L’atur baixa per tercer mes consecutiu però de forma més moderada que al setembre i l’octubre

Malgrat les restriccions en diversos sectors per la pandèmia, l’atur segueix baixant a Terrassa. El novembre es tanca amb 16.400 persones sense feina, 49 menys que a l’octubre. La baixada és del 0,3 per cent i la taxa d’atur es situa ara al 14,38 per cent. Cal remuntar al gener del 2017 per trobar unes xifres similars a les actuals. En el darrer any, però, el balanç és negatiu, amb 2.414 desocupats més que al novembre del 2019, que suposen un increment del 17,3 per cent.

A la comarca l’atur també ha baixat al novembre i ho ha fet en 534 persones, un 0,9 per cent. Al Vallès Occidental hi ara 58.864 persones sense feina, amb una taxa d’atur que, per tres dècimes, encara està per sobre del 13 per cent. En comparació amb la situació de fa dotze mesos, ara hi ha a la comarca 9.109 persones més sense feina, un increment del 18,3 per cent.

L’atur baixa a tots els municipis de la comarca excepte a Matadepera, Rellinars i Sant Llorenç Savall. On més baixa és a Sabadell amb 89 aturats menys seguida de Terrassa amb 49, Rubí amb 47, Cerdanyola amb 44 i Barberà amb 42.

La taxa més alta és a Badia, que frega el 21 per cent i Rellinars amb el 20. Les més baixes són a Matadepera amb menys d’un un 6 per cent, Sant Cugat i Sant Quirze amb un 8 i Ullastrell, que no arriba al 10.

La Diputació i BBVA signen crèdits amb sis ajuntaments del Vallès per valor de 32 milions d’euros

La Diputació de Barcelona i BBVA han signat crèdits amb els ajuntaments de Sabadell (12.749.517,00 €), Sant Cugat del Vallès (9.244.693,79 €), Terrassa (6.744.000,00 €), Rubí (2.215.053,35 €), Palau-solità i Plegamans (674.363,49 €) i Castellar del Vallès  (350.000,00 €).  En total, s’han concedit crèdits a 27 ajuntaments de la província per valor total de 55,91 milions d’euros, dels quals la corporació en subvenciona una part.

Cal recordar que l’any passat es va firmar l’acord entre la Diputació de Barcelona i BBVA que permet impulsar el Programa de Crèdit Local en el període 2019-2020, fruit del procés de selecció d’entitats realitzat. La iniciativa permet als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades reduir els costos financers dels préstecs dels municipis destinats a noves inversions.

Així, les entitats locals també poden acollir-se a operacions de préstecs a llarg termini, a actuacions relacionades amb millores a la tresoreria i a línies de préstecs pont per a inversions finançades amb subvencions.

La pandèmia va provocar el tancament de 17 locals del centre durant els primers sis mesos

Un informe recent sobre l’impacte de la covid en l’activitat comercial revela l’afectació real que ha tingut la pandèmia pels establiments del centre de la ciutat. L’estudi demostra que, entre l’octubre del 2019 i el del 2020, el centre urbà va passar de tenir 93 locals tancats a 110, fet que es tradueix en un 3% menys d’oferta comercial. Una tendència, aquesta, que podria ser fins i tot major a dia d’avui, tenint en compte que l’estudi es va realitzar just abans de la segona onada. En aquest sentit, des de l’Observatori de la Fundació Comerç Ciutadà, preocupa especialment la situació que travessa el sector de l’hostaleria.

D’altra banda, una enquesta realitzada per l’associació comercial Terrassa Centre ha servit per ponderar quina era la valoració dels comerciants de la zona a finals de setembre. En aquest aspecte, dos de cada tres empresaris admetien sentir-se poc o gens satisfets per la marxa dels seus negocis. Un estat d’ànim, però, que resisteix malgrat les dificultats del moment, tal com demostra el fet que cap dels enquestats pensava en la possibilitat d’abaixar la persiana. Des de Terrassa Centre assenyalen la importància que té per al petit comerç el fet de poder vendre també per internet i així adaptar-se als nous hàbits de compra que han adquirit els consumidors.

