El Gremi d’Hostaleria, molest perquè alguns bars no compleixen les restriccions per evitar contagis

Un alt percentatge de bars i restaurants de la ciutat, especialment bars, no compleix rigorosament les restriccions acordades pel govern català per reobrir la restauració. Sovint es fan servir les barres, avui prohibides, i les distàncies entre taules no es respecten. A això cal afegir el relaxament de molts consumidors que s’ajunten més enllà de les quatre persones i que no es posen la mascareta quan no mengen o beuen.

Molest per la situació el Gremi d’Hosteleria ha posat el crit al cel. No entén com, després dels llargs esforços del sector per aconseguir la segona reobertura, encara hi hagi negocis que no es prenguin les restriccions al peu de la lletra. Més del deu per cent dels agremiats no han tornat a aixecar la persiana i un tercer tancament podria ser catastròfic pel sector.

Visites als bars i restaurants per recordar les restriccions

Des de dijous passat i fins aquest dimarts voluntaris de Creu Roja acompanyen inspectors de Via Pública de l’Ajuntament per informar els restauradors de les mesures que cal complir. Els conviden a penjar un cartell on es recorden els horaris, distàncies, límits per taula i aforaments.

Targetes moneder per suplir el sopars d’empresa

Davant l’absència enguany de sopars de Nadal d’empresa el Gremi va posar en marxa la setmana passada una targeta moneder per a consumir en bars i restaurants de la ciutat, siguin o no agremiats. L’entitat emissora, el BBVA, es fa càrrec de 2 dels 3 euros del seu cost mentre que l’altre euro corre a càrrec de l’empresa que regala la targeta a la plantilla amb l’import que esculli.

El Consell Comarcal posa noves eines de suport al teixit empresarial

La pàgina web del Consell Comarcal incorpora una nova eina per consultar les convocatòries i ajudes vigents més importants pel teixit empresarial. Aquesta eina està pensada per a la consulta de les empreses i autònoms de la comarca i també per a l’ús dels professionals de les administracions i agents socials a l’hora d’informar i acompanyar al teixit empresarial. Es tracta d’una taula interactiva que presenta de forma visual i pels quatre tipus, els recursos recollits. Complementa l’eina ja existent de Mesures locals i repositari legal supralocal i el Directori de recursos de la Covid-19 que el Consell Comarcal ha engegat al llarg d’aquest 2020 per facilitar l’accés a la informació sobre qualsevol qüestió relacionada amb la pandèmia.

Actualment, s’hi poden consultar fins a un total de 49 convocatòries i ajudes vigents que s’ordenen en quatre àmbits: ajudes i prestacions econòmiques Covid-19, principals programes i ajudes generals, finançament i ajudes econòmiques municipals Covid-19. La informació publicada s’obté a partir de la recerca de butlletins oficials i taulers d’anuncis dels ajuntaments i per cada recurs s’identifica les dades principals: entitat gestora, beneficiaris, tipus de recurs, àmbit, característiques i termini. La situació excepcional originada per la Covid-19 ha requerit a les administracions i agents socials a obrir noves línies d’ajut per mitigar la duresa dels efectes de la crisi socioeconòmica sobre persones, empreses i autònoms.

En aquests moments, es disposen de fins a 19 recursos Covid-19 generals i 11 ajudes econòmiques Covid-19 dels ajuntaments de la comarca. Aquests nous recursos s’afegeixen a les convocatòries i ajudes ordinàries i habituals, amb un total d’11 vigents a dia d’avui, i de línies de finançament, amb crèdits i avals en condicions especials, amb 8 línies obertes per diferents administracions i organismes. El Programa Plans de Reactivació Socieoeconòmica és un recurs elaborat per les professionals del programa plans de Reactivació Socioeconòmica, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, finançat pel Servicio Público de Empleo Estatal i cofinançat en un 50% pel Fons Social Europeu.

Aquestes professionals s’han incorporat aquesta tardor al Consell Comarcal per donar suport tècnic en l’elaboració i seguiment dels plans i el desenvolupament de mesures de xoc aprovades recentment pel Consell Comarcal i els ajuntaments per fer front a l’impacte de la Covid-19. Es treballa amb els serveis de promoció econòmica de 18 municipis de la comarca. En queden exclosos els majors de 50.000 habitants com Terrassa ja que reben directament l’ajuda per part del Servei d’Ocupació de Catalunya.

El Gremi d’Hostaleria impulsa la campanya «Volem regalar Hostaleria!»

El Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i comarca engega la campanya “Volem regalar Hostaleria!” amb l’expedició d’unes targetes moneder per a consumir als bars i restaurants de la ciutat. Les targetes es tramiten a qualsevol oficina del BBVA per un euro i s’hi poden posar tots els diners que es vulgui. El banc assumeix els 2 euros de la resta de cost de la targeta.

Amb aquesta nova campanya del sector es vol reactivar els locals de restauració que pel tancament de la pandèmia són alguns dels establiments que més han patit la crisi de la Covid-19. Amb la col•laboració de l’Ajuntament, el Gremi convida a tots els ciutadans a consumir en els bars i restaurants més pròxims.

El Sindicat de Llogateres demana al govern que faci complir la llei de contenció del preu dels lloguers

El Sindicat de Llogateres demana al govern que faci complir la llei de contenció del preu dels lloguers que va entrar en vigor al setembre. Ho han demanat durant la comissió de Territori al Parlament de Catalunya, on també han denunciat pràctiques abusives sobre els llogaters per part d’alguns fons d’inversió. L’entitat denuncia que el fons d’inversió Lazora imposa clàusules il·legals i que afecten a llogaters d’almenys 11 edificis que tenen a municipis com Badalona, Terrassa, Hospitalet de Llobregat, Granollers i Barcelona. Per això demanen que l’INCASOL controli que els nous contractes compleixin amb la legalitat i que s’apliquin sancions si no és així. El sindicat reclama la creació immediata de la comissió de seguiment del desplegament de la llei i també l’impuls d’una norma catalana d’arrendaments que asseguri contractes més estables.

La Cambra ha assessorat 450 empreses per fer front a la crisi aquest 2020

La Cambra de Comerç de Terrassa ha atès, aquest 2020, unes 450 empreses de la demarcació demanant assessorament per fer front a la crisi econòmica. Ho han fet en algun dels dos programes que l’entitat ha posat en marxa aquest any, ‘Que cap empresa tanqui’, i ‘Aixeca el teu negoci’.

És un símptoma més dels efectes que la pandèmia ha tingut sobre el teixit econòmic de la comarca i que la Cambra ha valorat en la trobada anual amb els mitjans de comunicació. El vicepresident Santiago Sabatés, ha alertat que la situació econòmica a Espanya és pitjor que la dels nostres veïns europeus i s’ha queixat que les ajudes de les administracions, aquí, també han estat menors. Per sortir de la crisi, Sabatés anima a les empreses a buscar el mercat internacional.

D’altra banda, el president de la Cambra, Ramon Talamàs, s’ha mostrat decebut amb el govern català per no haver aprovat, aquesta legislatura, la Llei de Cambres, un projecte de llei que pretén regular el finançament de les cambres de comerç i dotar-les de representativitat

La Cambra també ha explicat que el polígon de Els Bellots podria començar a acollir empreses el 2025 i que els sector de la logística i l’automoció hi estan interessats, per les seves dimensions i bones connexions.

El pressupost manté les mesures de xoc sense renunciar als projectes del pla de mandat

L’Ajuntament destinarà l’any que ve 13,7 milions d’euros a inversions, la xifra més alta dels darrers anys. I ho farà amb un escenari gens favorable, amb 6,5 milions menys ingressos per les bonificacions fiscals contemplades en les ordenances i un increment de despesa per les ajudes als col·lectius i sectors més afectats per la pandèmia.

La clau està en els 12,5 milions d’euros que preveu com a recursos extraordinaris: són els 7,5 de superàvit que l’estat permetrà disposar quan es liquidi el pressupost d’enguany, els 4 que es preveu rebre dels fons de l’Estat i de la Generalitat per les afectacions de la pandèmia i 1 per una menor carrega financera. La incertesa no desapareix tot i que és menor que enguany.

El pressupost de despesa corrent pel 2021 és de 205,7 milions d’euros, un 1,13 per cent menys que aquest any. Si hi afegim les inversions els comptes totals pugen un 1,08 per cent, fins els 219,4 milions d’euros. El pressupost consolidat, amb les societats municipals, suma 260,5 milions d’euros, un 1,37 per cent més que al 2020. L’executiu té assumit que haurà de revisar constantment els comptes. Enguany ho ha fet en dues ocasions.

Aquests números donen continuïtat al pla de xoc aprovat al juliol, amb 281 mesures per fer front a la pandèmia. Aquesta ha tingut un impacte de als comptes municipals de 22 milions d’euros, gairebé un 11 per cent del pressupost.

