L’Ajuntament es planteja què fer amb els impostos ajornats

Fins l’1 de juny l’Ajuntament es planteja reflexionar sobre el futur dels impostos i taxes municipals ajornats quan es va decretar l’estat d’alarma a tot l’Estat. L’equip de Govern convida a la resta de grups polítics de l’Ajuntament a aportar idees sobre la situació i prendre decisions i mesures concretes sobre si cal suprimir o ajornar algún d’aquests pagaments. I això en el marc d’un pacte de ciutat per a la reactivació econòmica que proposa el Govern.

Entre d’altres i veient els efectes del confinament social, es van anul•lar els pagaments d’imposots fraccionats ajornant part de l’Impost de Bens Immobles i d’Activitats Econòmiques, la taxa de vehicles o l’actualització de padrons. També es va ajornar pel setembre la taxa de residus que habitualment arriba al mes de juliol. Ara el Govern proposa un debat obert sobre quins d’aquest pagaments s’han de suprimir definivament, com una part de la recollida de residus i de l’aigua pels comerços tancats, tal i com apunten alguns partits, o quins es poden encaixar en el calendari fiscal fins a finals d’any.

També tenint en compte la previsible baixada de l’aportació d’altres adminsitracions i l’estat actual de tresoreria de l’Ajuntament. Tota aquesta discussió, junt amb d’altres mesures de suport a l’economia local per després de l’estat d’alarma, s’hauria de fer en el marc d’un pacte de ciutat per a la reactivació econòmia. Un acord d’ampli espectre que a més dels partits polítics podría incloure les entitats econòmiques i socials de la ciutat. A la comissió de Serveis Generals, celebrada telemàticament aquest dijous, també s’han passat comptes de la compra de mascaretes, de la modificació de la plantilla per aquest any o de l’aplicació d’urgència del teletreball a l’administració local.

En aquet sentit i a causa de la pandèmia, en l’actualitat el 90 per cent de la plantilla de l’Ajuntament fa teletreball amb certa normalitat, amb pics de mil persones treballant alhora des de casa. Això ha comportat una rápida i urgent adequació dels equips informàtics, servidors i connexions per fer videoconferències, reunions i grups de treball via telemàtica, com ara les habituals comissions que debaten els punts que arribaran al ple.

La Borsa de Treball de Cecot segueix activa, malgrat l’impacte de la Covid-19 en el mercat de treball

Malgrat l’impacte que la pandèmia de la COVID-19 està provocant al mercat de treball, hi ha sectors productius que han continuat actius i que continuen demandant personal. Des de la Fundació Cecot Persona i Treball, constaten que les empreses han estat demandant persones fonamentalment en sectors com el transport, on necessiten perfils de xofers i repartidors/es; l’alimentació, que demanda des de persones venedores a manipuladores d’aliments; el sanitari, que necessita  personal d’infermeria, auxiliars i metges; o el de neteja, entre d’altres.

Durant aquest període de confinament l’atenció ha estat i continua sent telefònica i per canals no presencials, i en el cas de la publicació d’ofertes i inscripcions de demandants es mantenen els canals habituals que són el web del Treball Terrassa i la pàgina de Facebook de la Fundació. En paral·lel, la Fundació Cecot Persona i Treball ha està elaborant una sèrie de càpsules audiovisuals dirigides a les persones que busquen feina. Amb aquests vídeos, disponibles al canal de Youtube de l’entitat, els professionals de la Fundació aconsellen sobre diferents aspectes a tenir en compte en el procés de cerca .

Cecot Persona i Treball ja està definint plans d’orientació professional perquè les persones que perdin o hagin perdut la feina durant la pandèmia puguin reincorporar-se al més aviat possible.

 En aquest sentit, recuperar la confiança i gestionar les pors sobre el futur seran dos elements clau perquè tant empreses com ciutadania superin aquesta crisi.

La Cecot denuncia que els crèdits ICO de les operacions Covid-19 s’estan obtenint amb avals del 180%

La Cecot s’ha tornat a dirigir per carta al president de l’ICO, José Carlos García de Quevedo, per mostrar indignació davant les  accions del sector bancarien  la tramitació a l’accés de crèdit i liquiditat a empreses i autònoms per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, i per accedir als avals, atorgats pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, per a facilitar aquests préstecs.

El missatge de la banca als sol·licitants és que l’aval de l’Estat té la condició d’aval subsidiari. Sobre aquesta base es fonamenta l’exigència de disposar d’aval de l’empresari per l’import total sol·licitat. Hem traslladat al president de l’ICO que el concepte de garantia subsidiària no s’esmenta en cap de les disposicions que s’han publicat en el BOE.

