La Cambra confia que el Parlament aprovi la Llei de Cambres abans de l’estiu

La Cambra de Terrassa espera que la Llei de Cambres es tramiti en unes setmanes i s’aprovi abans de l’estiu. Ho ha demanat el president de la institució, Ramon Talamàs, en la trobada anual amb els mitjans de comunicació.

Les tretze cambres catalanes i la Generalitat van consensuar al mandat anterior un text que equilibrava els pes dels territoris. Tenia el vist i plau de Foment i la Cecot però l’oposició de Pimec i això, en part, va acabar frenant la tramitació. Ara, esperen que reprengui aviat i s’aprovi abans del període preelectoral per les eleccions catalanes del febrer de l’any vinent.

La Cambra celebrarà el seu proper ple a finals de febrer a Olesa. Ha triat aquest municipi per celebrar la posada en marxa del tram pendent de la B-40 o bé per denunciar-ne un nou retard. També exigiran la signatura del conveni entre Estat i la Generalitat per desencallar la prolongació fins a Sabadell.

Del 2023 que ja hem deixat enrere, el comitè executiu de la Cambra destaca les eleccions que van permetre la continuïtat de Ramon Talamàs com a president i la reforma de l’edifici, amb espais a disposició de les empreses. Actualment estan ocupades totes les oficines i despatxos i un 57 per cent dels llocs de cotreball.

De cara al 2024 vaticina la continuïtat de la incertesa però alhora reivindica la capacitat de resiliència de les empreses, que fan mans i mànigues per tirant endavant. I davant l’episodi de sequera la Cambra demana a les administracions que tinguin en compte que hi ha empreses que han fet inversions per reduir el consum d’aigua.

El restaurant de la Mola ja està tancat

La Diputació de Barcelona ja va advertir fa uns mesos que el restaurant de la Mola es tancaria abans de febrer i així ha estat. No hi ha hagut pròrrogues administratives i la concessió finalment s’ha acabat. Dissabte el restaurant va tancar definitivament les portes enviant 20 persones a l’atur i plantejant una sèrie de dubtes sobre algunes de les tasques a l’entorn natural que desenvolupaven els propietaris del servei de bar i restauració.

El restaurant de la Mola ja està tancat. Dissabte l’emblemàtic negoci situat al costat del monestir benedictí oferia el seu darrer i més especial servei. Després de cinquanta-vuit anys de concessió administrativa, la Diputació de Barcelona ha decidit no allargar el permís i aturar l’activitat en el cim de la muntanya al·legant una sèrie d’inconvenients a l’entorn natural que provocava l’obertura d’aquest negoci.

Un centenar de persones, entre excursionistes, amics de la natura i esportistes que han gaudit d’aquestes instal·lacions al llarg de tots aquests anys, han volgut manifestar-se amb una pancarta en suport als propietaris del restaurant.

La direcció del restaurant no ha pogut negociar un replantejament del negoci ni romandre provisionalment fins que s’estudiï una alternativa.

La Diputació ha donat deu mesos als responsables del restaurant per desallotjar l’equipament.

Ballart es reuneix amb el president de la PIMEC, Antoni Cañete

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest dijous amb el president de la PIMEC, Antoni Cañete, a la seu central de l’organització empresarial a Barcelona per parlar dels reptes i necessitats del sector a la ciutat. L’alcalde ha fet un recorregut per les instal·lacions i ha signat el Llibre d’Honor de l’entitat. 

[Foto: PIMEC]

En marxa una app per optimitzar el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega

Al llarg d’aquest any es preveu implantar una nova app mòbil amb l’objectiu de millorar i fer més àgil i eficient l’ús de les zones de càrrega i descàrrega a la via pública. Així ho ha acordat l’Ajuntament amb el Gremi de Transports i Logística, que compta amb més de 250 associats, després d’una reunió de l’entitat i el consistori que ha estat encapçalada pel tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Xavier Cardona.

Així doncs, els professionals del transport de mercaderies podran aparcar a les zones DUM de Terrassa només usant el seu telèfon mòbil, de manera àgil i sense fer servir el parquímetre. A més, aquesta app també els permetrà portar un registre de la seva activitat i altres funcionalitats interessants vinculades al servei que ofereixen.

D’aquesta manera, Terrassa se sumarà a d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana i a la ciutat de Barcelona, que ja fa temps que tenen una aplicació d’aquestes característiques. 

El creixement de l’activitat econòmica i del desenvolupament de l’e-commerce que s’ha donat a nivell global els darrers anys obliga a donar resposta a les necessitats que genera l’increment de les operacions de càrrega i descàrrega dins el teixit urbà. Per tal de millorar-lo, és important aplicar aquest software d’un sistema de regulació de les operacions i el seu corresponent control. Amb aquesta eina també serà més fàcil aplicar la normativa de la limitació màxima de mitja hora d’estacionament a les places DUM i garantir-la.

