La demanda de FGC al Vallès creix un 28% el 2022 i se situa prop dels nivells prepandèmics

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tancat l’any 2022 amb 79 milions de viatges a les Línies Metropolitanes (Barcelona-Vallès i Llobergat-Anoia), el que suposa un increment del 29% respecte la demanda de l’any 2021. Si es compara amb les dades de l’any 2019, abans de la pandèmia, la recuperació del passatge se situa a l’entorn del 90% a les dues línies.

FGC
Les dades mostren com Ferrocarrils recupera progressivament el volum de viatgers d’abans de la pandèmia, creixent cada any i augmentant el número de persones usuàries. La recuperació arriba a ser de prop del 100% en la demanda en hora punta.

Així, a la línia Barcelona-Vallès s’han realitzat 57 milions de viatges, un 27,9% més respecte l’any passat. Als municipis de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat, concretament un 31,7%, 28,1% i 26,5% respectivament.

A la línia Llobregat-Anoia, amb 21,93 milions de viatges, l’increment respecte 2021 és del 34,1%, superant aquest increment municipis com Abrera (39,5%), Monistrol de Montserrat (96,7%), Castellbell i el Vilar (83,4%), Sant Esteve Sesrovires (46,5%), Masquefa (42,1%), Piera (47%) i Capellades (50,4%).

Pel que fa a la línia Lleida-La Pobla, les dades confirmen la tendència més accentuada de creixement, sent la línia de Ferrocarrils que millor s’ha recuperat de l’impacte de la pandèmia: amb un total de 278.000 viatges, la línia supera en 34 punts la demanda del 2021 i recupera un 110,03% de la demanda prepandèmia.

El president de Ferrocarrils, Toni Segarra i Barreto, valora positivament aquestes xifres: “Ja hem recuperat el 90% de la demanda del 2019, abans de la pandèmia, i això és positiu perquè demostra que les persones usuàries han recuperat l’hàbit de moure’s amb tren i, per tant, desplaçar-se d’una manera sostenible”. Tot i això, Segarra apunta que la pandèmia “ha provocat canvis d’hàbits, sobretot amb el teletreball, que han vingut per quedar-se. Davant d’això, hem de ser capaços d’atreure més demanda, arribar a nous usuaris i oferir una alternativa potent i atractiva per a tot tipus d’usuaris”.

Els indicadors de qualitat del servei d’FGC
L’índex de Puntualitat s’ha situat en el 98,94%
en el conjunt de Línies Metropolitanes i a la línia Lleida-La Pobla s’ha assolit una puntualitat del 99,41%. D’aquesta manera, la puntualitat de Ferrocarrils continua mantenint-se per sobre del 98%.

L’Índex de Control de Qualitat, indicador que permet a FGC controlar diàriament i de manera objectiva el grau de compliment del servei real respecte al servei programat, ha sigut del 98,1% a Barcelona-Vallès, del 98,6% a Llobregat-Anoia i del 99,6% a Lleida-La Pobla. De fet, els últims 10 anys aquest índex de compliment del servei s’ha situat sempre per sobre del 97% a totes les línies.

Pel que fa a l’Índex de Satisfacció, les persones usuàries puntuen amb un 77 sobre 100 la qualitat del servei ofert per la companyia a les Línies Metropolitanes, sent aquesta la valoració la més alta dels últims anys i assolint el seu rècord històric.

Entre els aspectes més ben valorats a les tres línies continua destacant la puntualitat dels trens de Ferrocarrils, juntament amb l’accessibilitat i la neteja tant a trens com a estacions i la sensació de seguretat, tots ells valorats amb un notable.

Isaac Albert deixarà l’Ajuntament el 27 de gener per dirigir una empresa de la Generalitat

El govern català ha nomenat Isaac Albert conseller i president del Consell d’Administració de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (CIMALSA), l’empresa pública del departament de Territori dedicada a impulsar, construir i gestionar centrals logístiques i de transports.

