La direcció renovada de Cambra Terrassa comença a caminar

Es constitueix el plenari sorgit de les últimes eleccions a la Cambra de Terrassa. 47 membres d’un renovat Ple sorgits de les eleccions del passat setembre, han ratificat la llista del Comitè Executiu proposada pel reelegit president Ramon Talamàs. Un acte institucional de l’encara Junta Electoral presidida pel secretari d’empresa i competitivitat de la Generalitat.

La llista a la direcció de la Cambra proposada pel guanyador de les eleccions ha estat ratificada per 40 vots a favor, 2 en blanc i 1 de nul. Dos membres del Ple no han assistit a aquesta primera sessió. La renovada Cambra neix amb vocació de continuar servint les empreses i que el Vallès mantingui el seu atractiu industrial.

Una de les primeres mesures que prendrà la Cambra és l’ajornament del seu pressupost per l’any vinent. Un altre dels reptes és entomar la nova Llei de Cambres que ha de sortir del Parlament. El plenari de la Cambra està format per 45 vocalies, les 35 escollides per sufragi universal, les 5 de major aportació voluntària i 5 més de les organitzacions empresarials.

Tots aquests membres han votat per escollir el Comitè Executiu proposat pel reelegit President. El comitè executiu queda integrat de la següent manera:

Ramon Talamàs. President. Coordinació general, Relacions Institucionals i Teixit Socieoeconòmic.

Emili Pablos. Vicepresident 1er. Coordinació Òrgans de Govern, Relacions Institucionals, Equip Humà i talent intern.

Nacho Navarro. Vicepresident 2n. Relacions Administracions Públiques, Infraestructures i sector Construcció-Immobiliari.

Jordi Rodríguez. Vicepresdient 3er. Emprenedoria, Projectes Internacionals, Ecosistema Universitari i FP.

Paco Hoya. Tresorer. Perspectiva econòmica financera Cambra.

Oriol Casamitjana. Vocal. Comerç i Serveis.

Mireia Cazador. Vocal. Indústria, Logística i Internacionalització.

Montse Clemente. Vocal. Màrqueting i Comunicació.

Marta Galí. Vocal. Talent i Formació.

Jaume Gázquez. Cambra B&W i Àgora Empresarial.

Joaquim López. Sostenibilitat.

Andrés Torregrosa. Digitalització.

En les eleccions a la renovació de l’entitat empresarial, La Teva Cambra, la candidatura de Ramon Talamàs va guanyar 31 de les 35 vocalies. 4 vocalies han quedat per a Eines de País, l’altra llista que també aspirava a governar la Cambra.

Terrassa és el quart municipi que millor recicla en el rànquing de les 23 grans ciutats de Catalunya

La gestió dels residus és un tema recorrent aquests últims dies, després de saber-se que els impostos que paguen els terrassencs per les escombraries pujaran al voltant d’un 50% a partir de l’any que ve. És una mesura que s’extén a gran part de les ciutats catalanes, que no han complert l’objectiu fixat per la Unió Europea de reciclar, com a mínim, la meitat de la brossa que generen. La majoria són grans municipis que, tot i les nombroses campanyes de conscienciació ciutadana, no troben la tecla per posar en pràctica un mètode efectiu.

En aquesta lliga de poblacions de més de 50.000 habitants, Terrassa és la quarta que millor recicla, amb un 44,37% de recollida selectiva. Només Girona (50,24%), Sant Cugat (49,82%) i Manresa (44,58%) van assolir un millor percentatge de separació de residus durant el 2022.

El rànquing publicat per l’Agència de Residus de Catalunya està format per 23 localitats, de les quals 5 són vallesanes. Juntament amb Terrassa i Sant Cugat, també Rubí (39,17%) i Cerdanyola (38,99%) es troben entre les 9 ciutats que millor reciclen. Per contra, Sabadell (34,77%) és el municipi de la comarca amb pitjor percentatge de recollida selectiva.

En el còmput general, les grans ciutats catalanes amb xifres més baixes de reciclatge són Badalona, L’Hospitalet i Santa Coloma de Gramanet, totes elles per sota del 30%. La mitjana de tot Catalunya és del 45%; un índex que haurà de millorar -i molt- per arribar al 55% que exigeix la Unió Europea de cara al 2025.

Correos incorpora tres motos elèctriques a la seva flota de Terrassa

Correos incorpora a la flota de vehicles lleugers ecològics de Terrassa, tres noves motos elèctriques de tres rodes per millorar el repartiment de cartes i paquets de darrer trajecte. D’aquesta manera la companyia de distribució comptarà a finals d’any amb una de les majors flotes sostenibles del sector amb 2.800 vehicles ecològics, 2.506 d’elèctrics i 310 furgonetes híbrides o ECO.