[Fotos: Ajuntament de Terrassa]

Falten arquitectes tècnics en el mercat laboral

Segons les dades del Servei d’Ocupació del Cateb (Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona) del darrer trimestre del 2023, el mercat laboral no aconsegueix cobrir totes les places d’arquitectes tècnics que se sol·liciten. Aquestes dades mostren que els perfils professionals més sol·licitats al Servei d’Ocupació del Cateb són principalment els de cap d’obra, en segon lloc el de tècnic d’obres i en tercer lloc el de director d’execució d’obres.

Les places que s’han demostrat més difícils de cobrir són la de cap d’obra, les de project/construction manager o les de cap de producció. Les dades del 3r trimestre del 2023 demostren que un 18% de les propostes que es reben no es cobreixen, i que en un 12% d’aquestes ofertes laborals només s’hi presenta una candidatura.

La remuneració econòmica mitjana per moltes de les tasques que duen a terme els arquitectes tècnics es mou en xifres d’entre 70.000 i 80.000 euros l’any per a caps de grup en la gestió de producció d’obra, o d’entre 30.000 i 40.000 euros l’any per tasques de directors d’execució d’obres i adjunts als DEO, caps d’estudis o per project managers.

Segons el Cateb, la figura de l’arquitecte tècnic que el mercat laboral demanda hauria de cobrir aquelles tasques professionals multidisciplinàries que intervenen en els processos que conformen la vida d’un edifici, considerant-hi els aspectes tecnològics, constructius, econòmics i també de gestió. La seva funció professional és assegurar els controls necessaris que garanteixin la qualitat, la seguretat, la viabilitat i la sostenibilitat de l’obra sencera.

La Cecot amplia l’orientació laboral a dos sectors més i habilita un nou punt d’atenció a Barcelona

La patronal Cecot destaca la importància d’una orientació professional constant, al llarg de la vida. És per això que disposa de diversos programes per orientar laboralment tant aquelles persones que es troben a l’atur com, també, a tots els empleats que requereixin assessorament. I és que l’objectiu d’aquestes iniciatives no és cap altre que acompanyar a la població activa en l’adaptació als canvis dels sectors productius i del propi lloc de treball.

Com a novetat, aquest any la Cecot ha habilitat un punt d’orientació a Barcelona, a les seves oficines del 22@, amb capacitat per atendre fins a 90 persones. Una unitat que se sumarà a les dues ja existents de Terrassa, dins del programa Orienta, les quals s’obriran enguany a dos nous sectors productius. A més de l’àmbit del metall, el servei també oferirà orientació a les feines relacionades amb la transformació digital i de serveis a les empreses.

Amb programes com el Terrassa Aposta, el Projecta’t o el mateix Orienta, la Cecot promou una orientació laboral de qualitat. Entre els beneficis, la patronal en destaca l’impuls al desenvolupament econòmic, perquè connecta les persones amb les professions que millor s’alineen amb les seves habilitats i amb les necessitats del mercat laboral. Així, la Cecot gestiona més de 800 ofertes de feina cada any, alhora que desenvolupa processos de recol·locació i projectes d’ocupació per a diferents col·lectius.

El preu de l’habitatge usat s’estabilitza en els 2.018,90 euros el metre quadrat

A finals d’any el preu de venda de l’habitatge usat se situa a Terrassa en poc més dels 2.000 euros el metre quadrat (2.018,90). Una mica per sota de la mitjana de preus del trimestre anterior i pràcticament el mateix que a finals del 2022. Amb aquesta evolució queden absorbits els increments experimentats durant tot el 2023, en els primers trimestres del qual es troben els tres màxims històrics d’una sèrie de dades que arranquen el 2016.

En l’àmbit central de la ciutat, la diferència de preu entre barris se situa per damunt del 20 per cent que té el Segle XX, i arriba al 25 per cent a Ca n’Aurell i el Centre. A mesura que ens distanciem del centre això comporta un descens gradual del preu que arriba a una baixada negativa del 26 per cent a Ca n’Anglada i fins al 22,3 per cent negatiu en el conglomerat de Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer i el Polígon Industrial de Santa Eulàlia, al sud de la ciutat.

Pisos Preu Habitatge 2023 Pisos Preu Habitatge 2023 2

Pel que fa al lloguer, el preu mitjà de l’oferta d’habitatge se situa en els 12,68 euros el metre quadrat, un creixement trimestral del 9 per cent que dona continuïtat al creixement vertiginós de l’índex del tercer trimestre de l’any que va ser de l’11,4 per cent. Per tant, l’increment acumulat en aquests darrers 6 mesos és del 21,4%.

