Nortia Capital, la inversora de Manuel Lao, se’n va a Madrid

/0 Comentarios/en , /por

L’empresa d’orígen terrassenc amb seu a Sant Cugat, Nortia Capital, se’n va a Madrid. Segons la informació publicada el 9 de juliol en el registre, Nortia Capital Investment Holding, l’inversora de l’antic cap de Cirsa, Manuel Lao, ha traslladat la seva seu social a la capital d’Espanya. L’empresari dirigirà la companyia des del número 31 del carrer Sagasta, a pocs metres de la seu del Partit Popular. Amb tot, i segons fonts pròximes, la decisió no té cap connotació política que fa uns anys i sota pressió, va provocar el trasllat d’algunes empreses catalanes.

La decisió se Nortia Capital està més lligada a la seva estratègia de futur un cop s’ha convertit, amb el 6,2 per cent del capital, en la segona accionista de Merlin Properties. Aquesta és la societat anónima més gran d’inversió en el món immobiliari de l’Ibex 35. Nortia ha completat un procés que la portat a col•locar-se com a segona accionista de Merlin, per darrera del Banc de Santander que té el 22,2 per cent i superant el fons d’inversió BlackRock que en té el 4 per cent. A la cadira de la junta d’accionistes hi será la Directora General de Nortia, Maria Ana Forner Beltrán.

Sigui com sigui a Madrid només s’hi traslladarà el 75 per cent de l’activitat que correspon a la part financera del negoci. Societats com Sant Cugat Technological Centre, de components electrònics, Nortia Hotels & Resort o Nortia Properties Investment entre d’altres, continuen amb seu a Sant Cugat. El 2018, Manuel Lao va vendre la terrassenca Cirsa al fons d’inversió Blackstone. Tot i això l’empresari encara té importants actius a nivel internacional en el món del joc. Lao s’ha decantat ara per la inversió en la promoció immobiliària, la compra d’hotels i l’aposta pel lloguer professional. Una de les operacions més destacades va ser la compra del grup KKH, amb l’emblemàtic edifici de 2.500 metres quadrat al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Empresaris i autònoms reclamen que no es retinguin les devolucions d’impostos

/0 Comentarios/en , /por

La CECOT i l’Organització d’Autònoms de Catalunya, l’AUTCAT, consideren inacceptables els embargaments sobre devolucions fiscals per a cobrir aplaçaments concedits. Aquesta pràctica perjudica la ja minvada situació financera i de tresoreria d’empreses i autònoms que necessiten tots els recursos en l’actual context econòmic. En una carta a la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, demanen coherència amb el discurs del Govern Central de suport al teixit empresarial.

La Llei General Tributaria permet a l’Agència Tributaria que quan hi ha un deute amb l’administració i es genera la devolució de qualsevol altre impost, aquesta devolució pugui ser retinguda i descomptada de l’aplaçament pendent. Algunes empreses i autònoms de la CECOT i AUTCAT han denunciat que aquesta pràctica s’està aplicant actualment en aplaçaments ja concedits, fins i tot del darrer trimestre. Els empresaris entenen que encara que aquesta pràctica sigui legal, no s’hauria d’aplicar en la delicada situació financera i de tresoreria de les empreses i autònoms que en ocasions planifiquen comptant amb aquestes devolucions.

Tenint en compte la voluntat del Govern expresada al Congrés, en rodes de prensa i d’altres intervencions, l’associació d’empresaris i d’autònoms consideren que retenir les devolucions fiscals per cobrir aplaçaments concedits es contradiu amb les declaracions fetes. Una pràctica que limita i dificulta la viabilitat empresarial i minva la confiança de recolzament a les empreses. Per això reclamen una rectificació per coherència amb el propi discurs i freni la retenció de les devolucions fins a una millora de l’economia.

Cima deixarà al setembre la presidència del CST satisfet d’haver evitat la fusió amb el Parc Taulí

/0 Comentarios/en , /por

Eusebi Cima deixarà al setembre la presidència del Consorci Sanitari de Terrassa després de més de quatre anys al càrrec. Marxa satisfet d’haver aconseguit l’objectiu principal que s’havia marcat: demostrar que l’Hospital de Terrassa era viable i evitar així una fusió gairebé decidida amb el Parc Taulí de Sabadell. Això, diu, s’ha aconseguit gràcies a l’esforç de tothom. D’una banda, la Generalitat i Ajuntament que, han agafat un major compromís amb el Consorci. De l’altra, la plantilla i el comitè d’empresa, avinguts a un procés de reestructuració i posada en marxa de nous serveis després d’un període llarg de retallades. En quatre anys el dèficit de l’empresa ha passat de superar els 40 milions d’euros a baixar dels 30.

Un cop completat el pla de viabilitat del Consorci, Cima creu que ara ve una època d’expansió i creixement. I és que a banda del nou CAP de Can Roca que el Consorci podria gestionar, Terrassa té pendent una reestructuració dels centres d’atenció primaria. A més, el departament de Salut ha de posar el dia el Vallès Occidental en serveis assistencials. L’Hospital de Terrassa té lloc per créixer i, de moment, aquest any començaran les obres de construcció de dues noves plantes.

L’encara president del Consorci Sanitari marxa sense haver vist l’Hospital de Terrassa com a hospital universitari. Fa tres anys que hi fan pràctiques estudiants de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya, on també fan classes metges del Consorci. Els tràmits són lents i fins passat l’estiu no serà oficial.

Eusebi Cima no ha volgut optar a un segon mandat al capdavant del Consorci. El Departament de Salut ja ha fet públic que el substituirà Jordi Labòria, amb un perfil més polític. Cima el defineix com una persona molt respectada, amb gran capacitat de negociació i amb una llarga experiència a l’Ajuntament i a la Diputació.

Demanen actuacions urgents per a la Segona Corona Metropolitana Nord

/0 Comentarios/en , /por

Millores en la connexió de la B-30; l’enllaç del Maresme amb l’AP-7 entre Tordera i Girona, el Corredor Ferroviari Mediterrani, millora de la xarxa i servei de trens de rodalies, comunicació ferroviària o tramvia orbital que connecti  Mataró-Granollers- Sabadell, potenciar l’ús de l’aeroport de Sabadell pel transport de mercaderies, rescat dels peatges: barreres de Mollet, Vilassar i Martorell, i l’estació ferroviària de mercaderies de La Llagosta. Aquestes són les principals demandes sobre  infraestructures que consideren necessàries els presidents territorials de PIMEC Vallès Oriental, PIMEC Vallès Occidental i PIMEC Maresme-Barcelonès Nord que volen consensuar amb els consistoris i la resta d’agents socials.

Els presidents  s’han reunit aquest dijous per fer front comú en la defensa dels interessos de les pimes i els autònoms de la Segona Corona Metropolitana. : Segons el darrer informe sobre estats comptables de les pimes, elaborat per l’Observatori de la PIMEC, les pimes de la Segona Corona Metropolitana Nord tenen una mida i volum de vendes superior a la mitjana de Catalunya, amb major potencial exportador, amb importants eixos de comunicació cap a França pel transport de mercaderies. L’estudi també posa de manifest que no disposen de suficients infraestructures ni connexions adequades entre les tres comarques.

El president de PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Catalán, ha assegurat que “es tracta de la principal concentració d’indústria, sobretot al sector metal·lúrgic” sent un pool de coneixement i innovació (UAB, UPC i ESADE) i centres tecnològics (Eurecat i Leitat). Per això, ha insistit que “són necessàries polítiques de suport a les pimes en polítiques d’R+D i facilitar aquesta transferència per potenciar el teixit productiu a tota la Corona Metropolitana”.

Els tres presidents territorials no volen  que es prenguin les decisions de forma centralitzada sense tenir en compte els agents socials del territori. Per això, els representants de la patronal reclamen inversions públiques al territori per acompanyar les inversions ja realitzades per les pimes industrials els darrers anys, per tal de facilitar la millora  dels processos productius, la innovació de producte, les mesures mediambientals i de sostenibilitat, i el creixement internacional.

Tots tres conclouen que, si es crear un gran ecosistema a l’entorn de la Segona Corona Metropolitana, capaç de poder transferir el coneixement tecnològic que necessiten les pimes per a la seva transformació digital,  aquesta zona es pot convertir en un espai capdavanter en indústria 4.0 que ajudaria a revertir la crisi actual.

La consultora terrassenca Creat360 ha realitzat un estudi sobre els 15 models de subscripció que més funcionen

/0 Comentarios/en , , /por

Els models per subscripció basats en pagar una quota plana ja fa temps que funcionencom quota mensual d’un gimnàs o les de les plataformes digitals de pel·lícules o músic. Aquest sistema de subscripció es fonamenta en aconseguir una alta fidelització del client de manera que l’experiència de consum dels productes o serveis sigui satisfactòria i els clients segueixin comprant o renovant la quota.

En Santi Rius, director de Creat360 afirma que la subscripció permet que l’experiència del client i el consum que faci es perllongui al llarg del temps i, tot i que sempre tingui l’opció de donar-se de baixa, és poc probable que ho faci ja que s’ha creat un lligam que al llarg del temps és més difícil de trencar. Estadísticament se sap que molts consumidors paguen quotes de subscripció a productes i serveis que realment no consumeixen o que en fan un ús molt limitat.

Fixar el peu correcte d’una tarifa plana no és gens fàcil ja que si és elevat es corre  el risc de que els clients objectiu no ho paguin i si és molt baix es pot arribar a perdre diners. També pot passar que amb la tarifa plana els clients consumeixin més del previst i això col·lapsi el negoci.  

15 idees per aplicar models de subscripció que funcionen segons Creat360:

  1.      Caixes d’experimentació per nens de diferents edats
  2.     Llogar roba per temporada
  3.     Caixes de productes de proximitat
  4.     Menjar preparat a casa
  5.     Caixes sorpresa d’oci
  6.     Caixes per enamorats o per parelles:
  7.     Sortides i excursions culturals
  8.     Esmorzars amb companyia
  9.     Accés il·limitat al cinema, al teatre concerts o cultura en genera
  10.     Paquets de benestar personal
  11.     Supermercat virtual d’art
  12.     Decorem amb flors
  13.     Joieria i complements per celebracions:
  14.     Gestoria per tot
  15.     Disseny nou i a mida

ESTEVE i LEITAT signen una aliança estratègica en recerca i desenvolupament

/0 Comentarios/en , , /por

El Centre Tecnològic LEITAT i la companyia farmacèutica ESTEVE acaben de signar un acord per crear WeLab, una bioincubadora o una acceledadora empresarial i un centre d’excel·lència en biomedicina i farmàcia a Espanya. Estarà ubicada a les instal·lacions llogades per ESTEVE al Parc Científic de Barcelona.

L’acord ofereix a les dues parts una oportunitat per marcar la diferència en el seu model d’innovació. ESTEVE transfereix els professionals, 80 investigadors, i els 2.400 metres quadrats de laboratoris a WeLab a partir de l’1 d’agost. Els drets sobre les molècules patentades no s’inclouen en aquesta transacció. 

Aquesta aliança permetrà reforçar l’experiència i els coneixements dels investigadors i els dona via directa a les tecnologies més avançades en el camp biomèdic a través de la xarxa LEITAT. Per la seva part, el Centre Tecnològic reforçarà el posicionament internacional en el camp de la recerca i la innovació en biomedicina i farmàcia.

L’acord també contempla convidar empreses i institucions a participar en aquesta iniciativa, que sol·licitarà fons europeus i nacionals addicionals. En paraules de Joan Parra, vicepresident executiu de LEITAT, «per al grup serà un impuls que permetrà crear un nou actor internacional en recerca de fàrmacs en un moment en el qual tothom entén la importància d’aquesta activitat». 

Segons Staffan Schüberg, CEO d’ESTEVE, «aquesta associació, canalitzada a través de WeLab, posa les bases per a una col·laboració a llarg termini i és un pas endavant en el nostre viatge estratègic d’esdevenir un grup farmacèutic internacional especialitzat i innovador».

Segons la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, “aquest acord suposa un gran pas endavant per enfortir l’R+D en l’àmbit de la industria farmacèutica i la biomedicina a Catalunya, una col·laboració entre una empresa i un centre tecnològic que són de primer nivell i que ara, junts, posicionaran encara més l’ecosistema català d’aquest sector al món. Des del Departament d’Empresa i Coneixement, a través d’ACCIÓ, l’enfortiment del sistema català de transferència tecnològica és una prioritat i, sense cap mena de dubte, acords com aquest hi contribueixen de manera substancial”.

 

 

La patronal reclama pels autònoms flexibilitat en el pagament d’impostos d’aquest trimestre

/0 Comentarios/en , /por

La CECOT i l’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, demana al Govern de l’Estat que permeti ampliar els terminis per el pagament d’impostos previstos per aquest trimestre, per la delicada situació de molts autònoms en plena crisi per la pandèmia del Covid-19. La patronal recorda que amb independència de si ja es van sol•licitar aplaçaments en el trimestre anterior, cal establir uns terminis flexibles per donar temps a recuperar l’activitat i no condicionar la continuïtat de les empreses.

Aquest mes de juliol coincideix amb la presentació de les declaracions habituals en l’Impost de Societats, d’un exercici que hauria estat beneficiós però que la crisi ha fet caure la liquiditat de les empreses. Per la patronal ara cal prioritzar l’activitat productiva i els llocs de treball. CECOT i Autcat reclamen poder fer els pagaments d’una manera diferent i dilatada en el temps per evitar l’endeutament de les empreses i els autònoms. El Govern, diuen, té la possibilitat de dur-ho a terme tal i com ja fan altres estats membres de la Comunitat Europea.

Però fins el moment, i segons la patronal, els únics que assumeixen responsabilitats fiscals són les empreses i els particulars que a més, han demostrat una gran implicació en la resolució del problema sanitari aportant altruístament hores de producció, material, transport o fins i tot donacions econòmiques. CECOT i Autcat recorden que no es tracta de deixar de pagar impostos però tampoc de deixar de pagar salaris i proveïdors.

L’Agrupació de Polígons lliura 90.000 mascaretes per a treballadors

/0 Comentarios/en , /por

L’Agrupació de Polígons (ATP) ha repartit a dia d’avui més de 90.000 mascaretes gratuïtes per a les empreses situades aquestes zones de la ciutat. L’Ajuntament  ha fet la distribució d’aquest material de protecció a través de l’entitat sota registre i seguint un procés de validació per assegurar el destí de les mascaretes.

La xifra inicial de mascaretes repartides pel consistori era de 50.000 unitats però donada la demanda, s’ha pogut ampliar la  quantitat per garantir la seguretat de les plantilles d’aquestes empreses ubicades a la ciutat.

Des de l’ATP destaquen que aquest reforç de mascaretes, que es van començar a repartir a principis de juny, ha de servir per donar tranquil·litat als empresaris i empresàries dels polígons i al conjunt de treballadors i treballadores.

L’Agrupació també destaca que encara hi ha disponibles, de manera gratuïta, mascaretes per a les empreses dels polígons que ho necessitin.

Aquesta acció de l’APT i l’Ajuntament es complementa amb la realitzada per la Cecot a principis de la pandèmia i es calcula que des de la patronal ja s’han distribuït 1.9 milions d’unitats de mascaretes entre empreses associades.

Terrassa supera Martorell i és la segona ciutat de Catalunya amb més persones afectades per ERTO

/0 Comentarios/en , /por

Tot i ser la tercera ciutat de Catalunya en població, Terrassa és la segona del país en nombre de treballadors afectats per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Els ERTO a la ciutat afecten més de divuit mil persones, tres mil més que a l’Hospitalet, molt més poblada. En nombre d’expedients, en canvi, Terrassa és cinquena.

El nombre d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació ha pujat al mes de juny però en menor mesura que el mes anterior. Ara hi ha 2.309 expedients oberts, que representen un 2,35 per cent del total de Catalunya. Són 21 més que a finals del mes anterior. Afecten 18.280 treballadors i treballadores, gairebé quatre-cents més que al maig.

Del total d’expedients 2,080, nou de cada deu, han estat deguts a l’estat d’alarma decretat a mitjans de març i vigent fins a finals de juny, amb un tímid increment del 0,24 per cent, cinc nous expedients. Afecten 14.708 empleats, 38 més que al maig.

L’altre deu per cent, 229 expedients, tenen l’origen en causes econòmiques, tècniques, productives o organitzatives alienes a la Covid-19.

Un de cada cinc treballadors afectats per ERTO és del sector del comerç, seguit de prop per l’hosteleria amb un 18,5 per cent i les industries manufactureres amb un 16,3. La construcció i les activitats artístiques i d’entreteniment completen els sectors més afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació.

Al Vallès Occidental hi ha vigents 10.579 ERTO que afecten més de 94.000 treballadors. Tres de cada quatre empleats afectats i nou de cada deu expedients ho són per força major a causa la Covid-19 i la resta per altres circumstàncies.

FEMvallès aposta per un nou túnel per Vallvidrera fins al centre de Barcelona

/0 Comentarios/en , , /por

FEMvallès aposta per a la construcció d’un nou túnel ferroviari per Vallvidrera i millorar la connexió del Vallès amb Barcelona. L’entitat per a la promoció socioeconòmica del Vallès comparteix ara el criteri amb la patronal Foment i aposta per a la construcció del túnel per als Ferrocarrils de la Generalitat i descongestionar una de les connexions més col•lapsades de Catalunya. Aquesta proposta, anunciada a principis de març es troba en estudi en el Departament de Territori i Sosteniblitat per definir-ne el traçat.

FEMvallès defensa que el nou túnel connecti el Vallès fins al centre de Barcelona a través de Vallvidrera, seguint el traçat històric que el 1917 va arribar al Vallès. Per la plataforma, aquest traçat és més curt i menys costós que l’alternativa a través d’Horta, la qual suposaria molt més recorregut i major cost. A més, el pas de la línia per Vallvidrera mantindrà l’equilibri actual entre els dos sistemes urbans de Sabadell i Terrassa, evitant l’obligació de passar per Sabadell als terrassencs. El nou túnel estalviaria 15 minuts de viatge i arribaria directament al centre de Barcelona.

FEMvallès no descarta que el túnel d’Horta es construeixi en el futur però considera que els motius econòmics i tècnics demanen prioritat al nou túnel de Vallvidrera. D’altra banda FEMvallès reclama que s’estudiï la connexió directa, de les línies Vallès i Baix Llobregat dins Barcelona, entre Sarrià i Plaça Espanya. La connexió oferiria una línia de rodalies i evitaria la creació de nous culs de sac, tal i com es planteja amb el perllongament de la línia del Baix Llobregat fins a Gràcia i amb un nou túnel des del Vallès. FEMvallès estima que les inversions dins Barcelona i de connexió amb el Vallès s’han de fer en termes de màxima economia i de no duplicar xarxes, en una capital ja densa en sistema ferroviari.

Una altra de les demandes és la conversió a ample internacional de tota la línia del Baix Llobregat i del Bages. Aquesta conversió facilitaria la unió de xarxes d’ADIF i FGC per a mercaderies que circulen des de Lleida al port amb una simple connexió a Sant Vicenç de Castellet. La plataforma FEMvallès és una iniciativa promoguda per Cecot, Consell Intersectorial d’Empresaris, Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris (UEI) i Via Vallès. A més a més han subscrit la seva adhesió a la plataforma: Associació d’Empresaris de Castellbisbal, Baricentro, Cambra de Terrassa, CCOO Vallès Occidental i la Catalunya Central, CCOO Vallès Oriental, Maresme i Osona, Cerdanyola Empresarial, Circuit de Barcelona-Catalunya, Col•legi d’Aparelladors, La delegació dels dos Vallès d’Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona, la delegació del Vallès del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya i del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Sant Cugat Empresarial, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i UGT Vallès Oriental i Vallès Occidental.