Flick, un moble amb una base magnètica

Paula Terra guanya el primer i segon premi del Concurs de Disseny en Fusta Jordi Amat 

La jove emprenedora Paula Terra ha estat guardonada amb el primer i el segon premi del Concurs de Disseny en Fusta Jordi Amat d’aquest any.

Flick és el projecte amb què ha obtingut el primer lloc. Es tracta d’un moble multifuncional amb diversos compartiments i una base de pissarra magnètica. L’aparador també té adjunts funcionals que aporten a la seva atractiva aparença.

Flick, un moble amb una base magnètica (Foto: Paula Terra)

El segon premi ha estat per Pixel, un armari modular que també té diferents funcionalitats que es poden adaptar a l’usuari i a l’espai disponible. En paraules de la seva autora, és un “moble viu que pot créixer”.

Pixel, un moble modular i multifuncional

Pixel, un moble modular i multifuncional (Foto: Paula Terra)

La feina de la manresana Paula Terra ha merescut 6 premis Jordi Amat en els últims 4 anys.

Aquesta distinció la lliura el Gremi de la Fusta de la CECOT, en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa i Finsa.

 

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/paula-terra-bosch-guanya-el-concurs-de-disseny-en-fusta-jordi-amat-amb-un-penjador/

L’Ajuntament instal·larà plantes fotovoltaiques a cinc equipaments municipals

La factura energètica de l’Ajuntament de Terrassa va passar dels 3 als 8 milions d’euros en qüestió d’un any, entre el 2021 i el 2022. Aquest sobrecost se suma, doncs, als motius per afrontar la transició cap a les energies renovables i, en aquesta línia, durant els dos propers anys s’instal·laran plantes fotovoltaiques a cinc equipaments de titularitat municipal. Disposaran d’aquestes instal·lacions l’Àrea Olímpica, l’Arxiu Històric i els poliesportius de la Maurina, Can Parellada i Sant Llorenç.

A excepció del cas de l’Àrea Olímpica, les plantes fotovoltaiques generaran prou energia com per abastir cadascun dels equipaments municipals. A més, la previsió és que, d’aquestes 2.000 noves plaques solars, en surti un excedent d’electricitat que podria destinar-se a les comunitats energètiques més properes. En total, la reducció de la petjada de carboni es traduirà en un estalvi de 512 tones de CO2 anuals. Els ajuts que arriben a través del Programa sectorial 2030, impulsat per la Diputació, han servit per subvencionar un 90% d’aquest projecte, valorat en 1 milió i mig d’euros.

L’arquitecte Jon Tugores rehabilita una casa del 1900 de Lluís Muncunill

L’arquitecte Jon Tugores ha recuperat una construcció de Lluís Muncunill que data del 1900 i l’ha convertit en una casa particular d’uns 160 m2 d’una sola planta. Es tracta de la part del darrera d’un edifici amb façana al Passeig Comte d’Ègara, que dona al carrer Sant Jaume.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores

La rehabilitació ha suposat diversos reptes: a més de burocràtics i normatius, la recuperació d’una planta semiel·líptica molt malmesa i l’harmonització amb una nova construcció que fa d’exoesquelet del conjunt.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores2

Però, sens dubte, el principal incentiu ha estat respectar els elements originals (ubicats a la zona d’entrada i a les dues habitacions) amb un llenguatge arquitectònic actual: el del nou espai de cuina oberta i menjador.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores3

La casa té diverses particularitats. La més curiosa és que s’ha pensat per escoltar amb la màxima fidelitat la música del pianista Thelonious Monk, ja que el propietari és un amant del jazz. A més, l’habitatge és totalment ecològic.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores4

Els propietaris s’hi traslladaran en breu i substituiran el mobiliari i la gespa provisionals habilitats fins ara. Aquest és el segon treball de Jon Tugores vinculat amb Muncunill, després del projecte per convertir la Masia Freixa en un laboratori gastronòmic d’última generació.