Actualment Albert és primer Tinent d’Alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, càrrec que haurà de deixar. De fet, el ple ordinari del proper divendres 27 de gener serà l’últim d’Isaac Albert com a regidor. Caldrà veure qui ocuparà l’acta de regidor d’Esquerra i com es reorganitzarà el govern municipal.

Albert també ha estat diputat a la Diputació de Barcelona, a més de mediador i assessor financer del Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la UB, i ha treballat a diverses empreses del sector financer, agències de valors i bancs de Barcelona i Madrid.

 

La CECOT demana un respir en l’aprovació i l’aplicació de normatives empresarials

La CECOT reclama més suport i menys normes per part dels governs. Així ho ha expressat el president de la patronal, Xavier Panés, que aquest dimarts ha fet balanç dels seus primers mesos de mandat en el tradicional esmorzar amb els mitjans de comunicació. Després d’un 2022 marcat per la inflació econòmica, Panés demana a l’administració estabilitat política, pressupostària i normativa.

L’organització multisectorial de Terrassa i comarca també ha lamentat l’actual situació de bloqueig dels pressupostos de la Generalitat, assenyalant la importància de l’entesa política per tal d’avançar amb temes com la B-40.

Des de la patronal s’ha fet una ferma defensa de la figura de l’empresari, recordant les dificultats per les que travessen principalment les pimes. Cal tenir en compte que a Espanya, un 98% de les companyies són petites i mitjanes empreses o negocis de treballadors autònoms. Aquest important sector econòmic dona feina a gairebé un 40% de la població activa; o el que és el mateix, a uns 7 milions de persones.

Entre les principals preocupacions de cara a aquest 2023 s’hi troba l’alt cost de la factura energètica. El preu de l’electricitat s’ha multiplicat per 5 respecte a la mitjana dels últims 10 anys i el del gas ha passat a costar 15 vegades més. Un altre dels grans reptes per als propers mesos és la reducció de la taxa d’atur juvenil, que amb un 32,2% situa a Espanya com el país europeu amb més proporció de joves sense feina.

S’obre el període per inscriure els projectes que optaran al programa «Terrassa Health Impact»

L’Ajuntament i el Centre Tecnològic Leitat ajudaran a accelerar i a arribar al mercat a set projectes tecnològics innovadors en el sector salut, a través del programa d’acompanyament i formació «Terrassa Health Impact: Serveis avançats d’acompanyament i tecnològics per al sector salut». Aquest dilluns ha arrencat el període d’inscripció, que estarà obert fins al 16 de febrer. El formulari per apuntar-s’hi, així com més informació sobre el programa, es pot trobar al web de Terrassa Innovació. 

Tot i que l’adopció de tecnologies és un dels principals indicadors per a avaluar la competitivitat de les empreses, en molts casos aquestes no coneixen encara què poden fer per evolucionar i convertir-se en organitzacions més innovadores i competitives. Per aquest motiu, el programa pretén assessorar i donar les eines als projectes participants per a desplegar-se de manera efectiva i rendible.

El programa «Terrassa Health Impact» forma part de l’estratègia de ciutat de potenciar les dues especialitats competitives territorials: la salut i l’audiovisual. Aquesta té com a principals objectius potenciar la millora de la competitivitat de les empreses de la ciutat en l’àmbit de la salut; generar  activitat econòmica al voltant de la innovació tecnològica en l’àmbit de la salut; i crear i consolidar nous llocs de treball qualificats. Aquest acompanyament a 7 projectes oferirà la possibilitat de gaudir de formació grupal de 7,5 hores sobre el disseny del seu model de negoci.

La Seguretat Social reobre les seves oficines a Terrassa

Les dues oficines que la Seguretat Social té a Terrassa tornen a atendre al públic de forma presencial després de mig any tancades per reformes. La coincidència de les obres a l’avinguda Abat Marcet, amb l’acondicionament del local de la carretera de Castellar, va fer que durant uns mesos l’organisme de l’Estat no tingués una seu de representació oficial a la ciutat.

