L’empresa DC Fine Chemicals escull Terrassa per construir-hi la nova seu

L’empresa anglocatalana DC Fine Chemicals, que subministra productes químics per les indústries farmacèutica i de diagnòstic, s’instal·larà a Terrassa i deixarà la seva seu actual de Cornellà. Aquest dimarts s’ha col·locat la primera pedra del nou edifici, que s’aixecarà al polígon de Can Farcan, al Nord dels Bellots, als terrenys de l’antiga fabrica Tèxtil Padró.

Projectat per la terrassenca DSL Enginyeria i Arquitectura, farà 14,5 metres d’alçada i donarà una nova imatge a avinguda del Vallès. En una primera fase es construiran 3.000 metres quadrats però es podrà ampliar fins als 5.500. Bona part serà magatzem i la resta, oficines, laboratoris, sales d’envasat, una espai per recerca i desenvolupament i un moll de càrrega.

DC Fine Chemicals invertirà 7 milions d’euros en la construcció de la nova seu. L’empresa dona feina a 40 persones i l’any passat va facturar 12 milions d’euros.

Tot i estar convençuts d’haver triat Terrassa, els directius de DC Fine Chemicals han lamentat que s’hagi tardat un any en tenir concedida la llicència d’obres. L’alcalde Jordi Ballart ha explicat que la imminent posada en marxa de l’expedient únic administratiu agilitzarà el tràmit de les llicències d’obres i d’activitat.

DC Fine Chemicals

Col·locació de la primera pedra de la futura seu de DC Fine Chemicals

DC Fine Chemicals

Col·locació de la primera pedra de la futura seu de DC Fine Chemicals

Dc Fine Chemicals

Projecte de DSL Enginyeria i Arquitectura per la nova seu de DC Fine Chemicals

Dc Fine Chemicals

Projecte de DSL Enginyeria i Arquitectura per la nova seu de DC Fine Chemicals

L’habitatge de segona mà s’enfila un 3,8% en un any i ja costa 2.071 €/m2 a Terrassa

El preu de venda de l’habitatge usat a la ciutat s’ha situat en els 2.071 €/m2 en el segon semestre d’aquest any, un 3,8% més car respecte el mateix període de l’any passat. Aquesta dada implica que el preu mitjà d’un pis de segona mà és d’uns 219.000 euros. Ho diu el darrer Índex de preus de l’habitatge a Terrassa.

Pel que fa a les zones, en l’àmbit central de la ciutat i en la seva extensió cap al nord i el sud, el diferencial de preu se situa entre el 10% i el 20%. Així, on més alt està el metre quadrat és al Centre, seguit de Ca n’Aurell, Segle XX, Torrent d’en Pere Parres i Sant Pere.

Per contra, el cost de l’habitatge usat va disminuint gradualment a mida que ens allunyem d’aquesta zona més tensionada. La diferència més important es dona a Ca n’Anglada, on els preus són un 31% més baixos.

Mapa Preus Venda Habitatge Usat 2n Sem 23

Pel que fa al lloguer, el preu ofertat ha arribat als 10,44 €/m2 al segon semestre de 2023, un 1,3% per sota que fa un any. Així, el cost mitjà del lloguer a Terrassa és de 936 euros mensuals.

A diferència del mercat de venda de segona mà, no hi ha un patró evident en la distribució de preus damunt la trama urbana. D’aquesta manera, el preu és un 57% més car a Can Parellada i les Fonts, gairebé un 13% a Can Boada i prop d’un 7% per sobre de la mitjana a Segle XX.

En canvi, el lloguer arriba a ser un 11% més econòmic a Ca n’Anglada, el Pla del Bonaire, Can Tusell i Sant Llorenç.

Mapa Preus Lloguer 2n Sem 23

L’Autcat acusa els polítics de “menystenir i oblidar” el col·lectiu autònom durant la campanya

L’Organització d’Autònoms de Catalunya – Autcat ha elaborat un decàleg de propostes adreçades als grups polítics que concorren a les eleccions generals del 23J amb l’objectiu que el nou executiu i els diputats amb representació parlamentària que formin part de la nova configuració del Congrés, les tinguin en compte durant la pròxima legislatura.

El document recull diverses mesures, algunes d’elles reivindicacions històriques del col·lectiu autònom i d’altres que es corresponen amb l’actual context socioeconòmic. Destaca la promoció de l’esperit emprenedor i autònom, la integració del Règim Especial de Treballadors, la comptabilitat de pensions i prestacions amb el treball per compte propi, els plans de pensions d’ocupació simplificats, la reforma de les pensions, a més de prestacions, subsidis i conciliació, suport a la conciliació i corresponsabilitat vers les cures, així com propostes per millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms, administracions públiques amigables amb els autònoms i emprenedors i facilitat de finançament.

Enric Rius, president de l’Autcat, s’ha mostrat sorprès per la superficialitat amb què s’ha plantejat la campanya electoral i l’ha criticada per estar plena de missatges tòpics i genèrics, i sense explicitar propostes concretes sobre les polítiques econòmiques a desenvolupar.