Aquesta pràctica està generant situacions entre les empreses i autònoms associats a la Cecot on els crèdits d’aquestes operacions s’estan obtenint només amb avals del 180%, (100% aval de l’empresari + 80% aval ICO). Una situació que el teixit empresarial més enllà de considerar com una mala praxi, ni comparteix, ni entén. Quan es van anunciar les línies de finançament de l’ICO per part del Govern d’Espanya, els autònoms i els empresaris van entendre i esperaven poder aconseguir aquests préstecs a uns tipus d’interès adequats i sense haver d’aportar garanties, ja que era el Ministeri d’Economia qui mitjançant l’ICO avalava les operacions. A criteri de la Cecot l’acompliment de la mesura del Govern d’Espanya, creada per aportar liquiditat i tresoreria a empreses i autònoms, passa per acordar i garantir l’aval a la banca.

Una altra pràctica bancària amb què es troben les empreses, i que la Cecot ja va traslladar tant al Banc d’Espanya com a l’ICO, és que s’estan refinançant operacions en curs perquè es pugui aprofitar la garantia dels avals ICO sense que això aporti cap mena d’avantatge per les empreses. Aquesta pràctica encara s’està donant en determinades entitats.

El que havien de ser crèdits quasi automàtics per l’aval de l’Estat, s’estan demorant un mes, en alguns casos posant en perill la viabilitat de milers d’empreses i el trencament de la cadena de pagaments habitual generant impagats i devolucions innecessàries, l’efecte contrari al que suposem es perseguia amb aquests crèdits, s’afirma des de la patronal.

 

Increment d’asfíxia financera per la dilatació en la concessió dels crèdits ICO

La extremada dilatació en el temps per la concessió dels crèdits ICO està posant a la corda fluixa a moltes empreses que veuen incomprensible que en una “situació d’excepcionalitat” com l’actual el Govern no acceleri els processos necessaris i prioritzi la liquiditat que ha promès a les empreses per evitar les tensions de tresoreria que s’estan duent aquí i ara.

La burocràcia i el canvi de criteris intern que s’estan donant en el procés de concessió de crèdits no només està endarrerint la concessió en el temps sinó que està incrementant de manera exponencial el grau d’indignació en el teixit empresarial. En comptes de resoldre les ineficiències de manera urgent i imperativa, estem veient amb estupor com l’ICO assenyala la banca com a responsable en la dilatació dels terminis i com la banca assenyala a l’ICO com a responsable principal pel canvi de criteris i la burocràcia excessiva que marca per la concessió d’aquests crèdits. “

Les dades publicades aquesta setmana per la CEPYME coincideixen amb les dades recollides pel Servei d’Assessorament Financer i Fiscal de la Cecot en relació a les sol·licituds de línies ICO. La meitat de les pimes espanyoles ha sol·licitat un aval a l’ICO, dels que en el 27% dels casos ha estat denegat. I de totes les empreses que han sol·licitat l’ICO, el 39% es queixa que el tràmit ha estat molt complicat. A més, en el cas de les dades recollides a la Cecot aproximadament en el 20% de les sol·licituds realitzades els bancs han demanat avalar personalment o empresarialment el 100% de l’import sol·licitat.

Crida per cobrir 65 ofertes de treball de caràcter urgent al sector sanitari i residències

El sector sanitari i les residències del Vallès Occidental tenen actives 65 ofertes de treball de caràcter urgent. Algunes ofereixen diferents llocs de treball, per la qual cosa es podria arribar a ocupar a unes 150 persones de manera immediata.

El Consell Comarcal ha recollit, junt amb els ajuntaments i les residències, les demandes de personal i es poden trobar agrupades en el recull publicat al directori de recursos de la Covid-19 al web del Consell. A més, es posa a disposició de la ciutadania la línia 900 29 35 34 per poder atendre les persones interessades.

De moment s’han recollit ofertes a 12 municipis de la comarca: Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Ullastrell i Vacarisses.

Es sol·licita sobretot personal d’àmbit sanitari, com professionals d’infermeria i auxiliars, però també personal de neteja i zeladors/es. En l’àmbit de residències de gent gran els perfils més demandats són els d’auxiliar de gerontologia, infermeria i personal de neteja. També calen: metge/essa, psicòlog/a, fisioterapeuta, expert/a en monitoratge per persones amb discapacitat, integrador/a social, educador/a social, mediador/a per a diferents cultures.