Els canvis en alguns serveis per la implantació i augment dels tràmits digitals, ha provocat un cert desconcert entre els usuaris. Uns dies abans de Nadal, l’oficina de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social, al revolt de l’Abat Marcet, va reobrir les seves portes per atendre a unes 75 persones de mitjana que es calcula hi passen cada dia. També s’ha ajustat la plantilla a 19 funcionaris que amb cita prèvia tramiten pensions, jubilacions, subsidis o prestacions econòmiques, entre d’altres.

Pel què fa a l’oficina de la Tesoreria General de la Seguridad Social, ubicada a la carretera de Castellar, va recuperar la seva activitat habitual el passat mes d’octubre, després de sis mesos de reformes i de teletreball dels funcionaris. Aquí hi ha un punt d’orientació pels nous tràmits per internet que complementa la cita concertada. L’oficina de la Tresoreria General de la Seguretat Social del carrer Col·legi, està temporalment tancada sense data de reobertura.

Els professionals sanitaris de Mútua diuen prou davant del col·lapse en el servei d’Urgències

Protesta dels treballadors de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa davant la situació de col·lapse que pateix el servei d’Urgències. Els professionals sanitaris denuncien les condicions, sovint indignes, en les que han d’atendre els pacients, reclamant que s’actuï amb immediatesa per poder trobar una solució.

El personal sanitari exigeix que s’ampliï el nombre de llits per evitar que els usuaris estiguin més de 24 hores a Urgències un cop cursat l’ingrés. D’altra banda, també demanen que es desencalli l’aprovació parlamentària de la Llei de Seguretat del Pacient, que estableix una ràtio de 6 usuaris per a cada infermera. En la concentració d’aquest divendres, la consigna més repetida feia referència a les precàries condicions d’atenció a les Urgències.

Des del Comitè d’Empresa ja s’ha proposat habilitar la planta 13 de l’edifici de Mútua per disposar de més llits i, si això no és possible, que el CatSalut s’impliqui autoritzant derivacions a altres hospitals. En el marc de les protestes pel funcionament de la sanitat pública, aquest dissabte s’ha convocat a Terrassa una manifestació organitzada per una setantena d’entitats de la ciutat. A més a més, de cara al 25 i 26 de gener hi ha prevista una vaga de dos dies del sector sanitari.

Les farmàcies pateixen desabastiment temporal d’alguns medicaments

Les farmàcies de Terrassa, com moltes de la resta de Catalunya, pateixen un desabastiment discontinu en alguns dels seus productes terapèutics. És a dir que medicaments com l’amoxicil·lina, el paracetamol o el popular efferalgan, uns dels productes més consumits durant l’hivern, costen de trobar o bé tarden setmanes a estar altra vegada disponibles en els punts de venda habituals.

Algunes de les principals causes són els desajustos en la producció, l’embalatge i la distribució, conseqüència directe de la crisi mundial provocada per la pandèmia. Sigui com sigui els farmacèutics garanteixen un medicament alternatiu en tots els casos de desabastiment.

L’augment del preu del combustible i el transport, la lentitud en les importacions o l’escassetat de certs principis actius són altres de les causes de que alguns medicaments desapareguin temporalment dels establiments farmacèutics. Uns comerços que a Terrassa s’han interconnectat perquè cap client es quedi sense el producte que necessita.

Adjudicació de 12.000 euros dels Next Generation per millorar les prestacions del Cinema Catalunya

El Cinema Catalunya renovarà durant aquest any part de les seves instal·lacions, gràcies a una ajuda de 12.000 euros concedida per l’Institut Català de les Empreses Culturals. La subvenció, destinada a les sales d’exhibició, correspon al Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation.

Un ajut econòmic que permetrà a l’equipament municipal substituir les pantalles de projecció de les dues sales, a més d’incorporar diverses millores tècniques. També durant el 2023 s’instal·larà una nova cartellera a la façana del carrer Sant Pere, amb vitrines més accessibles i visibles que disposaran de més espai per publicar els pòsters de les pel·lícules.