Durant els primers dos mesos de la pandèmia, la intensitat mitjana pels carrers del centre urbà va caure un 82%. Una activitat que es va anar recuperant progressivament amb les diferents fases de desescalada. Tot i així, mai va acabar de refer-se del tot, ja que l’estudi conclou que es va produir una caiguda del 30% del flux de vianants passejant pels carrers del centre.

Les entitats solidàries busquen noves fórmules per recaptar fons en temps de pandèmia

La crisi generada per la covid ha afectat de ple a les entitats solidàries. En molts casos, les activitats per captar donatius no es poden dur a terme a causa del protocol sanitari i això acaba repercutint en la dificultat per finançar els projectes. Un exemple el trobem amb l’associació local MUA Solidaris, que ha vist com, en temps de pandèmia, els seus fons benèfics per la investigació del càncer infantil es reduïen en més d’un 50%.

Una situació semblant és la que ha experimentat en els últims mesos l’ONG internacional World Vision, que es dedica des de fa 70 anys a l’ajuda humanitària i a la lluita contra la pobresa. En aquest cas, les accions a peu de carrer per captar nous socis han perdut bona part de la seva efectivitat.

Davant d’aquest escenari, les entitats solidàries intenten reinventar-se, amb propostes adaptades al context actual. Tot i així, reclamen que la pandèmia no serveixi per desviar l’atenció dels més solidaris. I és que, malgrat pugui semblar que han quedat eclipsades, les causes benèfiques anteriors a aquesta crisi continuen existint.

La Xina i els EUA són mercats estratègics per a l’exportació, segons la Cambra

La Xina i els Estats Units són mercats estratègics per a l’exportació. Per això han estat en el centre de la 5ena Jornada d’internacionalització que organitza la Cambra. En la inauguració la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa va dir que “El comerç exterior seguirà tenint un pes important”. Per la seva banda, Clàudia Canals, Lead Economist de CaixaBank Research, va destacar que “Tot i que el 2020 es recordarà com un any d’enorme contracció de l’economia global, cal tenir en compte el grau de recuperació que poden assolir algunes economies, entre les quals destaquen la Xina i els EUA”.

 De la mà de Joan Raventós, corresponsal de TV3 a Brussel·les Pol Morillas, director de Barcelona Centre for International Affairs – CIDOB i Amadeu Jensana, director del departament d’Economia i Empresa de Casa Àsia, es va dur a terme una taula rodona, sobre la situació actual als mercats de la Xina, els Estats Units i d’Europa davant el Brexit.

El passat 25 de novembre i en format virtual, va celebrar-se la 5a edició de la Jornada d’Internacionalització, “Les empreses al món. Què ens espera en el nou ordre mundial?”, organitzada per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa. La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, en la ponència inaugural de la Jornada, va destacar que tots els indicadors d’aquest novembre sobre el tràfic del Port, comparats amb els indicadors del mateix període de l’any passat (menys el dels passatgers i el dels automòbils) han començat a ser positius i que, per tant, la tendència és a la recuperació.

Clàudia Canals, Lead Economist de CaixaBank Research, en la conferència inicial “Perspectives econòmiques internacionals” va destacar que “Tot i que el 2020 es recordarà com un any d’enorme contracció de l’economia global, cal tenir en compte el grau de recuperació que poden assolir algunes economies, entre les quals destaquen la Xina i els EUA. Per una altra banda, des del punt de vista polític, la presidència de Biden pot representar un apropament a Europa i, pel que fa al Brexit, a mitjà termini no ha de canviar de manera radical les relacions que mantenim amb el Regne Unit.”

Després d’aquesta primera part de la jornada, es va dur a terme una taula rodona d’experts moderada per Oriol Puig, responsable de l’assessoria jurídica internacional de la Cambra de Terrassa. Per una banda, Joan Raventós, corresponsal de TV3 a Brussel·les, sobre els reptes d’Europa envers el Brexit, va ressaltar la importància de fer-nos respectar “La Unió Europea aprèn a què s’ha d’espavilar sola i que s’han acabat els temps de recolzar-se en una potència”. Pol Morillas, director de Barcelona Centre for International Affairs – CIDOB; va remarcar, entre altres aspectes, que aquest llarg segle XXI “està caracteritzat per la consolidació d’un món amb el centre gravitacional a l’Àsia i, en concret, a la Xina”. També va indicar que “On hem de posar el debat és en aquelles regions que estan aconseguint sortir-se’n reforçades i que estan veient taxes de creixement fortes, posteriors a l’impacte del coronavirus; els Estats Units fan passos endavant i amb el nou canvi de president, però el món és més asiàtic que abans de la COVID-19”. Per la seva banda, Amadeu Jensana, director del departament d’Economia i Empresa de Casa Àsia, també va incidir en què “la recuperació econòmica de la Xina és un fet. Probablement, l’any vinent, la Xina estarà amb un creixement del 7 o 8%”.