Algunes partides d’inversions es destinaran a completar la flota de vehicles de carrega lateral d’Eco-equip, la construcció de l’institut escola Sala i Badrinas, la modernització dels polígons, l’esponjament de Ca n’Anglada, el cobriment de la pista de Can Jofresa u o la digitalització de l’administració local.

El debat i aprovació dels pressupostos es farà el dia 22 en un ple extraordinari

Els socialistes critiquen la falta d’informació del Govern respecte al pressupost municipal

El PSC denuncia falta d’informació en els pressupostos municipals per a 2021. Els socialistes lamenten que cap responsable polític ha estat capaç d’explicar la proposta de pressupostos municipals als grups polítics. Per això emeten un comunicat en el qual denuncien falta d’informació del Govern municipal en el procés d’elaboració del pressupost per a l’any 2021. El PSC lamenta la «dificultat de treballar i analitzar la informació que han rebut per part dels serveis tècnics si els responsables polítics no són capaços d’explicar la proposta i argumentar el perquè d’aquestes xifres, i no unes altres».

Els socialistes asseguren que el Primer Tinent d’Alcalde i responsable d’Hisenda, Isaac Albert, es va comprometre a que tots els tinents d’alcalde explicarien el pressupost de la seva respectiva àrea a les comissions informatives. No obstant això, ahir, divendres 4 de desembre, es van celebrar les reunions de les àrees de Cicles de la vida i de Territori i Urbanisme, i a pregunta dels regidors del PSC, els responsables del Govern van rebutjar donar explicacions argumentant que «aquest no és l’espai per parlar d’aquest tema».

L’oposició està treballant els documents que han rebut, i en aquest sentit es troben en procés d’anàlisi del pressupost corrent i el de les societats municipals, però no de les inversions. «És molt difícil poder arribar a cap conclusió sobre la proposta que tenim a sobre de la taula si desconeixem quina és la proposta d’inversions que té el Govern municipal per a 2021», afirmen els socialistes. Per a sorpresa del PSC, a l’audiència pública celebrada ahir mateix per presentar a la ciutadania la proposta de pressupostos, el regidor d’Hisenda va anunciar la xifra que contemplarà el pressupost d’inversions: 13,7 milions d’euros, sense concretar cap partida.

«És una falta de respecte més cap als partits de l’oposició, i per extensió a la ciutadania que representem, que haguem de conèixer a través d’una intervenció pública del regidor d’Hisenda quina serà la xifra d’inversions per a 2021». El Grup Socialista esperarà a tenir tota la informació detallada per mostrar la seva posició respecte el projecte presentat pel Govern municipal i per presentar les seves propostes, però demanen més seriositat i respecte al Govern «si de veritat volen comptar amb el suport de l’oposició».

Cecot Comerç demana la reobertura immediata de tots els formats comercials

Cecot Comerç reitera la seva disconformitat amb què la Generalitat de Catalunya no permetés l’apertura de tots els formats comercials el passat 23 de novembre, quan entrava en vigor el primer tram del Pla d’Obertura Progressiva. L’organisme es suma així a les accions de reivindicació desenvolupades per diferents associacions de comerciants a Barcelona. Per la junta de Comerç no s’entén que s’hagi optat per treure la limitació dels 800 m2 de superfície de venta i que establiments amb una superfície més reduïda encara no puguin obrir les seves portes pel fet d’estar ubicats en un centre comercial.

Les imatges del passat cap de setmana de pont han refermat la posició de la comissió que considera «demostrada que la decisió del Govern no té fonament sanitari que demostri un major risc de contagi en un establiment dins d’un centre comercial i està generant un alt greuge comparatiu entre formats comercials».

«S’està negant l’opció a poder treballar a un volum molt important d’activitats comercials que han escollit el centre comercial com emplaçament, generant la paradoxa que establiments amb molta superfície de venta però amb dificultats d’accés i mobilitat dins l’establiment, i zones comuns molt limitades, hagin pogut obrir des del primer dia de la fase 1», es queixa la patronal vallesana. «Els centres comercials apliquen rigorosament els seus protocols i les mesures d’aforament, control d’accessos i higiene en canvi han continuar amb les portes tancades», afageix.

“Estem parlant d’unes 35.000 persones afectades a Catalunya que porten disset setmanes sense treballar aquest any”, recorda la presidenta de Cecot Comerç, Cristina Escudé.

«Una altra qüestió que no s’està tenint en compte», insisteix Cecot, «és que una obertura gradual del comerç també permetria que les compres per part de la ciutadania de cara a la campanya de Nadal fossin graduals, evitant així aglomeracions en els darrers dies abans de les festes com les que ja vam experimentar aquest cap de setmana.

