El servei d’inserció laboral Binomis alerta que el 72% dels seus usuaris estan en ERTO i no saben si tornaran a treballar

La crisi econòmica provocada per la pandèmia de la Covid19 està afectant especialment les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu triplica en nombre d’aturats al de la població general. Ara, molts dels llocs que ocupaven s’han considerat prescindibles i potser no podran tornar-hi. Ho denuncia el servei d’inserció laboral Binomis, de l’escola d’educació especial L’Heura.

L’Heura atén els usuaris des de nens i fins als 21 anys. A partir dels 16, segueixen els programes de formació i inserció en hostaleria, restauració, mecànica, fusteria i administració. El servei Binomis els ajuda a aconseguir una feina en l’empresa ordinària quan surten de l’escola, mitjançant programes subvencionats pel departament de treball.

Les professionals del servei busquen llocs de treball adequats al tipus de qualificació del usuaris i fan una prospecció de possibles empreses.

Aquesta tasca s’emmarca en la llei que obliga les empreses de més de 50 treballadors a comptar amb un 2% de personal amb discapacitat.

Una empresa terrassenca desenvolupa un nou tipus de mascareta transparent

La Covid-19 ha fet que es multipliquin els ginys per protegir-se del coronavirus. L’empresa terrassenca Apto Projects, de manufactura i assemblatges, ha reorientat el negoci després d’una forta davallada de facturació que ha patit des del mes de març. Ara està a punt de llençar al mercat un nou tipus de mascareta que cobreix tota la cara. És semblant a una careta, feta de policarbonat, que s’ajusta al rostre, tapant ulls, nas i boca.

Aquest disseny prové d’una empresa d’aviació italiana. Apto Projects està negociant amb ella per tal d’importar el producte o bé fabricar-lo aquí. La idea és que a mitjans de juny es pugui distribuir directament a empreses.

Una altra de les avantatges d’aquesta nova mascareta és que permet que els sords puguin llegir els llavis del seu interlocutor.

La indústria paperera finança un nou màster de l’ESEIAAT específic per al sector

La indústria paperera espanyola finança amb 250.000 euros als estudiants del nou màster universitari en enginyeria de Tecnologia Paperera i Gràfica de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.

Cada participant matriculat rebrà entre 7.000 i 10.000 euros de beca-salari. Aquests diners serviran per fer la formació i també per realitzar pràctiques en empresa o bé el treball final de màster. A més, aquests estudiants quedaran integrats professionalment a les empreses durant el temps que duri el curs.

L’objectiu de la Asociación Española de Fabricantes de Pasta, Papel y Cartón i l’ESEIAAT és impulsar aquests estudis especialitzats per aportar professionals qualificats a la indústria d’aquest sector. Fins ara, les empreses que participen en aquesta iniciativa han ofert un total de 26 beques que arribaran a la pràctica totalitat dels estudiants que cursen el màster.

La indústria paperera, tant a Espanya com a Europa, és un sector en plena transformació que transcendeix la fabricació de paper i cel•lulosa i que fa temps s’ha obert a la fabricació de productes tecnològics d’alt valor afegit. La indústria paperera espanyola ocupa el sisè lloc quant a producció en relació amb Europa.

L’atur s’incrementa al maig en 440 persones, una quarta part del que va pujar a l’abril

Les dades de l’atur del maig han estat negatives, com era d’esperar, però molt menys agressives que les de l’abril, que recollien el primer impacte de la pandèmia.

El mes es tanca a Terrassa amb 17.010 persones sense feina, 440 més que a l’abril, que suposen un 2,7 per cent d’augment. És només una quarta part de tot l’increment del mes passat. La barrera dels disset mil no es superava des de l’octubre de 2017 i l’atur no pujava en un mes de maig des del 2012. La taxa ara és del 15,22 per cent. En un any la desocupació local ha pujat en gairebé tres mil persones, un 21,4 per cent.

Al conjunt del Vallès Occidental la variació es lleugerament superior. L’atur s’ha incrementat en un 4 per cent aquest mes, 2.388 persones en termes absoluts. Ara hi ha a la comarca 61.536 persones sense feina i una taxa del 13,89 per cent. En un any el col·lectiu de persones sense feina puja en 12.700 , un 26 per cent.

La desocupació ha pujat en tots els municipis de la comarca excepte a Gallifa. A Sabadell és on a crescut més, en 812 persones, seguida de Terrassa i Rubí, aquesta amb 218 aturats més.

