La crisi de la Covid-19 podria costar a Terrassa 15 milions d’euros

L’Ajuntament de Terrassa calcula que la crisi del coronavirus pot arribar a costar a la ciutat uns 15 milions d’euros. Així ho ha dit l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, en un programa de Catalunya Ràdio en el qual també hi han participat alguns alcaldes de les ciutats més importants de Catalunya com ara Barcelona, Sabadell o l’Hospitalet. Ballart ha dit que de moment, entre bonificacions i exempcions fiscals ja s’han deixat de cobrar entre 7 i 8 milions d’euros, mentre que 2 milions més ja s’han destinat a diverses mesures per fer front a la crisi.

Ara l’Ajuntament revisa el pressupost per fer front a les noves despeses provocades per la pandèmia i que podrien arribar als 15 milions d’euros.  L’alcalde ha mostrat la seva preocupació pels bars i restaurants de la ciutat que encara no poden obrir, un dels puntals econòmics i dels sectors més afectats, amb més de 2.000 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació que afecten a uns 17.000 treballadors.

Pel què fa a la situació sanitària Ballart s’ha felicitat del tancament de l’Hotel Terrassa Park per acollir malalts i de que en l’actualitat cap terrassenc està ingressat a l’UCI per coronavirus en els dos grans centres hospitalaris. També de que des de fa dos dies no hi ha cap defunció a la ciutat per aquesta malaltia.

Sobre les mesures d’alleujament del confinament, l’alcalde les considera positives però ha dit que s’estima més anar a poc a poc i no haver de lamentar després possibles rebrots de la pandèmia. L’alcalde ha tornat a reivindicar un consell d’alcaldes que junt amb Barcelona i l’Àrea metropolitana, es tinguin en compte totes les opinions i es prenguin decisions conjuntes en benefici de tots, des del coneixement i l’agilitat que dona la proximitat en el territori.

Pau Garcia publica un llibre per gaudir de forma econòmica d’un viatge al Japó

El periodista terrassenc i expert en màrqueting digital Pau Garcia acaba de publicar el seu primer llibre en ple confinament. Es diu ‘Japón económico. Guía para disfrutar y ahorrar en tu viaje a Japón‘.

La seva passió per aquest país li ve de petit, quan llegia manga i es mirava les sèries d’anime. Ja de gran, s’ha especialitzat en estudis de l’Àsia Oriental i ha pogut viatjar-hi en diverses ocasions i viure-hi durant dos anys. Tota aquesta experiència està recollida en el seu blogPeriodista en Japón’.

De fet, el llibre beu directament del seu blog i conté un recull dels seus millors articles. L’ha pogut editar amb Amazon i n’ha fet una versió en format electrònic i una altra d’impresa amb tapa tova.

La recopilació de textos i el disseny del llibre li han portat més de 2 mesos de feina, una tasca que ha acabat en plena pandèmia però que de ben segur serà una al·licient per als amants del Japó quan s’hi pugui viatjar.

El comerç local apel·la al sentit comú i busca fórmules per fer algun tipus de rebaixes

El govern espanyol anunciava aquesta setmana que les botigues que puguin obrir a partir de la fase 1 no podran fer rebaixes per tal d’evitar aglomeracions. Una mesura que, d’entrada, no ha agradat als comerços terrassencs, que es resisteixen a renunciar al període de promocions i descomptes per als seus clients.

Després de més de sis setmanes sense prácticament activitat econòmica, els comerços de la ciutat expressen el seu anhel per tornar, de mica en mica, a la normalitat. Des de l’associació de comerciants Terrassa Centre s’estan encara recuperant del fet d’haver estat gairebé dos mesos parats.

Ara, els comerços locals treballen des de fa uns 10 dies a mig gas, rebent els seus clients amb cita prèvia o distribuint comandes a domicili. Desitgen passar el més aviat possible a la següent fase, tot i que recorden que cal seguir unes mesures que han estat establertes pel bé comú.

Els autònoms reclamen més ajudes, i menys restrictives, davant la caiguda de l’activitat

El col·lectiu de treballadors autònoms se seny menystingut per les administracions per la dificultat en rebre ajudes per superar la crisi de la Covid-19.

Demana que se’ls exoneri la quota d’autònoms durant sis mesos i el pagament d’impostos fins que es recuperi certa normalitat. Segons l’Organització d’Autònoms de Catalunya Autcat, associada a la Cecot, les ajudes estatals i autonòmiques són massa restrictives a diferència del què passa en altres països europeus. I sobre la moratòria per ajornar el pagament de les cotitzacions lamenten que tampoc hi pot accedir tothom.

El president d’Autcat sent certa decepció per la classe política. Considera que hi ha d’haver transferència de liquiditat, suport i ajuda a l’autònom. Rebutja que la solució sigui endeutar-se perquè això suposa una sobrecàrrega financera que encara l’ofegaria més. Demana al govern confiança en l’autònom i una estratègia clara i ben definida per aquest col·lectiu.

