Projectes locals pensats per a un desenvolupament sostenible

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica ha acollit aquest dissabte un dels darrers actes de la Setmana de la Ciència 2021, centrada en aquesta ocasió en el tema de la sostenibilitat. Es tracta de la Jornada de divulgació científica «Projectes locals sostenibles pensats en global», la sessió central del programa que està organitzada pel Servei d’Universitats de l’Ajuntament de Terrassa.

Diversos grups de recerca vinculats a la Universitat Politècnica de Catalunya han explicat en què estan treballant i com aquests avenços podrien millorar la vida de les persones i el medi ambient del planeta. Els projectes estan vinculats amb l’aigua, el tèxtil i l’agricultura. També s’ha ofert un tastet de dos projectes d’investigació relacionats amb la nanotecnologia.

La 26a edició de la Setmana de la Ciència, celebrada del 12 al 21 de novembre, ha comptat amb més de 40 activitats, des de conferències a tallers passant per jornades com aquesta, sempre al voltant de la ciència i la divulgació científica.

Setmana De La Ciència 2021 2Setmana De La Ciència 2021 3Setmana De La Ciència 2021 4Setmana De La Ciència 2021 5

7 de cada 10 pimes industrials tenen dificultats per cobrir llocs de treball

PIMEC Vallès Occidental ha constatat que 7 de cada 10 pimes industrials de la comarca tenen dificultats per trobar els perfils professionals que necessiten. Sobretot en les àrees de producció, segons indica un estudi presentat aquest dilluns per la patronal en el marc de la jornada L’ajust entre l’oferta i la demanda de l’FP al teixit industrial del Vallès Occidental, celebrada al SC Trade Center.  

L’esdeveniment ha comptat amb una taula rodona, moderada per Xavier Daban, membre de PIMEC Formació i Ocupació i de la Comissió Executiva de la patronal al Vallès Occidental, la qual ha comptat amb les participacions de: Ariadna Rectoret, directora del CFCC, Concha Fuentes, presidenta de PIMEC Metall, Alfonso López, president del Gremi d’Instal·ladors CRM, David Pagán, president del Gremi d’Indústries Químiques de Catalunya , i Montserrat Argemí, de GTC Plus. A més, el  president de l’Agència FPCat, Fabian Mohedano, ha tancat l’acte abans de donar pas a un networking entre els assistents.

Les necessitats formatives de les empreses

La directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró, ha presentat un informe sobre la Formació Professional al Vallès Occidental, que constata que gairebé un 70% de les empreses del territori col·labora amb centres formatius en iniciatives de formació dual. A més, d’aquestes, un 64% ho fan en pràctiques formatives. 

Sobre les necessitats formatives de les pimes, Miró ha apuntat les noves competències que necessitarà cada sector a mitjà termini. Es  considera que la transformació digital repercutirà  en les necessitats de formació del seu sector. En aquest sentit, ha explicat que un 57,4% de les pimes consultades destaca la manca de formació ajustada a les seves necessitats. A més, un 42,6% troba a faltar una major oferta de pràctiques. Per tot això, ha proposat treballar perquè l’oferta formativa s’ajusti a les necessitats de les empreses pel que fa a continguts i metodologies.

D’altra banda, ha lamentat que un 76,6% no ha participat en processos d’acreditació de competències, i que 3 de cada 10 no en tenen coneixement.  Per tant, creu que s’han de fomentar perquè poden contribuir positivament, especialment pel que fa a la millora de la professionalització i la competitivitat.

Reservar el 30% dels habitatges per al règim de protecció oficial preocupa als constructors

El Gremi de la Construcció del Vallès s’ha reunit amb el regidor d’Urbanisme de Terrassa, Carles Caballero; la directora d’Urbanisme sostenibilitat, Cristina Escudé, i la directora de Serveis d’Urbanisme, Marta Gómez.

L’objectiu de la reunió era expressar la preocupació del sector davant la imminent aprovació de la mesura que obligarà als promotors immobiliaris a reservar el 30% dels edificis plurifamiliars per a habitatges de protecció oficial (HPO).

