Àngel Buxó, nou president del Club CECOT de Recursos Humans

La Junta Directiva del Club Cecot de Recursos Humans ha nomenat Àngel Buxó com a nou President, en substitució de Xavier Cots, director coorporatiu de Cirsa. Cots deixa la presidencia per motius professionals després de 2 anys al capdavant del Club. Buxó afronta el repte de replantejar un nou marc jurídic en les relacions laborals que ha comportat l’impacte del coronavirus en el món del treball.

En aquesta nova etapa, el Club no només vol posar la mirada al curt termini sinó plantejar-se també la refundació d’un nou marc jurídic de relacions laborals que permeti equiparar-les a l’entorn laboral actual, amb una regulació efectiva del teletreball, de la flexibilitat horària, del treball en col•laboració o de la prestació de serveis per projectes. És a dir, formular les reformes estructurals necessàries per homologar el mercat de treball als temps actuals.

Àngel Buxó és Graduat Social i Diplomat en Direcció d’Empreses per la UPC i Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals. És assessor en recursos humans de la CECOT, conciliador del Tribunal Laboral de Catalunya i Secretari d’Organització d’Autònoms de Catalunya. Compta amb una ampla experiència al capdavant de recursos humans de diferents empreses públiques i privades, nacionals i internacionals.

UGT: «Una nova normalitat no pot ser una nova precarietat»

La UGT alerta als polítics de no repetir els mateixos errors de la pasada crisi econòmica que no van enfortir el teixit productiu i els treballadors van ser qui van haver de patir els sacrificis. El sindicat, en boca del seu Secretari General del Vallès Occidental, José Luis Fernández, diu que cal posar les persones al centre de les decisions polítiques per “crear una xarxa de cobertura social que sigui capaç de blindar els drets socials”.

El sindicat rebutja destinar recursos al servei de l’economia per continuar cronificant la precarietat, la pobresa i la desigualtat i reclama objectius concrets per canviar aquestes situacions. Fernández fa una crida als poders polítics i econòmics de la comarca perquè no repeteixin els errors del passat, carregant la sortida de la crisi a les esquenes de la classe treballadora. El sindicat denuncia que avui en dia “els nivells de pobresa i desigualtat són exponencialment superiors als de fa dotze anys”, la qual cosa demostra que les decisions polítiques per sortir de la crisi financera només van servir per enriquir una minoria a costa de demanar esforços als treballadors.

Fernández postil·la que ha quedat demostrat que “la reforma laboral ha estat econòmicament ineficaç per a la creació d’ocupació de qualitat i socialment injusta”. Per això, i a l’espera de la seva derogació, aposta per d’altres mecanismes legislatius que permeten inactivar-la com ara a través de “la concertació, el diàleg i el consens”. Finalment el Secretari General considera que ara és el moment d’ampliar els espais de participació amb més protagonisme de l’acord i la negociació col·lectiva, recuperar la solidesa del teixit productiu i que reverteixi en una societat més justa.

La Diputació destinarà més de 715.000€ a reactivar Terrassa

Terrassa rebrà 715.213€ de la Diputació de Barcelona. És la part que li pertoca a la ciutat dins del programa Cap municipi enrere, una de les iniciatives que formen part del Pla de Xoc per a la reactivació econòmica i social després de la pandèmia de la Covid-19. Aquest programa, finançat per una dotació total de 15 milions d’euros, destinarà 3’1 milions al Vallès Occidental, per la qual cosa l’aportació a Terrassa significa el 22% del total, la més important de la comarca. A Sabadell hi arribaran 692.956€, mentre que el tercer municipi amb l’aportació més important és Sant Cugat del Vallès amb 270.966€, ja que aquestes quantitats són proporcionals als habitants de cada població.