Els Premis Cambra permetran mostrar la nova seu a finals d’abril

La Cambra de Comerç es prepara per a una nova edició dels Premis Cambra, que reconeixen l’actitud emprenedora i l’esforç que hi ha per tirar endavant en el dia a dia de qualsevol activitat empresarial. Aquest any, però, la celebració canvia de data i també d’emplaçament, coincidint amb la posada en marxa de les noves instal·lacions de l’entitat després de 6 mesos de reformes. Les obres de remodelació han complert el calendari previst i en qüestió de 6 mesos l’edifici ha adoptat un nou aspecte. Així, a finals d’abril estarà tot a punt per acollir una nova edició dels Premis Cambra.

El projecte de transformació ha servit per renovar les tres plantes de l’edifici, amb el propòsit de reforçar l’obertura al teixit empresarial i el foment de l’emprenedoria. En aquest escenari s’hi celebrarà doncs el lliurament dels Premis Cambra 2023. Serà el dijous 27 d’abril, durant tot el dia, amb la majoria d’actes a la nova seu i un últim tram de jornada més festiu que tindrà lloc al Teatre Principal.

En total són 33 les candidatures que concorren en aquesta nova edició dels Premis Cambra, que es celebren com a tal des de l’any 2000. Els guardons distingiran diversos negocis en les categories de Sostenibilitat, Innovació, Internacionalització i Start up Emergent, a més del premi especial dedicat a la Trajectòria Empresarial.

Dues entitats socials terrassenques es beneficien del programa «ReUtilitza’m» de CaixaBank

El programa «ReUtilitza’m» de CaixaBank ha superat en tres anys els 100.000 articles donats per empreses a entitats socials. Des del 2020, aquesta xarxa empresarial de solidaritat ha impactat sobre més de 600 entitats socials de tot el país, que han pogut renovar el seu mobiliari, els equips informàtics o el material d’oficina gràcies a l’impuls solidari de mig centenar d’empreses i a la infraestructura creada per l’entitat financera. En concret, a Catalunya, 160 entitats socials han rebut més de 23.000 donacions.

En el cas de Terrassa, dues entitats s’han beneficiat d’aquestes donacions. A Prodis se li ha entregat un robot de cuina i una impressora, mentre que l’organització benèfica Remar ha rebut més de 3.000 articles de roba i calçat per enviar a Ucraïna.

El programa, que s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, permet a les empreses adequar-se a la nova Llei 7/2022, que prohibeix la destrucció d’excedents de productes no peribles com tèxtils, joguines o aparells electrònics, entre d’altres, i els anima a reutilitzar-los o donar-los.

Grafic Població Estudis

Un terç de la població del Vallès té estudis superiors, proporció que augmenta entre dones i en les generacions més joves

L’Observatori Comarcal del Vallès Occidental ha publicat un nou informe sobre el perfil educatiu de la població de la comarca. Segons les últimes dades disponibles a l’Idescat, l’any 2020 hi havia a la comarca 262.245 persones amb estudis superiors, xifra que representa el 33,6% de la població major de 14 anys. Aquest nivell formatiu més elevat agrupa ensenyaments de grau superior de formació professional, graus universitaris, màster i doctorats, entre d’altres. A l’altre extrem, un 13,8% de la població disposa com a màxim de titulacions d’educació primària (108.070 persones). A més, amb els estudis assolits d’etapes intermèdies s’hi troba el 28,8% de la població (225.370 persones) amb estudis complets de la primera etapa d’educació secundària i el 23,8% que són titulats en estudis secundaris de segona etapa (185.825 persones).

L’estadística reflecteix que a Terrassa, el 39% de la població d’entre 25 i 64 anys té estudis superiors. En aquest rànking les tres primeres posicions són per Sant Cugat (72%), Matadepera (70%) i Sant Quirze (60%); mentre que les localitats vallesanes amb menys població titulada són Sant Llorenç Savall (31%), Polinyà (30%) i Badia (20%).