El GCV considera que la situació que es viurà a Terrassa serà similar a la que ja ha passat a Barcelona. El primers anys des de l’aprovació de la mesura hi haurà un fort creixement de construcció d’obra nova com a conseqüència de les llicències que es van tramitar abans de l’entrada en vigor, però que no generaran HPO, i després assistirem a un període que pot ser extraordinàriament llarg sense construcció de nous habitatges plurifamiliars, com ja esta passant a Barcelona.

El Gremi és sensible a la necessitat social de construir habitatges protegits que permetin l’accés a l’habitatge a tot tipus d’economies familiars. També és conscient que mesures unilaterals com la que va prendre Barcelona fa tres anys, i que ara vol aplicar l’Ajuntament de Terrassa, no donaran els resultats esperats, perquè no hi haurà promocions en les condicions apuntades pel consistori.

El regidor, segons explica el gremi, ha defensat que ha necessitat dos anys per aprovar la mesura de la cessió del 30% per analitzar la repercussió i minimitzar-ne l’impacte en el sector.

El Gremi també creu que la cessió del 30% per HPO es traduirà en pèrdues directes per al promotor, que farà inviable afrontar noves promocions. Els promotors descarten traslladar la compensació  al preu final de l’habitatge lliure per no encarir més l’oferta. És per això que el més probable sigui, diuen, que els promotors cerquin altres localitats per construir deixant Terrassa sense edificis d’habitatges plurifamiliars nous.

Els constructors diuen que pujarà el preu de l’habitatge lliure un 20%. Per il·lustrar-lo, els promotors indiquen que un habitatge lliure de 80m², al qual se l’hagués de repercutir el cost de la cessió del 30% per HPO, passaria de  250.000€ a 300.000€.

Per evitar-ho, proposen crear un consorci per a la promoció de l’habitatge social en el que intervinguin tres actors: l’Ajuntament, l’Institut Català de Finances i el sector de la construcció. Demanen que l’Ajuntament posi el sòl públic a disposició dels promotors, l’ICF finança l’operació a baix interès i els promotors construeixen els habitatges de protecció oficial. Amb la implementació d’aquesta mesura Terrassa podria cobrir les seves necessitats d’HPO en un període raonable de temps.

S’aprova el pressupost comarcal amb 32 milions d’euros i es centra en les polítiques de cohesió i inclusió social

El pressupost del Consell Comarcal del Vallès Occidental pel 2022 és de 32.603.496,87 euros, el que suposa un creixement del 23% respecte el de 2021. En xifres absolutes és un augment de més de 6 milions d’euros. El 82% de la despesa es dedica a les actuacions de l’Eix 1 del Programa d’Actuació Comarcal. Aquest Eix concentra les polítiques d’Inclusió i Cohesió Social ja que els serveis a les persones continuen sent la màxima prioritat. Per  tant, es vol garantir els serveis socials bàsics, atendre la inclusió social i la població fràgil, la subsistència bàsica, la igualtat d’oportunitats, l’atenció a la dependència i potenciar l’ocupació de qualitat. El pressupost més alt de la història de la institució que ha crescut des de 2015 més d’un 78%.

Objectius del pressupost comarcal 2022

Els objectius del Consell Comarcal per l’any 2022 són , d’una banda, garantir i millorar les prestacions dels serveis d’atenció social i a la vulnerabilitat. D’altra banda, fer un salt en la transició energètica que permeti actuar a diferents nivells. destaca lamillora de l’eficiència energètica, d’implementació d’energies renovables i de creació de comunitats energètiques. Un tercer objectiu és impulsar la reactivació econòmica i l’ocupació de qualitat. Cal doncs, apostar per la formació, potenciant les noves vocacions industrials i amb un clar protagonisme de la indústria com a motor econòmic.

El pla d’acció i el pressupost 2022 també vol preparar els equipaments comarcals pel futur. Amb una actuació important al mercat comarcal Mercavallès i amb el projecte Parc Vallès Circular, i consolidar projectes d’acció climàtica  amb un clar benefici social,  com és el projecte Recooperem.

