L’atur baixa en 381 persones i torna al nivells de fa catorze anys, amb una taxa inferior a l’11 per cent

/0 Comentarios/en , /por

Nou descens de l’atur. Terrassa tanca el mes de juny amb 12.436 persones sense feina, una situació que no es donava des de mitjans del 2008. Ara hi ha 381 persones menys sense feina que al maig, un descens del 3 per cent. La taxa d’atur baixa al 10,9 per cent. En comparació amb l’any anterior la bossa d’aturats a la ciutat baixa en 3.275 persones, un 20,8 per cent.

Sis de cada deu aturats són dones, el mateix percentatge té més de 45 anys i un 20 per cent són de nacionalitat estrangera.

Per sectors, un 65 per cent de les persones sense feina són dels serveis, un 13 per cent de la indústria, un 12 de la construcció i menys de l’1 per cent a l’agricultura. Un 10 per cent dels aturats no té cap ocupació anterior.

Atur Juny 1 Atur Juny 2

Al Vallès Occidental també cal tirar catorze anys enrere per trobar una situació similar. El juny es tanca amb 44.658 persones sense feina, 1.173 menys que al maig, un descens del 2,6 per cent. La taxa d’atur comarcal baixa del 10 per cent i es queda en un 9,89 per cent. En comparació amb el juny de l’any passat, la desocupació comarcal baixa en 11.521 persones, un 20,5 per cent.

L’atur baixa en tots els municipis excepte a Palau-Solità i Sant Cugat, amb increments molt petits. Badia té la taxa més alta, un 16,5 per cent i Matadepera la més baixa, un 3,5 per cent.

Atur Juny 3 Atur Juny 4

Al conjunt de Catalunya l’atur ha disminuït respecte el juny en gairebé deu mil persones, un 2,9 per cent. En tot el país ara hi ha 338.081 persones sense feina.

Rius Consultors posa a debat la relació entre l’empresa i la cultura

/0 Comentarios/en , , /por

L’empresa Rius Consultors recupera després de la pandèmia el seu Meet in Jazz, un espai de debat i trobada empresarial en un ambient més distès que el de les seves habituals reunions. En aquesta edició s’ha posat a debat, sempre a càrrec d’especialistes, el binomi Empresa i Cultura.

Una línia de treball i col·laboració que cada vegada més empreses es plantegen. El debat ha servit per reflexionar sobre la responsabilitat social dels empresaris o la llei de mecenatge o explorar diferents tipus d’esponsorització i de noves relacions amb les entitats culturals.

Els empresaris han coincidit en el seu compromís amb el territori que els hi és propi i la necessitat d’obrir nous camins a d’altres formes de relacionar-se amb el món cultural. Aquest any el Meet in Jazz, celebrat a la Nova Jazz Cava, ha estat organitzat en col·laboració amb la Fundació Catalunya Cultura.

La Cecot ajuda a calcular la seva petjada de carboni i definir el seu pla de descarbonització

/0 Comentarios/en , , /por

L’Oficina per a la transició energètica (OTE) de la Cecot ha presentat aquesta setmana  la calculadora de CO2.  Amb aquesta nova eina gratuïta s’incrementa l’oferta de serveis que aquesta oficina. Posa a disposició de les empreses i autònoms que vulguin abordar la seva pròpia transició ecològica. I així, assolir un model energètic més net, més sostenible i més competitiu.

Aquesta calculadora de CO2 especifica la petjada de carboni segons la tipologia de consum energètic. També els factors d’emissió en base a dades oficials proporcionades pel Ministeri per a la Transició Ecològica.

A diferència d’eines ja existents a la xarxa, la calculadora de CO2 de la Cecot utilitza factors d’emissió de fonts oficials per a poder realitzar el càlcul de la petjada de carboni. Les dades responen als diferents consums que s’introdueix  mitjançant un formulari interactiu. Els factors d’emissió són, doncs indicadors que es revisen anualment. S’actualitzen, doncs, en base a les fonts oficials reconegudes per la Generalitat.

Les principals fonts d’emissió que recull la calculadora de CO2 d són les d’aquelles fonts de consum de més gran volum d’emissions. Així com aquelles que els usuaris poden obtenir fàcilment les dades de consum, com l’aigua, l’electricitat, el gas natural, el butà, propà o gasoil. També les relatives a la mobilitat  com ara el transport en tren d’alta velocitat, en avió i el consum de benzina o dièsel.

A partir de l’informe que genera aquesta nova eina, les empreses poden iniciar el seu propi procés de descarbonització. Des de l’OTE s’ofereix l’assessorament i l’acompanyament .

Els boscos catalans només poden absorbir el 10% de les emissions que es generen a Catalunya. Per tant, cal  dotar d’eines a les empreses i organitzacions per a facilitar la seva transició energètica cap a fonts d’energia netes i descarbonitzades.

