En marxa els sis dies de votacions per escollir el nou ple de la Cambra

Des d’aquest divendres i fins dimecres les 34.500 empreses i autònoms censats a la Cambra de Terrassa que tinguin dret a vot poden escollir els 35 membres del ple de l’entitat. Per primer cop hi ha més candidatures que llocs en cadascun dels vint epígrafs sectorials.

Pels 35 llocs es pot escollir entre 74 candidatures, 35 d’elles impulsades pel grup Eines de País, vinculat a l’Assemblea Nacional Catalana, i 32 pel grup La Teva Cambra, que compta amb el suport explícit de la Cecot. Pimec no beneeix cap de les opcions per què té empreses en totes dues. Hi havia 7 candidatures independents mentre que unes altres 9 s’han acabat retirant.

L’actual president, Ramon Talamàs, de La Teva Cambra, i Natàlia Cugueró, d’Eines de País, es tornen a postular per presidir la institució com ja van fer al 2019. Aleshores l’opció de Talamàs va ser la vencedora però el comitè executiu va acabant incorporant representants de l’altra candidatura.

La votació és electrònica. Fins dimarts en remot, també pel telèfon mòbil, mentre que dimecres 20 es podrà fer presencialment a la seu de la Cambra. Cada persona física o jurídica que figuri al cens electoral pot votar en tants epígrafs com estigui donada d’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques.

Aquests dies s’escullen aquests 35 membres per sufragi universal però el ple de la Cambra en tindrà 10 més, fins els 45. Seran cinc de les empreses de major aportació voluntària que es triaran a final de mes. Els altres cinc s’elegiran d’entre les deu propostes presentades per les patronals Cecot i, per primer cop, també Pimec.

230914 Reunio Cambra 02

L’alcalde es reuneix amb la Cambra de la Propietat Urbana

Aquest migdia l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat del tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Xavier Cardona, s’han reunit amb el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i comarca, Miquel Font i el secretari de l’entitat, Joan Planas. Durant la trobada, s’ha presentat la nova Junta de Govern de la Cambra i s’han plantejat diversos temes d’interès.

La campanya ‘Terrassa Val Molt!’ es repetirà aquest Nadal i s’estudia fer-la en una altra època de cara el 2024

La campanya de dinamització del comerç «Terrassa Val Molt!», que van engegar l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, es repetirà aquest Nadal. Així ho han confirmat fonts municipals. La iniciativa es va impulsar l’any passat i estava pensada per coincidir amb les vendes nadalenques. La campanya va començar el 5 de desembre, quan es van posar a la venda 19.200 vals de 10 euros i 38.400 de 5 euros. Tot plegat va acabar amb una injecció de 378.675 euros al comerç localConsumidors i comerços van puntuar amb un excel·lent la campanya, que va servir per incrementar les vendes nadalenques dels establiments participants.

Tot i que la campanya es repetirà aquestes festes, de cara el 2024 s’estudia fer-la en una època com la primavera o la tardor, quan les vendes són més fluixes. I és que part del sector reclama poder traslladar la iniciativa comercial a l’abril o a l’octubre-novembre, èpoques en què no hi ha puntes de consum. Tant l’àrea de comerç de l’Ajuntament com els comerciants treballen aquests dies per valorar què es farà el 2024. També s’està estudiant si es manté una gran campanya o si és millor fer-ne dues de més petites.

Deu gremis i associacions sectorials donen suport a la candidatura de Ramon Talamàs

L’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances, el Gremi de la Construcció del Vallès, el Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i Comarca, el Gremi de la fusta, el Gremi de Tallers de Reparació de Vehicles, el Gremi Químic, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya, l’Institut Industrial – Gremi Tèxtil, Terrassa Centre i la Unió Empresarial Metal·lúrgica han dirigit un comunicat als seus membres per incentivar la participació en les eleccions a la Cambra de Terrassa que es duran a terme entre els dies 15 i 19 de setembre en format electrònic i el 20 de setembre en format presencial.

Aquestes deu organitzacions empresarials sectorials han manifestat explícitament el seu suport al projecte presentat per en Ramon Talamàs per revalidar la presidència de la Cambra de Comerç.

Han dirigit un escrit als seus autònoms i empreses associades ubicats a les poblacions de Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorens Savall, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls. Les cartes demanen candidats i candidates a formar part del Ple de la Cambra en representació del seu sector i també demanen el vot per la candidatura La Teva Cambra.

