L’Escola Bressol Municipal Soleia s’ampliarà i tindrà dos edificis

L’Escola Bressol Municipal Soleia s’ampliarà amb un segon i nou edifici que s’ubicaria al solar de l’antic Hiper Piel. Ho ha dit la regidora d’educació, Teresa Ciurana, a la comissió de cicles de la vida aquest dilluns al migdia.

S’està elaborant un avantprojecte. Primer es va dir que l’escola es traslladaria a un solar situat al costat del Centre Cívic Montserrat Roig, a la planta baixa del nou edifici que s’ha de construir. Ara sembla que es barallen més opcions.

El cas és que l’escola es desdoblaria en dos edificis. Mantindria l’actual, al carrer Jacint Elías, a Ca n’Anglada, i també el nou. D’aquesta manera s’eixugaria la demanda de places que ha provocat la gratuïtat d’Infantil de 2 anys.

També s’ha anunciat una nova Escola Bressol a Can Colomer. En aquella nova zona de creixement propera a la carretera de Rellinars també caldria un Institut Escola, ha dit Ciurana.

La comissió també ha desvetllat el pressupost de l’àrea per al 2023: 28,7 milions d’euros. Representarien gairebé un milió menys respecte l’actual però l’equip de govern suma els 2,1 milions d’euros que provenen de les beques de menjador del consell comarcal i, d’aquesta manera, s’arriba als 30 milions 851 mil euros, el que suposa un increment del 3,94% respecte els comptes municipals del 2022.

A la reunió també s’ha explicat que el pressupost total de l’ajuntament de l’any que ve són 225 milions d’euros, 17 més que al 2022. Aquestes xifres, diuen, són enganyoses perquè els increments van destinats a pagar personal, llum i gas (bàsicament).

Així, 4 milions d’euros són per a subministraments; 2,2 milions d’euros per a càrrega financera; 5,5 milions d’euros es destinen a l’augment dels salaris que marca el govern de l’Estat; i 3 milions més per a les retribucions del Fem Ajuntament i els interins. Només això són 15 milions. El que falta fins completar els 17, surten de l’increment de places de la policia municipal (46 places, 1,7 milions d’euros més) i 0,8 milions d’euros d’altres factors.

A la comissió, entre moltes altres coses, també s’ha dit que Terrassa presentarà candidatura per ser Ciutat Amiga de la Infància a principis d’any, quan la UNICEF obri la convocatòria.

Ebm Soleia 4 Ebm Soleia 3 Ebm Soleia 2 Ebm Soleia 1

Reconeixement a l’Ajuntament per la participació al programa SOS Mentoring

L’Ajuntament de Terrassa va rebre dimecres a la tarda un reconeixement per la seva participació en el programa SOS Mentoring. En concret, l’Ajuntament ha estat premiat per ser l‘ens local que més projectes ha presentat dins d’aquest programa. L’acte es va celebrar en el marc del congrés BIZ Barcelona, al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona.

A més, durant l’acte també es va reconèixer la relació de mentoratge que Mar Gómez ha iniciat enguany través del servei d’Emprenedoria i Economia Social de l’Ajuntament com una de les millors de l’any. Amb l’ajuda de la seva mentora, Tona Codina, la Mar ha pogut engegar el seu projecte personal: un programa formatiu a Terrassa per a persones que, com ella, pateixen fibromialgia i que es troben abandonades pel sistema sanitari actual 

SOS Mentoring és un programa de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de la Fundació Autoocupació que consisteix en un acompanyament personalitzat i gratuït pel col·lectiu de persones treballadores autònomes, microempreses i empreses d’economia social en el que es realitzen mentories: persones emprenedores i empreses amb experiència comparteixen el seu coneixement amb les persones beneficiàries del programa.

L’Ajuntament de Terrassa es va unir a aquest programa el mes d’octubre de 2020 i des d’aquesta data i fins al mes de setembre d’enguany el consistori ha facilitat 43 relacions de mentoria i ha presentat 20 projectes. Ara mateix hi ha nou relacions de mentoria en marxa.

