Ballart presidirà els pròxims anys la xarxa Innpulso d’innovació

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, presidirà els pròxims anys la Red Innpulso, de la xarxa de Ciutats espanyoles de la Ciència i la Innovació. Junt amb l’alcalde d’Ermua, Carlos Totorika, Ballart ha estat escollit per haver sigut la candidatura més votada en el Plenari de la Xarxa celebrada aquest dimecres a Móstoles.

A la votació, la candidatura conjunta de Terrassa i Ermua ha obtingut 38 vots mentre que la de Càceres n’ha obtingut set i Granada només un suport.Ballart ha agraït la confiança de la xarxa en la ciutat i ha destacat el suport a diferents projectes de la Red Innpulso per esdevenir un referent en matèria d’innovació.

L’alcalde ha afegit que cal continuar treballant junt amb Ermua i la xarxa, per potenciar, fomentar i promocionar la Innovació com a servei públic i eix fonamental per a una societat més justa. Terrassa i Ermua prenen el relleu a Barakaldo i Móstoles que copresideixen Innpulso des del 2014. La xarxa Innpulso està formada per ciutats que disposen del distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació que atorga el Ministeri d’Economia i que Terrassa va aconseguir el 2010.

La Cecot repassa les aplicacions dels drons a l’empresa en una xerrada a Telstar

La seu de Telstar, de l’avinguda de Font i Sagué, ha acollit aquest dilluns la xerrada “Aplicacions dels drons a l’empresa”.

L’acte ha estat organitzat pel Cercle Cecot i el Club Cecot d’Innovació i Tecnologia. El sector dels drons és un sector professional en expansió i les utilitats que s’estan descobrint són múltiples: des de reconeixements agrícoles fins a inspeccions elèctriques o per topografia.

Es preveu que el mercat dels drons a escala mundial superarà els 8.000 milions d’euros en els tres pròxims anys, amb creixements anuals superiors al 20%. Ja fa anys que a Catalunya s’hi dediquen esforços a innovar i esdevenir líders.

El regidor de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, ha assistit a la xerrada “Aplicacions dels drons a l’empresa”.

La comarca incorpora els principis de l’economia circular a les polítiques de desenvolupament econòmic, social i ambiental

Superar l’actual model lineal basat en “produir, utilitzar i llençar” i evolucionar cap a l’anomenada economia circular,  un model social, ambiental i de desenvolupament econòmic més sostenible.

En aquesta transició cap a l’economia circular, diuen els experts, s’ha de treballar per  fer un ús sostenible dels recursos, reutilitzant, reparant i reciclant els productes i els seus components, allargant al màxim el temps de vida dels materials, millorant la competitivitat de les empreses i limitant l’impacte sobre el medi ambient.

Tots aquests objectius es recullen en l’ acord pioner Vallès Circular signat aquest dilluns al matí al Consell Comarcal entre els 23 municipis de la comarca, 15 agents socials, ambientals i econòmics, entitats comarcals, la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

L’acord recull el reconeixement d’empreses i entitats que actuïn com a agents de canvi, suport al teixit productiu i apropar la ciutadania al nou model de consum responsable, entre altres coses.  El canvi es fa de la mà de la Xarxa d’Impuls a l’Economia Circular al Vallès Occidental que ha dissenyat un pla de treball fins el 2020

Terrassa, candidata a Ciutat del Cinema de la UNESCO

Terrassa ja és candidata oficial a integrar-se a la xarxa Creative Cities Network de la UNESCO en la categoria de cinema. D’aquesta manera vol convertir-se en referent internacional de la industria audiovisual i generar oportunitats culturals i professionals. La candidatura de Terrassa té el suport de l’Acadèmia del Cinema Català i del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació.

Per reforçar la candidatura egarenca la Taula de l’Audiovisual, constituïda al març, està coneixent les experiències d’altres municipis espanyols que ja són a la xarxa i també d’altres ciutats del món que formen part de la secció de cinema com Sydney, Roma o Sofia.

La Taula de l’Audiovisual l’integren, entre d’altres, l’Ajuntament, l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, la Societat Municipal de Comunicació, la Filmoteca de Catalunya i el Parc Audiovisual.

La Unesco farà pública a l’octubre la llista definitiva de ciutats designades com a creatives, que tindran un reconeixement específic.

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO es va crear al 2004 per fomentar la cooperació internacional en matèria de creativitat.

La Cambra premia 14 empreses de la demarcació, sis de les quals de Terrassa

Més de 500 representants del món empresarial, del comerç, l’econòmic i polític de la demarcació de Terrassa s’han donat cita aquest dijous a Matadepera en l’anual entrega dels Premis Cambra 2017. La Cambra ha reconegut les diferents singularitats de 14 empreses de la demarcació. D’aquestes organitzacions, 6 són de Terrassa, 5 de Sant Cugat, i una de Viladecavalls, Castellbisbal i Rubí.

