L’Ajuntament presenta quatre nous projectes del programa «ValorTRS»

Es presenten quatre projectes emergents del programa «ValorTRS» en una jornada amb inversors. Els projectes que presenta l’Ajuntament han estat seleccionats pel seu alt potencial d’impacte social o mediambiental i la seva vinculació amb la ciutat. Aquesta és la tercera edició d’un programa finançat per la Diputació i el Ministeri d’Innovació i Ciència. L’acte va tenir lloc al Quadr4nt.0 durant la jornada «Connecta&Impacta». Durant el 2022 el programa ha donat suport a nou projectes emprenedors vinculats amb Terrassa i que porposen solucions innovadores a les necessitats o problemes socials i mediambientals. Aquests projectes tenen un alt potencial d’impacte en la salut o el benestar de les persones, de la comunitat o el medi ambient. L’objectiu és facilitar als participants contactes que obrin oportunitats de finançament per consolidar-se i créixer.

Pel Regidor d’Economia Social i Innovació, Pep Forn, «Seguim estimulant i ajudant a fer créixer les noves iniciatives empresarials innovadores posant especialment el focus en aquells que poden tenir un alt impacte social i mediambiental». La jornada de presentació va representar la culminació de l’itinerari dels quatre projectes participants que han superat l’avaluació i són reconeguts com a projectes d’alt potencial d’impacte social o mediambiental. Una oportunitat de generar visibilitat d’aquests projectes emergents. En aquesta ocasió, es van presentar quatre projectes que tenen al darrere empreses de recent creació ubicades a Terrassa:

Pacto Zero: és una plataforma que posa en circulació un servei d’envasos retornables i reutilitzables per a la reducció dels envasos de plàstic d’un sol ús. Una iniciativa creada per l’empresa de Terrassa Zero Impact Packaging i que té l’objectiu de rotar cap a un planeta més sostenible per a tothom. Les persones usuàries, que han de registrar-se prèviament en una aplicació mòbil, poden recollir les seves comandes en un envàs especialment dissenyat per Pacto Zero. Un cop utilitzat, es retorna l’envàs i Pacto Zero s’encarrega de tota la logística per higienitzar-lo i tornar-lo a posar en circulació.

MyCareTech: una solució digital de control remot per a l’administració de medicació «gota a gota» per millorar la seguretat de pacients en entorns sanitaris i hospitalaris. Aquest dispositiu permetrà millorar la seguretat de pacients amb un control individualitzat de possibles incompatibilitats, intoleràncies o al·lèrgies de la medicació administrada, millorar la càrrega de feina per al personal sanitari i aportar dades de valor per a la gestió dels hospitals.

Laia Contigo: una plataforma per a la detecció precoç, tractament, orientació i suport de dones davant possibles trastorns de salut mental abans, durant i després de l’embaràs. També és una solució per oferir eines als professionals de la salut mental, mitjançant l’aplicació de tractament de dades i intel·ligència artificial, per a la millora de la prevenció i detecció de símptomes de risc i ajudar el sistema sanitari en el monitoratge d’usuàries i pacients vinculades als serveis de salut mental.

Kreios Space: un nou sistema de propulsió per a satèl·lits de comunicacions i observació de la terra en òrbites molt baixes que no precisa de combustible, i que permet la millora de la resolució de captura d’imatges, allarga la vida útil dels aparells i no produeix deixalles espacials.

Durant l’acte, es va comptar també amb la presència d’Elena Rico, sòcia directora de Impact Partners Ibérica, entitat especialitzada en inversió social, local i verda, que va oferir la conferència «Inversió d’Impacte: Més enllà de la rendibilitat financera». Posteriorment, va tenir lloc la taula rodona «Reptes i oportunitats 2023 per a la inversió en startups» amb la participació de Gemma Hernàndez, Business Angels associate de Women Angels for STEAM; Patricio Hunt, soci director d’Intelectium i Intelectium Ventures; Núria Martí, directora d’innovació de BioCat, BioRegió de Catalunya; i Ana Pérez, Investment Associate de Ship2B i membre de WeRock Capital.

La construcció s’adapta a la situació econòmica per superar la crisi

El sector de la construcció s’adapta a l’actual situació econòmica que provoca l’encariment mig, d’un 20 per cent, en qualsevol projecte constructiu. L’augment del preus en les matèries primeres, de les importacions i de l’energia i el transport, aboquen el sector a renegociar els projectes amb els clients i propietaris, per evitar paralitzar les obres.

