Cecot considera erroni donar de baixa treballadors contagiats sense símptomes

La Cecot considera erroni tractar els confinaments per Covid19 com una baixa laboral ja que, argumenta la patronal, no incapacita per desenvolupar les tasques del lloc de treball. En un comunicat explica que l’increment de les baixes de treballadors registrades a les empreses com a conseqüència de la nova onada de contagis per Covid19 «està suposant un gran problema administratiu davant les dificultats que les persones treballadores troben per obtenir l’alta mèdica, a causa de la congestió que pateix l’atenció primària. La decisió presa en relació a concedir baixes telefòniques en base a auto-test d’antígens ha estat suposant un problema afegit de gestió de les altes, que sí que s’han d’obtenir de manera presencial als centres de salut«.

Així doncs, més enllà de demanar l’escurçament del període de baixa en persones sense simptomatologia per ajudar a l’activitat productiva i la reactivació econòmica de les empreses, la Cecot recorda el concepte legal d’Incapacitat Temporal de l’article 169.1.a) de la LGSS. «Si tenim en compte aquest article queda clar que una cosa és que la persona treballadora, per evitar un contagi, s’hagi d’estar a casa, i una altra de molt diferent, és que aquesta persona estigui incapacitada (mèdicament) per exercir les funcions del seu lloc de treball”, argumenta Pep Bosch, assessor laboral de la Cecot.

La incapacitat laboral transitòria és un tema que la Cecot ha demanat replantejar de manera global en més d’una ocasió per tal que l’empresa pugui tenir el dret a comprovar que les baixes mèdiques s’ajusten als criteris de justificació de l’absència al treball. “Recordem que les IT suposen a l’empresa tant un cost econòmic com organitzatiu i necessita disposar d’informació per poder programar i planificar l’activitat productiva i el desenvolupament de les tasques dels llocs de treball. És per això que considerem important que l’empresa pugui realitzar aquesta comprovació des d’un primer moment i pugui preveure la reorganització de tasques de la persona que està de baixa”, recorda Bosch.

Per poder fer la comprovació que la baixa mèdica s’ajusta als criteris de justificació d’absència al treball, l’empresa hauria de poder comptar amb diferents vies o mecanismes de gestió més enllà de la Seguretat Social com ho poden ser les Mútues d’accidents o la sanitat privada. “Les empreses contracten les assegurances a les mútues d’accidents, assumeixen les primes de risc i les actualitzacions econòmiques d’aquest risc i, tanmateix, ni tenen possibilitat de control o seguiment de la baixa, i a més han d’assumir elles, no les mútues o la SS, el finançament dels primers dies de baixa. En una situació com l’actual, no és de rebut”.

És per això que la Cecot planteja que la prestació per IT es realitzi íntegrament a càrrec de l’asseguradora, eliminant el cost a càrrec de l’empresa dels primers dies de la baixa, així com permetre que l’empresa deixi de cotitzar a la SS en aquests períodes de suspensió del contracte de treball on no hi ha una prestació de serveis per part de la persona treballadora de baixa.

Taurus compra Nifco Products España, amb planta a Terrassa

El Grup Taurus ha anunciat aquest dilluns l’entrada al sector de l’automoció, amb l’adquisició de la divisió espanyola de la companyia japonesa Nifco Products, per un import de prop d’11 milions d’euros, segons informa la web www.radioseu.cat i el diari Expansion.

La filial estatal del grup nipó és especialista en la industrialització i injecció de components funcionals de plàstic per a automòbils. L’empresa, que a partir d’ara es dirà Tag Automotive, té una planta d’11.700 m2 a Terrassa amb 167 treballadors i fabrica components per a marques com Seat, Audi, Volkswagen, Nissan i Volvo.

La companyia d’Oliana preveu mantenir-ne l’estructura i la plantilla i invertir-hi 5 milions d’euros amb l’objectiu d’augmentar-ne la facturació. A més, ha avançat el desenvolupament d’un pla d’inversió de 5 milions d’euros, amb l’objectiu d’arribar a una facturació de 30 milions d’euros en un termini de tres anys.

Inici fluix del primer diumenge de rebaixes d’hivern al centre de Terrassa

El comerç a Terrassa ha viscut un inici fluix de les tradicionals rebaixes d’hivern. Aquest diumenge moltes tendes del centre de la ciutat han preferit no obrir i, de les que sí ho han fet, n’hi ha diversitat de valoracions respecte a l’inici de les rebaixes d’hivern.