Els diners són perquè els ajuntaments puguin assumir les despeses generades per la crisi sanitària. Segons la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ‘Cap municipi enrere’ servirà per oferir «solvència als ajuntaments i tranquil·litat als municipis». Els 15 milions del programa s’afegeixen als 15 que l’ens supramunicipal ja destina al pagament de les despeses extraordinàries en l’àmbit de benestar social mitjançant el Programa d’Emergències. En total, doncs, les aportacions de la Diputació sumen ja 30 milions d’euros. La previsió és arribar als 100.

 

 

Boom dels tractaments de depilació després del confinament

Les vendes en tractaments de depilació han augmentat en més d’un 300% després del confinament. Després de més de dos mesos tancats a casa i amb l’arribada del bon temps, moltes persones han decidit que, un cop superat el pitjor de la crisi sanitària, és temps per l’estètica. Així ho han viscut en el centre Depi del carrer Gavatxons.

Aquest establiment va obrir les portes el passat dia 4 de maig. Des de llavors cada vegada tenen més clientes i també s’ha diversificat la demanda de tractaments.

Tot i que de feina n’hi ha cada vegada més, encara no s’arriba a l’activitat habitual que acostuma a ser normal en aquesta època de l’any. Cal tenir en compte les limitacions en l’aforament i en la plantilla, part encara amb un ERTO.

Les responsables de Depi esperen que, a mida que avancin les fases de desescalada, augmenti la clientela en un centre que, normalment, funciona sense cita prèvia.

La fase 1 reactiva el 85 per cent del comerç a Terrassa i el 90 per cent a Sabadell

L’activació del comerç és gairebé total en aquesta fase 1 de la desescalada de l’estat d’alarma amb un 91 per cent del comerç en actiu a Sabadell i un 85 per cent a Terrassa. Així ho diu un informe de Solucions, geoinformació i territori, una consultoria que gestiona i aporta solucions integrals a l’activitat econòmica de determinada àrea. En un primer anàlisi de la situació global entre la Fase 0 i la Fase 1, es detecta una millora evident, ja que s’ha passat del 47 per cent d’actius a superar el 80 per cent en totes dues ciutats.

Això vol dir que a partir d’ara el marge de millora també és més estret ja que la majoria de comerços que queden per obrir són de la venda de l’ONCE, que ho faran properament, i dels que ja no han obert fins ara i que probablement ja no ho tornin a fer.

L’estudi destaca que la recuperació del sector serveis ja arriba als dos terços dels locals en actiu amb la majoria d’establiments comercials oberts. Això es deu, en bona part, a la possibilitat d’obrir durant la Fase 1 les terrasses de bars i restaurants que detecten una important millora i sobrepassen el 50% d’establiments en actiu.

A Sabadell, el 100 per cent dels establiments en actiu estan oberts a excepció de tres, d’informàtica, de vestir i un tercer en la categoría d’altres. A Terrassa, el comerç presenta un valor del 85 per cent en actiu amb una important millora en relació a la fase 0 que era de poc més del 46 per cent. Tot i això encara hi ha valors per sota de la mitjana com el calçat, la pell i les joieries. El sector serveis comença a remuntar a l’espera de poder obrir els interiors dels bars i restaurants en una fase posterior. En global la restauració encara es troba per sota del 50% d’establiments en actiu. Per això el marge de recuperació d’aquest sector encara és important ja que s’han d’incorporar, encara en properes fases, aquells bars i restaurants que no fan menjar per emportar ni disposen de terrasses exteriors.

Pel que fa a la ciutat de Terrassa, globalment presenta uns valors semblants a Sabadell amb gairebé el 61% dels establiments del sector Serveis oberts. Tot i això hi ha 4 categories amb el 100% d’establiments tancats, com són les agències de viatges, l’ensenyament reglat, els restaurants i els equipaments culturals i recreatius. Sembla ser que aquests establiments es veuran significativament afectats en la seva activitat a curt termini. És possible que alguns d’aquests valors puguin variar al llarg de la fase 1 ja sigui per l’adaptació dels negocis a les normatives exigides durant aquesta fase, o per contra, pel cessament de la seva activitat. L’estudi de Solucions també aporta algunes dades de l’inici del desconfinament on mostra l’evolució de l’activitat en tots aquests àmbits d’ambdues capitals del Vallès.