Un cop arribi l’espera estabilitat dels preus del sector, es podran negociar millores en els sous dels treballadors. En l’últim any a Catalunya, el nombre d’empreses de la construcció inscrites a la Seguretat Social han augmentat un 1,6 per cent respecte de l’any anterior, igual que el nombre d’afiliats que ha experimentat una pujada del 3,6 per cent.

Uns contractes laborals que no han parat de créixer durant el 2022, com també ho han fet el nombre d’hipoteques a l’habitatge. Aquesta informació contrasta amb les veus que alerten de l’abandonament d’obres o de l’augment de la fallida d’empreses.

El Sant Esperit serà una de les primeres catedrals autosuficients a través de l’energia solar

La Catedral de Terrassa serà una de les primeres de tot l’Estat en disposar de plaques solars. Els panells s’instal·laran en una teulada situada al peu del campanar, en un espai imperceptible des del carrer. Així, el temple de la Plaça Vella obtindrà l’electricitat que necessita durant tot l’any a través d’aquest sistema d’energia verda.

Durant el 2022, la factura elèctrica de la catedral va pujar fins als 11.700€, el que suposa un increment de prop de 3.000€ respecte a anys anteriors. Davant l’encariment del preu de l’energia, el Consell Econòmic de la catedral va pensar en la possibilitat de les plaques solars, tot i que la normativa dels edificis històrics i del patrimoni protegit impedia inicialment dur a terme el projecte.

La instal·lació dels panells solars suposarà una inversió de 18.000€ per a la catedral del Sant Esperit, que serà un dels temples pioners en utilitzar energia renovable per il·luminar les cerimònies religioses. En total es col·locaran 16 plaques fotovoltaiques de 500 watts cadascuna, amb una bateria que permetrà generar uns 13.000kw a l’any. El Ple d’aquest divendres ha de servir per engegar la tramitació dels permisos i així poder instal·lar les plaques cap a principis d’estiu.

Barrancs de Gaià planta les primeres estaques de raïm Terrassenc, recuperat més d’un segle després

La reintroducció de la vinya a Terrassa ja és una realitat. Si tot va bé a la tardor del 2026 es ferà la primera verema de la varietat de raïm Terrassenc sortit de la finca Can Font de Gaià.

La jove empresa Barrancs de Gaià hi ha començat a plantar les primeres 300 estaques d’aquesta varietat autòctona de raïm, ja extingida. Ara s’ha recuperat a partir d’un esqueix aconseguit del reservori de varietats antigues que té l’Institut Català del Vi i que s’ha pogut reproduir en un viver.

L’empelt no donarà fruit per a fer vi fins d’aquí a tres anys. Encara no se sap què en sortirà, si un vi embellit, un vi jove, un escumós o un cupatge per combinar amb altres varietats. Caldrà esperar però les sensacions són bones. Barrancs de Gaià té previst tenir, en els propers dos anys, més planter del terrassenc per arribar a les mil estaques. També hi plantarà garnatxa i sumoll, i les varietats de raïm blanc garnatxa, picapoll i malvasia.

A banda d’aquesta iniciativa privada, també l’Ajuntament de Terrassa treballa per la reintroducció de la vinya al seu terme. A finals de 2021 va adjudicar a l’empresa Rabassaires l’explotació d’una finca a Mossèn Homs per cultivar-hi raïm Terrassenc. L’any que ve s’hi plantaran els primers esqueixos.

El Barrancs de Gaià serà el primer vi elaborat amb la varietat de raïm el terrassenc que es comercialitzarà. L’any passat, però ja es va poder degustar un vi d’aquesta varietat, també coneguda com a negrelló, gràcies a un celler de Manresa que el va elaborar a partir d’un cultiu a petita escala.

El terrassenc té referències escrites que es remunten a la meitat del segle XV però la varietat va desaparèixer a finals del XIX amb la fil·loxera i la industrialització del Vallès.

1674588497418

Raim Terrassenc 1

1674588497443

Prestigiós premi per a La Xicra, distingida com una de les millors pastisseries de Catalunya

En ple barri de Sant Pere, al carrer d’Emili Badiella, s’hi troba una de les 50 millors pastisseries de Catalunya. Es tracta de La Xicra, una pastisseria gurmet que, amb prou feines un any i mig d’experiència, ha obtingut aquest dissabte el seu primer reconeixement de prestigi. El premi es diu la Fava de Cacau, l’entrega per 4a edició l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i distingeix la qualitat dels millors obradors del país.