Grafic Població Estudis Per Municipis

Entre les persones que han assolit com a màxim estudis d’educació primària es registra una major presència de dones (60,1%) que d’homes (39,9%). En canvi, tot i que la diferència és menor, les dones de la comarca també presenten proporcions més elevades (53%) d’assoliment d’estudis superiors que els homes (47%). Això és degut, d’una banda, al fet que les dones de les generacions amb edats més avançades accedien menys que els homes a la formació i, d’altra banda, per una major tendència de les dones de les generacions més joves a cursar estudis més enllà de les etapes obligatòries.

Grafic Població Estudis Idescat

El perfil d’edat de la població del Vallès que ha assolit com a màxim el nivell educatiu de primària correspon majoritàriament a persones de 80 anys o més. En contrast, la proporció de població amb estudis superiors augmenta a mesura que disminueix l’edat. Actualment, el nivell educatiu és un factor determinant per arribar a ocupar determinats llocs de treball i el fet de no posseir un nivell d’estudis superiors exclou, d’entrada, d’un gran nombre de posicions laborals. D’aquesta manera, el nivell formatiu de la població ha millorat de forma persistent i cada generació ha assolit nivells de formació més elevats que les precedents. Així, el gruix de població titulada en estudis superiors es concentra entre les franges d’edat de 30 a 39 anys.

El Centre Especial de Treball CIPO gestiona l’espai “Mercat Circular” d’aprofitament alimentari a Mercavallès

El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha adjudicat al Centre Especial de Treball CIPO el servei de gestió i logística del projecte de sostenibilitat alimentaria “Mercat Circular” que fomenta l’aprofitament de les fruites i verdures del mercat Mercavallès. Aquesta és una acció del Consell Comarcal vers la sostenibilitat alimentària, que complementa la tasca que ja es fa des de fa anys amb el projecte Recooperem d’aprofitament alimentari a escoles i empreses. A més, és un clar exemple d’economia circular i de compromís social.

En el marc d’aquest contracte, CIPO dedicarà quatre hores diàries a la gestió de la parada del “Mercat Circular”, amb l’objectiu de poder donar un impuls al projecte, fomentar la recollida d’aliments mengívols i portar a terme la seva distribució. La persona encarregada de la feina farà la detecció, triatge, preparació i transport dels aliments i també s’ocuparà de la coordinació amb les entitats socials per a la logística i distribució de la fruita i verdura recuperada. A més a més també es farà suport en el transport i circuits logístics dels aliments recuperats dins del marc de les actuacions de sostenibilitat alimentària del projecte Recooperem impulsat pel Consell Comarcal.

Iniciat al 2021, el Mercat Circular fomenta l’aprofitament de les fruites i verdures del mercat Mercavallès que són mengívoles però no comercialitzables. Això permet proveir aliments frescos i de qualitat a persones que necessiten suport alimentari a la comarca. Aquesta acció és un clar exemple d’economia circular i de compromís social, que compta amb la col·laboració de les empreses concessionàries de Mercavallès.

Per recollir la fruita i la verdura es compta amb un espai habilitat dins del mercat comarcal. Un cop arriba a la parada del Mercat Circular, la fruita i la verdura és revisada abans que es posi a disposició de les entitats socials per a la seva distribució a la ciutadania.

Des del seu inici, destaquen les xifres següents:

82.437 kgs. rebuts.
57.851 kgs. entregats per a distribució a la ciutadania.
24.586 kgs. descartats pel consum humà desprès del triatge.

