Listado de la categoría: Economia (Página 174)

Usted está aquí: / Economia

El petit comerç alerta que el 30% de les empreses potser no tornarà a obrir

/0 Comentarios/en /por

El president de Retailcat, Joan Carles Calbet, ha traslladat a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés deu propostes concretes per incloure en el pla de reactivació econòmica post COVID-19 i ha demanat celeritat  en la seva implementació.

Les mesures concretes  que el sector del comerç requereix són: reajustar les càrregues impositives, aplicar bonificacions a l’Impost de Societats, flexibilitzar les càrregues financeres, mantenir els riscos de les asseguradores de crèdit, adaptar la legislació dels contractes de lloguer amb caràcter temporal, ampliar el termini dels ERTO, mantenir els llocs de treball i fomentar la contractació, incentivar el consum, accelerar la transformació digital en el comerç i actuar amb efectivitat davant l’increment de la competència deslleial.

Calbet ha estat crític amb l’actuació del govern espanyol durant la pandèmia en relació als ajuts i al suport efectiu destinat a salvaguardar el teixit empresarial i productiu del país: «Ens manifestem profundament decebuts amb la manca de receptivitat per part del Govern que ha acabat adoptant mesures allunyades de les necessitats empresarial”.

Segons el president de Retailcat, el tancament de comerços físics per la pandèmia ha projectat una imatge a nivell mundial carrers desèrtics, deixant palès el paper vertebrador que desenvolupa el sector a les ciutas: “És un actiu que hem de preservar i en aquests moments estan en perill una bona part d’aquestes empreses ja que entre un 20 i un 30% afirmen no tenir clar que puguin tornar a obrir”.

Per això, Joan Carles Calbet ha reclamat suport i ajudes efectives per resoldre i cobrir les necessitats reals de les empreses i deixar de sobre estressar-les amb amenaces sobre inspeccions i sancions com, afirma, s’ha estat fent darrerament.

CCOO reivindica participar en la reconstrucció de la Terrassa post Covid-19

/0 Comentarios/en , /por

El sindicat Comissions Obreres ha presentat un document de 8 pàgines amb propostes per a la reconstrucció social i econòmica de Terrassa post Covid-19. Són, diuen, aportacions en clau de suport, obertes a la negociació i a la discussió.

El sindicat celebra que l’Ajuntament hagi arribat a un acord polític per elaborar un gran pacte de ciutat destinat a aquesta mateixa qüestió però reivindica un espai real per a la participació dels diferents agents socials i d’altres entitats socials i veïnals.

El sindicat creu que en aquests moments és més evident que mai que tot allò públic és l’únic escut que tenen les persones per protegir allò més preuat: la vida i la salut. Calen ajudes per reactivar la indústria i el comerç a curt, mig i llarg termini però primer, diuen, s’han de cobrir les emergències vitals de moltes persones.

Entre les propostes figuren ajudes per poder poden pagar el lloguer o els subministraments, recursos i reforços per als serveis socials, canvis en la gestió de les residències per a la gent gran o reivindicar que el superàvit pressupostari dels ajuntaments s’inverteixi en aquestes necessitats, entre altres coses.

Ajuntaments i Consell Comarcal crearan una Comissió de Comerç i Restauració per revifar el sector

/0 Comentarios/en , /por

Crear una Comissió de Comerç i Restauració: aquesta és la solució que han acordat ajuntaments i Consell Comarcal per ajudar aquests dos sectors a superar la crisi actual. El nou organisme començarà a caminar les pròximes setmanes constituint-se com un espai on els 23 municipis de la comarca comparteixin les experiències de cadascun en aquest àmbit. A partir d’aquí, l’objectiu és activar mecanismes de col·laboració entre l’àmbit públic i el privat per tal de desenvolupar mesures de xoc i definir les línies de recuperació. Els responsables municipals de Comerç i del Consell Comarcal van optar per aquesta opció en una trobada celebrada ahir dijous.

La situació del comerç i la restauració del Vallès Occidental en el context de l’actual pandèmia és la de dos sectors que, plegats, sumen gairebé un terç dels treballadors afectats pels ERTO a la comarca. Segons les aportacions dels responsables de Comerç dels diferents municipis, el confinament ha posat de manifest la necessitat de millorar el nivell de digitalització d’aquests tipus d’establiments. A la vegada, també ha estat una bona oportunitat per augmentar el coneixement i la valoració del comerç local i de proximitat. Entre les mesures urgents endegades pels diferents ajuntaments, el Consell Comarcal destaca, entre d’altres, el treball amb les associacions de comerciants per abordar necessitats, els ajuts en format de microcrèdits i la creació Apps o eines de suport per a la localització de comerços, com és el cas de la iniciativa Botigues Obertes de Terrassa.