L’establiment terrassenc busca la màxima proximitat amb els seus proveïdors, elaborant un producte artesà per llepar-se els dits amb ingredients del tot saludables. D’aquesta manera, l’obrador de La Xicra ha fet un nou pas endavant en el seu objectiu de donar-se a conèixer cada dia entre un públic més ampli. Les responsables de l’establiment desitgen que el projecte segueixi creixent de manera sostenible i sense perdre mai la seva essència.

Laxicra

La plantilla de Parker Hannifin fa vaga per exigir millores salarials

Protesta dels treballadors de l’empresa Parker Hannifin, que aquest divendres han sortit a les portes de la planta ubicada al polígon de Santa Margarida. La plantilla de l’empresa reclama millores salarials i és per això que ha convocat tres dies de vaga, aturant la producció durant dues hores en cadascun dels torns de treball. La primera jornada de protesta ja es va viure el dimecres, la segona ha estat aquest divendres i la tercera i última es durà a terme dilluns. També és previst que el personal del cap de setmana pari de treballar durant dues hores tant dissabte com diumenge.

El president del comitè d’empresa, Manuel Navarro, ha explicat que a través de la vaga els treballadors volen mostrar el seu malestar amb l’empresa degut als mesos que porten de bloqueig en les negociacions per augmentar els seus salaris. Amb seu a Terrassa des de fa més de 20 anys, Parker Hannifin és una empresa multinacional d’origen nord-americà. La sucursal egarenca, especialitzada en la fabricació de peces de maquinària per al sector de l’alimentació i la medicina, compta amb una plantilla d’uns 120 empleats.

Els contractes indefinits passen, en un any, del 15 al 41 per cent dels que s’han signat

Les contractacions indefinides creixen significativament a Terrassa al 2022. En el darrer trimestre del 2022 es van signar 56.907 contractes, un 6,3 per cent més que al quart trimestre de 2021. D’aquests, 23.527, un 41 per cent del total, van ser fixos mentre que el 59 per cent restant, 33.197, temporals. Són dades de l’informe sobre l’evolució del mercat de treball a Terrassa que elabora trimestralment el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat.

L’any passat la proporció era molt dispar. Només un 15 per cent de contractes van ser indefinits i un 85 per cent de durada determinada.

De cada 10 contractes signats, 8 són del sector serveis, 1 de la construcció i 1 de la indústria. Serveis i construcció son els sectors amb mes increment de contractació, prop del 10 per cent
La baixada de l’atur al darrer trimestre de l’any beneficia especialment el col·lectau femení. De les 169 persones de menys que hi ha a les llistes de l’atur, 116 són dones. En comparació amb l’any passat, el descens femení és del 5,39 per cent davant de l’1,48 per cent masculí.

En el els darrers dotze mesos l’atur en els majors de 25 anys ha baixat mentre que en els menors ha pujat. La franja més beneficiada és la d’entre 30 i 44 anys, amb un 14,5 per cent menys d’atur. Entre 25 i 29 i en els majors de 45 el descens ronda el 7 per cent. En canvi, els menors de 19 anys són els mes castigats, amb un 22,1 per cent més d’atur que a finals de 2021. També puja, però menys, un 12,4 per cent, l’atur en els joves d’entre 20 i 24 anys.

CCOO lamenta la mort de l’històric dirigent sindical Manuel Silva

CCOO de Catalunya lamenta la pèrdua de Manuel Silva Romero, històric dirigent del sector del tèxtil del sindicat de CCOO del Vallès Occidental, que ha mort als 90 anys.

Silva va néixer a Nerva (Huelva) l’any 1932 i va morir el passat diumenge 15 de gener de 2023. Va treballar a la mineria a Huelva i posteriorment va emigrar a Suïssa. En tornar a Espanya va treballar al sector del tèxtil a Terrassa i és aquí on es va entrar en contacte amb CCOO, ja que veia que com els treballadors al ram del tèxtil creixien i les condicions laborals minvaven. Per la seva solidaritat, com un dels seus principals valors, va impulsar el moviment sindical de les Comissions Obreres a Terrassa.

CCOO destaca que Manuel Silva era un home compromès i lluitador contra les injustícies laborals i socials i va estar col·laborant amb el sindicat fins als últims dies de la seva vida.