 

Les organitzacions del Transport de Catalunya no secundaran l’aturada del 14 de novembre

El conjunt d’associacions que integren la Coordinadora d’Organitzacions del Transport de Catalunya (COT Catalunya) ha acordat per unanimitat no secundar la convocatòria d’aturada del sector prevista a partir del proper dilluns.

El col.lectiu de transportistes considera que les mesures legislatives aprovades després dels acords assolits amb el Govern en aquest darrer any no justifiquen actualment dur a terme aquesta mesura de pressió límit.

Per això, si finalment no se suspengués l’aturada davant la previsible baixa participació ja que no compta amb el suport de cap associació del Comitè Nacional del Transport, la COT Catalunya apel·la a la responsabilitat dels convocants perquè respectin la decisió de la majoria dels transportistes de continuar prestant els seus serveis que en aquest moment demana la societat i el teixit productiu.

Les organitzacions empresarials alerten de l’inseguretat jurídica de la FP obligatòria

Cecot, Ciesc i UEI demanen al Govern que aprovi de manera urgent l’Avantprojecte de Llei per modificar el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació. Volen, doncs, que s’expliciti d’una manera clara i directa  les accions formatives obligatòries bonificables.

Fa uns mesos es va publicar una sentència de l’Audiència Nacional que ha generat malestar i inquietud en les organitzacions empresarials, les empreses i en el sector de la formació. També  pot tenir gran transcendència en la formació bonificada amb les quotes de la Seguretat Social. El veredicte resol que els cursos de Prevenció de Riscos Laborals que són formació obligatòria no es poden bonificar amb el crèdit de formació.

Per la seva part, el SEPE (Ministeri de Treball) i també FUNDAE continuen defensant que la bonificació de la formació en PRL és perfectament legal. De fet les tres organitzacions empresarials secunden els informes jurídics de FUNDAE. Consideren doncs, que sí que són bonificables les accions formatives de prevenció de riscos laborals que estableix, el Conveni Col·lectiu Estatal del Metall (CEM).

No obstant això la Inspecció de Treball (ITSS) manté el criteri contrari. Aquesta discrepància entre dos organismes del Ministeri de Treball situa a les empreses en un context de total inseguretat jurídica.

La sentència té una gran transcendència per a les empreses de tots els sectors. Cecot, Ciesc i UEI insisteixen al Ministeri que la cotització per a la formació professional  que genera l’import per a la formació bonificada prové del 0,7% que cotitzen empreses i treballadors. Aquesta xifra doncs, correspon a un 0,60% a l’empresa i un 0,10% al treballador.

 Una reivindicació històrica del teixit empresarial

Les organitzacions empresarials insisteixen al Govern que els fons recaptats per a la formació professional han de dedicar-se íntegrament a la formació professional. Són fons finalistes. La cotització per a la formació professional no és un tribut com a tal en la Llei General Tributària. Tampoc és un ingrés de les administracions. La quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que una vegada recaptada es posi a la disposició del Servei Públic d’Ocupació Estatal no vol dir que constitueixi un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir despeses generals d’aquest organisme.

Així, els autònoms (AUCAT), han denunciat als Ministeris de Treball la total incoherència per haver de cotitzar obligatòriament per la formació professional i que no tenir dret a rebre aquesta formació.

Cartellcomunitari Quadrat

Barri Futur organitza un cicle de lectura sobre economies populars i comunitàries a Synusia

Barri Futur, comunalitat urbana de Terrassa, ha organitzat juntament amb la llibreria Synusia un cicle de lectures autoformatives. L’objectiu és reflexionar sobre l’ajuda mútua a través de les economies cooperatives, comunitàries i populars, mitjançant la perspectiva feminista, antiracista i comunal.

El cicle està obert a entitats, col·lectius i veïnatge de la ciutat que vulguin aportar i crear conjuntament un marc teòric que permeti moure’s dins d’un mateix relat i objectius futurs. Així, la primera de les tres lectures proposades serà Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de la cultura i economia solidària, editat per Icària Editorial. La sessió tindrà lloc el proper dimecres 30 de novembre a les 19h i estarà dinamitzada per Santiago Eizaguirre Anglada i Javier Rodrigo.