A Catalunya, l’atur mensual ha crescut amb un 15.339 persones, un 3,3 per cent, i la xifra supera els  483.000 aturats, mentre que el mensual augmenta més d’un 30 per cent.

La Cecot segueix reclamant al govern espanyol que mantingui l’ampliació dels ERTO de força major i l’exoneració de quotes a la Seguretat Social d’aquells expedients amb causes relacionades amb la COVID-19. D’aquesta manera, segons la patronal, per tal que les empreses puguin anar incorporant als seus equips de treball a mesura que es recupera l’activitat.

 

L’Ajuntament de Terrassa organitza 40 formacions webinars per afrontar la crisi

L’Ajuntament de Terrassa organitza 40 formacions webinars per a empreses, persones emprenedores, autònoms i ciutadans en situació d’atur. Es tracta de seminaris o xerrades per internet, com a alternativa als tallers presencials que el consistori organitza habitualment i es fan a través de la plataforma de Microsoft Teams.

El programa es relaciona amb l’actualitat de les mesures de la Covid-19 i vol oferir eines per afrontar aquesta crisi, nous plantejaments de negoci i reorientacions laborals.

La iniciativa s’emmarca en la nova realitat marcada pel confinament i la possibilitat d’accedir a canals àgils i efectius que permetin beneficiar-se’n al màxim nombre de persones. El contingut s’ha formulat responent explícitament a les demandes expressades a partir d’una enquesta.

La col•laboració de la ciutadania ha permès elaborar un programa de càpsules formatives en línia que pivota entre el màrqueting on line, el finançament i l’ús de xarxes socials.

En aquest sentit, el tinent d’alcalde de l’Àrea de Promoció Econòmica i Projecció de la ciutat, Isaac Albert, ha avançat que aquest és un primer plantejament de webinars que anirà evolucionant en funció de la demanda.

La primera càpsula formativa s’ha fet aquest dimarts i ha tractat sobre mesures per a persones treballadores autònomes i per a empreses d’economia social per fer front a la crisi de la COVID-19. La xerrada ha anat a càrrec de Yolanda Presa i Raquel Herencia.

Pere Navarro s’incorpora a la Mesa de l’Automoció de Foment del Treball

La Mesa de l’Automoció de Catalunya ha incorporat com a membres permanents al terrassenc  Pere Navarro, president del Consorci de la Zona Franca , i a la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa.El seu objectiu és establir les bases que permetin la viabilitat del conjunt de l’ecosistema industrial que Catalunya ha acumulat entorn de l’automòbil durant dècades, i explorar alternatives per a tot el sector a partir de la crisi de Nissan, que ha anunciat el tancament de la planta de la Zona Franca, programada per a el mes vinent de desembre.

El grup de treball ha iniciat ja la seva activitat, i ha mantingut reunions amb els secretaris generals de sindicats CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, i amb la consellera de Indústria, Angels Chacón. Aquesta setmana té previst a més presentar els objectius al secretari de Indústria, Raúl Blanco; al president de Moventia, Miquel Martí; al soci de YGroup, Jose Antonio Bueno; i al CEO de TOP Projectes i Contractes, Jordi Sumarroca.

Al llarg del mes juny s’han previst trobades al més alt nivell amb el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, amb les ministres de Transición Ecològica Teresa Ribera  i Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Marotoa amb altres destacats representants del sector per a incorporar les seves aportacions i avançar en l’estudi de viabilitat.

Un de cada cinc terrassencs és pensionista i rep, de mitjana, una paga mensual de 1.134 euros

Segons les últimes dades de l’Idescat, el 19,9% de la població terrassenca ha cobrat durant el 2019 alguna pensió contributiva de la Seguretat Social. En el còmput d’aquest exercici, a la ciutat hi havia un total de 43.901 pensionistes que, de mitjana, han rebut una paga de 1.134 euros cada mes; 50 euros per sota de la mitjana catalana. Terrassa és la cinquena ciutat de Catalunya en nombre de pensionistes, només superada per Barcelona, L’Hospitalet, Sabadell i Badalona. El 53,2% dels pensionistes egarencs del 2019 han estat dones i el 46,8%, homes.

Tot i que les xifres actuals es poden veure alterades amb tota seguretat degut als efectes devastadors de la pandèmia, a tot Catalunya el 2019 hi residien 1.513.684 pensionistes, xifra un 1,0% superior a la de l’any anterior. Aquests equivalen al 19,7% de la població. L’informe anual de l’Idescat assenyala que l’import mitjà de la pensió d’un home és 371 euros superior al d’una dona. Cada pensionista català percep de mitjana 1.184 euros mensuals, encara que quan es diferencia per sexe s’observa una important desigualtat entre homes (1.374 €) i dones (1.003 €).