Sota el lema Interconnecta’t s’ha volgut valorar la internacionalització i la connectivitat, dues claus que incideixen en la competitivitat empresarial. Mentre el President de la Cambra ha reclamat un Govern pragmàtic davant la situació política actual, el Conseller d’Empresa i Coneixement ha contestat amb tota claredat. Amb l’entrega dels Premis Cambra es reconeix al món empresarial la seva dedicació a les activitats internacionals, innovadores i d’empreneduria.

 

La Cambra premia la internacionalització i la innovació

La Cambra atorga al president del Grup Lamirsa, Baldiri Miret, el reconeixement al Lideratge Empresarial 2017. També s’ha atorgat a l’empresa Appart810 Laser Office, de Sant Cugat del Vallès, el premi Cambra a l’Empresa de Nova Creació. Es tracta d’un taller d’arquitectura i disseny especialitzat en el tall i gravat làser i la fabricació digital. Per la seva banda Lamirsa, fundada el 1959 per la fabricació d’additius químics per a diferents sectors industrials, es va convertir en societat anònima el 1962. Ara abandera els processos de recerca i potencia la investigació en col•laboració amb empreses i institucions públiques.

En representació de tots els guardonats, el director general de Faro Barcelona ha parlat de l’emoció, la màgia i l’amor de les empreses. Pel què fa als premis de l’inici a la internacionalització, els guardonats han estat l’empresa de Sant Cugat, Batec Mobility, que es dedica a la fabricació de dispositius adaptats a les cadires de rodes. I Serafí Indústria Gràfica Publicitària de Terrassa, una empresa dedicada a les arts gràfiques amb solucions integrals. El premi a la trajectòria Internacional consolidada ha estat per Deltalab de Rubí, que es dedica a l’elaboració de productes d’un sol ús per a laboratoris. I Faro Barcelona, de Castellbisbal, dedicada al disseny i fabricació de solucions d’il•luminació i ventilació interior i exterior.

Pel què fa a l’impuls a la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament, la Cambra reconeix a l’empresa de fabricació i comercialització de sistemes de so professional, Amate Audio de Terrassa i a Hewlett Packard Printing&Computing Solutions, de Sant Cugat del Vallès que ofereix automatitzar processos de negocis i facturació electrònica. En l’apartat de Compromís i Sostenibilitat els guardons han recaigut en dues empreses terrassenques, Bidons Egara i Mútua de Terrassa. A Bidons se li reconeix la seva gestió ambiental dels envasos així com el seu compromís social. A Mútua ser li reconeix ser un referent en l’atenció a la salut de les persones.

Els premis Cambra a l’empresa Saludable, els premiats han sigut CATLAB, del Parc Logístic de la Salut de Viladecavalls, un laboratori de proves diagnòstiques que dóna servei a 98 centres d’extracció. I a Nifco Products, de Terrassa, pel seu treball en material termoplàstic per a l’automoció. La Millor iniciativa comercial i de Serveis els reconeixements han estat per Invinet Sistemes de Sant Cugat del Vallès i l’agència de disseny de Terrassa, Lúcid Product que ofereix serveis globals per a l’estratègia de marca. Des de l’any 1977 la Cambra ha reconegut els mèrits de més de 150 empreses de tota la demarcació, en un intent de promoure les empreses que destaquen pel seu desenvolupament social i econòmic a la demarcació.

 

Antoni Abad continuarà presidint la Cecot els propers quatre anys

Antoni Abad ha estat reelegit per aclamació com a president de la CECOT fins el mes de juny de 2021. La seva reelecció s’ha produït aquest dimecres en una assemblea extraordinària electoral, prèvia a la convocatòria de l’assemblea general ordinària de l’entitat.

La d’Abad ha estat l’única candidatura presentada davant de la Junta Electoral des que el passat 5 de maig s’iniciés el procés electoral amb la comunicació directa als associats.

En una nota de la patronal vallesana es diu que l’assemblea de la CECOT continua confiant en la persona d’Antoni Abad per presidir l’entitat durant els propers anys. Afegeix que, donat el context econòmic, social i polític, els pròxims anys continuaran sent complexes per al desenvolupament de l’activitat empresarial.

Durant la seva intervenció, Abad va afirmar que el Comitè Executiu intensificarà la línia de treball basada en la generació de propostes que millorin la competitivitat de les empreses associades i en la preservació activa dels interessos de les empreses catalanes amb accions concretes i de retorn.

El president electe considera que “per fer una bona transició del model econòmic, cal retornar el pes del lideratge al capital productiu per evitar una altra crisi financera”.

Una exposició recorda l’evolució de Caixa Terrassa i l’herència social i cultural que va deixar

El Centre Cultural, Fupar i la Llar de l’Ancianitat són equipaments imprescindibles per comprendre la transformació social i cultural de la ciutat. No haurien existit mai si, al 1877, fa 140 anys no s’hagués fundat la Caixa d’Estalvis de Terrassa. Malauradament l’entitat financera ja ha desaparegut però aquesta obra social i cultural ha quedat en forma de llegat i , fins i tot, s’està ampliant.