Poca afectació a Ficosa pel tancament de les plantes catalanes de Nissan

La companyia multinacional de fabricació de vehicles Nissan ha confirmat oficialment aquest dijous el tancament de les seves plantes de producció situades a la província de Barcelona. Una decisió que implicarà la pèrdua de prop de 25.000 llocs de treball, així com importants conseqüències econòmiques per al teixit industrial català.

Una de les empreses de la demarcació de Terrassa vinculades al sector de l’automoció és Ficosa. La seva planta de Viladecavalls es dedica a la creació de components d’alt contingut tecnològic per a la indústria del motor. Tanmateix, des d’aquesta companyia asseguren que l’afectació pel tancament de Nissan serà molt petita, ja que la seva relació amb la multinacional es limita a la producció de components que s’enviaven al Japó i no a les fàbriques catalanes. Tot i això, a l’espera de la reestructuració mundial de la companyia asiàtica, des de Ficosa no amaguen la seva preocupació per un fet que genera un greu precedent dins la indústria de l’automoció.

Actualment la plantilla de Ficosa es troba en situació d’ERTO, tot i que la majoria dels seus departaments productius es van reincorporant. El màxim exponent el trobem amb Ficosa Electronics, la principal empresa del grup i la que s’ha reactivat més ràpidament. En aquest cas s’espera que la totalitat de la plantilla d’aquest departament –uns 350 empleats- ja estiguin treballant aquest proper dilluns.

Amb la marxa de Nissan, el Consell Comarcal es referma en la reindustrialització del territori

El Consell Comarcal reclama a Nissan que reconsideri el tancament de les seves plantes a Catalunya. El cessament de l’activitat de Montcada i Reixac, la Zona Franca de Barcelona, Sant Andreu de la Barca i els centres d‘El Prat de Llobregat i L’Hospitalet tindrà també un impacte sobre el Vallès Occidental. El Consell Comarcal lamenta l’anunci de Nissan del tancament de plantes i es posa al costat de l’Ajuntament de Montcada i Reixac per les accions que vulgui emprendre.

L’ens comarcal vol mostrar així el seu suport i solidaritat amb els treballadors de Nissan per una decisió que afecta a 3.000 llocs de treball directes però també al conjunt de les empreses proveïdores i auxiliars. El Consell insta al Govern de la Generalitat i a l’Estat espanyol a promoure accions per interpel•lar la direcció de Nissan i exigir els seus compromisos amb els treballadors.

I afegeix que cal que s’emprenguin les accions necessàries per preservar l’activitat industrial a la comarca i a tot Catalunya. Des de l’administració comarcal es referma l’aposta per la reindustrialització del territori apostant per la innovació i la recerca. I impulsant el sector automobilístic en la innovació en mobilitat sostenible amb el cotxe elèctric.

Maria López, amb ERTO des del 14 de març i encara no ha cobrat res

La Maria López és una de les moltes afectades per l’aplicació d’un ERTO a la seva feina a causa de l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19. I és també una de les moltes persones que encara no ha cobrat la prestació. Des del passat 14 de març no ha tingut cap ingrés i la seva situació econòmica és cada vegada més complicada.

La Maria es lamenta que és molt complicat posar-se en contacte telefònic amb el SEPE i que, les poques vegades que hi ha parlat, li han dit que no consta que estigui en ERTO i li demanen que esperi.

Per això ha buscat l’assessorament de plataformes formades per persones que es troben en la mateixa situació. Així s’ha posat en contacte amb els sindicats i el defensor del poble i ha omplert diversos formularis però no ha rebut cap resposta.

