La Cecot impulsa la inserció laboral de persones majors de trenta anys

La Cecot posa en marxa la sisena edició del Programa 30 Plus, un programa subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal- Ministerio de Trabajo y Economia Social- destinat a la inserció laboral de persones desocupades de 30 anys. La iniciativa també ofereix als participants assessorament, orientació i formació específica al lloc de treball a ocupar, que els permetrà obtenir un contracte laboral d’entre 6 a 9 mesos de durada.

En aquesta convocatòria, l’equip tècnic de Cecot Formació i Desenvolupament seleccionarà setze persones que rebran les actuacions d’acompanyament, formació i contractació, i obtindran el benefici de l’experiència professional mitjançant un contracte de treball d’un mínim de 6 mesos.

Per a participar en aquest projecte, les persones destinatàries han d’estar inscrites a l’oficina de treball del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya com a persones demandants d’ocupació no ocupades i han de complir els requisits legals per poder formalitzar un contracte de treball.

Respecte a les empreses que contractin a participants del Programa 30 Plus, rebran una subvenció equivalent al Salari Mínim Interprofessional durant els mesos de contracte i tindran professionals formats en relació al lloc de treball a cobrir.

Terrassa és la quarta ciutat de la comarca pel seu volum de negoci

 Terrassa és la quarta ciutat de la comarca pel que fa al volum de negoci, amb una facturació 4.843,3 milions d’euros. Només la superen Sant Cugat, Montcada i Rubí. Així es desprèn de l’informe Estructura empresarial de la província de Barcelona . El document vol ser una radiografia de l’estructura productiva de totes les comarques, identificant les principals empreses elaborada per la Diputació de Barcelona.

Segons l’informe s’estima que al 2022, la facturació es recuperi i assoleixi nivells de 2019. Per sectors, destaca l’elevat increment del comerç al detall d’alimentació i begudes (+15,7%) i el de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (7,4%). Per contra, l’hostaleria és el sector que perd més facturació respecte el 2019, un -53,2%.

Per altra banda el document conclou que Terrassa disposa d’un bon grapat d’empreses capdavanteres en diferents activitats sectorials. COPCISA, s una de les més importants ocupant el segon lloc del rànquing de les corporacions especialitzades construcció només superada per COMSA, empresa amb seu a Barcelona. Tanca el top 5 no té d’aquesta llista HERCAL DIGGERS també amb seu a Terrassa.

Pel que fa al sector de la Maquinària i equips AZBIL TELSTAR ocupa el tercer lloc del podi català.

L’empresa terrassenca EMBAMAT EU se situa en el quart lloc del rànquing del sector de la fusta i el suro. També es troba en 4a posició ESTABLIMENTS VIENA, pel que fa a l’hostaleria, i GLOBAL GAME MACHINE CORPORATION, que treballa en el ram de les activitats artístiques, recreatives. En aquell llistat de les 25 empreses catalanes més punteres d’aquest sector també hi trobem cinc corporacions més amb seu a Terrassa. Es tracta de BARNA CENTER SAU, MIKY, EGARTRONIC, VALISA INTERNACIONA i INTERNATIONAL BINGO TECHNOLOGY.

Per últim, dir que CIRSA tanca el top10 de les empreses dedicades a financeres i d’assegurances.

Clam per desencallar el projecte del nou Institut del Teatre a l’AEG

Davant l’imminent inici de les obres d’urbanització del nou sector de l’AEG, l’Ajuntament fa una crida a la Diputació per desencallar el conveni que ha de permetre la cessió de la nau de motors de l’antiga factoria, per construir-hi el nou Institut del Teatre.

La setmana vinent hi ha prevista una reunió per ultimar els punts de l’acord que ha de portar una important inversió i recuperar l’antic prestigi de l’Institut del Teatre de Terrassa. La recuperació del sector de l’AEG representa la transformació urbanística més important dels darrers vint anys a la ciutat.

El projecte del nou Institut del Teatre, el més important dins l’àmbit de l’AEG, preveu la conversió dels 5.800 metres quadrats de l’antiga nau de motors en un centre universitari de les arts. El projecte que també preveu un nou Teatre Municipal, permetrà replantejar quins estudis i titulacions teatrals es podran impartir des de Terrassa.

En l’actualitat l’Institut del Teatre només ofereix estudis tècnics de teatre. La sala Maria Plans està tancada des de fa temps per obres. I l’emblemàtic edifici de la plaça Didó ha quedat obsolet per impartir-hi una formació teatral de qualitat, i recuperar l’antic prestigi d’aquests estudis a la ciutat.