Amb els cartells penjats del 50, 60 o fins i tot del 70% de descompte, els comerços sí coincideixen, en canvi, que de moment les rebaixes han començat fluixes, algunes més que d’altres.

Als carrers del centre s’han vist grups de persones amb bosses de compra, d’altres només passejaven. El Roc Miró, per exemple, té clar que les rebaixes s’aprofiten per aconseguir productes de qualitat a millor preu, i s’ha comprat unes sabates d’esport.

És un inici de les rebaixes que els comerços valoren com fluix, però en canvi creuen que millorarà a mesura que vagin passant els dies. Tot i aquesta imatge que deixa el primer diumenge de les rebaixes d’hivern, el comerç manté, per tant, l’esperança que pugui incrementar.

L’Euro compleix 20 anys

El primer de gener del 2019 es van complir els 20 anys del naixement de l’euro. Aquest 2022 se celebren dues dècades de l’entrada en circulació de la moneda europea. De fet, ja fa 3 anys que es van complir els 25 de funcionament d’un incipient mercat interior únic, de la llavors Comunitat Europea. Segons l’últim baròmetre, un 70 per cent dels europeus creuen que l’euro és un fet positiu tot i que un petit percentatge NO considera que sigui bo per al seu país.

En principi a l’euro s’hi van sumar 12 estats membres de la Comunitat Europea. Ara, utilitzen la moneda comuna 19 estats adherits, amb 341 milions d’habitants i una renda global que representa el 19% del PIB mundial. Sigui com sigui l’adaptació d’una moneda única per al continent europeu, volia fer front a la resta de monedes potents com el dòlar, adaptant polítiques econòmiques comunes i acabant amb les famoses devaluacions de cada país. Un costum força arrelat a Espanya amb la seva històrica pesseta.

Les economies de cada país han anat avançant amb una certa tutela dels bancs centrals i a costa de cedir una part de la sobirania econòmica de cada país. L’adaptació a l’euro va significar un canvi important per a les economies industrials de la comarca que ampliava així les garanties per ser més competitius de cara al mercat europeu. Ara, dues dècades després, gairebé ningú recorda la situació econòmica el 1999 quan l’atur era quatre punts més alt que ara, que un salari mitg ratllava els 1.300 euros o que un habitatge a la capital costava uns 100.000 euros. El sentiment popular dels primers temps de la moneda única és el d’un augment de preus fora de control.

En aquests 20 anys d’existència, l’euro ha passat per moments difícils com per la crisi mundial de Lehman Brothers, i s’han fet canvis importants per corregir les mancances inicials de disseny del sistema euro. Amb l’experiència dels rescats de Grècia, Portugal i Xipre i del rescat bancari espanyol i l’activisme del Banc Central Europeu, molts economistes asseguren que l’euro és avui més fort del que era quan es va crear fa 20 anys. Llàstima que les polítiques d’austeritat per evitar els dèficits excessius d’alguns membres de la zona euro, hagin donat lloc a un creixement més lent que el de l’economia mundial.

La percepció popular és que l’euro ha encarit els preus

Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.

En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.

Inversió d’1 milió i mig d’euros per a la modernització dels polígons industrials del Sud

Durant el 2022, l’Ajuntament redactarà un Pla Director per als polígons industrials de la ciutat amb totes les estratègies per millorar aquests espais i fer-los atractius a la instal·lació de noves empreses. I ho farà amb la col·laboració de l’Associació de Polígons i de la Junta de Els Bellots que aportaran la seva proximitat i experiència al Pla.

Mentrestant la Diputació i l’Ajuntament acaben d’invertir més d’1 milió i mig d’euros en la senyalització vertical, unificar la retolació i millorar la seguretat amb una vintena de càmeres en els polígons de sud de la ciutat. D’aquest diners la Diputació n’aporta el 77 per cent mentre que a l’Ajuntament li ha costat uns 350.000 euros.

A Santa Margarida 1 i 2, Can Parellada, Colom 2 i Els Bellots també s’hi han instal·lat 4 recàrregues per a vehicles elèctrics amb un panell solar incorporat. També s’ha actuat a la Masia d’Els Bellots com a centre de serveis de proximitat. Amb una inversió que encara es considera del tot insuficient, l’Ajuntament espera noves edicions del programa d’ajuts de la Diputació.