La jornada també va comptar amb les experiències de casos d’èxit d’empreses del territori sobre com van començar a exportar i com afronten la internacionalització malgrat la situació actual. Albert Ventura, vocal del Comitè Executiu de la Cambra i president i conseller delegat d’IMC Toys -empresa que dissenya i fabrica joguines i està present a més de 60 països, amb filial pròpia a Àsia, Europa i als Estats Units- va exposar, que “Fins al 2000, IMC Toys era un petit distribuïdor de joguines local. Al final aquest model de negoci es va esgotar i va aparèixer la paraula crisi. I gràcies a aquesta crisi, vam decidir convertir-nos en fabricants de joguines. Ara, és una companyia 20 vegades més gran que la de l’any 2000 i el 80% del negoci es realitza fora. La internacionalització no era una opció, sinó una necessitat”.

Montse Martí, CEO de Martiderm, una empresa de dermocosmètica amb presència internacional a més de 30 països i que va entrar al mercat asiàtic el 2016, va afirmar durant la seva ponència, que en aquest moment de crisi de la COVID-19, no “han parat la màquina” i que la utilització de les eines digitals els ha servit de molt i, inclús, han pogut seguir obrint mercats. Joana Cortada, export manager de Vitae Health Innovation – un laboratori que fabrica i distribueix complements nutricionals- va explicar que, l’any 2014, va entrar al mercat britànic, però, en aquest cas, en comptes de fer-ho a través de distribuïdors, ho van realitzar amb presència directa i amb el suport de partners locals. Joana Cortada va remarcar que “El fet d’adoptar aquesta estratègia comercial ens ha permès anar coneixent el mercat, anar creixent amb el coneixement que anàvem obtenint i sobretot, tenir una estratègia molt àgil i flexible”.

 La jornada va finalitzar amb la cloenda i agraïments a càrrec del president de la institució, Ramon Talamàs, en què va destacar el supor de la institució en materia de digitalització a les empreses, amb la creació del Digital Impulse Hub, i en l’àmbit d’economia verda, a través de la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat del. Consell General de Cambres de Catalunya, liderada per les Cambres de Manresa, Valls, Tortosa i Terrassa.

Certificat d’excel·lència per a la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de Mútua

La Unitat de malaltia inflamatòria intestial de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, rep la certificació  amb qualitat d’excel·lència. La concedeix el Grup Espanyol de Treball en Malaltia del Crohn i Colitis Ulcerosa (GETECCU) i li reconeix el compliment dels màxims estàndards de qualitat i d’excel·lència asistencial.Durant la pandèmia de la Covid-19 s’han atès 3018 consultes -1560 presencials i 1458 no presencials- i s’han realitzat 7 nous diagnòstics. El març del 2017, el servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) va rebre la certificació que acreditava la seva Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) amb un nivell excel·lent.

Recentment ha rebut la recertificació que li reconeix -novament- el compliment dels màxims estàndards de qualitat i d’excel·lència assistencial.L’esmentada auditoria cal passar-la cada tres anys i amb aquesta primera recertificació s’ha obtingut un percentatge de compliment dels objectius del 96,23%. Actualment hi ha 49 Unitats acreditades a tot l’estat (9 amb recertificació). Aquest reconeixement és una distinció que situa a l’HUMT com a hospital de referència i reconeix la qualitat assistencial i investigadora desenvolupada per la Unitat, liderada per la Dra. Maria Esteve, cap del servei de l’Aparell Digestiu.