Una Reparatruck recupera petits electrodomèstics a Terrassa

Aquesta és la Reparatruck, avui aquí a la Zona Universitària. Un servei mòbil d’autoreparació on hi podem trobar eines i l’assessorament professional necessari per reparar bicicletes, aparells informàtics i petits electrodomèstics. La Cristina s’ha acostat a la Reparatruck, instal·ada avui divendres a la plaça Hedy Lamarr, per reparar una pastilla de connexions elèctrica. També des de l’Associació de Veïns de Cementiri Vell han aconseguit recuperar un antic altaveu amb Karaoke inclòs. La furgoneta està capitanejada per un tècnic electrònic que mostra als usuari el camí a seguir per reparar els seus aparells i dotar-los d’una segona o tercera vida.

Les dues furgonetes que formen part del projecte recorren dues ciutats cada dia i es reparen una mitjana de sis aparells cada jornada. Un sistema que a banda d’estalviar diners permet reduir els residus que al final contaminen el medi ambient. La Reparatruck és un programa del Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental que gestiona l’associació Solidança. A Terrassa la iniciativa és de Terrassa Cooperativa amb l’objectiu de promocionar l’Economia Social i Solidària. Aquesta mateixa Reparatruck d’avui a Terrassa demà serà a Mataró.

Javiergillafact Fupar

El 25% de joves que acaben el programa d’ocupació de LaFACT Fupar surten amb feina

72 joves d’entre 16 i 29 anys, que provenen majoritàriament de Terrassa, Rubí i Sabadell, han participat en un progama de formació per a l’ocupació de LaFACT.

Durant els 10 mesos de durada del programa, les persones participants han pogut millorar tant la seva ocupabilitat com les seves competències professionals, cosa que ha permès que el 25% hagi aconseguit un contracte laboral. Des de LaFACT Fupar s’està realitzant, a més, un acompanyament individualitzat tant pel que fa a la persona com a l’empresa per garantir l’èxit d’aquestes experiències.

El programa formatiu ofereix formació en diferents sectors com activitats industrials, comerç, neteja d’instal·lacions, mosso de magatzem i reposador, cambrer i barra en el sector de l’hostaleria, a més, d’habilitats transversals com tècniques de recerca de feina, treball en equip o ús de dispositius digitals i formació en igualtat de gènere, medi ambient i riscos laborals. El programa assegura que la totalitat de les persones participants acaba tenint el seu primer contacte amb l’empresa, ja sigui en la modalitat de contracte de treball, de pràctiques professionals o bé visites a l’entorn productiu.

Aquest programa formatiu per a l’ocupació, juntament amb el desenvolupament d’itineraris professionals personalitzats, ha encoratjat també alguna de les persones participants a retornar al sistema educatiu ordinari.

Des de LaFACT Fupar es treballa perquè el màxim número de persones amb discapacitat intel·lectual aconsegueixin entrar al mercat laboral. Així, el 2021 van ser 269 les persones que van tenir un lloc de feina amb el suport de l’entitat i 224 persones van participar en algun dels cursos de formació per a l’ocupació. A més, es va realitzar un acompanyament directe a les empreses contractants perquè la inserció es realitzés amb èxit.

Entregadiplomes1 Lafact

[Fotografies de LaFACT Fupar]

La nova denominació comercial Rambla Nord s’estrena amb el Primer Tast de vins

Neix una nova fira de vins en un nou espai comercial amb denominació pròpia. Aquest dissabte a partir de dos quarts de quatre de la tarda 22 bodegues de vins participaran en el Primer Tast de vins de la Rambla Nord, en el tram entre el Museu de la Ciència i el Mercat de la Independència.

Una iniciativa de la botiga Tecavins que vol agrupar les 15 botigues i les 14 ofertes gastronòmiques de la zona, al voltant d’aquesta nova denominació de Rambla Nord. Un braçalet de 18 euros, 15 si es compra anticipadament, permetrà provar fins a més de 80 vins diferents de totes les bodegues i cellers amb Denominació d’Orígen de Catalunya, i tres bodegues de Conca, Navarra i la Rioja.

També es podran comprar les millors ampolles amb un 10 per cent de descompte. A la Primera Fira de Tast de vins de la Rambla Nord, amb el suport del Gremi d’Hostaleria, també hi col·laboren els Castellers de Terrassa i una banda de jazz que amenitzarà la jornada. Tot plegat en un itinerari que dissabte comença a la Fira del Bolet, el Tombacastanyes a Ca n’Anglada, la Diada dels Castellers i finalment el Primer Tast de vins de la Rambla Nord.

L’atur canvia de tendència i disminueix després de tres mesos a l’alça

L’índex de l’atur experimenta un canvi de tendència després de tres mesos a l’alça. Durant l’octubre, a Terrassa la població sense feina ha disminuït, una circumstància que no passava des d’abans de l’estiu. La diferència respecte al mes de setembre és de 73 aturats menys, fet que situa el nombre de persones desocupades en un total de 12.853. La xifra és pràcticament idèntica a la registrada a finals d’agost, amb una taxa d’atur de l’11,27%.