El vicepresident del Consell i conseller de l’àrea de Desenvolupament econòmica, industrial i treball, Xavier Garcés, ha explicat que aquesta nova comissió “permetrà analitzar les particularitats del sector i donar una empenta a nivell comarcal respectant al màxim l’autonomia local”.

L’experiència de Madrona Marcet al capdavant de l’Oficina Exterior de Catalunya a Hong Kong

/0 Comentarios/en , , /por

Hong Kong té una superfície com dues vegades el Vallès Occidental però una població com tot Catalunya. Va ser colònia britànica durant 150 anys fins que al 1997 va tornar a formar part de la República Popular de la Xina com a ciutat-regió amb certa autonomia. Amb economia de lliure mercat, cada any atrau 65 milions de turistes, la majoria xinesos, que compren menjar i articles de moda i luxe que no troben a la Xina continental.

A Hong Kong hi ha una de les quaranta Oficines Exteriors de Comerç i Inversions que la Generalitat té distribuïdes per tot el món a través de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, ACCIÓ. Abraça també el Sud de la Xina i Taiwan. Hi treballen sis persones amb la terrassenca Madrona Marcet al capdavant.

Els primers casos de coronavirus a Hong Kong van arribar a finals de gener, després de l’any nou xinès. La reacció del govern i d’una societat acostumada a la mascareta va ser ràpida. En cinc mesos s’han detectat menys de 1.100 casos i només han mort quatre persones davant de les 5.500 de Catalunya.

Madrona Marcet fa 21 anys que viu a la Xina. Va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma i just acabar la carrera va marxar a Pequín a començar la carrera professional. Dirigeix l’oficina d’Acció a Hong Kong des de fa nou anys.

La terrassenca confia recuperar aviat la normalitat i reprendre les missions d’empreses catalanes que busquen oportunitats de negoci a Hong Kong, Taiwan i el Sud de la Xina. També seguir buscant noves inversions per a Catalunya.

 

Fupar complementa la neteja habitual del cotxe amb un tractament d’ozó higienitzant

/0 Comentarios/en , , /por

La pandèmia ha fet extremar les mesures higièniques que prenem en el nostre dia a dia. A Fupar complementen la neteja dels vehicles amb un tractament d’ozó.

El gas elimina les males olors del tabac, de la putrefacció d’aliments o de la humitat, per exemple, i també descompon els fongs, la matèria orgànica i els àcars, entre altres coses. Només són necessaris uns 20 minuts i té un cost de 10 euros.

El servei ja portava operatiu 7 anys però ara viu un augment de la demanda. L’entitat ha doblat la maquinària per fer front a les necessitats. En tenia dues i n’ha comprat dues més.

Els experts recomanen netejar el cotxe primer de la forma habitual, que a Fupar es fa manualment arribant a vinils, estores, vidres i l’aspiració de l’interior del vehicle, i després, fer aquest tractament ràpid, senzill i efectiu. L’any passat, els treballadors de Fupar van  netejar més de 19.500 vehicles i  van atendre més  de 16.000 clients.

Acció de protesta de la PAH davant dels Jutjats contra la reactivació dels desnonaments

/0 Comentarios/en , , /por

Després de gairebé tres mesos de confinament, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha aparcat les accions virtuals i ha tornat a sortir al carrer. En aquest cas, la convocatòria s’ha fet davant les seus judicials de tot l’Estat, amb l’objectiu de denunciar la reactivació dels desnonaments.

L’última pròrroga de l’Estat d’Alarma anunciava que els processos judicials es reprendrien a partir del 4 de juny i, per tant, a dia d’avui, ja es podrien començar a executar els primers desnonaments. És per això que els representants de la PAH han fet un crit d’alerta a través d’un manifest. Denuncien que, en el cas dels desnonaments de lloguer, el que el Govern central va vendre com una moratòria de 6 mesos, en realitat només afecta a alguns casos. D’altra banda, la plataforma es proposa impedir que en plena pandèmia de la Covid-19 es deixi al carrer qualsevol persona sense cap mena d’alternativa habitacional. En aquest sentit, la secció local de la PAH li ha fet arribar una carta al Jutge Degà de Terrassa, així com a la resta de jutges de Primera Instància de la ciutat.

L’alcalde es reuneix amb els dirigents de la Cambra per parlar de la reactivació econòmica

/0 Comentarios/en , /por

L’endemà de veure’s amb la patronal Cecot, l’alcalde Jordi Ballart s’ha reunit aquest dijous amb els màxims responsables de la Cambra de Terrassa, encapçalats pel seu president, Ramon Talamàs. També han participats a la reunió els tinents d’alcalde Isaac Albert i Núria Marin i els vicepresidents de la Cambra Juan Ignacio Navarro i Natalia Cugueró.

Ramon Talamàs ha sortit satisfet de la trobada, on ha vist coincidència que cal buscar solucions a llarg termini per reactivar l’economia, crear ocupació i generar oportunitats de progrés.