A la Unitat s’hi atenen anualment al voltant d’un miler de pacients amb MII (50% Malaltia de Crohn i 50% Colitis Ulcerosa). A banda de tres digestòlogues, està integrada per una infermera. També en formen part professionals dels serveis de Pediatria, Endoscòpia Avançada, Cirurgia, Radiologia, Reumatologia, Ginecologia i Obstetrícia, Dermatologia i Oftalmologia. L’objectiu del Programa de Certificació de les Unitats d’Atenció Integral a pacients amb Malaltia Inflamatòria Intestinal és el de reconèixer les unitats de MII que assegurin la millor prestació assistencial a pacients amb aquesta malaltia. El projecte, desenvolupat i impulsat per GETECCU i auditat per Bureau Veritas, representa el major reconeixement per a aquestes unitats a la seva tasca en l’atenció de la MII a Espanya.

La recertificació ha arribat en un context totalment diferent a causa de la pandèmia derivada de la Covid-19. La Dra. Esteve explica que “la solidesa de l’equip que conforma la Unitat de MII de l’HUMT ha permès atendre tots els pacients de manera individualitzada malgrat la complexitat del moment”. Per la seva banda, el Dr. Manuel Barreiro, president de GETECCU, detalla que «A GETECCU, estem compromesos amb la millora contínua de la qualitat de l’assistència als pacients amb Malaltia Inflamatòria Intestinal. Aquest programa de Certificacions, CUE, ens permet revisar, d’una manera sistematitzada, els procediments, mesurar els indicadors i implementar plans de millora per assolir l’excel·lència en la qualitat i en l’assistència de les Unitats, en què es presta una atenció integral als pacients de MII».

El 32% de les empreses que han presentat ERTO tenen personal que encara no ha cobrat cap prestació

La patronal terrassenca Cecot va dur a terme entre finals d’octubre i principis de novembre una enquesta sobre impacte de la Covid-19 a l’activitat empresarial entre els seus associats. L’objectiu del sondeig a més de 500 empresaris és obtenir una informació que permeti entendre com està afectant al teixit empresarial i poder continuar elaborant propostes als executius central, autonòmic, així com als consistoris, per minimitzar els efectes del col·lapse econòmic.

De les respostes s’extreu que un 53% dels enquestats ha presentat un ERTO, i gairebé tots ells ( un 52%)  per Causa de Força Major. I el 32% de les empreses que han presentat ERTO afirmen que tenen personal que encara no ha cobrat la prestació.

La patronal ha traslladat al SEPE aquesta dada i li demana una solució urgent per la delicada situació en la que es troben una immensa majoria d’aquests treballadors i que s’acaba traslladant a les empreses, que també pateixen fortes tensions de tresoreria (39%).  Aquest fet requereix d’una solució urgent, diuen els empresaris, per la delicada situació en la que es troben una immensa majoria d’aquests treballadors, que s’acaba traslladant a les empreses, les quals també pateixen fortes tensions de tresoreria.

Malgrat el SEPE va anunciar l’apertura de les seves oficines i que s’està donant cita prèvia, en realitat moltes d’elles continuen tancades o bé no donen cita. És fonamental que es restableixi el servei i es faciliti una alternativa per atendre als usuaris en cas de tancament de les oficines. “Des de la Cecot detectem que la situació cada cop és més greu, ja que ens trobem davant d’un model acumulatiu d’errors que vaticinem serà difícil de resoldre si no s’hi aboquen els recursos i efectius necessaris amb celeritat”, explica Aantoni Abad, president de la patronal, a la carta dirigida al SEPE, i afegeix que “amb la voluntat de trobar solucions, la Cecot reclama que es posin de manera imminent els mitjans necessaris per resoldre aquestes situacions que estan generant un perjudici molt greu a un gruix molt important de famílies”.

En l’àmbit laboral, l’enquesta realitzada per la Cecot també projecta un estancament en la contractació per al 2021 entre les empreses associades. En aquest sentit, el 75% d’empreses preveu mantenir la plantilla per al proper any i un 16% preveu reduir-la.