En l’habitatge de lloguer, i a causa de la poca oferta, és difícil trobar un clar patró de la variació del preu a causa de la distribució territorial, la centralitat i l’accessibilitat. En aquest darrer trimestre de l’any les diferències de preus més elevats són als barris a tocar del Parc de Vallparadís amb un 17,9 per cent en el conjunt de barris de l’Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Cementiri Vell i Plaça Catalunya-Escola Industrial, fins a un 22,7 per cent al barri de Can Palet.

D’aquesta manera l’any es tanca establint un nou màxim en una sèrie de dades que reflexa l’evolució del preu en el mercat de l’habitatge en lloguer a la ciutat dels darrers 8 anys.

La Cecot vol un pacte per reformar l’administració i 30.000 milions per la digitalització empresarial

La Cecot vaticina un 2024 ple d’incertesa per la inestabilitat geopolítica, la situació de sequera, els increments dels costos energètics i del transport i un clima electoral a Europa i preelectoral a Catalunya. Un clima gens beneficiós per les empreses catalanes.

En la trobada anual de la patronal amb els mitjans de comunicació el president Xavier Panés ha apostat per un gran pacte nacional de la societat civil que impulsi una reforma de l’administració publica, molt lenta, ineficaç i excessivament burocràtica.

La patronal demana a l’Estat un pla de 30.000 milions d’euros que realment serveixi per avançar cap a la digitalització empresarial davant del baix impacte que ha tingut, considera, el kit digital.

A nivell laboral la Cecot aposta per la derogació de l’Estatut dels Treballadors i l’elaboració d’un nou codi de treball que es debati en la taula del diàleg social, amb la participació dels agents implicats.

La Cecot segueix reivindicant infraestructures per la competitivitat de la comarca com la continuïtat de la B-40, el corredor mediterrani i la terminal ferroviària logística de La Llagosta. També denuncia, un cop més, l’infrafinançament de Catalunya.

La jornada de 35 hores torna a ser una realitat a l’Ajuntament de Terrassa

Des de l’1 de gener, la jornada laboral setmanal a l’Ajuntament de Terrassa és de 35 hores. D’aquesta manera es compleix una llarga reivindicació dels treballadors municipals. Fins ara, la jornada completa dels empleats de l’administració local egarenca era de 37’5 hores, així que la reducció que s’acaba d’aplicar és, a la pràctica, de menys de mitja hora diària.

Terrassa s’avança així a la mesura anunciada pel govern de Pedro Sánchez per reduir la jornada laboral, a 38’5 hores aquest any i a 37’5 hores el vinent. L’objectiu de l’Ajuntament és facilitar la conciliació i donar exemple.

El govern municipal assegura que la ciutadania en cap cas notarà aquesta reducció de jornada i, per tant, continuarà rebent els mateixos serveis que fins ara.

La masia Els Bellots, nou centre de suport a les empreses en el marc del Pla de Polígons

La creació dels Serveis de Proximitat a les Empreses a la Masia Els Bellots és l’actuació principal del Pla Director de Polígons d’Activitat Econòmica, aprovat al febrer per unanimitat. La rehabilitació de la masia del segle XVI, amb una inversió de 873.000 euros, ha deixat un equipament funcional que respecta alguns elements originals. A banda d’acollir el servei municipal inclou espais a disposició d’empreses com sales de reunions i de conferències. Una Casa de la Indústria, com la batejat l’alcalde Jordi Ballart. Durant l’any es licitarà el servei d’un restaurant de dimensions generoses.

El Centre de Serveis de Proximitat i un pla d’inversions i manteniment als polígons s’enduen tres quartes parts del pressupost del pla, que supera els 4 milions d’euros fins el 2028.

470.000 euros del pressupost de 2024 pel Pla de Polígons

El comptes municipals del 2024 hi destinen 470.000 euros, 350.000 al pressupost d’inversions pel manteniment de dotze polígons i 116.000 a l’ordinari. Aquests serviran per la reconversió de naus obsoletes, l’impuls de les comunitats energètiques, un servei mancomunat de recollida de residus o un projecte d’internacionalització empresarial, entre d’altres.

El Pla Director de Polígons d’Activitat Econòmica ja es va començar a desplegar al 2023 amb la licitació de càmeres de videovigilància als polígons del sud i l’inici des treballs del pla de reconversió de naus obsoletes, del programa de reactivació de solars i naus buides i per la creació d’un banc d’àrids, entre d’altres.