Arrenquen els tràmits per reurbanitzar la zona de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas

L’Ajuntament impulsa els tràmits per a la urbanització del Pla de Millora Urbana de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas, situada al barri del Segle XX. L’actuació contempla la reurbanització dels trams del carrer Baldrich, Prim, Lepant i la carretera de Rubí compresos en aquesta zona i de la urbanització del nou espai interior que es crearà amb l’obertura d’un nou vial, que travessarà l’àmbit d’est a oest i que connectarà els carrers d’Escudé i de Sant Sebastià. El pressupost previst és de 5.700.176,92 euros.

Amb aquest tràmit, s’inicia el procés que ha de permetre iniciar les obres d’urbanització d’aquest gran espai degradat de la ciutat, de 30.692 m² de superfície, on s’havia ubicat l’antic complex fabril Sala i Badrinas. El projecte contempla els enderrocs i moviment de terres; la pavimentació de carrers i voreres; la creació de noves xarxes de serveis (enllumenat públic, abastament d’aigua, gas, reg, fibra òptica, etc); la recollida de residus; la instal·lació de mobiliari urbà; les obres de jardineria i la senyalització (vertical i horitzontal). El termini d’execució inicial és de 15 mesos (3 pel projecte d’enderroc i 12 pel d’urbanització).

L’àmbit del pla de millora comprèn els terrenys que, fins a finals dels anys setanta, van acollir l’empresa Sala Badrinas, l’últim dels grans vapors tèxtils que van estar actius a Terrassa. Després del seu tancament, l’espai d’aquestes naus es va llogar a tercers per desenvolupar altres activitats industrials vinculades, la gran majoria, al sector tèxtil. Una de les peces que formen part d’aquest àmbit urbanístic és la que haurà d’acollir el futur Institut Escola Sala i Badrinas, un projecte per a l’execució del qual el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa van signar, el passat febrer, un protocol de col·laboració.

El Govern proposa un pacte de ciutat per sortir més ràpid de la crisi

El Govern proposa un pacte de ciutat o per a la reactivació econòmica, a l’estil del recent aprovat Pacte per a l’Ocupació però d’un abast encara més gran, per fer front a la crisi econòmica i social de després de la pandèmia del Covid-19. En la Comissió d’aquest dimecres de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, el Govern ha proposat arribar al màxim consens possible per elaborar un Pla que englobaría Cultura, Esports, Comerç i Turisme, alguns dels sectors que es preveuen més afectats en sortir del confinament.

En la pròxima Junta de Portaveus d’aquest divendres, d’on hauria de sortir el pacte, ja es podría començar a determinar la metodología de treball per arribar a un gran acord de ciutat entre partits polítics i agents socials i econòmics de la ciutat per a la reactivació econòmica postpandèmia. En la comissió, el Govern que ja ha ajornat alguns impostos, ha passat comptes de les primeres mesures d’urgència que s’han près des de l’Ajuntament per fer front a la pandèmia. A banda de les actuacions socials i sanitàries, en l’àmbit econòmic l’Ajuntament impulsa el Market Place, un espai de trobada virtual on conflueixen les ofertes, demandes i les necessitats del mercat per impulsar el desenvolupament de projectes i generar activitat económica.

Pel què fa a l’economia cultural el consistori està ultimant les bases per al “Terrassa crea” una nova forma d’aprofitar les oportunitats que genera la crisi i impulsar noves fomes de creació des de les diferents vessants de la Cultura. A falta encara de concretar un pressupost aquest programa donarà ajuts per potenciar la creació des de la ciutat i per la ciutat sense deixar de banda la projecció cultural a l’exterior. Uns ajuts a les produccions pròpies de totes les branques culturals, escèniques, visuals o residències artístiques i cercant la col•laboració d’altres administracions.

Els sectors amb un futur més incert són l’esportiu i el relacionat amb el turisme. Si bé des de Turisme es confía que després de la crisi sanitària els viatges de proximitat poden experimentar una millora de la demanda, els clubs i entitats esportives veuen amb preocupació una recuperació més inmediata. Pel què fa al comerç l’Ajuntament està elaborant un retrat de la petita activitat comercial a la ciutat, per donar tot el seu suport quan acabi la pandèmia.

Els pocs llibreters que poden obrir afronten un Sant Jordi atípic

Aquest Sant Jordi 2020 no tindrà res a veure amb el de l’any passat. El viurem d’una manera molt diferent, a casa. Sense parades, sense gent, sense ambient al carrer. Tot i que la Cambra del Llibre i el Gremi de Floristes van acordar celebrar la Diada el 23 de juliol, preveient que llavors la situació sanitària hagi millorat, la ciutadania sembla que té ganes de mantenir la tradició malgrat el confinament.