Segons la companyia, en tractar-se de motos de tres rodes permet accedir millor a qualsevol entorn i minimitzar els problemes d’aparcament, a més de disposar d’una gran capacitat de càrrega segura que arriba als 450 litres. L’scooter «eezon e3 cargo» s’assembla molt a una moto de 125 cc però amb millors prestacions pel què fa a la capacitat, autonomia i productivitat.

Un innovador vehicle que pot arribar als 90 kilòmetres per hora amb una autonomia de fàcil recàrrega de més de 120 kilòmetres. Amb l’ampliació de la flota, Correos preveu agilitzar el procés de repartiment i oferir una major independència i comoditat als seus treballadors. La compra d’aquests vehicles forma part de l’aposta de l’empresa logística per una mobilitat sostenible que busca sempre noves tipologies de transport que s’adaptin millor a les condicions del repartiment.

Recentment Correos ha ampliat en més de 700 unitats de motos elèctriques i 100 noves furgonetes ecològiques com una de les majors flotes de zero emissions. És previst que el 2030, el 50 per cent de la seva flota faci servir tecnologies alternatives. En l’actualitat el 25 per cent dels vehicles de Correos són elèctrics.

El Vallès Occidental va rebre més de 200.000 turistes durant l’estiu de 2023

El balanç de l’activitat turística del Vallès Occidental durant l’estiu 2023 mostra una lleugera reducció de la demanda, amb una baixada en el nombre de turistes i de pernoctacions respecte del mateix període de l’any anterior. Cal destacar que la comarca no acostuma a ser una destinació turística d’estiu, atès que la majoria de les visites són per motius de negoci, però s’observa un increment accentuat de visitants durant els mesos estivals respecte del període prepandèmia.

El Vallès Occidental registra un 75,7% d’ocupació mitjana de les places ofertes als allotjaments turístics durant els tres mesos d’estiu, similar al conjunt de l’entorn de Barcelona. Aquesta xifra és més de 4 punts inferior de la registrada durant el mateix període de l’any anterior (80,1%).

En concret, el mes d’agost és el que va registrar una taxa d’ocupació més elevada durant l’estiu de 2023 (77,5%). Els mesos de juny i juliol van disminuir en més de 6 punts respecte d’un any enrere, mentre que el d’agost va mantenir una proporció similar.

El nombre mitjà de places en oferta s’ha mantingut similar respecte a l’estiu de 2022, amb 6.203 places. Tanmateix, durant els mesos de juny i de juliol el nombre va augmentar un 1,4% (84 places més), mentre que a l’agost es va reduir un 2,2% (136 menys).

Durant l’estiu d’enguany han arribat 204.503 turistes als allotjaments de la comarca. Aquesta xifra és inferior en un 2,3% a la registrada durant el mateix període de l’any anterior (4.903 persones menys). El mes de juliol és el que concentra un major nombre de turistes i, a més, supera en gairebé un 50% el valor de l’estiu de 2022, el que representa 24.246 persones més; a diferència dels mesos de juny i agost que mostren xifres un 18% inferiors

Les bonificacions per instal·lacions solars i vehicles poc contaminants superen l’1,5M d’euros en 5 anys

Les noves ordenances fiscals redueixen de manera dràstica les bonificacions de l’Impost de Béns Immobles per la instal·lació de plaques solars i de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica pels vehicles poc contaminants. El govern considera que les mesures, que s’apliquen des de 2019, ja no són un incentiu perquè les accions que promovien s’han anat generalitzant.

L’IBI de les instal·lacions solars 

En aquests darrers cinc anys l’Ajuntament ha deixat d’ingressar 647.000 euros de l’IBI per les bonificacions a instal·lacions fotovoltaiques. Els beneficiaris tenen l’impost reduït en un 50 per cent durant un màxim de 5 anys sempre que la suma d’imports bonificats no superi la meitat del cost de la instal·lació.

Des del 2019, s’han bonificat 1.384 rebuts de l’IBI i el creixement és exponencial. La meitat, 688, corresponen a aquest any i pràcticament tots són d’àmbit residencial mentre que un 5 per cent són industrials, amb major impacte econòmic.

Només aquest  any s’han resolt, fins setembre, 283 expedients, que s’afegeixen als 405 d’anys anteriors que encara tenen dret a bonificació. També se n’han resolt 373 més que no tindran efecte fins l’any que ve. Amb aquests ja seran 1.061 els habitatges que s’hauran beneficiat de les bonificacions de l’IBI per a instal·lacions solars. Encara en queden 500 per resoldre.