Pel que fa a la variació interanual, Terrassa sembla que es segueixi recuperant dels efectes de la pandèmia en un any en què les comparacions de cada mes han donat balanços positius. Així, respecte a l’octubre del 2021, a la ciutat hi ha 529 aturats menys, fet que suposa una reducció del 4%.

Pel que fa a la comarca, la dinàmica és molt semblant. El Vallès Occidental acumula un total de 46.295 persones sense feina; 323 menys que el mes anterior. El municipi que ha experimentat un descens més fort de l’atur és precisament Terrassa, amb 73; seguit de Sant Cugat, amb 64, i Sabadell, amb 40 desocupats menys. Per contra, l’atur ha augmentat en poblacions com Rubí, que durant l’octubre ha sumat 44 nous demandants de feina.

JxT presenta 4 esmenes a les ordenances fiscals del 2023

Al ple d’aquest divendres figuren 4 esmenes del grup municipal Junts per Terrassa. La formació comparteix la màxima de congelar taxes i impostos per mantenir una pressió fiscal moderada però creu que darrera del gran titular, a la lletra petita, hi ha marge per ajudar les economies familiars i empresarials.

Dues d’elles tenen a veure amb temes ambientals i transició energètica. La portaveu, Meritxell Lluís, demana a l’equip de govern municipal que no modifiqui els topalls i que no rebaixin les bonificacions existents per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en l’IBI, l’Impost de Construccions i Obres (ICIO) i l’IAE.

La segona, pretén que s’introdueixin bonificacions per promoure la substitució de teulades amb fibrociment en l’ICIO. Per aconseguir-ho, diu Lluís, cal declarar aquestes feines d’interès especial o d’utilitat municipal.

Les altres dues tenen a veure amb l’ordenança general. JxT va presentar al novembre de 2020 una proposta de resolució que es va aprovar per unanimitat sobre la tarifa plana fiscal o pla personalitzat de pagament.

Es pretenia fraccionar el pagament de tots els rebuts municipals en una quota fixa mensual, bimensual o trimestral. Segons el govern municipal això no s’aplicarà fins al 2024 per problemes informàtics (el programari és complicat i la migració de les dades dels contibuents d’un sistema a l’altre es farà al febrer. Per tant el nou sistema s’aplicarà a l’inici del següent exercici).

La portaveu lamenta el retard i demana que es faci pedagogia, per saber quant es paga i com ha evolucionat al llarg dels darrers exercicis.

La darrera és sobre la mateixa ordenança. El text diu que al llarg de l’any es faran les regulacions oportunes. Junts demana que les quotes siguin fixes per preveure les despeses.

Meritxell Lluís 4 Meritxell Lluís 3 Meritxell Lluís 2 Meritxell Lluís 1

Manuel Lao, el tercer català més ric

L’empresari terrassenc Manuel Lao se situa entre els catalans més rics segons la revista estatunidenca Forbes. Al capdavant seu només es troben Isak Andic, el propietari de Mango, i  Sol Daurella, la presidenta de Coca-Cola Europacific Partners. 

Per què fa el rànquing espanyol l’expropietari de Cirsa ocupa el lloc 18,pujant una posició respecte l’any passat. La llista dels 100 espanyols més rics l’encapçala un any més  Amancio Ortega.

Lao, ara és president de Nortia Capital Investment Holding i disposa d’uns  1.400 milions d’euros de patrimoni. Va fundar amb  el seu germà Cirsa, la multinacional del joc. El 1998  es van separar el després que Manuel Lao compres   el 44% de les accions de Juan per 20.000 milions de pessetes (120 milions d’euros). El 2018, Manuel Lao, ja propietari del 100% de Cirsa, va vendre l’empesa a BC Partners per 2.235 milions Actualment inverteix  la seva fortuna mitjançant Nortia Capital.  A més controla Atlas Corporation Patrimonial i el 8,20% de la socimi Merlin Properties.

Cecot, CercleMón i Amics de la Gent Gran recapten 15.150€ per combatre la soledat no desitjada

Oriol Alba, secretari general de la Cecot, i Santi Ventalló, president de la comissió solidària CercleMón, han fet entrega al director de la Fundació Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, de la recaptació total de 15.150 euros obtinguda del sopar solidari organitzat el passat 16 de juny a la masia La Tartana de Matadepera.

Els fons serviran per potenciar els projectes de la fundació que treballa per evitar la soledat no desitjada i l’aïllament social. A Espanya, el 66,2% dels homes i el 69,4% de les dones majors de 65 anys pateixen soledat. La fundació calcula que aquest any ha atès 2.790 persones.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya hi viuen 4.889.900 persones en llars unipersonals. D’aquestes,  2.758.500 tenen 65 anys o més. Les xifres impliquen un increment del 6,1% durant l’any 2021 a causa de la pandèmia. Si ens centrem en l’àmbit autonòmic, a Catalunya hi ha 780.500 persones que viuen soles i un 42,5% tenen més de 65 anys, segons l’Idescat.