Torrella Ingeniería supervisarà les obres del Camp Nou, que executarà Limak Construction

El Barça adjudicarà les obres de la reforma de l’Spotify Camp Nou a l’empresa constructora turca Limak Construction. Així ho ha acordat la junta directiva del club en la sessió ordinària d’aquest dilluns, segons informa el portal de Rac1.

La consultora d’enginyeria terrassenca Torrella Ingeniería – Arquitectura, tal com ja es va anunciar, continuarà al capdavant del projecte executiu i la direcció d’obra. El club havia encarregat el pla arquitectònic a Nikken Sekkei. Aquesta empresa japonesa va guanyar el concurs el 2016 però els contractes van vèncer.

L’operació suposarà per al Barça una inversió d’uns 900 milions d’euros. En aquest procés de remodelació, que començarà el 2024 i acabarà el juliol de 2026, es preveu cobrir les grades i ampliar el nombre de seients fins als 105.000. Fins llavors, el club jugarà a Montjuïc.

Les vendes de turismes híbrids i elèctrics creixen un 17 per cent el 2022 i ja són el 44 del total

Terrassa continua avançant cap a l’electrificació del seu parc d’automòbils. Segons el Gremi del Motor, Fecavem, al 2022 la venda de turismes híbrids i elèctrics ha crescut un 17 per cent i ha representat el 44 per cent del total mentre que els tradicionals de combustió reculaven un 6,8 per cent. Malgrat la davallada, els cotxes de gasolina i dièsel continuen sent majoritaris. Els de gasoil han pujat una mica, un 3 per cent, tot i ser una opció poc recomanada als concessionaris. Els de gasolina són els que més cauen, un 8,6 per cent, tot i haver-se’n matriculat 1.141.

Venda Turismes

Vendes Combustio

El d’híbrids no endollables, amb etiqueta ECO, és el segon segment de turismes en vendes. L’any passat se’n van matricular 563, un 29 per cent més que al 2021. De microhíbrids, amb bateria de poca capacitat, se’n van vendre 388, un 6,3 per cent més. Pràcticament van créixer igual les matriculacions d’híbrids endollables, amb etiqueta 0, superant les 100 unitats. Finalment, es van matricular 94 cotxes cent per cent elèctrics, un 15 per cent més que l’any anterior.

Una altra modalitat, la de gas liquat, es va fent camí. Tot i ser minoritària, ha crescut més d’un trenta per cent, amb 73 unitats matriculades al 2022.

Vendes Hibrids

Toyota i Dacia Sandero, els líders a Terrassa

De les deu marques que registren més vendes, sis són europees, Toyota encapçala el rànquing amb 371 unitats. Per darrera, i per obre de les 200, Kia, Volkswagen i Hyundai. Completen el top 10 Dacia, Seat, Peugeot, Citroën i Audi. Hyundai ha venut un 40 per cent mes de turismes que al 201 i Citroën un 45 per cent menys.

Per models Dacia Sandero torna a ser el turisme més venut, l’únic que supera les cent unitats. Els cinc models líders, tots asiàtics, sumen el 18 per cent del mercat terrassenc. Els turismes europeus mes venuts són el Volkswagen T-Roc, el Renault Arkana i el Peugeot 2008 amb una seixantena d’unitats venudes cadascun.

Les motos elèctriques, un mercat estancat i minoritari

Per la seva banda, l’electrificació del mercat de motos s’estanca. Només un 3,7 per cent de les motos matriculades a Terrassa l’any passat eren elèctriques, 35 de 938. La resta, de gasolina. Les vendes de motos han crescut un 12,7 per cent i ho han fet en la mateixa mesura les de gasolina i les elèctriques.

Vendes Motos2

El mercat de motos el lidera indiscutiblement Honda, amb 236 unitats venudes, una de cada quatre del total. A distància es consolida Yamaha, amb 126. Les dues apleguem el 40 per cent del mercat.

 

Cap oferta de diàleg de Salut a deu dies de la vaga de metges

El Departament de Salut ignora als metges catalans després de la convocatòria de vaga a la Sanitat pública pels dies 25 i 26 de gener. Els metges denuncien que no han rebut cap resposta ni intent de negociació, des de que el col·lectiu va anunciar l’aturada ara fa dos mesos, per tal de donar temps al Departament a trobar una solució al conflicte.

El sindicat majoritari entre els metges reclama més inversió al sistema públic per millorar l’atenció sanitària a la població i les condicions laborals dels professionals. L’organització diu que hi ha metges que reben fins a 60 visites en un dia, o que d’altres tenen fins a 10 consultes programades a la mateixa hora.

A més, fa trenta dies que els procediments quirúrgics acumulen les llistes d’espera més altes de la història del país, segons el sindicat de metges. D’altra banda Metges de Catalunya alerta que perilla el relleu generacional ja que en els propers deu anys es jubilaran 9.000 metges i la majoria de joves llicenciats miren una sortida laboral a l’estranger.