La segona sessió serà el dimecres 14 de desembre a les 19h, amb la lectura de Jackson en Revolta. La lluita per la democràcia econòmica i l’autodeterminació negra al Sud dels EUA, dinamitzada per Diana De La Torre i Vicent Almela.

El cicle finalitzarà el dimecres 11 de gener, amb l’obra titulada Economia capitalista en Rojava. Las contradicciones de la revolución en la lucha kurda, editada per Bajo Tierra. Una sessió que comptarà amb membres d’Azadî, plataforma de solidaritat amb el poble kurd.

Cadascuna d’aquestes sessions tindrà una duració de dues hores i una hora addicional de creació conjunta on es facilitaran dinàmiques per recollir aportacions i feedback de les assistents. El cicle és gratuït amb places limitades, la inscripció es pot fer a la web barrifutur.org.

 

 

 

Cecot participa a la 27a Jornada dels Economistes, on es debatran els reptes per a la sostenibilitat

Durant el matí d’aquest divendres, 11 de novembre, l’Hotel Intercontinental Barcelona acollirà, de 9h a 14h, la 27a edició de la Jornada dels Economistes. L’esdeveniment, organitzat cada any pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), enguany porta per títol “Els reptes per a la sostenibilitat de l’economia catalana”. Aquest cop, la jornada només es podrà seguir presencialment i girarà al voltant de diferents vectors claus de la sostenibilitat de l’economia a nivell ambiental, econòmic, energètic, social i tecnològic.

La matinal finalitzarà amb una taula rodona sobre com fer sostenible l’economia catalana. Hi participaran la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, el president de Cecot, Xavier Panés, el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola i el president de PIMEC, Antoni Cañete.

El veí de Terrassa Richard Burwood cancel·la un deute de 277.353€ amb la Llei de Segona Oportunitat

El despatx d’advocats Repara tu deuda, especialitzat en la tramitació de la Llei de Segona Oportunitat, ha aconseguit una nova cancel·lació de deute a Terrassa. Mitjançant la seva gestió, el Jutjat Mercantil núm. 1 de Barcelona ha dictat exoneració del passiu insatisfet en el cas de Richard Burwood, veí de Terrassa, que havia acumulat un deute de 277.353 euros al qual no podia fer front.

El despatx d’advocats té el 100% d’èxit en els casos tramitats. Fins ara ha aconseguit superar la xifra de 107 milions d’euros exonerats als clients a través de l’aplicació de la Llei de Segona Oportunitat. Aquesta legislació permet l’exoneració del deute de particulars i autònoms sempre que es demostri prèviament que han actuat de bona fe, que el deute no superi els 5 milions d’euros o que no hagin comès cap delicte socioeconòmic en els darrers deu anys.

Una vintena d’empreses busquen un relleu amb Reempresa al BizBarcelona

El Centre de Reempresa de Catalunya participa un any més al BizBarcelona, el saló de l’emprenedoria i l’empresa que té lloc al Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona avui i demà. Ho fa amb conferències i activitats amb l’objectiu d’acostar al públic assistent les facilitats i opcions d’emprendre, vendre o fer créixer un negoci en funcionament.

Així doncs, la sala Impulsa i la sala Workshop 1 del BizBarcelona acollirà xerrades sobre cerca de finançament, valoració d’empreses o sobre les facilitats de comprar una empresa i no haver-la de crear des de zero. Enguany, en el marc del programa HelpEmpresa, també tindrà lloc una conferència sobre resiliència empresarial amb l’objectiu de donar eines a les pimes per ser més fortes davant dels canvis i les crisis.