Bonificacions Ibi

Amb la proposta d’ordenances pel 2024 aquesta reducció de l’IBI es redueix a la mínima expressió per les instal·lacions individuals: un 10 per cent i durant 1 sol any. En canvi es mantindrà per les col·lectives per fomentar les comunitats energètiques.

L’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica per les etiquetes ECO i 0

Pel què fa a l’Impost de Circulació s’ha bonificat a 5.694 vehicles poc contaminants en 17.600 rebuts. La gran majoria, 15.000, són per l’etiqueta ambiental ECO amb un 25 per cent de l’impost bonificat, mentre que els 2.500 restants tenen l’etiqueta 0 i bonificació del 75 per cent. Des del 2019 els incentius per aquest concepte sumen 827.000 euros.

Bonificacions Circulacio

La proposta de noves ordenances redueix les bonificacions a només dos anys i al 25 per cent pels vehicles ECO i al 75 per cent els dos primers anys i al 50 per cent després pels vehicles 0. El govern entén que molts vehicles es venen ja amb l’etiqueta ECO i que la bonificació ha perdut efectivitat. La zona blava seguirà sent bonificada en un 75 per cent pels vehicles 0, mentre que els ECO perden la reducció del 25 per cent que tenien.

Bonificacions Circulacio 2

 

La Diputació disposarà 75 milions d’euros als governs locals per assegurar els serveis socials

Els ajuntaments i entitats municipals locals rebran un nou fons extraordinari de 75 milions d’euros per a garantir els serveis públics. La quantia es dividirà en una primera suma de 50 milions d’euros al desembre del present any, la qual garantirà finalitzar l’exercici pressupostari sense dèficit; la segona onada amb els 25 milions d’euros restants es donarà a l’inici de 2024 amb l’objectiu de tenir la suficient liquiditat per fer front als reptes de l’any següent.

La mesura va en la línia d’un nou sistema de finançament local que afronti les dificultats econòmiques i financeres dels ajuntaments, aquesta nova reforma pretén adaptar-se a l’actual situació de crisi oferint dues vies de suport principals: Una relativa al finançament de serveis tals com reparacions i manteniment d’estructures, i una relativa a les inversions sobre l’espai públic en forma d’infraestructures urbanes i sostenibilitat ambiental.

5 empreses terrassenques guardonades a la 28a edició de la Nit de l’Empresa

El Teatre-Auditori de Sant Cugat ha acollit aquest dijous la 28a edició de la Nit de l’Empresa.

La Cecot ha guardonat 5 empreses i institucions terrassenques. El Club Natació Terrassa, s’ha endut el guardó d’eficiència energètica i sostenibilitat. L’empresa COMSER, dedica a facilitar la industrialització de fàrmacs, s’ha fet amb el de Transformació digital del sector industrial. Per altra banda, MINDTRAVELER BCN, que es dedica a la venda online de roba i complements, ha rebut ell premi a la Transformació digital del sector comerç. També ha estat reconegut el Centre dental Les Escoles a la PIME responsable. La darrera entitat de Terrassa guardonada a estat El Centre Tecnològic LEITAT amb el premi Vítaly d’Empresa Saludable.

L’acte presentat pel periodista terrassenc Xavi Coral ha comptat president de la Generalitat, Pere Aragonès que s’ha mostrat preocupat pel dèficit fiscal.

Per la seva banda, Xavier Panés, president de la Cecot Ha mostrat la seva disconformitat amb la possible reducció de la jornada laboral.

En canvi, el ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños ha posat en valor la creació de llocs de treball a Espanya.

Aquesta edició de la gala és la primera vegada què s’ha celebrat a Sant Cugat.

 

Un increment del 3,5% en impostos i taxes i un nou model tarifari de l’aigua, novetats fiscals del 2024

L’IBI i la resta d’impostos i taxes municipals tindran, l’any 2024, un increment del 3,5 per cent. És la fórmula que proposa el govern municipal per equilibrar la viabilitat dels comptes municipals amb un impacte mínim per una ciutadania ja prou castigada per l’increment del cost de la vida. Amb aquesta pujada l’executiu calcula ingressar més de 3 milions d’euros l’any que ve.