[Foto:Cecot]

Es comença a elaborar un Pla Director de Polígons per desplegar-lo a principis de l’any que ve

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa tindrà abans d’acabar l’any un Pla Director que modernitzi els polígons industrials i defineixi una estratègia a seguir els propers anys per dinamitzar-los. Aquest document ha de millorar el posicionament i la competitivitat dels polígons i les empreses, identificar les oportunitats de millora i definir mecanismes i actuacions a dur a terme. El tret de sortida a l’elaboració del pla s’ha donat aquesta setmana a l’Arxiu Comarcal.

El projecte serà participatiu i obert a patronals, sindicats, organitzacions empresarials i altres agents socials i econòmics. Es farà en dues fases: una primera d’anàlisi de la situació actual i diagnosi i una segona on es definirà el marc estratègic i les accions a impulsar a curt, mitjà i llarg termini

Terrassa compta amb setze polígons industrials, la majoria dissenyats fa més de 50 anys i amb un 21 per cent de les naus superant aquesta edat. Queda encara un 37 per cent de sòl industrial per urbanitzar, 250 hectàrees. Són els polígons de Palau Sud-Can Guitard, Palau Nord i la Franja Nord.

La redacció del Pla Director de Polígons té un pressupost de 61 mil euros, finançats amb una subvenció de la Diputació en un 60 per cent i la resta amb aportació municipal. Aquesta inversió es farà al marge del manteniment dels polígons que fa habitualment l’Ajuntament, amb 1,7 milions destinats els darrers dos anys.

Es preveu que, un cop finalitzada la redacció del pla a finals d’any, es pugui començar a desplegar a principis del que ve.

Els vallesos s’enduen un 27% dels ajuts a la reindustrialització

/0 Comentarios/en , /por

Un total de 44 projectes han rebut 27 milions d’euros dels ajuts a la reindustrialització del Departament d’Empresa i Treball. Aquesta quarentena d’iniciatives estan repartides en 16 comarques on destaquen els dos vallesos. Així el Vallès Occidental i l’Oriental concentren 12 dels 44 projectes, un 27% del total. En aquest sentit, hi ha 17 sectors representats on destaca la indústria química i matèries plàstiques.

Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller d’Empresa, Roger Torrent . Ho ha fet des de la planta de Flaçà de l’empresa gironina Hamelin Brands (Oxford). Es tracta d’una de les beneficiàries dels ajuts que relocalitzarà part de la producció que fins ara feia a França.

Aquestes xifres de la línia d’ajuts suposen un increment del pressupost del 45,1% respecte la convocatòria del 2021. I l’execució d’aquests projectes suposarà una inversió global de 519 milions d’euros a Catalunya i es traduirà en 1.838 llocs de treball, la majoria de nova creació.

La línia d’ajuts a la reindustrialització, que té un import màxim per projecte de 2,3 milions d’euros,  s’adreça a donar suport a actuacions de reindustrialització, outplacement, relocalització, noves inversions i adquisició d’empreses en dificultat.

La planta H-Zero queda oficialment inaugurada més d’un any i mig després de començar a funcionar

/0 Comentarios/en , /por

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i l’alcalde Jordi Ballart han inaugurat aquest dijous a la tarda la planta H-Zero que l’empresa Hercal té a Terrassa. Tot i això, des del novembre de 2020 que l’equipament està en funcionament.

Es tracta d’una planta de revalorització d’àrids única a l’estat: l’empresa aprofita la runa d’enderrocs per fabricar nous formigons sense haver d’extreure més materials de la natura. D’aquesta manera ja s’han pavimentat espais del barri de Can Anglada, del passeig de Colom de Barcelona o la mateixa fàbrica.

L’alcalde Jordi Ballart ha afirmat que la planta H-Zero és un motiu d’orgull per Terrassa. Per la seva banda, el conseller Roger Torrent ha destacat el valor mediambiental del projecte.

A l’acte d’inauguració també hi han assistit el president de l’Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire, el de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, i el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.

Xavier Panés ja és oficialment el successor d’Antoni Abad al capdavant de la CECOT

/0 Comentarios/en , /por

Aquest migdia l’assemblea general de la CECOT ha aprovat el relleu a la presidència de la patronal. Després d’una etapa de 17 anys, Antoni Abad deixa el càrrec. L’ocuparà Xavier Panés, nascut a Terrassa l’any 1964, tot i que fa anys que viu a Caldes de Montbui. Panés és el conseller general de l’empresa de fusteria d’alumini TECMESY i el director de la comercialitzadora de ferreteria Futura International Trade Group. Fa set anys que forma part de la CECOT i fins ara en presidia el Club Financer Fiscal. La candidatura de Xavier Panés va ser l’única a presentar-se, amb l’aval de més del 77’8% de l’assemblea.

Antoni Abad ha destacat la unitat de l’entitat en l’elecció de Panés, mentre que el nou president ha afirmat que durant el seu mandat la CECOT continuarà igual d’arrelada a Terrassa.