Es calcula que aquesta inversió tindrà un impacte directe en 541 empreses d’aquests polígons que donen feina a més de 10.000 treballadors. Aquesta és la segona edició del Pla de Modernització de Polígons de la Diputació amb una inversió global d’uns 30 milions d’euros. L’objectiu és millorar els serveis a les empreses i modernitzar les instal·lacions industrials en infraestructures, promoció i actuacions innovadores.

Un 82% de les empreses, satisfet o molt satisfet amb les eines online per a teletreballar

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa tanca la seva participació al projecte CVETNET, que ha tingut una durada de 2 anys i mitjançant el qual ha fomentat la millora de les competències digitals de les empreses i dels seus treballadors i treballadores en matèria de transformació digital. En aquest projecte europeu, finançat per Erasmus +, hi ha participat també com a socis la Cámara de España i les cambres de la República Txeca, Àustria, Bulgària, AHK-Bulgaria i Dobrich.

Així, la Cambra de Terrassa ha acompanyat les empreses per ajudar-les en aquesta transformació i que puguin aprofitar les noves competències assolides en favor de la digitalització del negoci. Per fer-ho, s’han utilitzat tècniques i metodologies innovadores: dinàmiques formatives amb escape room, peer learning (aprenentatge entre iguals), mentoring invers (professionals joves mostren a sèniors l’ús d’eines digitals) i metodologies d’e-learning (formació amb eines electròniques). A més, la Cambra de Terrassa va participar activament en l’elaboració dels continguts d’una formació per a formadors, validada per Cámara de España. Aquetes metodologies es publiquen a la web del projecte (www.cvetnet.com) perquè les puguin utilitzar d’altres companyies.

Itineraris formatius individuals per adaptar-se a la transformació digital
En una tercera fase, s’estan analitzant les competències en matèria digital interpersonal, d’empreses i dels seus equips professionals. Els socis europeus de CVETNET han fet una prova pilot amb 100 itineraris, dels quals la Cambra de Terrassa n’ha fet pràcticament una quarta part (24%).

Així, es facilitarà un itinerari de formació individual per a cada treballador/a, que tindran en compte les competències personals i les de la resta de l’equip professional.

Estudi sobre la reacció de les empreses en matèria de digitalització davant la crisi generada per la COVID-19
En el marc del projecte CVETNET, la Cambra de Terrassa va fer, el passat any 2020, un estudi sobre la reacció de les empreses en matèria de digitalització per fer front a la crisi generada per la COVID-19.

El 82% de les empreses enquestades estava satisfeta o molt satisfeta amb l’accés online permanent a la informació per poder optar al mode de teletreball i continuar amb la seva activitat laboral. Així mateix, 3 de cada 4 empreses estava satisfeta o molt satisfeta amb les eines TIC que els han ajudat a fer front a la situació generada per la COVID-19.

En matèria de ciberseguretat, tot i que el 60% de les empreses enquestades es va mostrar molt satisfeta o satisfeta, hi ha un 20% d’enquestats que va manifestar que poc satisfetes o molt insatisfetes en temes de seguretat digital.

20211227 Ninna Torres Bach Nova Presidenta Cerclececot Jovesempresaris Relleva Paco Hoya Web

Ninna Torres, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris

Ninna Torres Bach, fundadora i directora de Panona Import, ha estat escollida presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris, en substitució de Paco Hoya, qui ha ocupat el càrrec durant el darrer mandat i que continuarà formant part de la nova Junta Directiva per donar recolzament a la nova presidència en la primera etapa de mandat i com a nexe amb els antics membres del Cercle.

El canvi de presidència ha tingut lloc durant l’última reunió del Cercle a finals de desembre on Ninna Torres va tenir unes paraules d’agraïment a la feina feta pel president sortint, Paco Hoya, de qui va destacar la gran feina desenvolupada “i gràcies a això crec que prenc el relleu en un bon moment”. De la mà d’Hoya, el Cercle ha vist incrementat el nombre de socis; s’ha obert i ha passat a relacionar-se amb col·lectius de joves empresaris de diferents territoris com Madrid, Andalusia o Portugal; ha incrementat la participació de membres del Cercle a les juntes de comissions i col·lectius empresarials de la Cecot i sobre tot ha estat capaç de “reconnectar” a antics membres del Cercle, considerats sèniors, amb les activitats organitzades pel col·lectiu i en la generació de valor per la via de l’experiència i el networking com actius importants per la Cecot. “L’experiència d’exmembres pot aportar i enriquir les activitats del Cercle, complementant punts de vista sobre temes d’actualitat i que ampliaran aquesta diversitat d’opinions que, entenem, ajuda a l’anàlisi o reflexió de qualsevol aspecte que la nova junta vulgui tractar”, ha defensat Hoya.