Lebanon 1

El Leitat participa en un projecte internacional per a impulsar l’economia del Líban

El Centre Tecnològic Leitat, amb la seva seu principal a Terrassa, és un dels principals socis de l’ambiciós programa Lebanon Innovate, el qual té com a objectiu general la creació d’un ecosistema propici per a la propietat intel·lectual i la transferència de coneixements al Líban.

Lebanon Innovate, és finançat per la Unió Europea i coordinat per Berytech al costat de cinc organitzacions libaneses i europees especialitzades en innovació

El programa Lebanon Innovate té com a objectiu donar suport a la transformació dels descobriments i la innovació tecnològica de les universitats en productes adequats per al mercat i empreses comercials, en els principals sectors del Líban. Això inclou l’agricultura i l’alimentació, les TIC i l’economia digital, i la salut. El programa pretén millorar la competitivitat del sector, promoure la innovació i la transferència de coneixements, i establir vincles i intercanvis amb països europeus i xarxes de la diàspora per accedir als mercats internacionals.

Lebanon 2

Les petites i mitjanes empreses són l’espina dorsal de l’economia libanesa i, en el context actual, necessiten suport de manera urgent. Durant l’última dècada, la UE s’ha compromès a promoure un entorn propici per al desenvolupament empresarial, incloent-hi serveis de suport empresarial, inversió i innovació.

Al llarg del programa, Berytech com a coordinador i la resta de socis treballaran per construir un ecosistema de propietat intel·lectual i transferència de coneixements al Líban, transformant les innovacions acadèmiques en empreses comercials, permetent la col·laboració entre la indústria i el món acadèmic, contribuint a la recuperació econòmica sostenible i a la creació d’ocupació, i establint vincles amb els mercats regionals i europeus

El programa convida a universitats, centres de recerca com el LEITAT, responsables polítics, petites i mitjanes empreses, agrupacions, industrials i emprenedors a unir-se i créixer junts com a comunitat libanesa del coneixement.

 

La jubilació, la manca de relleu i internet provoquen el tancament dels comerços històrics

En el darrers mesos han tancat a Terrassa diversos comerços històrics, un perjudici per als consumidors però també per a la societat, que perd riquesa amb la desaparició d’aquestes botigues de llarga trajectòria a la ciutat.

Hi ha tres factors que expliquen aquesta situació: demogràfic, tecnològic i sociològic. D’una banda, l’edat de les persones que regenten aquestes botigues, una generació que s’està jubilant. De l’altra, la compra per internet, que ha afectat una quarta part dels negocis. I finalment, un canvi de mentalitat que afecta el relleu generacional.

Amb tot, la presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes, Núria Beltran, destaca que el comerç és tan dinàmic com ho és la societat i que, per això, hi ha comerços que moren, altres es transformen i de nous que han sabut trobar la seva singularitat.

Per a Beltran, internet no és una amenaça per a les botigues sinó una via més que moltes persones trien per comoditat i abundància d’oferta més que per preu. Amb tot, no creu que el contacte directe amb els comerciants es perdi.

El que recomana és utilitzar la tecnologia segons les necessitats i recursos de cada negoci: amb una pàgina web, venent on line o simplement utilitzant les xarxes socials. I és que cada vegada més gent desconfia d’aquells comerços dels que no troba cap referència a internet.

L’experta en comerç creu és molt important l’habilitat dels ajuntaments i les associacions de comerciants en entendre, des d’una visió àmplia, l’ús que es fa de la ciutat i tenir cura de la seva vitalitat i atractius.

Onze joves culminen un curs de creació i desenvolupament de videojocs

Aquest dijous s’ha presentat al viver d’empreses Quadrant.0 els tres treballs fi de curs d’InVideogames Bootcamp Terrassa, un programa intensiu i pràctic de formació en el desenvolupament del videojoc que des del mes de gener han seguit 11 joves d’entre 18 i 30 anys. Un curs que ha permès descobrir el talent local a través del foment de la creativitat.

A l’acte els tres grups participants han anat desgranant el seu projecte audiovisual amb contingut sociològic com les pors infundades a l’empreneduria, els prejudicis del món científic o facilitar la tria d’un candidat a un lloc de treball. El 50 per cent dels europeus juga i fa servir els videojocs, la majoria dones menors de 30 anys.

Un sector que a Catalunya factura més de 300 milions, una xifra similar al què recapta el cinema i la música junts. El 90 per cent de la formació ofertada prové del sector privat, un aprenentatge poc accessible per una gran majoria d’estudiants.

Cloenda Invideogames Terrassa (3)Cloenda Invideogames Terrassa (2)

Cloenda Invideogames Bootcamp Terrassa

Cecot obre la convocatòria als premis al progrès empresarial d’enguany

Cecot reconeixerà iniciatives locals amb impacte social durant la “Nit de l’Empresa”, que celebrarà el 26 d’octubre. Han publicat les bases i obert el termini perquè les empreses i projectes s’hi postulin.