La Cambra de la Propietat Urbana apunta que el 2023 serà un any de lloguers

Al nou any que acabem d’encetar els contractes de lloguer d’habitatges prendran tot el protagonisme als de compravenda. Aquesta és, si més no, la previsió que en fa la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca.

El motiu és doble. Per una banda, l’augment generalitzat de preus, tant de materials de construcció com de subministraments, fa que moltes constructores esperin una millora del context abans d’executar noves obres. Així, encara que es continuïn demanant i obtenint llicències d’obres, baixarà l’entrada d’habitatges nous al mercat. A més, tot apunta que els tipus d’interès continuaran enfilant-se, del 2’5% actual fins a percentatges d’entre el 4% i el 5% a finals d’any. Amb el diner més car i les hipoteques més difícils d’aconseguir, tampoc serà un mercat propici per a la compravenda d’habitatges.

Tot plegat, en una dinàmica on la previsió també és que el preu de l’habitatge continuï pujant. En el darrer any, a Terrassa els lloguers han pujat fins a una mitjana de 664€ mensuals, un increment del 8’2%. Tot i això, Terrassa continua sent l’única ciutat de més de setanta mil habitants on els preus dels lloguers se situen per sota de la mitjana catalana.

L’empresari David Garrofé impulsa un edifici d’oficines prop del sincrotró Alba

L’empresari terrassenc, David Garrofé, impulsa al Parc de l’Alba de Cerdanyola on hi ha l’accelerador de partícules, el sincrotró, la construcció d’un edifici sostenible per a oficines i laboratoris d’innovació. En una cèntrica parcel·la de 3.000 metres quadrats, s’hi farà un edifici de 7.400 metres quadrats que donarà feina a unes 500 persones. L’edifici que compartirà espai amb el centre de dades de Caixa Bank i empreses tecnològiques o de cosmètica entre d’altres, vol ser la pedra angular d’un polígon que ofereix altes prestacions de serveis a les empreses que s’hi instal·len.

Aquesta serà la primera edificació que es fa a la zona després d’una paràlisi d’anys, en un Parc tecnològic de 800.000 metres quadrats que encapçala el sincrotró Alba. L’edifici es beneficia d’un recent aprovat Pla Director que desencalla l’actual paràlisi del polígon. Amb una inversió d’uns 18,5 milions d’euros, el centre podria començar a funcionar l’estiu del 2024, un cop l’ocupació arribi en els pròxims mesos al 65 per cent. D’altra banda David Garrofé treballa en d’altres projectes, aquest cop vinculats a la seva ciutat, Terrassa.

Garrofé 1Garrofé 2

Cerclemón recull per a Creu Roja 500 joguines valorades en 3.000 euros

500 articles valorats en 3.000 euros. És el balanç de la recollida de joguines de Cecot per a la campanya de la Creu Roja d’aquest Nadal.

Cerclemón, la branca solidària de la patronal Cecot, ja fa anys que hi col·labora però aquesta vegada han obert la participació a les empreses associades, col·lectius i personal de l’entitat. Aquesta ha estat, diuen, la clau de l’èxit.

La pandèmia i després de la crisi energètica i la inflació han complicat el panorama de moltes famílies vulnerables. Creu Roja vol que cap nen es quedi sense joguina i per això atén els infants que ja són usuaris de l’entitat, els que venen derivats de serveis socials i, aquest any, també han informat als esplais perquè s’hi acullin.

Les joguines recollides per la patronal s’ha portat al Centre Cívic President Macià, el punt estratègic de repartiment dels lots. L’entitat calcula que aquest Nadal oferiran una joguina nova, no bèl·lica i no sexista a uns 1.600 nens i nenes de 670 famílies terrassenques.

Joguines 8 Joguines 7 Joguines 6 Joguines 5 Joguines 4 Joguines 3 Joguines 2 Joguines 1

El 2022 es tanca amb 326 aturats menys que a començaments d’any

Després de dos anys amb balanç negatiu per l’atur a Terrassa, el 2022 es tanca amb un 2,5 per cent menys de desocupació que a finals del 21. A 31 de desembre a la ciutat hi havia 12.757 persones sense feina, 326 menys que l’any anterior. El desembre ha suposat una disminució de 107 en el nombre d’aturats, un 0,8 per cent. El 2022 es tanca amb una taxa d’atur local de l’11,19 per cent.

Al Vallès Occidental l’any fa baixar la desocupació en 1.387 persones, un 2,9 per cent. L’atur comarcal cau per quart mes consecutiu. Avui hi ha 45.718 vallesans i vallesanes sense feina, 353 menys que al novembre, deixant una taxa d’atur del 10,13 per cent.

Terrassa és el municipi amb més descens de l’atur i l’únic que supera les 300 persones. Fregant aquesta xifra hi ha Sabadell i Rubí i, a molta distància i per sobre de cent, Cerdanyola i Montcada.

Només en cinc municipis de la comarca el 2022 ha acabat amb més atur que a l’inici de l’any. Són Castellar, Viladecavalls, Santa Perpètua, Rellinars i Ullastrell.