Autcat està a l’expectativa de quin serà el comportament del consumidor quan els comerços tornin a obrir amb normalitat. També comparteix la preocupació de l’hostaleria, on la incertesa és més gran.

La UGT reclama uns serveis sanitaris del segle XXI per fer front a una crisi com l’actual

La UGT enceta una campanya per signar un manifest per a la defensa d’uns serveis sanitaris del segle XXI. L’objectiu és fer arribar aquest consens ciutadà als responsables polítics de cada administrció i aconseguir una sanitat pública a l’alçada de les necessitats i no haver de fer front a un rebrot de l’emergència amb uns serveis precaris. Per això la secció sindical reclama unes condicions laborals dignes, amb recursos materials i humans suficients per atendre als pacients amb dignitat, amb equips de protecció individuals adequats i les retribucions salarials adequades a la professió

L’organització sindical fa una crida a transformar els aplaudiments en compromís social i insta als ciutadans a lluitar per uns serveis públics de qualitat i universals que donin resposta adequada en moments difícils com els actuals. El sindicat considera que no és acceptable, en un dels països més desenvolupats de l’Europa occidental, atendre una emergència sanitària com la del coronavirus amb uns serveis sanitaris i socionatitaris amb unes condicions precàries. L’organització atribueix aquesta precarietat a les retallades i a la privatització que els treballadors sanitaris han denunciat reiteradament.

No pot ser que les “seves deficiènies les hàgim de suplir els professionals sanitaris multiplicant per molt les nostres càrregues de treball i fent-lo en condicions lamentables, posant en risc les nostres vides, i el que és més greu, posant en perill la vida de les nostres famílies”. En un comunicat, el sindicat conclou que el nostre sistema sanitari no està preparat per afrontar les necessitats d’un món globalitzat i interconnectat. I alerten d’un previsible rebrot però que no dubten en fer-hi front amb “el cansament físic i psicològic que fins avui hem patit”.

Un qüestionari ajudarà l’Ajuntament a definir el Pla de Xoc per a la reactivació econòmica

L’Ajuntament ha fet arribar a empreses, autònoms, comerços i establiments de la ciutat un qüestionari per conèixer les seves necessitats en l’actual crisi. L’objectiu és aplegar tota la informació possible per concretar les mesures del Pla de Xoc per a la reactivació econòmica que està elaborant el consistori. El formulari s’està distribuint al teixit empresarial terrassenc a través de la llista de correu electrònic de la qual disposa el govern de la ciutat, però també es pot respondre a través del web municipal. El qüestionari es pot completar des d’ara fins al 31 de maig.

Entre les opcions suggerides a l’hora de preguntar quin tipus de suport seria el més desitjat, l’Ajuntament proposa ajuda en la recerca de finançament, plans individualitzats d’acceleració del creixement i anàlisi de diversificació de producte o mercat. També hi ha una pregunta sobre quines serien les necessitats de formació per al personal de cada empresa, ja que el govern municipal té previst presentar en els propers dies un pla de formació en línia per a empreses, persones emprenedores, comerços i persones en situació d’atur.

Des de l’inici de la crisi del nou coronavirus, l’Ajuntament de Terrassa ha impulsat diferents mesures per ajudar el teixit productiu de la ciutat a afrontar la situació, com aturar el cobrament d’impostos i taxes municipals, reduir la tarifa de l’aigua i facilitar el tràmit perquè els establiments de restauració ofereixin menjar a domicili.

L’agència de comunicació digital Visual61 es reinventa per oferir millors serveis en temps de confinament

La pandèmia de la Covid 19 ha obligat a molts professionals a reinventar-se. Aquest és el cas de Visual 61, una agència de comunicació digital terrassenca amb 10 anys de trajectòria que, davant la necessitat de confinament, ha sabut treure profit a les noves tecnologies.

Així va ser com, durant la primera setmana de restriccions i després d’una intensa recerca, van introduir programes de realització professional de televisió en directe, per internet, amb el material que tenien a l’agència i amb la tecnologia que té cadascú a casa seva.

Aquesta nova manera de fer permet a Visual 61 adaptar-se a les necessitats de cada client i a les diferents xarxes socials.

Fins ara, els canvis introduïts estan tenint bons resultats i ja els estan obrint les portes a nous clients. Per això, estan convençuts que aquesta nova manera de fer ha arribat per quedar-se.

El comerç de proximitat s’adapta a les vendes on line amb Xopity.com

Neix Xopity.com, una nova eina digital al servei del petit comerç de proximitat que vol plantar cara a les grans plataformes de consum i distribució. Es tracta del disseny d’un nou marketplace virtual, on tots els comerços de la ciutat poden publicar el seu perfil, promocionar i oferir el seu producte. La página web també és una forma d’unificar els esforços del petit comerç, facilitar la seva entrada en el món virtual i arribar a un públic acostumat a consumir a través de les xarxes.

Si bé la plataforma permet comprar per la xarxa als establiments de proximitat, la página web promociona l’encàrrec dels productes per després anar-los a buscar. Amb aquesta plataforma es potencia la circulació de clients per la zona comercial més pròxima, es competeix amb les grans superficies i distribuidores on line i es reforça el tracte personalitzat amb el client un cop recull el producte encomanat.