També està en el focus del Consell millorar les condicions de treball dels treballadors i treballadores de la institució amb millores a la seu, la implementació dels escriptoris virtuals i la posada a disposició de noves eines com el Portal de l’empleat i l’empleada.

Augment de les partides d’ajuts de menjador i del Servei d’Atenció Domiciliaria (SAD)

L’augment respecte el 2021 ve donat bàsicament per un increment dels ingressos per a ajuts individuals de menjador de més de 4’5 milions d’euros que ha de permetre fer front a la demanda de beques menjador. També per  un increment de mig milió d’euros en el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que contempla un augment del preu per hora i per l’augment salarial previst en el conveni del sector.

Inversions per a la transició energètica

Al llarg de l’any 2022 es donarà continuïtat als treballs per a la transició energètica dels equipaments comarcals amb la realització d’inversions de millora en l’edifici la Mola i la reurbanització sostenible de l’entorn de la seu comarcal per tal de millorar l’accessibilitat i connectivitat entre els diferents edificis. Es finança amb un PUOSC de 152.000 euros. També s’actualitzarà el  sistema de climatització dels edificis de la Seu comarcal per la transició energètica i neutralitat de carboni, amb suport d’energies renovables. Aquestes actuacions es faran amb un PGI de 565.225 euros pel Projecte CLIMA.

Al llarg de l’any 2022 es preveu avançar en el desplegament i consolidació de les línies de treball de l’Agència d’Energia. I pel que fa al servei de Biomassa forestal, i i es treballarà amb el Clúster de Bioenergia de Catalunya en  l’impuls d’inversions per a la transició energètica de la indústria a la comarca.

També es treballarà per al desplegament de les mesures contemplades en el Pla d’acció supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, especialment les de caràcter comarcal així com també es portarà a terme una campanya d’informació i sensibilització adreçada a la ciutadania.

Aposta per la indústria i foment de l’ocupació

Des del Consell es segueix apostant per la formació i pel desenvolupament de programes d’ocupació. Es consignen novament programes del SOC que tenen continuïtat el 2022: el 30 Plus, UBICAT i el Singulars.  I també es preveu la realització d’un projecte adreçat a la millora de l’ocupabilitat i inserció del col·lectius de dones en situació de desocupació.

Pel que fa al Pla d’Acció de suport a la reconversió de l’automoció, al llarg de l’any 2022 es desplegaran el conjunt d’actuacions locals: Banc de projectes de cooperació sector automoció, Impuls reconversió de les PIMEs, Acceleració d’Start ups i innovació oberta, Atracció d’inversions i empreses, Formació competencial per reptes.

Renovació i modernització de Mercavallès

L’any 2022 és clau en el procés de renovació i modernització del Mercavallès. Es preveu una partida de 218.000 euros per la redacció del projecte executiu d’obres i pel personal tècnic directe per la reforma del mercat.  Aquest projecte permetrà la realització d’un conjunt d’inversions per la millora de l’eficiència energètica, l’adequació de les instal·lacions i espais i la seva accessibilitat.

Projectes d’impacte en el sí de l’administració

Pel proper any es planteja el projecte Escriptoris Virtuals per tal que un treballador o treballadora pugui accedir al seu escriptori des de qualsevol terminal. Compta amb un pressupost de prop de 190.000 euros.  També s’impulsarà  la modernització dels serveis i processos del propi Consell fent extensiu aquest projecte als ajuntaments mitjançant la incorporació d’eines i recursos digitals que permetin millorar l’atenció i servei a la ciutadania i la gestió municipal.

El Ple aprova un pressupost de 280,4 milions d’euros per al 2022

Terrassa ja té pressupost per al 2022. El Ple ha aprovat amb els vots de l’equip de Govern de Tot per Terrassa i Esquerra Republicana la seva proposta de 280.4 milions per l’any vinent, 20 milions més que aquest 2021 i amb una partida retinguda pel nou sistema de càlcul de la plusvàlua. Ciutadans és l’únic partit que ha votat en contra dels números del Govern, mentre que el PSC i Junts per Terrassa s’hi han abstingut.