L’empresa li diu que ha tramitat l’ERTO i totes les seves dades però, de moment, al Servicio Público de Empleo Estatal li diuen que no consta a la base de dades. La Maria espera que la seva prestació quedi registrada el més aviat possible per poder avançar en els cobraments.

Endesa recupera la xarxa d’atenció presencial pels clients de tot Catalunya

Endesa reobre els últims punts de servei i oficines comercials que restaven tancats arreu del territori arran de la crisi sanitària provocada per la Covid-19. La xarxa d’atenció presencial d als clients de tot Catalunya s’obrira al llarg d’aquesta setmana després que els últims quinze dies s’hagi reprès paulatinament l’activitat als centres ubicats en aquelles regions sanitàries que ja havien passat a la fase I.

En concret, es reobre al públic un total de 25 instal·lacions distribuïdes per les comarques del Baix Llobregat (5), el Barcelonès (12), el Vallès Occidental (4), l’Oriental (2) i el Maresme (2) en línia amb el pla de desescalada establert per les autoritats arran de la crisi sanitària .

S’ha incorporat un sistema de cita prèvia que es recomana utilitzar per a evitar aglomeracions, així com per poder millorar l’atenció a les necessitats d’assessorament de cada client i poder aplicar correctament les mesures d’higiene i seguretat.

Així mateix, també s’han implementat tota una sèrie de mesures preventives contra la Covid-19, des de mampares de protecció en els lloc d’atenció personal, mascaretes, guants o gels hidroalcohòlics, fins a control d’accés i circulació dins dels establiments, accés preferents a clients majors de 65 anys i cartells informatius, entre d’altres. 

Els clients disposen de la web i de dos telèfons gratuïts per a l’atenció comercial en funció de si es té contractat el mercat regulat (800 76 03 33) o el mercat lliure (800 76 09 09).

 

La UPC reuneix on-line unes 60 empreses tèxtils per sumar sinergies en la producció de mascaretes

Durant els propers mesos farem ús de mascaretes pràcticament cada dia. Aquest és un fet que es normalitzarà i es mantindrà a escala global, molt possiblement, fins que s’implanti una vacuna contra la Covid-19. Així, un dels principals reptes de futur recau en la producció multitudinària de mascaretes i la gestió d’aquests residus tèxtils. Davant d’aquest panorama, l’institut d’investigació Intexter de la UPC, ha organitzat aquest dimecres un seminari virtual adreçat, sobretot, a les empreses del sector. L’objectiu: identificar quines són les indústries tèxtils locals que poden proveir de mascaretes reutilitzables a la població, a través d’un model d’economia circular.

Més d’una seixantena de companyies de l’àmbit de Terrassa han seguit aquesta sessió on-line, a través de les ponències impartides per personal docent de la Universitat Politècnica. En el primer dels tres blocs, la professora i investigadora Mònica Ardanuy ha remarcat la importància d’aconseguir un equilibri entre l’eficiència de filtració de partícules bacterianes i la respirabilitat dels teixits.

Per la seva part, les també investigadores d’Intexter-UPC, Marta Riba i Diana Cayuela, han exposat alguns dels requisits per fer un bon ús d’aquests elements de protecció. En aquest sentit, es recomana no fer servir la mascareta durant més de 4 hores seguides i rentar-la, sempre que sigui reutilitzable.

Els experts també han recordat als possibles fabricants que les mascaretes higièniques reutilitzables han de tenir, com a mínim, una vida útil de 5 processos de rentatge i assecat. Finalment, el doctor en Enginyeria Tèxtil José Antonio Tornero ha incidit en els inconvenients de les mascaretes d’un sol ús; tant pel seu elevat cost de producció com per la quantitat de residus generats. En aquest sentit, totes les solucions apunten a la implantació de mascaretes higièniques per la població en general, realitzades amb materials que evitin el contagi i que, alhora, resultin senzilles de desinfectar per tal de ser reutilitzables.