A més també hi ha l’opció de promocionar novetats i ofertes i redueix l’impacte ecològic que representa l’excés d’embalatge. Tot i que el projecte Xopity.com ja porta desenvolupant-se durant més d’un any i mig, arrenca ara amb una desena de comerços, i coincidint en època de pandèmia de la Covid-19. Fins al 30 de setembre el portal web és gratuït per als comerciants. L’empresa terrassenca Genèric Disseny, responsable del projecte, és la mateixa que va desenvolupar la plataforma on line que fa servir el Mercat de la Independència.

La Cecot, en contra que els fons de qualificació de treballadors es destinin a cobrir altres despeses

A causa de l’impacte econòmic de les mesures aprovades per a fer front a la crisi sanitària provocada per la Covid-19, els ingressos derivats de la cotització per formació professional obtinguts en l’exercici 2020, podran destinar-se al finançament de qualsevol de les prestacions i accions del sistema de protecció per desocupació o per a finançar programes que fomentin la contractació de persones desocupades o els ajudin a recuperar ocupació. D’aquesta manera es produeix una desafectació de la quota de formació professional al finançament del Sistema de Formació Professional Per a l’Ocupació.

No és la primera vegada que el Govern de l’estat utilitza els fons de polítiques actives d’ocupació per a finançar subsidis de manera incorrecta. Entenent que la quota no és un tribut previst com a tal, ni un ingrés de les Administracions o els seus organismes autònoms, patronals i sindicats van remetre un escrit a la Defensora del Poble,, per recordar al Secretari d’Estat per a l’Ocupació que “la quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que una vegada recaptada es posi a la disposició del Servei Públic d’Ocupació Estatal perquè aquest gestioni i aplicació a les finalitats pels quals es cobra, no vol dir que constitueixi un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir les despeses generals d’aquest organisme”.

L’ús indegut dels fons de formació per part del Govern, denunciat per la Cecot i altres agents socials l’any 2018, ha detret 5.000M d’euros per cobrir dèficit, destinant els recursos a altres despeses diferents a la finalitat dels fons.

Malgrat que la Cecot reconeix que és inqüestionable que la cobertura de les prestacions i subsidis de protecció per desocupació ha de ser una de les màximes prioritats del Govern en aquests moments de lluita contra l’impacte del coronavirus, també considera que aquesta situació no ha d’afectar mesures que amb tota seguretat seran més necessàries que mai per a reactivar la nostra economia. Així que utilitzar els fons de polítiques actives d’ocupació per a finançar subsidis no sembla raonable i té caràcter inconstitucional.

Aquest capital resulta imprescindible per a la reactivació de l’economia i per a fomentar l’ocupabilitat de les persones treballadores màximament en un moment de depressió econòmica i social com al que ja estem assistint.

La caiguda esperada del PIB, la destrucció de teixit empresarial i les altes xifres de persones desocupades són l’escenari que ens espera un cop s’aixequi l’Estat d’Alarma, i sobre el qual hem de treballar per a atenuar els seus efectes sobre la població, els fons per a l’ocupació i per a la formació són, si cap, més necessaris que mai. És per això que no compartim que s’hipotequin sabent que són una eina fonamental per a tractar la crisi que sabem haurem d’afrontar.

El conseller Calvet visita Terrassa en la seva primera sortida des del Decret d’estat d’alarma

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat aquest dimecres la planta de compostatge de Can Barba, on el Govern hi ha invertit 4,5 milions d’euros. Es tracta de la primera compareixença exterior realitzada pel conseller des de l’inici de l’estat d’alarma. En aquest sentit, Calvet ha posat en valor la represa de l’obra pública, un senyal -ha dit- de la progressiva reactivació de l’economia.

El conseller ha repassat alguns dels temes de la seva cartera vinculats amb Terrassa, com ara l’aplicació de la targeta de transport T-Mobilitat, que ha admès que finalment no podrà entrar en funcionament en la data prevista -el gener del 2021-, degut a l’alteració del calendari que ha impedit fer les proves pilot necessàries. Calvet també ha anunciat una inversió de 113 milions d’euros en obra pública a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, després del decret aprovat per la Generalitat el passat 5 de maig. Entre d’altres actuacions, aquesta partida ha de permetre completar l’última de les tres fases de les obres de la C-58.

La planta terrassenca de tractament de fracció orgànica va entrar en funcionament el 2002. Ara s’hi ha realitzat una actuació finançada íntegrament per l’Agència Catalana de Residus, que es posarà en marxa a principis de juny i servirà per obtenir diverses millores tecnològiques.

Des del consorci també assenyalen la importància de gestionar correctament la separació de residus que puguin estar infectats, com ara guants o mascaretes, que s’han de dipositar als contenidors del rebuig. Per la seva part, el departament de la Generalitat calcula que el volum de residus generats als centres sanitaris s’ha multiplicat per 6 des de l’inici de la pandèmia.