“Realment el Cercle està vivint un moment molt dolç, amb un grup molt cohesionat de persones motivades i amb ganes de fer moltes coses, que compta amb el suport d’una Cecot que també està implementant canvis i que vol donar-nos molta més projecció, i això s’ha d’aprofitar”, explica Torres.

Les Cambres reclamen compensacions ràpides i proporcionades per les restriccions

Les Cambres de Comerç de Catalunya, entre les quals hi ha la de Terrassa, consideren molt poc encertat prescindir de representants del món empresarial en els òrgans assessors i de decisió en relació a la pandèmia de la Covid.

Alhora  demanen que el govern asseguri un paquet de mesures que compensin al màxim nivell possible la caiguda d’ingressos i d’activitat de les empreses afectades per les restriccions.

Així, les cambres catalanes reclamen que les empreses afectades puguin rebre ajuts directes, amb més facilitats en la tramitació.

A més, el Consell General de Cambres proposa un paquet específic de mesures com ara prorrogar els ERTO per un període mínim d’un any o aprovar l’exempció dels impostos locals i d’aquells que depenen de la Generalitat de Catalunya durant el període de restriccions i en els tres mesos posteriors.

També proposen aprovar la pròrroga de la carència dels crèdits ICO i condonació parcial per als sectors més afectats, a més de posar en marxa un programa de suport a les empreses que permeti l’orientació i l’assessorament per a la resistència, la reorientació i la implantació de nous canals de relació amb els clients, ja sigui mitjançant la digitalització o d’altres mitjans, i aprofitant l’experiència dels programes desenvolupats per les cambres catalanes l’any 2020 i principis de 2021 i la capacitat de mobilitzar fons europeus per part de les 13 cambres catalanes.

Finalment reclamen que s’ajorni l’IVA durant el període de restriccions i també el següent trimestre un cop aixecades les restriccions.

D’altra banda, consideren que la línia de 20 milions d’euros d’ajustament aprovada per al sector de l’oci nocturn és del tot insuficient. Les cambres diuen que caldria duplicar aquest import i ampliar-lo també a d’altres sectors, com ara la restauració i la cultura, també molt afectats per les restriccions.

La Cecot considera que no té sentit continuar plantejant reformes sobre un marc laboral caduc

La Cecot considera que continuar plantejant reformes sobre un marc laboral caduc no té sentit i que cal definir una nova estructura de relacions laborals en base al context productiu del segle XXI.

El Consell de Ministres  ha donat llum verda al Reial Decret-llei que reforma el mercat laboral, després d’haver assolit un acord amb patronals i sindicats. Si bé és cert que l’acord s’ha assolit “in extremis” per complir amb l’objectiu d’implementar la reforma abans que finalitzi el 2021, hi ha hagut organitzacions empresarials en el si de la CEOE que, davant la manca d’informació i de concreció dels acords, van abstenir-se de votar a favor del pacte.

Des del punt de vista de la Cecot, es considera caduc el marc de regulació i relacions laborals. Ha estat  sistemàticament reformat i que s’ha demostrat disfuncional amb l’entorn actual per la seva rigidesa. És un marc que està bloquejant l’activitat econòmica en comptes d’acompanyar el seu creixement i cal modernitzar-lo.La patronal enténla pressa del Govern per donar compliment als requeriments de Brussel·les per poder accedir als fons Next Generation.  Però per l’entitat ha portat a una espècie de reforma exprés per desbloquejar els fons europeus i no ha permès abordar el canvi en l’estructura que calia. La Cecot manté que les negociacions haurien d’haver anat dirigides a passar per tràmit parlamentari.

La patronal terrassenca considera que no s’estan posant les bases que necessiten les empreses per poder generar la creació d’ocupació estable i de futur, mitjançant més flexiseguretat.

Tampoc s’ha trobat una solució laboral per aquells joves que provenen del fracàs escolar, pel que fa al contracte de formació. En aquest sentit, la Cecot insisteix que la prioritat d’un nou marc laboral passa per salvaguardar els llocs de treball i reivindica la definició d’un Codi del Treball per part del Govern, els agents socials i els econòmics durant el 2022 que substitueixi l’Estatut dels Treballadors.