Les organitzacions valoren l’activitat i els bons resultats obtinguts per la gestió de Talamàs en els darrers quatre anys. Diuen que ha ajudat a posicionar l’entitat com a referent del teixit econòmic de la demarcació i de Catalunya.

Finalment, les organitzacions empresarials consideren que les línies de treball obertes i la dinàmica positiva establerta amb la Cambra de Comerç avalen el vot favorable a la proposta de La Teva Cambra.

 

Nova Oficina de ‘Compliance’ de la Cecot d’assessorament legal

La patronal terrassenca Cecot ha posat en marxa la seva nova Oficina de ‘Compliance’per orientar i assessorar les pimes i autònoms en la correcta implementació de normatives i evitar sancions. Aquesta nova finestra ofereix serveis d’assessorament en corporatecompliance, informació actualitzada sobre novetats legislatives, així com orientació per posar en marxa el canal ètic o de denúncies, els codis de conducta, elaborar i implementar el seu model de prevenció de delictes. L’Oficina també contempla la possibilitat d’elaborar polítiques internes, auditories o formació a mida, entre d’altres.  L’equip tècnic de l’Oficina de “Compliance” està liderat per l’assessora de la Cecot,  Sandra Soler

El corporate compliance és un aspecte important de la gestió de riscos d’una empresa, ja que l’incompliment de les lleis i regulacions pot tenir conseqüències greus, com ara sancions financeres, pèrdua de confiança de la clientela i crisis de reputació.  

Actualment, en un entorn d’alentiment econòmic, una de les principals preocupacions de les empreses demana mantenir l’activitat i els llocs de treball, així com garantir la seva viabilitat. Tenint en compte l’impacte que aquesta incertesa té especialment sobre microempreses i pimes, la Cecot es fa seu el compromís d’ajudar-les en la seva gestió per al compliment de les normatives vigents i evitar les sancions derivades d’una implementació incorrecta. 

Amb l’activació d’aquest servei  la Cecot conclou una fase en la prestació de serveis de valor per la via de la professionalització i l’expertesa iniciada amb l’Oficina per a la transició energètica i seguida per l’Oficina de Finançament i l’Oficina d’Igualtat.

Traditio Iberia presenta a Ballart un projecte de comerç electrònic i accions solidàries a Bolívia

Aquest Dijous a la tarda els responsables de l’empresa terrassenca Traditio Iberia SL, Xavier Vilumara i Òscar Vilumara, han presentat a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart,  un projecte de comerç electrònic i d’altra banda, les accions solidàries que la companyia vol desenvolupar a Bolívia. Han estat acompanyats del tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Xavier Cardona. La trobada ha tingut lloc al despatx d’Alcaldia.

[Fotos: Ajuntament de Terrassa]

La Cònsul general dels EUA a Barcelona, Katie Stana, visita la Cecot per estrènyer vincles comercials

La patronal terrassenca Cecot ha organitzat una sessió de treball amb la Cònsol general dels EUA a Barcelona, Katie Stana. L’objectiu de la trobada: debatre sobre els reptes de l’actual context socioeconòmic i l’impacte en les relacions comercials de les empreses catalanes.

La Cònsol general i el conseller per Afers Comercials de l’Ambaixada i Consolat d’EUA a Espanya i Andorra, John Coronado, s’han reunit amb una àmplia representació d’empresaris i empresàries de diferents sectors econòmics, encapçalada pel president de la Cecot, Xavier Panés. La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Maise Balcells, també hi ha assistit.

Segons Panés és una bona oportunitat per conèixer les relacions comercials entre Catalunya i els Estats Units i millorar els negocis de les empreses. Catalunya lidera les exportacions estatals amb un 27,6% del total (segons les dades del mes de juny).

Durant la sessió s’ha abordat temes com els acords comercials bilaterals o els reptes del mercat americà.

Aquesta ha estat la primera visita de la Cònsol Stana a la ciutat de Terrassa i la primera vegada que un Cònsol general dels Estats Units a Barcelona ha estat a la seu de la Cecot.

Segons la mateixa Stana, el seu paper «és propiciar l’intercanvi, i generar marcs de trobada que permetin reforçar vincles econòmics entre Espanya i Estats Units”.

També ha remarcat que les relacions d’Espanya i Catalunya amb els Estats Units “estan en un nivell rècord, econòmicament parlant. Espanya és el desè país inversor als Estats Units i els Estats Units és el major inversor a Espanya”.