Del conjunt de les esmenes presentades per l’oposició se n’ha acceptat una del Partit dels Socialistes perquè s’incorpori al projecte un informe amb els indicadors econòmics, socials i mediambientals. L’esmena de Ciutadans reclamava la rebaixar dels ingressos i les despeses en un 1,5 per cent, per tenir en compte la retenció de 12 milions pel canvi de càlcul de la plusvàlua.

Junts per Terrassa ha aconseguit posar a debat les seves 11 esmenes que feien referència a aspectes urbanístics, econòmics, de mobilitat o manteniment. Finalment no han estat aprovades. Govern i oposició s’han deixat la porta oberta a noves negociacions d’un pressupost per desenvolupar, pendents del superhàbit generat aquest exercici i de la possible arribada dels fons europeus Next Generation valorats en 26,5 milions.

El pressupost ordinari serà de més de 200 milions (215,73), gairebé 20 milions per a inversions (19,29) i 45 milions per a les societats municipals.

Pla d’acció per donar resposta als reptes de les pimes en un context de reactivació

Una representació de diferents organitzacions empresarials territorials va trobar-se en una jornada de treball a l’octubre amb l’objectiu de donar resposta als reptes i oportunitats que l’actual context de reactivació econòmica pot suposar per les pimes i autònoms que representen.

La trobada va servir per analitzar, debatre i elaborar propostes sobre tres aspectes concrets per la competitivitat que s’haurien de gestionar en els propers mesos: la cooperació publicoprivada, un nou model tributari i l’ocupació i els perfils professionals.

Des d’aquesta perspectiva, les organitzacions empresarials han elaborat un document que recull un seguit de propostes i conclusions, consensuades, al voltant d’aquests tres aspectes clau.

Destaquen, entre les conclusions relatives a la cooperació publicoprivada, la necessitat per part del sector públic de retre comptes i d’unes auditories externes, així com fer visibles casos d’èxit, denunciar aquells casos de mala gestió i treballar pel prestigi públic de l’activitat empresarial.

En l’aspecte tributari, el teixit empresarial demanda un model tributari compensatori. Assegura que la majoria d’empreses estaria disposada a pagar més si els serveis prestats per les administracions fossin eficients i àgils. Per poder desenvolupar activitat als territoris, reclama vies per accelerar o reduir el temps destinat a tramitacions. També aposta per l’ús d’impostos directes i finalistes si l’objectiu és incentivar o desincentivar determinades activitats, i un cop assolit l’objectiu eliminar tal impost.

I, finalment, en relació als perfils professionals, un dels principals problemes aflorats per les entitats és que el sistema de Formació Professional a Catalunya depèn d’Ensenyament i creuen que hauria de dependre d’Empresa i Ocupació. Entre les propostes sorgides en aquest punt, destaca la d’implementar o adaptar el sistema Basc de Centres Integrats de Formació a Catalunya. Segons l’empresariat, aquest sistema fa que els centres treballin en xarxa, sense cap discriminació entre públics i privats.

Una taula rodona sobre xarxes comunitàries tanca dissabte les Jornades d’Economia Feminista

Una taula rodona sobre les xarxes comunitàries tancarà aquest dissabte dia 20 les activitats de les III Jornades d’Economia Feminista. “Teixim Xarxes Comunitàries als Barris” és el títol de la trobada en la qual es compartiran les experiències viscudes en aquestes jornades que s’acaben. Els grups de dones que han col•laborat en les Jornades explicaran les seves experiències, reivindicacions i propostes de l’activitat que s’ha desenvolupat en el marc de la Terrassa Cooperativa.

Tot plegat un resum i una valoració de les propostes que s’han fet durant els darrers mesos com una forma “d’aprendre, rectificar i proposar la pròxima edició de les Jornades”, segons els organitzadors. La taula rodona tindrà lloc a partir de les 11 del matí a la Coral de Prodis del carrer Pantà. La tercera edició de les Jornades d’Economia Feminista ha estat organitzada pel Casal de la Dona de Terrassa, la Natural Coopmunicació, Alternativa 3, L’Egarenca, Dones d’aigua i Restaurant la Revolta, amb el suport de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès i l’Ajuntament de Terrassa.