MútuaTerrassa acusa al comitè d’empresa del CST de mentir sobre la situació del CAP Can Roca

/0 Comentarios/en , , , /por

Davant del debat sorgit al voltant de la gestió del nou CAP Can Roca, MútuaTerrassa ha volgut dir la seva sobre el atacs rebuts i defensar la seva tasca. Ho ha fet, excepcionalment, en la reunió de la junta de portaveus municipals, degut a la impossibilitat de fer-ho en el ple d’aquest dijous, on el comitè d’empresa del CST hi presentarà una moció. En aquest sentit, Mútua ha reclamat un canvi en la normativa municipal que serveixi per verificar les propostes que es presenten en l’àmbit de participació ciutadana i poder participar i respondre per al·lusions. Un tràmit d’ofici davant d’un atac directe. El govern ja li ha dit que ho estudiarà.

En la seva intervenció, el director general de MútuaTerrassa, Esteve Picola, assegura que hi ha diversos elements del text del Consorci que no responen a la realitat. Explica que el CAP no s’ha posat en marxa perquè encara no s’ha entregat l’obra, que el passat 21 de juny van enviar al CatSalut el llistat de persones que han de canviar de centre i l’administració els va comunicar que no hi hauria subrogació de personal. Per tot plegat, nega que, en cap cas, sigui culpa seva l’endarreriment en la posada en marxa de l’equipament.

D’altra banda, pel que fa a la gestió conjunta per part de dos proveïdors sanitaris, en aquest cas Mútua i CST, defensa que és un model està establert arreu de Catalunya, perfectament estructurat i regulat i que funciona perfectament. Sobre els problemes que això estaria generant al CAP Sant Genís de Rubí, ha assegurat no tenir-ne constància. També desmenteix que les llistes d’espera de Mútua siguin més llargues que les del CST i destaca que el CST no és un mitjà propi de la Generalitat, segons els seus estatuts.

Davant de tot plegat, manifesta que no entén el debat, si la decisió de l’administració ja està presa, ja que només porta soroll i divisió i que el millor seria sumar esforços per proporcionar la millor gestió.

Per la seva banda, el govern municipal defensa la gestió integrada però assegura que no es tracta d’anar en contra de ningú. Vol una explicació davant del canvi de criteri en la futura gestió del CAP. Segons afirmen, inicialment la Generalitat defensava un únic proveïdor i aportava informes que argumentaven aquesta decisió. En canvi, darrerament ha canviat de criteri i no han donat explicacions. Per això, els responsables polítics lamenten que els falta informació i han mostrat el seu malestar per com s’està portant aquest procés.

Notícies relacionades:
https://terrassadigital.cat/el-cap-can-roca-obrira-al-marc-i-descongestionara-el-rambla-ara-el-mes-saturat-de-catalunya/https://terrassadigital.cat/denuncien-que-el-nou-cap-can-roca-gestionat-pel-cst-fara-les-derivacions-hospitalaries-a-mutua/https://terrassadigital.cat/ballart-i-el-comite-dempresa-del-cst-fan-front-comu-contra-la-gestio-compartida-del-cap-can-roca/https://terrassadigital.cat/salut-confirma-que-el-cap-can-roca-fara-la-derivacio-hospitalaria-a-mutua/

Quatre associacions del transport s’uneixen en una federació per tenir una sola veu

/0 Comentarios/en , /por

Quatre associacions del transport de Catalunya s’uneixen en una federació per tenir una sola veu i fer sentir les reivindicacions de les pimes i autònoms d’un sector que se sent abandonat per la Generalitat.

Neix així la Coordinadora d’Organitzacions del Transport de Catalunya, COT-Catalunya, integrada pel Gremi de Transports i Logística de Catalunya, associat a la Cecot, l’Associació General d’Autònoms, la de Transportistes Agrupats Condal i la de Transportistes Portuaris de Barcelona.

L’increment dels preus dels carburants i les limitacions a les zona de baixes emissions són les principals problemàtiques del transport a Catalunya. El sector demana ajudes per la seva digitalització i descarbonització.

Les quatre associacions que s’han unit en la federació representen més de tres mil socis i el 85 per cent del sector del transport de mercaderies per carretera de Catalunya. Més endavant es podrien incorporar altres entitats.

Una calculadora ajuda a mesurar al petjada de carboni de les empreses

/0 Comentarios/en , /por

La CECOT posa a disposició de les empreses, i també de particulars, una nova eina per mesurar la petjada de carboni de qualsevol activitat. Només cal posar les dades dels factors d’emissió més importants. N’hi ha deu, entre els quals destaca el consum d’electricitat, de gas natural i d’aigua.

La meitat, cinc, són de factors de mobilitat. Un cop introduïdes les dades la calculadora suma els quilos de CO2 que s’emeten en un any i la quantitat d’arbres que caldria per absorbir-los. Cada arbre absorbeix, de mitjana, uns 22 quilos de diòxid de carboni. Però no hi ha boscos per a tant CO2.

Aproximadament la meitat de les emissions d’una empresa provenen del consum elèctric.

Aquesta calculadora està impulsada per l’Oficina de Transició Energètica de la CECOT i té com a objectiu ajudar a les empreses a reduir les seves emissions. L’objectiu de la Unió Europea és que es redueixin un 55% el 2030.

La CECOT participa en un projecte del Ministeri per a plantar arbres de manera que compensi part del CO2 que emet.