La Cònsol ha explicat als assistents que els Estats Units és el segon major inversor estranger només per darrera d’Alemanya i compta amb el segon major nombre de filials estrangeres (amb més de 1.100 empreses) només per darrera de França.

L’any 2022 Catalunya va importar béns dels EUA per valor de 3.800 milions d’euros “un augment del 55% respecte el 2021”, i el mateix any va exportar per valor de 3.600 milions d’euros als EUA, “un augment del 20% respecte el 2021”.

El president de la Cecot ha agraït la visita i ha proposat a la Cònsol general dels EUA a Barcelona la creació d’un canal de comunicació directe que faciliti la interacció d’empreses catalanes que, a partir d’ara, puguin anar interessant-se en establir relacions comercials o de producció als Estats Units.

Cecot I La Cònsul Americana 7 Cecot I La Cònsul Americana 6 Cecot I La Cònsul Americana 5 Cecot I La Cònsul Americana 4 Cecot I La Cònsul Americana 3

Cecot I Cònsul 9 Cecot I Cònsul 8

Cecot I Katie Stana 3 Cecot I Katie Stana 2 Cecot I Katie Stana

Conveni per la Ronda Nord abans d’acabar l’any

El Ministeri de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana enviarà en un mes a la Generalitat, una proposta de conveni per signar-lo abans no acabi l’any sobre la Ronda Nord i els sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar. Un projecte inclòs en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès i que es diferencia d’altres temes urbanístics per Catalunya, tractats aquest dimecres entre les titulars del Ministeri i la Conselleria, Raquel Sánchez i Ester Capella.

L’acord més important de la trobada és que abans no acabi l’any Catalunya disposarà de 914 milions d’euros per executar les obres de l’eix pirinenc, la N-260, la pacificació de la Nacional II i els accessos al Maresme i els nous accessos a l’AP7 i l’AP2.

També pels dos intercanviadors ferroviaris entre la línia del Vallès dels Ferrocarrils i la línia R8 de Renfe a Sant Cugat. Capella ha dit que s’han donat “un mes de termini per tenir els textos dels convenis tancats i que estiguin signats abans d’acabar l’any.

En els convenis es detallaran totes les actuacions i, per tant, també la dotació pressupostària per dur-les a terme”. En l’aspecte econòmic, la consellera també ha recordat que l’Estat ha de pagar aquest 2023 un deute pendent amb Catalunya de 200 milions d’euros en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Amb aquest pagament, però, encara quedaran pendents 157 milions més, que caldrà consignar-los al 2024. De la reunió a Madrid també s’ha arrencat el compromís de doblar els serveis de Rodalies Lleida i de millorar la informació i el temps de resposta quan hi hagin incidències. En l’agenda entre institucions pel què fa a l’habitatge, no hi han hagut avenços.

Tot a punt per a les votacions de les 35 vocalies del Ple de la Cambra de Comerç

La Cambra de Comerç, ja té a punt el dispositiu per a les votacions de les 35 vocaliesal Ple de la corporació terrassenca. La plataforma de vot, a través de la web www.cambraterrassa.org, s’activarà el pròxim divendres dia 15 de setembre a les 9 del matí. Així doncs, les votacions es podran efectuar, a través del vot electrònic en remot i de manera ininterrompuda, des de les 9 del matí del divendres 15, fins a les 9 del matí del 19 de setembre. El dimecres, 20 de setembre, de les 10.00 a les 17.00, es podrà emetre el vot electrònic presencial a la mateixa seu de la Cambra. Els resultats definitius de les votacions es faran públics, un cop determinats per la Junta Electoral, durant la primera setmana d’octubre.

El sistema de votacions, totalment digital, és pioner i destaca per la seva modernitat. Permet substituir les paperetes físiques per les electròniques i fa possible que la persona electora verifiqui el registre correcte del seu vot, entre altres mesures de control i seguiment.

En el cas del vot remot, els electors i les electores hauran d’identificar-se a través del certificat digital per entrar a la plataforma. En el cas del vot presencial, les persones hauran d’identificar-se amb el DNI o passaport vigent davant la mesa electoral. Per la seva banda, les persones jurídiques també hauran de presentar el poder de representació corresponent.

El sistema ofereix totes les garanties de seguretat i validesa legal. Cal recordar que el procés serà verificat per un auditor de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

El cens per a aquesta votació se situa en les 34.547 empreses, i autònoms i autònomes. Els cens electoral es pot consultar a https://www.censelectoralcambra.cat/ca/camara/978.