També hi ha una selecció d’una vintena de negocis en un espai de networking on les persones emprenedores que ho desitgin podran entrevistar-se amb els propietariss de negocis de diferents activitats i sectors que, per motius diversos, no poden seguir al cap davant de l’empresa i necessiten un relleu. Entre les empreses que hi participaran destaquen una empresa comercialitzadora i distribuïdora de serveis i productes informàtics, una indústria d’arts gràfiques, una botiga i tallers de motos i un hostal, entre moltes altres. A més, aquelles persones emprenedores que ho desitgin també podran reunir-se amb una persona de l’equip financer de CaixaBank per poder estudiar les diferents possibilitats financeres a l’hora de comprar un negoci a través de Reempresa.

El Centre de Reempresa de Catalunya també organitzarà un «Elevator Pitch” d’empreses a la venda, un espai perquè persones empresàries que volen vendre la seva empresa puguin donar-la a conèixer en poc més de tres minuts a possibles reemprenedors que es puguin plantejar reemprendre-la.

L’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya s’adhereixen a la Cecot

El president de la Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya -Associació i Col·legi- (EIC), German Palacín, i el secretari general de la Cecot, Oriol Alba, han signat un conveni de col·laboració que reforça el marc de defensa professional i empresarial dels seus col·lectius representats.

La Delegació del Vallès d’EIC farà difusió a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) dels perfils d’enginyers més buscats per les empreses associades a la Cecot, per orientar els estudiants d’enginyeria en la seva carrera professional.

A través d’aquest conveni, els associats i col·legiats dels EIC mantindran una sèrie d’avantatges, com ara l’ús de les més de trenta àrees d’assessorament de la Cecot, o accedir a la Borsa de Treball, a l’oferta de formació empresarial i a l’ampli ventall d’acords en descomptes que la Cecot té amb grans empreses de prestació de serveis de telecomunicacions, energia elèctrica, carburants, vols, pernoctacions o lloguer de vehicles, entre d’altres.

Per la seva part, els EIC col·laboraran per planificar accions formatives conjuntes a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), a les aules de formació de la Cecot i a les aules de formació de la Delegació del Vallès d’EIC.

Nou vídeo de Terrassa Turisme per promocionar la ciutat

Aquest dilluns ha tingut lloc la Taula de Treball de Creació i Promoció del Producte Turístic de Terrassa. A la trobada, que s’ha fet a l’Hotel Don Cándido, hi han participat el regidor de Turisme, Pep Forn, i una vintena de representats de diferents entitats i empreses del sector turístic de la ciutat.

A la reunió s’han presentat alguns projectes i accions recollides en el Pla de Màrqueting Turístic de Terrassa, entre les que destaca la nova producció audiovisual Terrassa Patrimoni industrial, caràcter d’avantguarda. Aquest nou vídeo, realitzat per La Creativa, ha comptat amb la col·laboració de museus, empreses, entitats i associacions del territori i estarà penjat al web de Terrassa Turisme perquè els agents del sector el puguin utilitzar en les seves promocions, fires, presentacions a la premsa, xarxes socials, etc.

Un altre dels punts de la reunió ha estat la presentació del paquet digital de la nova marca turística de Terrassa i el seu manual d’aplicació. Des de l’Ajuntament de Terrassa es vol promoure l’ús de la nova marca per part de tots els actors del sector turístic i transmetre així una imatge homogeneïtzada de la marca turística Terrassa.

Per últim, també s’està treballant en una proposta per a la millora del funcionament i la governança de la Taula de Treball del Producte Turístic, amb l’objectiu de poder establir mecanismes més àgils i col·laboratius per implementar el Pla de Màrqueting i garantir el bon rumb de l’activitat turística a la ciutat. Les millores passarien per la creació d’un Plenari amb representació de tots els sectors ciutadans relacionats amb el turisme o per la posada en marxa de clubs de producte específics per a àmbits concrets. En aquest sentit, s’estan recollint les aportacions i suggeriments dels components de la Taula i aprovar els canvis properament.

La Taula de Treball de Creació de Producte Turístic de Terrassa es va constituir l’any 2014 amb l’objectiu de crear sinergies entre l’administració i les empreses de la ciutat, afavorir la creació de productes turístics, així com per treballar les accions i les línies de promoció a desenvolupar. Actualment en formen part un total de 46 institucions, entitats, empreses, associacions, a més de regidors i tècnics municipals.