Rac 1 i Cecot analitzen l’impacte de la pandèmia en l’empresa en un programa des de Teixidors

Enric Mangas, president de la Unió Catalana d’Hospitals, ha recollit el guardó al Reconeixement al Progrés Empresarial 2020 atorgat per Cecot aquest dijous a l’espai Teixidors, on s’hi va fer una edició especial del programa de Rac 1 ‘No ho sé’ dedicat a l’empresa en temps de COVID-19. Els participants en aquest programa de ràdio, dirigit per la periodista Agnès Marquès, han aprofitat l’ocasió per visitar les instal·lacions i el projecte tèxtil i social de Teixidors, que treballa per la inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat intel·lectual. Just després, ja en directe, han analitzat l’impacte de la pandèmia en els diferents sectors d’activitat.

Nova edició de les escoles Neus Català i Apolo Giménez en una mateixa jornada de conferències

La secció territorial de Comissions Obreres ha celebrat aquest divendres una nova edició de les escoles sindicals Neus Català i Apolo Giménez. En aquesta ocasió, la trobada s’ha adaptat al context de pandèmia, amb una sessió de conferències que s’han pogut seguir de manera telemàtica o també presencial, des de la seu del sindicat a Terrassa. La jornada, que aglutinava les dues escoles per primer cop, ha tractat sobre els treballs essencials i els serveis públics, tan importants i necessaris en temps de covid.

Per la seva part, l’alcalde Jordi Ballart també ha volgut llançar un missatge a favor de la igualtat d’oportunitats, denunciant la precarietat en què es troben moltes dones treballadores. Aquesta és l’onzena edició de l’Escola Neus Català, dedicada a la formació des d’una perspectiva de gènere. Per la seva part, l’Escola Apolo Giménez, de caràcter formatiu més general, s’ha celebrat per tercer any consecutiu.

La campanya de Nadal s’adapta a la covid-19 i es confirma una Cavalcada de Reis ‘diferent’

El 27 de novembre hi haurà la tradicional encesa dels llums de Nadal, un acte que inaugura, de forma oficial, la campanya comercial de les Festes. Aquest any, però, serà una campanya diferent i marcada per la pandèmia de Covid-19, que ha obligat a canviar moltes de les activitats, incorporant la cita prèvia, el perimetratge d’espais i la desinfecció.

Tot plegat es fa amb la intenció de donar un cop de mà al comerç, molt tocat per la crisi. És per això que l’Ajuntament no ha escatimat recursos en els llums de Nadal, pujant l’aportació de l’any passat a 130.000 euros i incorporant més punts de llum: 694 en total.

Un altre dels canvis significatius és el trasllat del Pessebre del seu lloc habitual, el Raval de Montserrat, a la tarima de la plaça Vella.

Al Raval de Montserrat, s’hi instal·larà un avet de 12 metres d’alçada que servirà per homenatjar les víctimes de la covid-19. També canvien d’ubicació les dues fires: la Fira d’Hivern es farà a la plaça del Progrés i la Fira de Santa Llúcia al passeig Comte d’Ègara.

Els eixos comercials de la ciutat participen activament en la campanya de Nadal amb decoracions oferint vals de descompte i sortejos.

Els Reis de l’Orient, malgrat la pandèmia, sí que arribaran a Terrassa. El patge Xiu Xiu rebrà les cartes amb cita prèvia i el format de la cavalcada encara s’ha d’acabar de definir. «Podeu dir als nens i nenes que Terrassa aquest any tindrà Reis. El com serà encara ho estem treballant. Hi haurà una cavalcada diferent, amb nou recorregut i amb totes les mesures«, ha explicat l’alcalde Jordi Ballart.

Tampoc faltaran el tradicional trenet i el Saló Juguem, que enguany no es farà al Recinte Firal i que mutarà en una sèrie d’activitats al carrer a diversos barris encara per detereminar.

Tota la campanya i els canvis que es puguin produir per l’evolució de la pandèmia es poden consultar a ganesdenadal.terrassa.cat

Els polígons industrials alerten del perill de desertització de la indústria a Terrassa

L’Agrupació de Polígons de Terrassa, APT, alerta del risc de desindustrialització del municipi durant la propera dècada. La manca d’inversions, de manteniment i de neteja són els problemes més comuns que l’entitat ha detectat en una diagnòsi sobre l’activitat económica dels polígons a la ciutat. L’Agrupació també detecta mancances en la mobilitat, la senyalització o l’aparcament i en general en la manca de manteniment i conservació dels polígons. Per això l’associació té les esperances posades en els canvis a les regiduries de l’Ajuntament per obrir una nova via de negociació i resoldre els problemes.