Una quarta part de l’alumnat de la comarca viu en famílies amb una renda per sota del llindar de la pobresa

Coincidint amb l’inici del curs, l’Observatori comarcal publica una nova edició de l’Informe anual d’ajuts de menjador 2022-2023. El document ofereix una radiografia detallada de les característiques dels infants i adolescents beneficiaris i de les seves llars a partir de la informació proporcionada per l’Àrea de Drets Socials del Consell Comarcal.

D’acord amb els resultats de l’informe, la taxa d’incidència comarcal – és a dir, la proporció d’alumnat que rep un ajut respecte del total d’alumnes de la comarca- és d’un 24,6% el curs 22-23, gairebé dos punts superior al curs anterior.  Hi ha importants diferències entre municipis: cinc superen el  30% (Badia del Vallès, Rubí, Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa), mentre que altres cinc no arriben al 10% d’alumnat amb un ajut concedit (Matadepera, Viladecavalls, Sant Quirze del Vallès, Rellinars i Sant Cugat del Vallès).

Les dades mostren que més d’una cinquena part de l’alumnat (el 23,2%) que va rebre un ajut de menjador presentava hàbits inadequats d’alimentació, el 15,8% dels infants pertanyen a unitats familiars amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge i el 15,3% conviu en famílies beneficiàries de l’ajut d’urgència social.

El principal tipus de família beneficiària és la formada per dues persones adultes i dos infants, amb el 25,1% dels ajuts; seguida de les famílies amb dues persones adultes i tres infants (19,9%). Per una banda, destaca el 20,6% d’altres tipologies de famílies amb més de tres infants o que conviuen amb la família extensa. I per l’altra, que un quart de les concessions són per famílies monoparentals.

Només 1 de cada 10 alumnes amb ajuts concedits tenen concedida la gratuïtat de l’àpat

L’informe també constata que 9 de cada 10 ajuts es van concedir pel tram que garanteix el 70% del preu de l’àpat. Les beques concedides del tram del 100%, és a dir, amb gratuïtat del menjador, encara es mantenen en xifres molt baixes, bàsicament a causa dels criteris de valoració social establerts pel Departament d’Educació. Aquests criteris han canviat pel curs que ara comença i això ha significat un increment important del nombre de beques del 100% de l’import.

Fins ara, per tal d’obtenir una beca del 100% calia que l’alumnat acredités necessitats econòmiques i socials, i per aquest nou curs escolar 2023-2024 l’atorgament d’una beca del 100% pot ser només per presentar necessitats econòmiques. Així mateix, el grau de discapacitat de l’alumnat per a obtenir una beca del 100% ha baixat del 60% a 33%. Aquests dos factors són els que han fet augmentar les beques del 100% de l’import.

A més, 1 de cada 4 sol·licituds no van ser atorgades el curs passat per sobrepassar en menys del 10% el llindar establert a la convocatòria. La situació es veia agreujada pel fet que els càlculs es realitzen amb el nivell de renda de l’any anterior (2021) i el llindar de pobresa d’un altre any diferent (2020). Cap dels dos valors estan actualitzats al context d’augment del cost de vida, amb el consegüent agreujament de la vulnerabilitat de les famílies

Els ajuts concedits a l’etapa de secundària no superen el 10% del total

Durant el curs 2022-23, el 62,6% de les beques menjador es van atorgar a alumnat d’educació primària i el 28% a infantil. Tot i l’increment progressiu del pes de les concessions a secundària, només s’han atorgat el 9,5% dels ajuts per a aquesta etapa escolar. La majoria d’instituts no disposen del servei de menjador per poder servir àpats. De manera que la major part de l’alumnat de sisè, en passar a secundària, no té la possibilitat de rebre un ajut de menjador.

Malgrat que els instituts públics acostumen a escolaritzar la major part de l’alumnat vulnerable, no disposen de les instal·lacions adequades i no poden accedir al programa. Aquest fet es visualitza en la taxa d’incidència segons titularitat del centre a la comarca, atès que la secundària és l’única etapa escolar on la taxa d’incidència dels centres privats-concertats és més elevada que la dels públics i la meitat dels ajuts es concedeixen a alumnat de centres concertats.

L’informe també destaca la diferència entre les taxes d’incidència en funció de la titularitat del centre escolar. A infantil i primària 3 de cada 10 alumnes matriculats en centres públics són beneficiaris d’un ajut del menjador. En canvi, en centres de titularitat concertada la taxa cau fins al 12,8%, una diferència de la pública a la concertada de més de 17 punts.