De la recollida d’informació, a la majoria de formularis es reflecteix la preocupació per la incertesa en l’evolució de la pandèmia i, sobre tot, per la improvisació legislativa per part dels governants, que consideren que agreuja encara més la ja complexa tasca de prendre decisions en l’organització de les empreses. A la queixa generalitzada per la manca d’ajuts per la caiguda de l’activitat generada per l’impacte de les mesures preses pels executius es suma la crítica per part de les empreses sobre les moratòries impositives i el fet que la gestió que s’està fent de les polítiques fiscals estan obligant-les a endeutar-se a mig i llarg termini, la qual cosa pot perjudicar-les en el moment de la reactivació global. Una darrera reflexió comú a la major part de respostes és que la gestió emocional de la situació s’acaba traslladant al clima laboral de les empreses.

Subvencionen a empreses que vulguin contractar a persones aturades 

El Consell Comarcal està portant a terme des del mes d’octubre la cinquena edició del programa d’ocupació 30 Plus dirigit a persones que actualment estan a l’atur. El 30 Plus té per objectiu afavorir la inserció laboral de persones desocupades de 30 anys i més, mitjançant la contractació laboral i proporcionant-los recursos, formació i competències necessàries per ocupar un determinat lloc de treball.

Durant el proper any, 76 persones seran les beneficiàries d’aquesta experiència professional d’un mínim de 6 mesos que es complementa amb formació i acompanyament personalitzat. També se’ls ofereix orientació i acompanyament en el procés de contractació. A  més, a més es complementa amb una formació vinculada al contracte de treball, i s’ofereix experiència professional mitjançant un contracte laboral amb duració mínima de 6 mesos.

Per això l’ens comarcal ha obert el termini perquè les empreses interessades es subscriguin a la 5a edició del Programa d’ocupació 30 Plus. Les empreses rebran una subvenció econòmica equivalent al salari mínim interprofessional pels mesos de durada del contracte, fins a un màxim de 9 mesos i proporcional a la jornada laboral. El termini per subscriure contractes finalitza el 22 de juliol de 2021.

El Servei d’Ocupació de Catalunya subvencionarà els contractes subscrits en el marc del programa amb una quantia màxima de 9.947,97 euros, per una durada màxima de 9 mesos, equivalent al salari mínim interprofessional per la jornada completa o la part proporcional en funció de la jornada parcial realitzada.

Els testos d’antígens de Pimec i Mutuacat per a empreses es faran dimecres al polígon Nord

Aquest dimecres al matí, PIMEC i Mutuacat faran testos d’antígens al polígon Nord de la ciutat fruit d’un conveni signat fa unes setmanes amb l’Ajuntament.

És la seva cinquena acció a Catalunya i la segona a la comarca per frenar els contagis de la Covid-19 mantenint l’activitat empresarial. Ja ho han fet, amb un balanç satisfactori, a Sant Quirze, Les Franqueses, Sant Fruitós i Sant Feliu de Llobregat.

Els equips sanitaris estaran formats per professionals qualificats i certificats, que faran testos ràpids d’antígens al personal de les empreses del polígon que ho sol·licitin.

L’acció serà d’11 del matí a 3 de la tarda a l’Avinguda del Vallès, 470.

Nou de cada deu treballadors afectats pels ERTO d’octubre són de l’hostaleria

A l’octubre es van registrar a Terrassa 43 expedients de regulació temporal d’ocupació que van afectar 157 treballadors, gairebé tots per suspensió de contracte. Al setembre d’expedients n’hi va haver només 7 tot i que proporcionalment van afectar més treballadors, 98 en total.

L’increment s’explica sobretot pel tancament de l’hostaleria a mitjans d’octubre i fins just aquesta setmana. Un 86 per cent dels nous ERTO del darrer mes corresponen a aquest sector.

Al Vallès Occidental s’han resolt a l’octubre 214 expedients, un 6 per cent dels de tot Catalunya, que sumen 3.005. Els procediments han afectat 3.066 treballadors a la comarca i més de 33.000 en tot el país.

L’any 2020 Terrassa acumula 2.483 ERTO, 43 més que l’any passat, amb 23.500 treballadors afectats. Al Vallès Occidental són 11.387 expedients i gairebé 115.000 treballadors.

Els sectors més afectats en el global de l’any el comerç i l’hostaleria. A distància vénen les indústries manufactureres, la construcció i altres serveis. En canvi, en nombre de treballadors afectats l’hostaleria passa per davant del comerç i, a poca distància les indústries manufactureres.