 

Carlos Cosials, nou president de l’Aseitec

L’enginyer informàtic Carlos Cosials Ruiz, ha pres el relleu de Pedro Gómez al capdavant de l’Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya (Aseitec). Gómez, enginyer industrial i expert en digitalització d’empreses, ha estat president de l’Associació des de 2012 i, malgrat que continuarà vinculat a la Junta de l’Aseitec, considera que “calen relleus en entitats com la nostra perquè la implicació és exigent, si vols que l’associació evolucioni i vagi sempre una passa per davant. I m’agrada recordar públicament que ho fem de manera altruista, a l’hora que ho compaginem amb la nostra tasca professional, laboral i personal”.

Cosials, en el moment del relleu, ha tingut paraules d’agraïment per la tasca desenvolupada per Pedro Gómez al capdavant de l’Associació. “Som un sector que abasta un enorme ventall de disciplines i activitats professionals, altament especialitzades i Pedro ha estat la persona impulsora d’un directori empresarial pel nostre sector que ajuda a les empreses interessades a poder accedir a aquests serveis tant qualificats de manera fàcil mitjançant el nostre web. Gràcies per aquesta tasca d’ordenació, que és complexa, però que ajuda a comprendre la gran diversitat de serveis que desenvolupen les empreses i professionals del sector de la Informàtica i de les TIC”.

“Tenint en compte el pes del nostre sector, els reptes que plantejarem des de l’Aseitec, per als propers pròxims quatre anys, passen per augmentar la visibilitat de la transcendència que el nostre sector aporta al PIB, de la mà de la incorporació de patrocinadors significatius, però, tanmateix, a augmentar els resultats de les empreses servides, gràcies als ajuts Next Generation, per l’assoliment de la Transformació Digital, com factor de creixement i, més encara, quelcom ineludible per la supervivència empresarial. Evidentment, tot això, no es podrà fer sense incrementar la dinàmica com a grup i, per això, espero augmentar la participació, mitjançant la incorporació d’activitats d’afinitat, com per exemple, la formació genèrica, en soft skills, molt necessària i demandada pel nostre sector.” conclou el nou president de l’Aseitec.

Carlos Cosials ja estava vinculat a la Junta Directiva de l’Aseitec des de 2016 i n’era el vicepresident des de 020.

 

Petit Luxe, l’hotel del centre obre les portes al públic el 28 de gener

Petit Luxe inaugura l’hotel del centre de Terrassa el 27 de gener i l’endemà obrirà les portes al públic en general. És el primer hotel d’aquesta empresa local que porta el mateix nom i que ja fa anys que es dedica al sector del turisme. De fet, disposa de 15 apartaments turístics i de qualitat a la ciutat.

Està ubicat al carrer Teatre número 3, té 9 habitacions tipus «suite», 3 per planta, que porten nom de dones significatives per a l’empresari Salvador Ramon propietari del grup. Són suites àmplies, de 30 metres quadrats, amb zona de treball, dutxes dobles i la majoria amb terrassa o balcó. La recepció i la zona comuna per esmorzar, a la planta baixa.

Els preus oscil·len entre 160 i 200 euros per nit i s’adrecen a clients que visitin la ciutat o Barcelona per motius d’oci o de negocis.

L’edifici es corona amb una terrassa que té vistes a la cúpula del Teatre Principal i que pretén donar servei a l’hotel i obrir-se també a la ciutat per celebrar esdeveniments públics i privats.

Neix amb la voluntat d’eixugar el dèficit de places hoteleres.

Salramat és l’empresa patrimonial del grup. Va encarregar el projecte al despatx d’arquitectes egarenc Duran Arquitectes, Darq; la constructora ha estat Viscola i la decoradora, Laia Ubia. La inversió, 2’3 milions d’euros.

Salramat també ha adquirit la Casa Jacint Bosch, actual seu dels Minyons de Terrassa, just al davant de l’hotel. La colla local s’hi estarà fins al desembre (quan ja puguin marxar a Cal Reig). Llavors començarà el projecte per convertir aquest immoble del carrer Teatre número 4 en un segon hotel. Aquest però, serà més gran, unes 20 habitacions i més estàndards. Els dos establiments compartiran espais i serveis.

 

Hotel Petit Luxe 5

 

Hotel Petit Luxe 4

Hotel Petit Luxe 3

 

 

Hotel Petit Luxe 2

 

Hotel Petit Luxe 1

 

Minyons Local Casa Jacint Bosch