Les 9 categories del concurs premiaran als que destaquin en els àmbits d’eficiència energètica, sostenibilitat, transformació digital, salut laboral i responsabilitat social. Hi haurà, també, guardons per al talent jove.

L’esdeveniment marca una diferència amb respecte del d’anys previs. El nou nom reemplaça al de “Nit de l’Empresari”. És un intent de reflectir el ventall d’actors i actrius que conformen una empresa. En paraules de Xavier Panés, president de la Cecot, això inclou “la propietat, l’accionariat, l’equip de governança, l’equip de professionals de les plantilles i els col·laboradors/es”.

La patronal destaca que la cerimònia és carboni neutral. És a dir, compensa a travès d’aportacions econòmiques les emissions generades per la mobilitat, consum energètic, càtering i comunicacions.

Aquest any, la “Nit de l’Empresa” reprèn el caire itinerant que tenia abans de la pandèmia. La seva 28a edició es durà a terme al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès.

Encarni Espejo guanya el Premio Nacional de Moda de Baño Nuevos Talentos a la col·lecció més sostenible

La terrassenca Encarni Espejo és la guanyadora del Premio Nacional de Moda de Baño Nuevos Talentos a la col·lecció més sostenible 2023, que atorga Mediterranean Fashion Beach. La jove dissenyadora, que va acabar els seus estudis a ESDI al setembre, ha aconseguit el reconeixement Eco Baño per la seva col·lecció ASHA, una proposta inspirada en la natura amb licra reciclada. Està formada per vuit peces, 6 per a dona i dues per a home.

Encarni Espejo Rep Premi Moda Bany 2023

L’Encarni és una de les 400 persones que es van presentar al certamen i va aconseguir quedar entre les 8 finalistes. És una amant de l’alta costura i el seu objectiu és poder dedicar-s’hi algun dia. De moment, treballa com a community manager, mentre lluita per fer-se un nom en el món del disseny de moda.

El guardó que ha rebut li ha obert els ulls sobre un aspecte que fins ara no havia tingut en compte, com és el de la importància de la moda sostenible. El guardó aconseguit són 500 euros en teixits per a les seves properes col·leccions i una formació amb pràctiques en el sector.

25anys Cercle Cecot Joves Empresaris Presidentscecot

El Cercle Cecot de Joves Empresaris celebra 25 anys

L’acte de celebració dels 25 anys de constitució del Cercle Cecot de Joves Empresaris va aplegar més d’un centenar de persones a la Pineda de Mas Bonvilar entre membres actuals i persones que n’han format part en algun moment des de la seva creació.

El Cercle Cecot de Joves Empresaris va néixer l’any 1997 a proposta d’Antoni Abad i amb el suport del president de la patronal Cecot en aquell moment, Eusebi Cima. Des de llavors l’han presidit Antoni Abad (1997-2003); Ricardo Rodríguez (2003-2006); Toni Amat (2007-2010); Jordi Vilar (2011-2012); Dani Puente (2013-2014); Santi Fontseca (2015-2017); Paco Hoya (2018-2021) i en l’actualitat Ninna Torres (2022-), tots ells presents a l’acte de celebració del 25è aniversari, tret de Rodríguez que per motius familiars no va poder assistir però sí va poder participar mitjançant una gravació audiovisual.

25anys Cercle Cecot Joves Empresaris Grup

El propòsit del Cercle era i continua sent el de convertir-se en la comunitat empresarial jove de referència, que uneixi el talent del país i que promogui activitats que capacitin el lideratge empresarial, el creixement professional i l’esperit col·laboratiu. Per ser membre del Cercle s’han de tenir menys de 45 anys i ser empresaris/es o alts executius/ves d’empreses associades a la patronal Cecot; i en el cas de la presidència, els mandats són d’un mínim d’un any i d’un màxim de dos anys.

Km0 Energy promou la implantació de comunitats energètiques

L’empresa terrassenca Km0 Energy guanya el reconeixement del Dia de l’Empresa que atorga la Generalitat, en l’apartat de Governança. Els premis valoren l’aportació de les companyies a valors econòmics, socials o mediambientals. Km0 Energy es dedica a produir, gestionar i distribuir energies renovables de forma autogestionada i facilita la transició energètica des de tres vessants.

Amb poc més de quatre anys, l’empresa ja treballa en 118 municipis on sobretot facilita la implantació de comunitats energètiques, un sistema de compra venda d’energia neta des de grups o petits parcs d’energia fotovoltaica. Les comunitats energètiques són un factor clau en la transició energètica perquè la població participi activament d’un consum responsable, sostenible i assequible amb energies netes i renovables.

A Terrassa ja hi ha dues comunitats energètiques com aquesta que funcionen a l’Antic Poble de Sant Pere i al voltant del Club Natació Terrassa. Ara des d’aquest edifici del segle XX es podria abastir a la població de l’entorn en un radi de 500 metres. A més, Km0 Energy amb 13 treballadors, disposa de la certificació B Corp de Nacions Unides, vinculada al desenvolupament sostenible i a un impacte positiu en la societat.