Un estudiant de l’ESEIAAT crea un sistema per repotenciar els parcs eòlics amb menys aerogeneradors

Carlos Rosa, estudiant del grau d’Enginyeria Elèctrica de l’ESEIAAT, ha creat, en el seu Treball de Fi de Grau, un sistema de gestió eficaç per repotenciar el parc eòlic estatal. El sistema que es proposa en aquest treball, dirigit pel professor Ricard Horta Bernús, pot ajudar a reduir el nombre d’aerogeneradors, renovar-los, augmentar la potència dels parcs eòlics i reduir-ne l’impacte visual i ambiental. Rosa ha creat un software de gestió de parcs eòlics sobre la plataforma MATLAB que ajudaria a repotenciar els parcs eòlics a qualsevol empresa del sector, és a dir, una eina que facilitaria el desmantellament i la substitució dels aerogeneradors actuals, envellits, per altres de major potència, amb més alçada i pales de dimensions superiors.

L’antiguitat dels parcs eòlics estatals, amb una potència total de 20.000 MW, ja ha sobrepassat més de la meitat de la seva vida útil, establerta entre 15 i 20 anys, segons dades de l’Asociación Empresarial Eólica. La mateixa associació indica que la tendència en el sector és estendre el funcionament dels actuals aerogeneradors més enllà dels 20 anys previstos. D’altra banda, la superfície d’espais adequats al territori per a la instal·lació de nous parc eòlics s’està exhaurint i els nous s’instal·len en regions on hi ha espai, però on les condicions de vent no són les més adients.

Per això, tal com explica Ricard Horta, “si es vol arribar a l’objectiu de cobrir un 35% de la demanada d’energia amb energies netes, és molt important començar a repotenciar els parcs eòlics de l’Estat, tal com ja s’està fent a Alemanya i Holanda. És l’única manera de renovar el parc, augmentar la producció i minimitzar l’impacte mediambiental. Per això, calen inversions molt importants per part de les empreses i canvis en el circuit burocràtic de l’administració. Hores d’ara, la legislació actual no té en compte l’obsolescència de les turbines”, assegura Horta. És en aquesta línia en què l’estudiant de l’UPC Carlos Rosa ha elaborat el seu Treball de Fi de Grau.

La Cecot comparteix amb la consellera d’Economia, Natàlia Mas, l’impacte dels pressupostos per 2023 en les pimes

El president de la Cecot, Xavier Panés Sancho ha rebut, en visita institucional a la seu de la Cecot, a la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas Guix. Després d’una salutació per part dels vicepresidents de la Cecot, Francesc Roca Llongueras i Toni Palet Pérez; els membres del comitè executiu Manuel Jiménez Muñoz, Ninna Torres Bach i Xavier Queralt Blanch, la consellera ha fet un recorregut per les dependències de l’edifici institucional de la patronal catalana i ha signat en el Llibre d’Honor de l’entitat.

Posteriorment, s’ha dut a terme una reunió de treball on la consellera Mas ha presentat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per 2023: una despesa total prevista de 41.025 milions d’euros. La consellera ha fet especial èmfasi en aquelles accions i actuacions dins de pressupost previstes en l’àmbit del Vallès i la província de Barcelona. Unes actuacions que la consellera ha descrit en base als tres eixos del pressupost com son les dirigides a escut econòmic i social, aquí s’emmarquen inversions en hospitals o en equipaments educatius a diferents poblacions, així com en habitatge de lloguer social; el segon eix és el de la transició verda i aquí els pressupostos contemplen inversions en les línies de FGC per la millora de la mobilitat sostenible tercer eix, anomenat de prosperitat compartida, més centrat en infraestructures viàries i d’interconnexió.

La Cecot, que ja ho va expressar en el moment de la seva aprovació, celebra els 3.842M€ addicionals amb què compten els pressupostos per 2023 que, juntament amb els Fons Next Generation, permetran donar resposta a demandes socioeconòmiques històricament reivindicades. Tanmateix, en el torn obert de paraula, els representants empresarials han traslladat a la consellera Mas la preocupació per conèixer el pla d’ingressos per fer front a tota la despesa recollida als pressupostos: “consellera, felicitats per uns pressupostos de rècord”, ha expressat el president del Club Cecot Financer Fiscal, Mario Blasco, “hem vist tot el pla d’inversió i creiem que ens beneficiarà socialment a tothom. Però més enllà de conèixer la despesa també voldríem veure quins i com es produiran els ingressos”.