L’associació apunta que no és necessari augmentar el pressupost sinó redistribuir-lo més eficaçment. Pel sector industrial s’han de prendre decisions per estimular i dinamitzar l’activitat empresarial per generar ocupació i riquesa. Per això volen reafirmar els compromisos amb l’Ajuntament per elaborar un Pla Director amb el seu corresponent pla d’inversions, per abordar la situació terrassenca i convertir la ciutat en un referent en l’àmbit industrial. Segons l’agrupació, els problemes derivats per la manca d’inversions, per la falta de manteniment i de neteja dels polígons contribueixen a la degradació dels espais industrials i repercuteixen negativament en la imatge de les empreses però, també afecten i molt als treballadors i treballadores de la ciutat que es desplacen a les empreses i han de fer-ho en unes condicions tan poc dignes com les actuals.

En concret, l’APT creu que s’hauria d’estar treballant el projecte Vallès renovables de Cecot i transformar els sostres industrials en sostres fotovoltaics. Una altra línia d’actuació consistiria en analitzar com es poden mancomunar serveis entre les empreses dels polígons en aspectes com l’economia circular o la seguretat. Els canvis tecnològics i les implicacions industrials són un repte que els polítics locals hauran d’afrontar amb visió estratègica per evitar que els seus municipis no es desindustrialitzin o esdevinguin residuals en regions industrials altament competitives. L’ATP es va constituir la tardor del 2019, a la seu de la CECOT com a canal d’interlocució i representa a 18 entitats amb unes 1.800 empreses dels polígons industrials de la ciutat.

La crisi econòmica posa de moda el sistema de venda on-line dropshiping

La crisi del Covid-19 ha fet que moltes persones emprenedores que volen muntar un negoci on-line no disposin de prou diners per invertir en comprar productes i disposar d’un estoc suficient per servir-los. Per això s’ha posat de moda el dropshiping, un sistema de venda online que consisteix en vendre els productes dels proveïdors sense tenir-ne en existència, ja que els servirà directament el proveïdor al client en nom de l’empresa.

Des de la consultora Creat360 han observat un creixement d’aquest negoci arran de la covid-19. Un 40% dels negocis de dropshiping actuals han estat creats per persones que s’han quedat sense feina o han vist minvar els seus ingressos. Aquests nous emprenedors han vist l’oportunitat de crear el seu propi negoci sense necessitat d’un gran capital, ja que on han d’invertir més és en anuncis a les xarxes socials, on són més econòmics.

Subvenció de la Diputació per a 72 pisos d’inserció gestionats per entitats socials de Terrassa

La Diputació de Barcelona ha destinat una subvenció de més de 720.000 euros a les entitats del territori que gestionen habitatges socials. En aquest aspecte, Terrassa és la tercera localitat de la província amb més pisos beneficiaris d’aquesta convocatòria, només superada per Barcelona i Calella. En total són 72 els immobles terrassencs d’inserció social que han estat subvencionats, dels quals 54 estan gestionats per l’Associació Prohabitatge.

Els habitatges d’inserció es destinen a aquells casos que requereixen una atenció especial, amb el seguiment i la tutela d’un treballador social durant un període determinat. Formen part de col·lectius molt diversos com ara dones afectades per la violència masclista, persones amb drogodependència, sense llar, trastorns mentals, famílies preceptores de prestacions molt baixes o joves extutelats, entre d’altres.

Tot plegat és fruit d’una estratègia coordinada entre les entitats i els Serveis Socials de l’Ajuntament. En aquest cas, per atorgar la subvenció, des de la Diputació s’ha valorat l’existència d’un programa d’inserció social desenvolupat per l’entitat i també el compromís i el suport de l’ajuntament del municipi.

L’Ajuntament busca inversors per ampliar el Parc Audiovisual de Catalunya

L’Ajuntament busca inversors per ampliar el Parc Audiovisual de Catalunya. L’alta ocupació dels platós amb rodatges de programes, pel·lícules, publicitat o videoclips, ha fet que les instal·lacions quedin petites per absorbir l’actual demanda. Per això l’Ajuntament busca inversió, ja sigui a través de convenis amb d’altres administracions o d’inversors privats, per ampliar una de les infraestructures audiovisuals més importants del país, i potenciar la creació, producció i distribució, com a pol d’atracció del Parc.

En l’actualitat el Parc Audiovisual disposa de quatre platós, dos d’uns 1.200 metres quadrats, un altre de 600 i un quart d’uns 300 metres quadrats. També ofereix localitzacions naturals així com magatzems, oficines, camerinos i tots els serveis que puguin envoltar una producció audiovisual. Aquest projecte forma part d’una de les línies estratègiques de l’Ajuntament per impulsar el sector que es complementa amb d’altres projectes com el nou Festival CinemaCastells, la recuperació del concurs el Rotllo i Pla Seqüència, o Creativitat 360º per impulsar la formació d’alumnes en sistemes multimèdia.

