt dels últims 34 anys. Malgrat que alguns economistes apunten que la pujada no ha arribat encara al seu topall, sempre hi ha qui intenta veure el futur amb optimisme.

Cau en picat el nombre d’infants que fan la primera comunió

/0 Comentarios/en , , /por

Cada cop hi ha menys infants que fan la primera comunió. Així ho confirma la tendència a la baixa dels últims anys en les inscripcions a les classes de catequesi. Si el 2017 eren 473 els nens i nenes de Terrassa que es preparaven per la comunió, actualment en són gairebé la meitat. Tot apunta a diverses causes, tot i que els dos anys de pandèmia semblen haver influït força.

Les xifres van experimentar un descens dràstic entre el 2019 i el 2020, coincidint amb la crisi sanitària de la Covid. Entre aquests dos anys es va passar de 430 a 284 infants inscrits a les sessions de catequesi. Des d’aquell moment, durant els últims tres cursos, les dades han mantingut certa estabilitat mantenint-se però molt lluny dels nivells prepandè mics.

La catequesi té la funció de formar aquells infants que combregaran per primer cop a partir dels 10 anys.

60 anys de la nit més tràgica

/0 Comentarios/en , , , , /por

La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, Terrassa va viure l’episodi més tràgic de la seva història. Després d’un llarg període de sequera, a la ciutat hi van caure, en tan sols 3 hores, 225 litres/m2 (95 dels quals, només en 45 minuts). Aquests registres del tot inusuals, sumats a la mala planificació urbanística, van causar que una riuada d’aigua i fang s’endugués la vida de centenars de persones.

A la riera de Les Arenes hi va arribar a baixar un cabal d’aigua de 1.750 m3 per segon. El pont de la RENFE, que ja estava força obstruït, va acabar fent de barrera i tota la zona es va inundar, convertint-se en un gran llac sota la forta pluja. Quan el pas ferroviari ja no va aguantar més, es va trencar de forma violenta i va deixar de fer de presa, alliberant tota l’aigua estancada. A partir d’aquell moment, els veïns supervivents es van unir per iniciar les tasques de rescat durant tota la nit.

Una nit que va ser llarga per tothom. L’Albert havia d’agafar el tren de Terrassa a Rubí, on residia. Després de treballar, va anar per la Rambla amb l’últim autobús i va baixar, sota el diluvi, just abans que la riuada s’emportés l’automòbil corrent avall. El servei de tren es va suspendre i, després d’un llarg periple, l’Albert va arribar a peu fins a casa seva.

Ara que es compleixen 60 anys d’aquella tragèdia, l’estat de les rieres segueix generant certa preocupació entre el veïnat de les zones afectades. En aquest sentit, Terrassa és l’única ciutat de Catalunya que té una regidoria de Rieres.

Després de la riuada del 62, la ciutat va viure una gran onada de solidaritat per refer-se d’aquella traumàtica experiència i adoptar un aspecte molt diferent al d’aleshores. Per contra, però, encara avui en dia es plantegen molts interrogants, com les possibles adopcions irregulars o l’especulació immobiliària, qüestionant l’actuació del règim franquista i dels polítics d’aquell moment. Un altre dels factors determinants és la ubicació geogràfica del municipi.

Els fons europeus Next Generation ajudaran a redissenyar el plantejament de les rieres de Les Arenes i del Palau. Sigui com sigui, la ciutat ha d’estar preparada per poder assumir amb seguretat qualsevol situació de risc hidrològic i evitar així que es pugui repetir un desastre semblant al d’aquell tràgic 25 de setembre del 1962.

Panoramica Espai 0

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia de Manufactures Roca i Pous

/0 Comentarios/en , , , /por

Al llarg del segle XX, durant dècades, a Terrassa hi fumejaven cada dia unes 200 xemeneies industrials. Eren la demostració més plausible de l’enorme activitat productiva de la ciutat i de l’auge. en particular, del sector tèxtil. Aquella prosperitat, però, va anar minvant de manera progressiva i tant les antigues fàbriques com les seves xemeneies van anar despareixent. Algunes però, segueixen en peu, observant el transcurs de la història i formant part del patrimoni industrial de la ciutat. Durant els últims dies hem descobert alguns d’aquests elements tan característics gràcies a l’activista cultural Santi Rius, qui ens ha explicat tota mena de curiositats sobre les dotze xemeneies més representatives. Avui gaudim de l’última entrega d’aquesta sèrie que ens ha ajudat a conèixer una mica millor els testimonis d’un passat industrial.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie «Testimonis d’un passat industrial»

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia del Vapor Galí

/0 Comentarios/en , , , /por

Ara fa més de 140 anys, el 1881, es començava a construir el Vapor Galí; un important complex tèxtil que estava situat a l’illa de cases que hi ha actualment entre l’avinguda 22 de Juliol, el passeig de les Lletres i els carrers de Cervantes i Sant Leopold. La proximitat amb la via del tren convertia aquesta fàbrica en una de les més potents de l’època, fins que la crisis del tèxtil va fer que tanqués les portes l’any 1990. Avui en dia, l’únic vestigi que se’n conserva és la seva xemeneia, que segueix veient passar el temps des de l’interior d’una zona residencial.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie «Testimonis d’un passat industrial»

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia del Vapor Busquets

/0 Comentarios/en , , , /por

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans les defineix com un conducte que dona sortida al fum i als productes de la combustió. Sens dubte, aquesta era la principal funció de les xemeneies industrials, quan durant bona part del segle passat, tenyien de negre el cel de la ciutat. Ara, però, amb les fàbriques tèxtils enderrocades o rehabilitades i les màquines de vapor del tot parades, les xemeneies han adoptat un paper purament ornamental, integrant-se del tot dins del paisatge urbà. En aquest sentit, avui és hora de conèixer més detalls sobre la xemeneia del Vapor Busquets.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia de Filats i Tints Soler

/0 Comentarios/en , , , /por

Terrassa és una ciutat plena d’història, amb un extens patrimoni que va des de l’art romànic fins al modernisme industrial. Una de les grans empremtes del passat que es mantenen visibles encara avui en dia són les xemeneies, tot i que n’hi ha algunes més fàcils de localitzar que d’altres. Avui descobrim la xemeneia de l’empresa Filats i Tints Soler, situada actualment a l’interior del pati d’una escola.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”