La Diputació estudia la viabilitat de promocions público-privades d’habitatge social a Terrassa
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Terrassa un estudi que analitza les possibilitats d’adaptar el model ‘Build to rent’ (BTR) per generar habitatge social. Es tracta d’un model immobiliari que s’està implantant al mercat lliure en els últims anys i que comporta que el promotor es quedi amb la propietat i exploti els habitatges. Suposa un canvi de paradigma, ja que fins ara el mercat de lloguer privat es troba molt atomitzat i acostuma a estar en mans de particulars i no d’empreses. Una de les principals diferències entre tots dos models és que els habitatges BTR tenen sovint una superfície reduïda i, en canvi, ofereixen serveis i espais comuns.
Per treballar amb una base real i analitzar les diferències amb el edificis d’habitatge protegit (HPO) desenvolupats amb fórmules de concessió público-privada, l’Ajuntament de Terrassa ha aportat informació sobre dos solars en procés de promoció, que reunien els condicionants inicials d’ubicació geogràfica, demanda i un volum d’obra elevat (per sobre dels 50 habitatges).
Segons l’estudi, l’operació podria ser viable econòmicament si s’accedeix a les subvencions Next Generation EU. S’han estudiat diversos escenaris amb diferents topalls de lloguer i els imports de subvenció per metre quadrat que es contemplen a les bases reguladores dels ajuts. Com que l’import és més elevat si s’estableixen rendes de lloguer més baixes, el lloguer que fa més viable l’operació és de 7,5€/m2. Un dels aspectes que penalitza l’operació és la construcció de dues plantes d’aparcament i l’existència de locals comercials.
La conclusió de l’informe apunta a la necessitat d’arribar a un equilibri econòmic que, en el cas del BTR, està condicionat a l’accés a subvencions públiques sempre que els lloguers estiguin limitats. Per tant, és un cas similar al dels habitatges HPO. Així doncs, els operadors BTR es poden veure afavorits si des de l’administració es donen garanties sobre morositat o desocupació. Pel que fa al finançament, les línies convingudes i bonificades de l’ICF o l’ICO són més avantatjoses que les del mercat lliure. Malgrat tot, els fons d’inversió podrien participar-hi amb rendibilitats altes i sòls no qualificats.