Els projectes presentats a aquesta convocatòria havien de complir una sèrie d’objectius en termes de funcionament digital i sostenible; recuperació, fidelització i creació de nous públics; i adaptació als nous hàbits de consum. Dels 12.000 euros obtinguts caldrà destinar-ne com a mínim una quarta part a la digitalització i aplicació de noves tecnologies en l’activitat cinematogràfica.

En aquest sentit, el projecte presentat pel Cinema Catalunya també preveu la incorporació de nova maquinària digital en els elements de projecció, la substitució de la il·luminació actual per llums LED de baix consum i la renovació dels antics sanitaris dels lavabos per a un major estalvi d’aigua.

Tot plegat, amb l’objectiu d’oferir un millor servei i una experiència encara més confortable per als amants del setè art que escullen el Cinema Catalunya per anar a gaudir d’un bon film a la gran pantalla. Durant l’últim any prop de 40.000 espectadors han passat per la sala centenària del carrer Sant Pere. En aquest sentit, el Catalunya vol seguir sent un referent cultural i de qualitat, amb projeccions de pel·lícules, documentals i espectacles de tots els temps, a preus populars i per a tot tipus de públics.

Amb 11 milions d’euros, Dogfy Diet triplica la facturació en un any

La marca de menjar per a gossos Dogfy Diet ha facturat aquest 2022 més d’11 milions d’euros, una xifra que triplica la facturació de l’any anterior. Per això l’empresa ampliarà les seves instal·lacions que se sumarien a la nau de 3.000 metres quadrats de Santa Margarida, on treballa en l’actualitat. L’objectiu de l’organització per aquest any és arribar a facturar 27 milions d’euros.

Això també permetria ampliar la plantilla i donar feina fins a 300 persones. La firma terrassenca té més de 30.000 clients entre Espanya, Itàlia i França. El 20 per cent d’aquests compradors són de fora del país, unes exportacions que aquest any 2023 també esperen duplicar. El seu model de negoci que preveuen ampliar a d’altres països, es basa en una subscripció mensual per una dieta personalitzada, un sistema que els ha de permetre convertir-se en referent de menjar cuinat per a gossos, a tot Europa. Els seus fundadors són Gonzalo Noy i Sergi Font.

Des dels seus inicis, ara fa tres anys, Dogfy Diet ha experimentat un creixement exponencial amb la millora cada any dels resultats. Tot això els porta a estrenar una nova nau, totalment automatitzada i amb les àrees de producció separades. La firma promociona la seva elaboració personalitzada per a cada tipus de gos, feta amb ingredients naturals i cuinada de forma tradicional. Sense conservants, envasats naturals i menus fets per nutricionistes que pensen en l’alimentació durant les diferents etapes de la vida de l’animal.

El preu mitjà del lloguer a Terrassa s’acosta als 1.000 euros

El preu mitjà del lloguer a Terrassa és de gairebé 1.000 euros, segons dades del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Concretament, és de 925 euros i de 10,86 euros el metre quadrat. Això suposa un increment del 3% respecte fa un any. En el cas del lloguer, a diferència de la compra-venda, resulta difícil trobar un patró evident en la distribució de preus damunt la trama urbana. El Centre i l’Oest de la ciutat és on el lloguer és més car i on els preus superen els 11 i 12 euros el metre quadrat. El nord-est i el sud-est de Terrassa hi trobem els preus més baixos.

Lloguer.jpg

Aquestes dades contrasten amb les facilitades fa uns dies per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Cambra de la Propietat, que indicaven un preu mitjà del lloguer notablement més baix a Terrassa, d’uns 660 euros.

Segons el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat el preu de venda de l’habitatge usat a Terrassa es situa, en acabar 2022, en els 2.022,8 €/m². Suposa un augment anual del 4%. Ca n’Aurell i Sant Pere són els barris més cars, i on els preus han arribat a augmentar un 15% i un 13% el 2002, seguit del Centre, Segle XX i Sant Pere Nord.

Venda.jpg

[Gràfics: Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat]