La Campanya Contra el Quart Cinturó demana a CatComú-Podem la retirada de les partides del 4t Cinturó dels PGE

La Campanya Contra el Quart Cinturó denuncia que el projecte de pressupostos de l’Estat per l’any 2021 impulsat per el PSOE i PODEMOS-COMUNS segueix incloent partides per desenvolupar el Quart Cinturó: Olesa de Montserrat – Viladecavalls (de 6,2 Km i 13.639.240€) i Terrassa – Granollers (subtram Terrassa – Caldes de Montbui,  amb 124.900€, projecte estudi informatiu). Segons el col·lectiu, aquests diners servirien per acabar el tram Abrera – Terrassa (aturat durant anys i amb greus problemes d’enginyeria per resoldre) i per acabar de pagar l’Estudi Informatiu del Quart cinturó al Vallès Occidental (Terrassa-Caldes de Montbui) i Oriental.

Des de la Campanya contra el Quart Cinturó lamenten que un govern format amb membres de Catalunya En Comú i Podem no hagi treballat per eliminar aquestes partides. Recorden que l’espai que representa aquest grup parlamentari, hereu de l’antiga Iniciativa per Catalunya, ha estat participant ja històricament en el marc de la CCQC i s’ha mostrat totalment contrària al Quart Cinturó i al model de mobilitat en vehicle privat en el que s’inscriu aquest projecte.

Per això, els hi reclamem que es posicionin radicalment en contra d’aquestes partides i forcin la seva retirada. A més, demanen a la resta de forces polítiques contràries al Quart Cinturó que facin servir la seva representació al Congrés de diputats per condicionar la retirada d’aquestes partides.

Per als membres de la campanya, mentre la situació de rodalies és vergonyosa i les promeses d’inversions no realitzades s’amunteguen des de fa anys, la proposta dels nous Pressupostos Generals de l’Estat pot permetre que s’inauguri abans el tram Abrera – Terrassa del Quart Cinturó i la connexió AP7 – A-2 a El Papiol, que no pas actuacions urgentíssimes i demandes històriques sobre la xarxa de rodalies que beneficiarien milions de viatgers cada any i que tenen el consens de totes les forces polítiques.

Les ordenances fiscals pel 2021 tiren endavant amb l’abstenció dels tres partits de l’oposició

L’oposició ha optat per no donar l’esquena, però tampoc suport explícit, a les ordenances fiscals per l’any que ve que s’han debatut al ple d’octubre. La majoria de l’equip de govern ha estat suficient per aprovar-la. On han coincidits tots els grups és que el debat d’ordenances s’hauria de fer simultàniament amb dels pressupostos tot i admetre que la incertesa aconsellava haver-ho fet d’aquesta manera.

L’equip de govern ha defensat que aquestes són les ordenances que més convenen en temps de pandèmia. Tot i compartir-ne l’esperit, l’oposició lamenta que no se’ls ha tingut en compte.

El govern ha introduït dues modificacions respecte la proposta inicial. L’exempció de la taxa de residus als locals d’oci nocturn i la bonificació que han hagut de suspendre l’activitat a raó d’un 10 per cent acumulatiu per mes d’inactivitat. L’equip de govern ha rebutjat les dues úniques esmenes, presentades pel PSC.

El ple d’octubre ha aprovat canviar diverses partides del pressupost del 2020, per un total de 650.000 euros, algunes arran d’actuacions derivades de la Codid-19.

LEITAT col·labora en el desenvolupament d’una de les mascaretes més efectives del mercat

El Centre Tecnològic LEITAT ha col·laborat en el desenvolupament d’una de les mascaretes més efectives que hi ha avui en dia al mercat. El producte es diu Meryl Skinlife Force i ha estat fabricat per l’empresa catalana Nylstar. La seva principal característica són les partícules de plata incorporades a la matriu molecular del teixit, les quals ofereixen protecció permanent contra virus, bacteris i altres microorganismes. Aquest fet permet allargar la vida útil de la mascareta, que és 100% reciclable i que es pot rentar fins a un centenar de vegades sense que perdi cap de les seves propietats.

El paper de LEITAT ha estat acompanyar l’empresa per ajudar-la a accelerar tot el procés tecnològic. En aquest sentit, des del centre d’innovació terrassenc s’hi ha dut a terme un test per calcular el despreniment de partícules d’aquest teixit. El fet d’obtenir un tipus de roba que no atrapa ni allibera partícules a l’aire ofereix els seus beneficis tant per la salut com, també, pel medi ambient.

Nylstar és una empresa gairebé centenària, fundada el 1923, amb seu a Blanes. A través d’aquest teixit pioner a nivell mundial, ja ha començat a comercialitzar les mascaretes per un preu que ronda els 10 euros en farmàcies i també a través d’internet, a la web meryl.es. Des de la companyia confien en poder implantar el seu producte en un futur proper dins la indústria del tèxtil, ja sigui en peces quotidianes de vestir com en uniformes de treball o en roba de llit per a centres sanitaris.

L’Ajuntament deixarà d’ingressar 8 milions aquest any per les bonificacions i la baixada d’activitat

El govern municipal calcula que aquest any hauran entrat a les arques municipals 8 milions d’euros menys del previst. D’una banda, els gairebé tres milions que no han entrat per acció directa de l’Ajuntament, que ha deixat de cobrar taxes o n’ha bonificat una part: bàsicament d’escoles municipals, terrasses dels bars i residus, però també mercats i fires, instal·lacions esportives i concessions administratives. Però cal afegir-hi els cinc milions més que no han entrat, per la reducció de l’activitat, a través de plusvàlues, impost d’obres o l’IAE.

El ple d’octubre aprovarà inicialment les ordenances fiscals pel 2021 amb una proposta de política fiscal expansiva, ampliant les bonificacions d’enguany i congelant la majoria de tributs municipals.

Les ordenances del 2021 mantenen la suspensió de la taxa que grava les terrasses dels bars com ja s’ha fet aquest any i la d’atorgament de llicencies de taxi.

A més, inclouen mesures de promoció industrial amb bonificacions en l’Impost de Béns Immobles i en l’Impost de Construcció per la modernització dels polígons i naus industrials i el retorn de l’activitat econòmica a la trama urbana.

Pel què fa a altres ingressos, el govern municipal treballarà perquè una part dels 7 milions d’euros que podrien arribar a Catalunya dels fons europeus es puguin destinar a projectes a Terrassa.

Les ordenances fiscals del 2021 inclouran una clàusula per fer-hi modificacions en funció de l’evolució de la pandèmia i de les seves conseqüències en la prestació dels serveis públics.

Tot i que el govern volia tenir alhora el debat d’ordenances i el de pressupostos, la incertesa fa que aquest darrer no es pugui celebrar fins a finals d’any.

La PAH Terrassa atura un desnonament al carrer Pintor Borrassa, a Sant Pere Nord

La PAH Terrassa ha aconseguit aturar un desnonament previst per aquest dimecres al matí al número 158 del carrer Pintor Borrassa, al barri de Sant Pere Nord. Sota el lema #Juansequeda, els concentrats han evitat el desnonament i reclamen al Banc de Santader que estableixi un lloguer social.

Cinc municipis del Vallès Occidental tenen ajudes econòmiques locals obertes de suport al teixit empresarial

Catorze municipis del Vallès Occidental han aprovat mesures econòmiques directes de suport al teixit empresarial derivats de la crisi econòmica i social de la COVID-19. Actualment estan vigents convocatòries per ajudes directes a Barberà del Vallès, Castellbisbal, Matadepera, Sant Cugat del Vallès i Vacarisses.

També han realitzat ajudes econòmiques a Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-Solità i Plegamans,  Polinyà, Ripollet, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i  Viladecavalls.

Des del Consell Comarcal s’ha elaborat l’Informe de mesures municipals aplicades davant l’impacte de la COVID-19, elaborat per l’Observatori comarca  per recollir les característiques bàsiques i ajudar en la seva difusió.

La gran majoria d’ajudes econòmiques locals  són en forma d’ajuda econòmica, via subvenció, d’altres en forma de microcrèdit. Molts tenen el requisit de cessament de l’activitat, on es demana que hi hagi hagut una disminució de la facturació, normalment entre un 50% o 70%. L’import pot variar des dels 400 € als 1.500 €, depenent del municipi.Cal destacar, que són compatibles amb altres tipus d’ajuts atorgats per altres organismes. 

463 mesures per fer front a la Covid-19 engegades pels ajuntaments vallesans

Fins el 23 d’octubre els ajuntaments de la comarca han engegat 463 mesures. 

D’aquestes, gairebé la meitat són de caràcter social (219), el 35% de suport laboral i empresarial (163) i el 18% relacionades amb iniciatives de fiscalitat (81). En relació amb aquestes, més de la meitat són per suspensions, reduccions i exempcions de taxes, de preus públics i d’impostos, com també el 27% amb pròrrogues, ajornaments i fraccionament d’aquests.

En canvi, les mesures de suport laboral i empresarial són més variades i el 34% estan relacionades amb iniciatives de suport a la restauració i el comerç. També destaquen els acords que promocionen la cerca activa de feina i l’assessorament empresarial, cadascuna amb l’11%.

Finalment, les mesures d’àmbit social  destaca, amb el 20%, el reforç dels serveis d’assistència a persones en situació de vulnerabilitat, seguit de projectes per a la infància i adolescència.

L’informe es complementa amb un repositori documental de les mesures més rellevants a escala estatal i autonòmica.

 

L’Ajuntament impulsa un sistema de crowfounding per finançar projectes innovadors

L’Ajuntament impulsa un sistema de finançament alternatiu per a les empreses que ajudin a dinamitzar el teixit econòmic de la ciutat. Es tracta del Crowfounding Terrassa Innovació, un programa adreçat a persones emprenedores que tinguin un projecte d’impacte social positiu i que necessitin de finançament pel desenvolupament de les seves idees.

Es tracta d’una fórmula més, dins l’objectiu final de dinamitzar el teixit empresarial, a partir d’una economia més participativa i col·laborativa. El pròxim 12 de novembre 8 empreses que necessiten que algú aposti pel seu projecte, participaran d’una sessió en línia per conèixer totes les vessants del finançament.

Després d’una selecció dels projectes, l’Ajuntament triarà 8 de les idees més sòlides per participar d’una formació especialitzada de 15 hores i de 12 hores més d’assessorament per impulsar el projecte al mercat. L’objectiu és fomentar la inversió col·lectiva com a eina alternativa per tirar endavant qualsevol idea, producte o servei i que alhora dinamitzi econòmicament la ciutat.

La CECOT s’alegra de l’inici d’acord per a la reforma de les pensions

La CECOT valora positivament l’acord de la majoria de grups parlamentaris a la comissió del Pacte de Toledo al Congrés, per a la reforma de les pensions. La CECOT destaca aquelles reformes en les quals la patronal va posar l’èmfasi, com que les prestacions no contributives vagin a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, entre elles les derivades de la política d’ocupació. Els PGE han d’assumir reduccions a la cotització, prestacions assistencials no contributives, ajuts a la jubilació anticipada, bonificació a règims especials i part de les prestacions relatives al naixement i cura del menor i complements a la pensió.

La CECOT ja va advertir al gener de l’any passat que els PGE financessin les prestacions no contributives per generar un superàvit d’11.000 euros a la Seguretat Social. Segons el president, Antoni Abad, “d’aquesta manera evitem que s’encareixi el factor treball i assolim un sistema empresarial més competitiu”.La patronal també destaca els sistemes complementaris de pensions. La CECOT recolza els plans voluntaris a partir de la negociació col•lectiva així com millores fiscals i jurídiques per aquests sistemes i fórmules especifiques de suport als salaris més baixos o carreres professionals més vulnerables.

Segons Abad, “Les cotitzacions venen vinculades als perfils professionals, si tens una economia basada en sous baixos i tens per davant el pagament de pensions altes és obvi que hi haurà un dèficit important”. I afegeix que “més enllà de la possibilitat de promoure la complementarietat en les pensions, des de la Cecot veiem un argument de pes per provocar definitivament el canvi de model productiu que reclamem amb els sindicats. El context actual és idoni per forçar les reformes estructurals pendents que tenim a Espanya des de fa molts anys i que els cicles polítics no han permès posar en marxa. Si actuem amb el consens de tots els agents econòmics i socials de manera racional, estratègica i ràpida tenint en compte el compromís amb els fons europeus per la Reactivació podem provocar grans transformacions que generin llocs de treball més qualificats, amb majors cotitzacions”, conclou el President.