Per reivindicar els orígens d’aquest patrimoni immaterial avui tan necessari, la Fundació Antiga Caixa Terrassa inaugura un espai expositiu permanent al Centre Cultural que explica l’evolució de l’extingida caixa i de la seva obra social.

L’exposició la formen uns plafons que expliquen, amb textos i fotografies, l’origen de Caixa Terrassa i la seva evolució fins la fusió en la nova Unnim i l’absorció després pel BBVA, avui patrocinador principal de la fundació. La cronologia va acompanyada dels fets històrics que succeeixen en paral·lel a nivell local i a nivell global.

Una pantalla permet visualitzar fotografies i vídeos d’oficines de la caixa, els equipaments socials i culturals i esdeveniments que hi han tingut lloc. Aquest contingut es viu i s’anirà ampliant, també amb aportacions de particulars que es puguin rebre.

Finalment uns petita selecció d’objectes històrics com el llibre de comptes de la caixa dels seus primers 50 anys, la primera llibreta de crèdit, un llibre d’inventaris i aquestes guardioles que moltes famílies terrassenques van tenir a casa fins als anys 80.

El xef Artur Martínez reclama a Tripadvisor donar de baixa el seu restaurant Capritx

El cuiner terrassenc Artur Martínez ha obert un debat en el món de la restauració i de les xarxes socials. El detonant ha estat una campanya que ha engegat per poder donar de baixa de Tripadvisor el seu restaurant Capritx.

El xef al·lega que mai ha demanat entrar-hi i que han creat el seu perfil sense la seva autorització. A més, ha demanat als seus clients per hi pengin crítiques fictícies, originals i divertides per demostrar que el filtre d’aquest portal és ineficaç.

Amb tot plegat el que reclama l’Artur Martínez és que les crítiques que es pengen a Tripadvisor es facin amb responsabilitat, estiguin fonamentades, siguin respectuoses i se centrin en la gastronomia, no en l’àmbit personal.

Fins ara, des del portal no han donat una resposta clara a aquesta demanda i defensen que només donen de baixa aquells restaurants que tanquen, es traspassen o canvien de propietari.

Amb tot, el terrassenc no està sol. Aquests dies està rebent un recolzament aclaparador tant per part del seu sector com d’altres col·lectius i és que el debat està al carrer.

Repercussió mediàtica o venjança de Tripadvisor… El cas és que el Capritx, l’únic amb una estrella Michelin de Terrassa, ocupa actualment el número 66 a la web en les valoracions dels restaurants a la ciutat.

Taula de treball d’especialistes de la xarxa Eurocities al Parc Audiovisual

Són una cinquantena d’especialistes en Indústries Creatives i de City Branding, i en Internacionalització de la xarxa Eurocities, que avui i demà participen en la trobada de grups de treball que se celebra a Barcelona i Terrassa.

Els participants provenen de Madrid, Múrcia i Gijón a banda dels principals països europeus, Turquia, Geòrgia i Lituània entre d’altres. També hi ha personal d’Eurocities que treballen a Brussel·les. La xarxa Eurocities aplega 135 ciutats de més de 250.000 habitants de 38 països diferents.

Aquesta tarda han visitat el Parc Audiovisual i han celebrat diverses taules de treball. L’objectiu de la jornada és l’intercanvi directe d’idees, projectes i bones pràctiques entre les ciutats membres d’Eurocities a l’entorn del sector Audiovisual com Terrassa, que permetin reforçar plans estratègics de creixement i atraure negocis i visitants a la ciutat.

Per demà a Barcelona hi ha previst un seminari amb la participació d’experts sobre Ciutat, Identitat i reputació de ciutat per al desenvolupament econòmic, social i cultural.

Aquí es tractarà la utilització de la marca per captar negoci, la identitat cultural i la vinculació de la ciutat per a la sosteniblitat social i ambiental.

El jurat de la 12a edició dels Premis Nous Professionals delibera a la Cecot

El jurat de la 12a edició dels Premis Nous Professionals s’ha reunit aquest dimarts al matí a la seu de la Cecot. El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper, i la regidora d’Educació, Rosa Maria Ribera, hi han assistit, com a membres del Jurat.

Els Premis Nous Professionals estan convocats per l’Ajuntament i el Consell de la Formació Professional de Terrassa amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Cambra de Comerç de Terrassa, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, la CECOT, els Departaments d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i els sindicats CCOO i UGT.

Aquests premis volen motivar i promoure l’esperit emprenedor, innovador i creatiu d’alumnes que estan cursant Cicles Formatius de qualsevol família professional així com els Programes de Formació i Inserció (PFI) mitjançant el reconeixement públic de projectes individuals o col·lectius. Enguany els Premis Nous Professionals es lliuraran el 20 de juny.