Nou sistema de tarifes de l’aigua

Increments a banda, la principal novetat per l’any que ve és un nou sistema tarifari del servei públic d’aigua que beneficiarà els consumidors responsables. Els nous trams tindran en compte el nombre de persones que viuen a l’habitatge i penalitzarà els consums superiors als 100 litres per persona i dia, amb un sobrecost a la factura de fins a 25 euros per trimestre. Per sota dels 60, en canvi, la factura es rebaixarà lleugerament. També es redueixen significativament els costos de connexió, que seran de 183 euros pels habitatges i 230 pels comerços.

Baixa la taxa de residus en alguns sectors comercials

A part del creixement del 3,5 per cent en la taxa de residus, els contribuents hauran de pagar la nova taxa comarcal perquè serà l’ens supramunicipal qui gestionarà el tractament de la brossa.

Per rebaixar la pressió fiscal en alguns sectors la taxa de residus baixa un 9,5 per cent en el comerç menor no alimentari, un 17,5 per cent en les activitats administratives i un 8 per cent en la restauració mentre es congelen en el comerç alimentari. Com a novetat, als locals que no tinguin activitat comercial censada se’ls aplicarà una taxa de residus mínima de 70 euros.

Canvis en les bonificacions

Al capítol de bonificacions també hi ha novetats. D’entrada s’elimina l’1 per cent de reducció per la domiciliació de rebuts pagats en un sol termini.

La bonificació l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica es limita a un 25 per cent pels vehicles ECO els primers dos anys mentre que pels vehicles 0 serà del 75 per cent els dos primers anys i del 50 per cent després. Es mantenen les bonificacions a la zona blava però només pels vehicles 0. Els ECO la perden.

També hi ha canvis en els incentius per la instal·lació de sistemes d’aprofitament solar, que ara es centren en potenciar les comunitats energètiques i no tant les instal·lacions individuals. Es manté la bonificació màxima del 50 per cent de l’IBI durant cinc anys només per a instal·lacions d’autoconsum col·lectiu mentre que per a instal·lacions individuals aquest benefici es redueix al 10 per cent només el primer any. En l’àmbit industrial es bonificarà la meitat de l’IBI durant tres anys amb un màxim de 5.000 euros.

Debat en ple el dijous 2 de novembre

El ple de debat i aprovació de les ordenances fiscals per l’any vinent es celebrarà dijous 2 de novembre. Fins dimarts l’oposició hi pot presentar esmenes.

Abacus reorganitza la botiga per donar prioritat a la llibreria i obrir els espais a la ciutadania

La botiga d’Abacus de Terrassa ha reorganitzat els espais que actuament ocupa a l’edifici del Gran Casino per donar prioritat a la llibreria, que ha passat a ocupar la primera planta, la de l’entrada.

La resta de productes s’han recol·locat de forma més amable per al client, amb prestatgeries més baixes que permeten donar més visibilitat a la peculiaritat de l’edifici.

A més, s’han creat sales temàtiques, zones per a la lectura i el joc i s’ha donat molta més presència a l’escenari, que acollirà concerts, xerrades i altres activiats culturals. D’aquesta manera, la cooperativa vol convidar la ciutadania a gaudir dels seus espais.

Per fer aquests treballs, l’establiment ha hagut de tancar durant tres dies però aquest dijous ja ha reobert portes.

Tot i que ja es pot gaudir dels canvis, Abacus farà una inauguració oficial el proper 1 de desembre coincidint amb el centenari del Gran Casino. A més, durant tot el mes preveu una àmplia programació d’activitats.

Dissabte arranca una nova campanya de Tardor de cuina i bolets Terrassa 2023

Des d’aquest divendres i fins al 19 de novembre se celebra la campanya de Tardor de Cuina i Bolets a Terrassa. Una proposta tant per al turisme intern com per al de fora que inclou les Jornades Gastronòmiques que arriben a la 25a edició. La XVII Fira del Bolet es farà dissabte dia 4 de novembre a l’entorn del Mercat de Sant Pere.

A les Jornades Gastronòmiques hi participen 15 restaurants de la ciutat que ofereixen tapes i menús amb els productes de proximitat de temporada. Plats com la croqueta de trinxat de la Cerdanya, del bar Zurito, o el filet de porc amb puré de moniato i allioli de codonys, del gastrobar Syrah, han estat l’avançada, aquest dimecres a la Casa Museu Alegre, de l’oferta gastronòmica que els restaurants locals han preparat per aquesta tardor.

Com cada any la Fira del Bolet s’instal·larà als voltants del Mercat de Sant Pere amb parades de productes artesanals i de tardor, propostes gastronòmiques i activitats familiars durant tot el dia. I per arrodonir la jornada, a patir de les cinc de la tarda es farà el Segon Tast de Vins a la Rambla Nord, davant del Museu, una iniciativa que impulsa la bodega Tecavins.