Per tot això, Cecot Comerç considera que caldria reobrir tots els formats des d’avui mateix, per descomptat donant compliment a les restriccions d’horari i aforament que s’han establert en el Pla d’Obertura Progressiva d’activitats de la Generalitat.

L’Autcat demana al Govern de la Generalitat l’abonament immediat dels ajuts extraordinaris a autònoms

L’Autcat es suma a les valoracions positives ja expressades per Foment del Treball i ATA Catalunya en relació als ajuts extraordinaris a autònoms i microempreses presentats pel Consell Català del Treball Autònom i insisteix en abonar-los amb la màxim celeritat per evitar l’ajornament d’una situació ja prou precària entre el col·lectiu.

Aquests ajuts tindran una dotació de 232 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya, que donaran cobertura als 116.000 expedients presentats, és a dir, la totalitat dels autònoms que s’han inscrit en el registre previ creat a aquest efecte i que compleixen els requisits establerts. Aquests 116.000 expedients, sumats als 10.000 que es van fer efectius a la convocatòria de novembre suposen un total d’ajuts per a 126.000 sol·licituds, un 23% del total del treball autònom a Catalunya.

En aquesta convocatòria la quantia dels ajuts ascendeix a 2.000 euros per a cada sol·licitud en un pagament únic que es farà efectiu abans de finalitzar l’any, després de la publicació de l’Ordre de Bases el proper 10 de desembre i de la Resolució de la convocatòria el dia 14.

Exempció tributària dels ajuts
Tanmateix, l’Organització d’Autònoms de Catalunya insta al Govern de la Generalitat que recolzi les peticions que ja ha anat realitzant la Cecot al Govern central des de l’inici de la pandèmia i que fan referència a l’exempció tributària dels ajuts per cessament d’activitat o els ajuts a la cotització. “La lamentable situació econòmica de gran part d’autònoms es pot veure agreujada si el Ministeri d’Hisenda els obliga a tributar. Socialment és inadmissible demanar que paguin impostos sobre uns ajuts que han rebut perquè han hagut de tancar els seus negocis o han vist reduïda la facturació més d’un 75%”, afirma Enric Rius, president de l’Autcat.

La Cecot i l’Organització d’Autònoms de Catalunya-Autcat van detectar el mes de juny una preocupació creixent, entre les empreses i autònoms associats, al voltant de la futura tributació dels ajuts rebudes pels autònoms així com les retribucions rebudes per les treballadores i treballadors afectats pels ERTOs conseqüència del COVID-19.

Vam escriure a la Ministra d’Hisenda el juliol perquè tal i com estava la normativa (i continua estant), tant els ajuts com les retribucions hauran de tributar en l’IRPF a declarar l’any vinent, situació que es planteja absolutament contradictòria, donat que no s’entén que es doni un ajut amb una mà i se’n tregui una part amb l’altre”, reitera Rius, “és per això que instem la Generalitat a poder resoldre amb temps una circumstància que preveiem d’impacte negatiu el proper any”.

El president de l’Autcat expressa que “és sorprenent que mentre a la major part de països europeus els Governs ajuden aportant diners a l’economia productiva, aquí es continua mantenint una maquinària inapel·lable més pensada i basada en la recaptació. Com ja vam expressar a principis de mes, estan abocant els autònoms a l’economia submergida per la pròpia rigidesa del sistema administratiu. S’està demostrant un gran monstre poc eficient i que alenteix la posada en marxa de qualsevol mesura que podria tenir impacte directe positiu a les empreses per la complexitat de la tramitació. Necessitem simplificació i agilitat dins l’administració”.

Els treballadors de bingos i casinos reclamen reobrir els establiments

Centenars de treballadors de bingos, casinos i sales de joc s’han concentrat aquest dimecres a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar la reobertura d’aquests establiments.

Els treballadors d’aquest sector consideren que estan rebent un tracte discriminatori i reclamen que se’ls permeti obrir en les mateixes condicions que ho fan la resta de comerços, cinemes o gimnasos.

Creuen que els 183 salons de joc, bingos i casinos han de rebre el mateix tracte per poder fer les activitats diürnes que la resta d’establiments.

Segons el Col·lectiu Català de Treballadors del Joc, a Catalunya hi ha 8.000 persones que treballen en salons de joc, bingos i casinos, i que ara es veuen afectades pel tancament d’aquests negocis arran de les restriccions per la covid-19. També estan en risc un total de 29.000 llocs de treball indirectes.