Pel que fa al recompte per comarques, al Vallès Occidental hi ha un total de 175.653 pensionistes, que representen un 19,0% de tota la població. En nombres absoluts, la comarca és la segona de Catalunya amb més pensionistes, només superada pel  Barcelonès. També és remarcable que el Vallès Occidental ha estat durant el 2019 la comarca amb el percentatge més alt de pensions del Règim general, amb un 83,8%. En aquest sentit, a Catalunya dues de cada tres pensions són de jubilació (65,2%), un 22,6% de viduïtat, un 9,3% d’incapacitat permanent, un 2,8% d’orfenesa i un 0,1% de favor de familiars.

El municipi on els pensionistes reben un import mensual mitjà més alt és Sant Cugat del Vallès (1.443 €), seguit de Sant Quirze del Vallès (1.389 €), Barcelona (1.321 €) i Tarragona (1.304 €) . A l’altre extrem hi ha Lloret de Mar (964 €), Amposta (976 €) i Palafrugell (994 €).

L’exconseller Mas-Colell defensa la col·laboració públicoprivada en una sessió convidat per la Cecot

L’exconseller d’Economia Andreu Mas Colell defensa de manera ferma la col·laboració publicoprivada per tirar endavant el país, especialment per sortir ràpidament de la crisi de la Covid-19. Mas-Colell ha estat convidat aquest dijous en el la primera sessió del cicle de Diàlegs sobre Empresa i Societat, organitzat per la Cecot i amb la participació del president de la patronal.

Per l’exconseller projectes com l’estació de La Sagrera de Barcelona o el MACBA no haurien vist la llum sense la col·laboració publicoprivada. També posa com a exemples l’habitatge assequible i les concessions de serves públics. El president de la patronal lamenta que encara avui alguns sectors qüestionin la col·laboració publicoprivada.

Andreu Mas-Colell defensa tant el sector públic com el privat hi surten guanyant si col·laboren però demana que sempre hi hagi claredat en els termes contractuals i es garanteixi la seguretat jurídica.

Protesta de les treballadores de menjadors escolars perquè no cobren l’ERTO de SERHS

Les treballadores dels menjadors de les escoles municipals de Terrassa, servei que està en mans de SERHS Food, s’han concentrat aquest divendres al migdia al Raval de Montserrat per fer pública la situació laboral en la que es troben degut a l’ERTO aplicat per l’empresa.

Denuncien que des del 12 de març, o bé no han cobrat o només han rebut una petita part del sou. Lamenten que la Generalitat també els ha fallat perquè no els ha pagat el 30% de l’ERTO al que s’havia compromès. Critiquen que el SEPE no disposa de les dades correctes, ni personals ni laborals, i això està dificultant la tramitació de la prestació.

Per tot plegat, reivindiquen la municipalització del servei de menjadors de les escoles públiques de Terrassa.

Per la seva banda, l’ajuntament ha informat que des de bon principi ha volgut fer efectiva la part del salari que es deixa de percebre amb l’ERTO ja que l’empresa els va comunicar que tenia problemes de tresoreria. Això no ha estat possible perquè el Consell Comarcal no els ha autoritzat.

CCOO confia en l’empresa en la represa de negociacions a Continental Automotive

El Comitè d’Empresa de la factoria de Rubí Continental Automotiv reprèn aquest dimarts, 2 de juny, les reunions de la mesa de negociació de l’empresa amb la mediació del Departament de Treball. Segons Comissions Obreres en aquesta mesa de negociació l’empresa es va comprometre a avançar en dues línies fonamentals: d’una banda, el pla de reindustrialització per a la planta de Rubí, i, de l’altra, començar a negociar les condicions de sortida d’aquelles persones que quedin fora d’aquest pla de reindustrialització.

CCOO d’Indústria valora positivament la represa de les reunions i insta la direcció de Continental Automotive a fer un esforç per avançar en les negociacions d’aquests dos aspectes i poder resoldre la situació com més aviat millor. Continental Automotiv desenvolupa tecnologies i serveis pioners per a la mobilitat sostenible. La companyia tecnològica, fundada el 1871, ofereix solucions segures, eficients i assequibles per a vehicles, màquines, trànsit i transport.