Blasco ha compartit amb la consellera d’Economia la creixent preocupació dins del teixit empresarial per l’increment de pressió fiscal que assumeixen les empreses catalanes en comparació amb altres territoris i que genera una pèrdua de competitivitat. En el debat obert per aquesta qüestió la consellera s’ha remès al problema endèmic del finançament de Catalunya i les limitacions del prop del 85% del pressupost que queda blindat pel sistema de finançament actual. Mas ha confirmat que, malgrat ser conscient de la percepció que es té en relació a la fiscalitat autonòmica, els tributs cedits o propis de la Generalitat suposen només un 2% de l’ingrés total. La consellera ha destacat l’esforç en reduir el dèficit fiscal els darrers exercicis i ha assegurat que no es pot corregir un dèficit fiscal sense ingressos per fiscalitat, “no està demostrat que menor pressió fiscal comporti una major activitat econòmica”.

Panés ha reconegut que, malgrat l’entitat es continua mantenint crítica per a pressió fiscal, “també és cert que una part de l’increment d’aquesta pressió ve generada pel greu problema de finançament crònic que tenim a Catalunya. El finançament injust i la infra inversió té efectes negatius per al conjunt de la ciutadania del país i posa en risc la supervivència de les nostres empreses, que son elements cabdals per al desenvolupament de la nostra societat del benestar”.

Durant el torn de debat, els participants han interpel·lat a la consellera en temes com l’actualitat bancària, en referència al BSV o a Credit Suisse o en qüestions socials com la lluita contra la pobresa o la renda bàsica universal. Destacable, la intervenció final, de Sebastià García, assessor en Gestió Econòmica de la Cecot que ha traslladat a la consellera la necessitat de preveure un “estat d’emergència pime”, conseqüència de l’impacte de la pandèmia, el sobre endeutament, el retorn dels ICO i l’impacte d’increment de costos de les matèries primeres i l’energia sobre les microempreses i les pimes, unes despeses que moltes d’elles no han pogut repercutir en el preu de venda i que durant el proper trimestre farà que veiem un increment dels concursos de creditors. “

Foto Pal Parada Bus B8

El comitè d’empresa de Marfina Bus i el delegat de La Vallesana anuncien vaga el proper mes d’abril

El comitè d’empresa de Marfina Bus i el delegat de La Vallesana anuncien vaga el proper mes d’abril. En un comunicat expliquen que està motivada per una situació de deteriorament progressiu dels drets i de la capacitat adquisitiva. També diuen que l’empresa no vol resoldre els conflictes que, asseguren, ella mateixa ha generat. Els representants dels treballadors diuen que les negociacions només han servit per dilatar la situació i critiquen falta de respecte davant de la plantilla. Per això, defensen que l’aturada és l’únic camí per mirar de desencallar i resoldre els problemes que pateixen, exercir pressió i donar-ho a conèixer a la ciutadania. La vaga tindrà el format d’aturades parcials. A Terrassa afectarà les línies C2, C5, C7, B8, B9, N61, N64, N66 i N67.

Els motius més importants de la vaga són, segons el document, unes maniobres en la gestió empresarial que els perjudiquen econòmicament i que fan que, retribucions que els corresponen, passin a mans de Moventis: absència de registre de jornada i de calendari laboral, temps insuficient dels horaris d’expedició a les diferents línies, no disposar de les perceptives pauses, manca de lavabos a capçaleres i accessibles a qualsevol hora, temps de preparació de vehicle insuficient, incompliment de resolucions d’inspecció de treball o sentències fermes que afecten la plantilla i oposició frontal de la patronal als coeficients reductors per a la jubilació a partir dels 60 anys.