Atur Desembre

Atur Desembre B

Atur Desembre C

Atur Desembre D

Es mantenen els preus del transport gràcies a les bonificacions

Els preus del transport públic a Terrassa mantenen les bonificacions del 50 per cent per a les targes T-usual i la T-jove, gràcies al manteniment del 30 per cent de les ajudes de l’Estat. Unes mesures iniciades al setembre del 2022 i que de moment s’allargaran durant els primers sis mesos d’aquest 2023. El títol T-casual de 10 viatges manté el preu, tot i que sense bonificació per aquest any. Totes les targes comprades el 2022 mantenen la seva validesa fins a finals d’aquest any, excepte la T-casual que caduca el 15 de gener.

L’ATM recorda que des del 2020 els títols de transport estan congelats i que temporalment s’han aplicat reduccions de tarifa. Unes reduccions que es revisaran durant el primer semestre d’aquest any nou, depenent dels ajuts de l’Estat. Pel què fa als peatges, els quatre de les carreteres catalanes que gestiona la Generalitat s’encariran fins a un 7,3 per cent, un increment similar a l’IPC del passat mes d’octubre. L’Estat ha proposat un encariment del 4 per cent per les seves autopistes però no li queda cap infraestructura per gestionar a Catalunya, després de l’esgotament de la concessió de l’AP7 i l’AP2.

En el detall, en el tram de la C-16 entre Sant Cugat, Terrassa i Manresa s’apuja un 7,19 per cent. El túnel del Cadí puja un 6,57 per cent i els de Vallvidrera un 7,3 per cent. Més cap al sud, a la C-32 entre Castelldefels, Sitges i el Vendrell, l’augment serà d’un 7,3 per cent. Aquest any entraran en vigor algunes bonificacions per alguns conductors de «mobilitat obligada» que en alguns casos pagaran menys que ara fa 15 anys. Una mesura que a la Generalitat li costarà 50 milions d’euros.

Finalment l’Ajuntament manté la reducció, al menys fins al 30 de juny, del 50 per cent de la targeta T-25. Segons un decret, el descompte de com a mínim un 20 per cent en els abonaments o multiviatges anirà a càrrec de les entitats locals, mentre que el Govern espanyol assumirà la reducció del 30 per cent del bitllet. Pel què fa a la resta de títols de TMESA, es mantenen els preus de la T-Hospital i la T-Comerç, i els ajustos aprovats pel Ple corresponents a la T-Blanca.

El cistell de la compra ja contempla la rebaixa selectiva de l’IVA

L’arribada del 2023 coincideix amb l’entrada en vigor d’una sèrie de mesures aprovades pel govern espanyol per combatre la inflació.

En aquest primer dia laborable de l’any ja es pot comprovar la baixada de l’IVA dels aliments més necessaris que formen el cistell de la compra i que serà efectiva fins al 30 de juny.

Així, el pa, la farina, la llet, els ous, el formatge, les fruites, les verdures i hortalisses, els llegums, els cereals (com l’arròs) i els tubercles (com les patates), passen del 4 al 0% de l’IVA.

Al Forn Carné, la rebaixa és d’entre 4 i 7 cèntims per article.

Les fruiteries són uns dels establiments que han hagut de variar les tarifes d’un dia per l’altre.

En general i, de moment, els consumidors i consumidores encara no han notat a les seves butxaques l’estalvi.

Altres aliments, com la pasta i l’oli (un dels productes que més s’ha encarit l’últim any), passen del 10% al 5% d’IVA. La carn i el peix no es veuen afectats per aquesta rebaixa.

Aliments 3 Aliments 2 Aliments

L’Autcat veu com una millora el nou sistema de cotització dels autònoms

Amb l’inici del 2023 ha entrat en vigor el nou sistema de cotització dels autònoms. La principal novetat és que ara aquests treballadors pagaran més o menys quota a la Seguretat Social segons els beneficis que obtinguin.

Des de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, l’Autcat, valoren aquest canvi com un pas endavant en la millora de les condicions dels autònoms, però creuen que encara queda molt camí a fer per aconseguir l’objectiu d’equiparar-se amb els treballadors assalariats.

La quantitat a abonar s’estableix ara en 15 trams diferents. La quota mínima són 230€ al mes, per als qui obtinguin fins a 670€ mensuals de benefici. La màxima, per als qui ingressin a partir de 6.000€ al mes, serà de 500€. Durant els pròxims dos anys ja hi ha planificada una variació d’aquestes quotes que rebaixarà les inferiors, passant a 200€ la més baixa, i apujarà les superiors, augmentant a 590€ la més alta.

Tot plegat s’ha de calcular prèviament: el treballador ha d’estimar quins seran els seus beneficis i assignar-se un tram o un altre. Si les previsions resulten errònies, es pot canviar de tram cada dos mesos.

Per la seva banda, els nous autònoms poden acollir-se a una tarifa plana de 80€ al mes durant el primer any d’activitat. Es podrà renovar per un segon any si els beneficis són inferiors al salari mínim interprofessional.

Autònoms 2Autònoms 1