El tercer àmbit sobre el que Cecot considera avalades les propostes realitzades en el seu informe de 2018 sobre creixement econòmic i social en base a la población activa, és la immigració. En aquest apartat el Pacte de Toledo proposa canalitzar el flux de migracions mitjançant mecanismes que garanteixin la incorporació d’immigrants al mercat de treball; facilitar la gestió dels tràmits de contractació, afiliació i integració en el sistema; afavorir la integració social de les persones treballadores immigrants i la de les seves famílies.

FEMvallès demana la supressió dels dos darrers peatges a Catalunya, els de la C16 i la C32

L’Associació per a la promoció del transport FEMvallès presenta alegacions a la nova Llei de Mobilitat estatal i demana al Ministeri de Transport que les incorpori al redactat final. La plataforma demana l’eliminació dels peatges de la C16 i la C32, els últims que quedaran a Catalunya després de la pròxima finalització de les concessions. Així es milloraria l’equitat a la xarxa viària catalana. Segons FEMvallès aquestes dues barreres a més dels peatges a l’ombra, és a dir, els peatges que paga la Generalitat segons el nombre de vehicles passants, representen una injusta càrrega pels catalans ja que dels ingressos se’n serveix tota la xarxa estatal.

Les entitats de la plataforma demanen també que, amb els nous ingressos fiscals, es desenvolupi un organisme depenent de la Generalitat que s’encarregui del manteniment i millora de la xarxa, amb una especial dedicació a atorgar coherència jeràrquica i la seva plena funcionalitat. FEMvallès proposa l’execució d’un pla integral de millora de la xarxa secundària catalana per atendre les carreteres més densificades i perilloses. Puntualitzen que a la perifèria metropolitana i al Vallès s’hi acumulen gran part de les problemàtiques per la falta d’intervencions i l’absència d’un pla adequat que configuri les vies distribuïdores.

També demanen la regulació de la fiscalitat, les finances del transport o la digitalització de la mobilitat. En el document d’alegacions a la nova Llei de Mobilitat Sostenible i Finançament del Transport, s’hi inclou un Dosier sobre la Xarxa Viària Bàsica, amb tres textos d’anàlisi sobre l’equitat a la Xarxa Bàsica, el cicle de les autovies i un estàndard de carreteres i ferrocarrils. FEMvallès és una associació promoguda per la CECOT que subscriuen més d’una vintena d’entitats econòmiques, empresarials, socials i sindicals.

Es presenten 98 ERTO a Terrassa al setembre i en tot el 2020 se n’acumulen 2.439

En el que portem d’any s’han presentat a Terrassa 2.439 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Són expedients registrats, amb independència que la suspensió ja hagi finalitzat o no. Entre juliol i setembre s’han presentat 130 expedients i, només al setembre, 98. Els acumulats de tot l’any han afectat 23.345 treballadors: un 85 per cent per suspensió de contracte i un 15 per cent per reducció de jornada.

L’hostaleria és el sector que ha afectat més gent, 5.415 treballadors de gener a setembre. Al darrer mes, però, el sector no ha presentat cap ERTO. No havien entrat en vigor encara les mesures que obliguen la restauració a tancar amb l’única excepció del menjar per emportar. A banda de l’hostaleria, els altres grans sectors afectats són el comerç i les industries manufactureres, amb més de 4.000 treballadors afectats cadascun. Gairebé el seixanta per cent de les persones que han patit un ERTO se’l reparteixen aquests tres sectors.

Al conjunt del Vallès Occidental s’han presentat en tot l’any 11.173 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, amb afectació a 111.000 treballadors.

Només la setmana passada es van registrar a Catalunya gairebé 5.000 ERTO, que han perjudicat 41.000 treballadors i treballadores. Són sobretot del sectors afectats per la resolució del Govern català del 15 d’octubre, com l’hostaleria, les activitats culturals o el comerç.