L’alcalde Jordi Ballart ha explicat el Pacte de Ciutat en el que treballen els grups municipals i a partir del qual s’elaborarà un pla de xoc amb la participació dels agents socioeconòmics.

Pel president de la Cambra la sortida de la crisi derivada el coronavirus va mes enllà dels municipis i per això fa una crida a reimpulsar el Pacte per la Reindustralització del Vallès Occidental.

El servei d’inserció laboral Binomis alerta que el 72% dels seus usuaris estan en ERTO i no saben si tornaran a treballar

/0 Comentarios/en , , /por

La crisi econòmica provocada per la pandèmia de la Covid19 està afectant especialment les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu triplica en nombre d’aturats al de la població general. Ara, molts dels llocs que ocupaven s’han considerat prescindibles i potser no podran tornar-hi. Ho denuncia el servei d’inserció laboral Binomis, de l’escola d’educació especial L’Heura.

L’Heura atén els usuaris des de nens i fins als 21 anys. A partir dels 16, segueixen els programes de formació i inserció en hostaleria, restauració, mecànica, fusteria i administració. El servei Binomis els ajuda a aconseguir una feina en l’empresa ordinària quan surten de l’escola, mitjançant programes subvencionats pel departament de treball.

Les professionals del servei busquen llocs de treball adequats al tipus de qualificació del usuaris i fan una prospecció de possibles empreses.

Aquesta tasca s’emmarca en la llei que obliga les empreses de més de 50 treballadors a comptar amb un 2% de personal amb discapacitat.

La consultora Creat360 diu que el consum del lloguer per subscripció arriba al comerç tradicional

/0 Comentarios/en , /por

En els pròxims 3 anys, el 50 per cent dels comerços tradicionals hauran d’oferir sistemes de subscripció com Netflix o Spotify. Santi Rius, el responsable de Creat360, una consultora vinculada a la CECOT, afirma que el model de llogar un producte o servei per gaudir-ne, desplaçarà l’actual model de comprar per tenir-lo en propietat. Les noves tecnologies estan canviant els hàbits de compra dels consumidors i això fa sorgir noves actituds, noves formes de pensar, de viure i evidentment de consumir.

Els canvis en la forma de comprar o vendre canviaran dràsticament la forma de relacionar-nos amb el comerç tradicional. Creat360 considera que en els pròxims anys el model de lloguer per subscripció es veurà en molts dels productes o serveis que es consumeixen. Es tracta d’un model de consum com el què s’utilitza en les plataformes de música o cinema, Spotify i Neflix. Una dada significativa és que en els darrers 5 anys, l’economia de les subscripcions ha crescut més d’un 300 per cent i que el 75 per cent de les empreses que venen directament als consumidors oferiran aquest model de subscripció el 2023, segons un estudi de la consultora Gartner.

El costum de llogar en lloc de comprar un producte o servei s’estén ara a sectors com la moda, la decoració, l’oci o l’alimentació. Pagar una quota per un vestit o un sofà i poder-lo canviar al cap d’un temps és un sistema que cada vegada més s’adapta a la realitat econòmica. Segons Santi Rius de màrqueting digital de la Cecot “veurem nous models de Leasing per l’habitatge, pels mobles, per la roba, per les vacances, o per rebre packs d’alimentació sana a domicili, entre d’altres i això provocarà que molts dels models actuals de compra d’un producte en propietat desapareguin”. Per això “cal que el nostre comerç de proximitat s’adapti ràpidament a questa nova realitat”.

Demanada una subvenció a la Unió Europea per un projecte de gestió intel·ligent de la fracció envasos

/0 Comentarios/en , , , /por

El govern municipal busca una eina per ser més proactiu en la neteja de la via publica, treballant amb prediccions reals, i actuant menys a base de reaccions a les queixes i avisos de la ciutadania.

L’Ajuntament ha presentat al Fons Europeu de Desenvolupament Regional un projecte per implantar una plataforma digital que optimitzi la gestió local dels residus de la fracció envasos. La idea és recopilar informació a través d’uns sensors col·locats als contenidors i dels avisos que la població faci a arribar a través de les xarxes socials o altres canals i analitzar-la per gestionar amb mes eficiència i eficàcia la recollida, selecció i reciclatge. Amb aquesta solució es podrà planificar millor la ubicació dels contenidors, detectar les àrees on es generin mes residus i fer un seguiment de l’impacte de les campanyes municipals de comunicació.

El projecte, que té un termini d’execució de dos anys, contempla el disseny, desenvolupament i implementació d’aquesta solució tecnològica, basada en la intel·ligència artificial i la gestió de dades massives.

En principi el FEDER donarà a conèixer els noms de les propostes guanyadores al setembre. En cas que la terrassenca sigui escollida, la subvencionaria amb 1.250.000 euros dels gairebé tres milions que costaria. El 58 per cent restant l’aportaria l’Ajuntament.