En els darrers dies han aparegut propostes i fórmules per comprar i regalar llibres. La Llibreria Atenea té obertes les portes perquè també té premsa i molts subscriptors van a buscar les seves revistes i diaris. Alguns clients hi accedeixen presencialment però també molts altres truquen per telèfon o contacten a través de les xarxes per fer les seves comandes. D’aquesta segona manera, per petició popular, podríem dir, s’ha gestat aquesta Diada i els llibreters han respost per donar aquest servei.

Les novetats en català, els llibres més venuts aquesta diada, haurien sortit al mercat al març o l’abril en condicions normals però no ha estat així. En llengua catalana hi ha disponible molta novel·la negra, el darrer premi Sant Jordi i obres relacionades amb el procés i l’anàlisi política. En castellà, no hi hagut tants problemes de distribució. Malgrat tot Díaz s’aventura a donar tres dels títols més venuts d’aquest Sant Jordi confinat.

Díaz explica que malgrat les dificultats han volgut donar el millor servei possible i mantenir la tradició.

Les floristeries serveixen les comandes de roses per a la Diada

La Diada de Sant Jordi és la festa del llibre i la rosa. Les floristeries, malgrat que hi ha una data alternativa per celebrar-la més endavant, també s’han vist amb l’obligació de donar resposta a les peticions dels seus clients.

És el cas de Roc Flors, al barri del Roc Blanc, que tot i tenir l’establiment tancat, aquests dies preparen les comandes que han rebut a través de la pàgina web o per telèfon.

Una de les xifres més comentades de la jornada és el nombre de roses venudes. El Gremi sempre parla de 200.000, gairebé una per a cada terrassenc o terrassenca. Aquest 2020, sense les prop de 200 parades al carrer que venen aquestes flors, amb els establiments fent venda online i les dificultats perquè el mercat els abasteixi, serà molt difícil assolir aquesta fita. Però la intenció és respondre a totes les peticions i donar un bon servei.

La rosa vermella, i aquesta vegada amb menys artificis que mai, serà l’estrella, amb o sense confinament.

Cecot recolza i concreta algunes de les esmenes presentades al Govern per part de Foment del Treball

La Cecot avala i recolza la relació d’esmenes que Foment del Treball ha presentat en relació a la normativa que integra alguns dels Reials Decrets Llei aprovats pel Govern Central durant la pandèmia de coronavirus i que aquesta setmana es debaten en el Congrés dels Diputats. En concret Patronal terrassenca ha esmenat els decret  8, 9 i 11/2020 de mesures urgents extraordinàries i de mesures complementàries per fer front a l’impacte de la Covid-19.

L’organització empresarial va complementar les esmenes amb una nota de detall sobre aspectes com ara que l’ampliació de la moratòria sigui de 6 a 9 mesos en el cas de les cotitzacions a la Seguretat Social o ampliar l’aplaçament del pagament de deutes d’abril al juliol.

La Cecot ha realitzat una nota de detall per concretar determinats aspectes recollits en els articles dels Reials Decrets Llei amb l’objectiu de complementar i detallar algunes de les esmenes de Foment. 

Vallès Circular proposa canvis d’hàbits durant el confinament per un consum sostenible i responsable

El Vallès Circular proposa aprofitar aquests dies de confinament per observar i reflexionar sobre els hàbits de vida i de consum i sobre l’efecte que l’estil de vida comporta en el medi ambient. És una oportunitat per fer-ho amb la família, per valorar i provar petits canvis que contribueixin a un món més sostenible.

Reflexionar sobre què es consumeix i com es consumeix, sobre la relació d’aquest consum amb la salut, la qualitat de vida o l’impacte en el medi ambient; o pensar en l’estil de vida que condiciona un o altre tipus de consum, és un primer pas per avançar cap a un consum conscient i responsable, per assumir un paper actiu i contribuir a la implementació d’un model econòmic més sostenible a nivell social, ambiental i econòmic.

Des de Vallès Circular recorden que aquests dies de confinament són una oportunitat per fer les coses d’una altra manera. En aquest sentit destaquen, per exemple, la importància de reaprofitar al màxim tot el que tenim per evitar el malbaratament alimentari, no comprar tants productes precuinats, ordenar l’armari de la roba o de la cuina i descobrir tot allò que no s’utilitza i que pot ser de valor per altres persones o revisar la roba de la llar per trobar altres usos a llençols o estovalles, com fer mascaretes o bosses reutilitzables.

Amb canvis en aquesta línia, es pot contribuir, segons Vallès Circular, al desenvolupament de l’economia circular, orientada a aprofitar i allargar al màxim el temps de vida de materials i productes, posant en valor conceptes com la reutilització, la reparació, la remanufactura… Un model contrari a l’actual economia lineal (basada en produir, consumir i llençar).

A l’apartat #pensacircular del web Vallès Circular es poden trobar orientacions i propostes.