Totes aquestes activitats han sorgit de la col·laboració i assessorament que manté l’Ajuntament amb els projectes que proposa el sector. D’altra banda la Comissió de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat celebrada aquest dimecres, també s’ha informat de tres convenis signats amb LEITAT, CECOT i la UPC amb una aportació global de més de 65.000 euros. Cada conveni és per a diferents projectes que en conjunt busquen potenciar la part innovadora, tecnològica i digital de les empreses, ja sigui des de la vessant laboral com formativa.

El Gremi de la Fusta s’adhereix a la xarxa de col·laboradors de Reempresa

El Gremi de la Fusta, que representa a les empreses de la fusta i moble, s’ha adherit al Centre de Reempresa de Catalunya, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses amb l’objectiu d’evitar el màxim tancaments de negocis del sector al territori per falta de relleu.

Així, les empreses associades al Gremi de la Fusta podran adreçar-se als més de 80 punts d’atenció del Centre de Reempresa de Catalunya on rebran atenció personalitzada i acompanyament especialitzat tant per si volen cedir la seva empresa com si el que volen és adquirir-ne alguna per tal de créixer. L’objectiu d’aquesta col·laboració és, per una banda, impulsar i estructurar la transmissió empresarial de les empreses associades al Gremi i per l’altra, evitar el tancament de negocis econòmicament viables i la destrucció d’ocupació.

Per Pere Solanellas, president del Gremi de la Fusta, “la signatura d’aquest conveni de col·laboració té ara, en un moment de complexitat econòmica, més sentit que mai i reforça el compromís de l’entitat d’ajudar a aquelles empreses associades a continuar funcionant i, fins i tot, a ajudar-les a créixer.”

Tan important com la creació d’empreses és afavorir la continuïtat i el creixement de les ja existents. En aquest sentit, el programa Reempresa és un model d’emprenedoria i creixement empresarial que consisteix en un mecanisme segons el qual una nova persona emprenedora pren el testimoni en la gestió d’una companyia ja existent.

Reempresa va iniciar el servei a l’any 2011 i ha assolit més de 2.850 reempreses d’èxit, les quals han generat més de 130 milions d’euros d’inversió induïda i han salvaguardat prop de 7.700 llocs de treball a Catalunya. Actualment, a la web del Centre de Reempresa de Catalunya hi ha una vintena d’empreses del sector de la fusta que busquen un relleu. Els motius de cessió de negocis són molt diversos: des de la jubilació (30%) fins a canvis de professió (12,5%) o per problemes de salut (7,57%).

La Cambra organitza una Jornada d’Internacionalització del comerç en temps de Covid-19

El pròxim 25 d’octubre entre les 16.00 i les 18.00 de la tarda es farà la cinquena edició de la Jornada d’Internacionalització, organitzada per la Cambra Terrassa. La jornada s’obrirà amb un discurs de Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, i una conferència d’anàlisi econòmic internacional a càrrec de Clàudia Canals, economista sènior de CaixaBank Research.

Amb el lema “Les empreses al món. Què ens espera en el nou ordre mundial?”, a la jornada s’abordarà l’entorn mundial en clau de comerç internacional amb la intervenció d’experts en cadascun dels mercats estratègics i de casos d’èxit d’empreses. L’objectiu és intercanviar experiències empresarials i oferir una visió global del panorama econòmic mundial. Per això també es farà una taula rodona amb el el títol “America, first?” amb col·laboradors experts en diferents temàtiques.

Aquí s’analitzarà la situació dels Estats Units després de les eleccions, el creixement econòmic comercial de la Xina i els reptes de la Unió Europea després del Brexit. A causa de la Covid-19 el món i les formes de fer negocis canvia amb una nova forma de relacionar-se i noves estratègies per a seguir potenciant les operacions de comerç internacional. Per això la jornada es farà en format virtual. Tancarà la trobada el president de la Cambra, Ramon Talamàs.

Bars i restaurants reclamen obrir dilluns amb terrasses al 100% i interiors de 30 a 50%

Terrassa s’ha afegit a l’acte unitari del sector de la restauració de Catalunya que s’ha fet aquest matí a Barcelona per mostrar el seu rebuig a la pròrroga de les mesures de tancament decretades pel Govern. Demanen que bars i restaurants puguin reobrir terrasses al 100%, i interiors amb un aforament limitat d’entre el 30 i el 50% a partir de dilluns. Això sempre que es garanteixin les distàncies, que els espais comptin amb portes i finestres obertes i es facin controls de temperatura als clients abans d’accedir-hi. El sector es compromet a respectar el límit de sis persones per taula i obligar els clients a posar-se la mascareta entre plat i plat. El govern ha d’analitzar ara aquest document i podria plantejar-lo al Procicat. Els horaris també s’anirien ampliant en diferents fases de desescalada.