El certamen ha buscat apropar el moviment cooperatiu que aposta per una alternativa viable i sostenible al capitalisme. En la passada edició, la majoria de les trobades es van fer on line a causa de la pandèmia. Aquest 2021 s’han recuperat les accions presencials mantenint els tres eixos clau de l’economia feminista: la reproductiva, productiva i les polítiques públiques. En aquesta edició s’ha posat en el centre del debat la necessitat d’intercanviar experiències i coneixements amb d’altres entitats d’arreu de la ciutat, en unes jornades que han volgut ser enriquidores i motivadores per a la ciutadania.

Comença una nova edició del Cicle Converses del Mercat de Treball

El Consell Comarcal engega aquest novembre la vuitena edició del Cicle Converses del Mercat de Treball.  L’objectiu d’apropar a la població les noves tendències en les ocupacions i vocacions amb més demanda laboral a la comarca. També es vol fomentar la xarxa de contactes professionals i establir vincles laborals. En aquesta edició el Cicle es reinventa i s’estructura en tres sessions que es faran des d’ara i fins el primer trimestre de 2022.

La primera sessió posarà el focus sobre la transformació digital de les ocupacions. I vol ser un Espai per conversar i compartir entre les persones i les empreses assistents.

Aquesta primera sessió vol donar a conèixer com les noves tecnologies estan transformant les ocupacions  industrials. I per extensió, altres ocupacions del mercat de treball actual. També està destinada a empreses industrials que han realitzat una transformació digital a la seva organització i empreses industrials que estiguin interessades en aquest temes.

 Durant la sessió es realitzarà una taula rodona sobre “Les competències digitals a la nova indústria: Reskilling i Upskilling”Estarà moderada i dinamitzada pel Director I+D de la Fundació CIM Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Felip Fenollosa. També es farà una visita a l’Espai de fabricació digital LAB CASTELLAR. Podeu trobar més informació de la sessió i fer les inscripcions en aquest enllaç.

Durant el primer semestre de 2022 es faran dues sessions més del cicle. Al febrer s’abordarà les Ocupacions de la indústria química i farmacèutica. Al mes de març la sessió girarà a l’entorn del paper de la dona i el feminisme en el mercat de treball.

 

600.000 euros en ajudes a l’oci nocturn, autònoms i microempreses

La pandèmia de covid-19 ha afectat de el teixit econòmic de la ciutat. Per aquest motiu l’Ajuntament, per tal de pal·liar-ne els efectes, ha obert diverses vies de subvencions. Una d’aquestes vies ha estat per a l’oci nocturn, per al qual el consistori hi ha destinat 160.000 euros, que s’han repartit en 20 empreses. També hi ha hagut ajudes per a 440 microempreses i autònoms, que han rebut 1.000 euros cadascun. En total l’Ajuntament, amb aquestes subvencions, ha repartit 600.000 euros per pal·liar els efectes de la covid-19.

El nou projecte gastronòmic terrassenc LA FELI ofereix tapes per a mascotes

Terrassa guanya un nou projecte gastronòmic: LA FELI, un restaurant d’hamburgueses per emportar basat en el producte local, amb opcions veganes i, fins i tot, tapes per a mascotes.

Durant més de quatre dècades a primera línia de l’hostaleria, la cuinera terrassenca Felicidad Toro ha emprès ara una iniciativa que aposta pels proveïdors locals. Escull producte de proximitat per garantir-ne la qualitat, reduir l’impacte mediambiental i recolzar els comerços de la ciutat.

El local ofereix una carta senzilla: cuina tradicional, amb productes de qualitat. Això sí, a la carta s’hi poden trobar opcions veganes i vegetarianes d’hamburgueses, tapes i postres.

L’establiment està ubicat al carrer de Watt número 104 de Terrassa. És un espai pet friendly, és a dir, obert als animals. A més d’un bol d’aigua fresca preparat, LA FELI ofereix a la carta una tapa per a mascotes: una botifarra de Casanovas 1960 amb galeta en forma d’os.

Al local, els repartidors troben un espai per seure, aigua per beure i un rètol que els convida a fer servir els serveis si ho necessiten.