Els treballadors de Correos alerten que l’empresa debilita el servei públic

Els treballadors de Correos denuncien una estratègia de la direcció de l’empresa per debilitar el servei públic i afavorir l’entrega de paqueteria d’empreses privades. Per això uns 90 treballadors de les tres unitats de repartiment de Terrassa han fet vaga aquest dilluns perquè es cobreixin de forma estable la meitat de les places vacants que hi ha en el servei.

Un problema que afecta a tot Catalunya i que també pateixen les oficines de Sabadell, Cerdanyola i de Sant Cugat. Aquest matí un centenar de treballadors s’han manifestat davant l’Ajuntament de Terrassa per denunciar la sobrecàrrega laboral que pateixen. Els treballadors consideren un pedaç les contractacions temporals que s’estant fent, algunes de menys d’un mes, i lamenten haver de prioritzar la paqueteria d’empreses privades.

Això fa que certificats, citacions judicials, factures o cumunicacions importants quedin endarrerides. Els sindicats de Correos no descarten convocar noves mobilitzacions fins a tenir una plantilla estable i dimensionada segons el servei públic de repartiment.

FEMvallès demana una ATM pròpia pel Vallès

L’associació FEMvallès demana la creació d’una Autoritat del Transport Metropolità per a l’àrea del Vallès. Aquesta ATM funcionaria com les que ja hi ha implementades a Lleida, Girona o el Camp de Tarragona, on s’encarreguen de coordinar el transport públic de la seva àrea. Per a FEMvallès és una demanda prioritària que impulsaria el transport públic i permetria coordinar les 160 concessions d’autobús que hi ha actualment.

La mobilitat interna del Vallès suposa el 85% dels trajectes, els quals ascendeixen a 845.000 desplaçaments diaris segons el Departament de Territori. Tanmateix el percentatge d’ús del Transport Públic al Vallès és de tan sols el 18%. Una xifra estancada des del 2009.

Una de les problemàtiques a la Regió Metropolitana de Barcelona és la divisió entre els municipis de l’AMB i els que no en formen part. L’Àrea Metropolitana de Barcelona talla el Vallès impedint que les línies d’autobús de l’AMB travessin el seu límit, afirmen.  Aquest fet es combina amb el dèficit d’inversions que s’aplica a les àrees metropolitanes de fora la capital. Ja al març FEMvallès afirmava que un vallesà rebia 9 cops menys en inversions de mobilitat que un barceloní.

La proposta vallesana posa com exemple a seguir,  la creació l’ATM Terres de l’Ebre,  que des de 2020 està en marxa. Aquest nou organisme comptarà amb les mateixes competències de les ATM que ja estan en funcionament. Tot i que l’ATM del Camp de Tarragona es presenta com el cas més proper al Vallès, també Girona i Lleida mostren casos de coordinació del transport públic, amb una ATM pròpia, servint poblacions que superen els dos-cents mil habitats, equivalents als entorns de Terrassa o Sabadell, per separat.

L’Associació FEMvallès ha fet arribar aquesta proposta a alcaldes i regidors del Vallès. L’entitat està recollint firmes d’organitzacions i institucions per aglutinar força entorn de la demanda.

Marea Blanca-PDSPT demana que Mútua sigui cent per cent pública

Primer va ser l’aigua. Ara, la sanitat. Marea Blanca-Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, i 25 entitats més, afronten un nou repte: que la gestió de MútuaTerrassa sigui cent per cent pública i que cap empresa privada faci negoci amb aquest dret de les persones.

Estan recollint signatures, han convocat una roda de premsa i elevaran al ple de divendres la seva reivindicació: que no es renovi el contracte de Mútua amb el CatSalut que finalitza al desembre i que el personal sanitari sigui absorbit o subrogat per l’administració.

Asseguren que l’Ajuntament i la Generalitat tenen ara una oportunitat única per defensar el bé comú i evitar que cap empresa privada continuï enriquint-se amb la salut de les persones.

Denuncien que les llistes d’espera a la ciutat són molt superiors a la mitjana catalana des de molts anys (ja abans de la pandèmia), que els treballadors estan mal retribuïts, que hi ha opacitat en la gestió i poc control dels recursos públics i, moltes vegades, una doble facturació.

Creuen que l’única manera de millorar l’atenció sanitària de MútuaTerrassa és que no estigui sotmesa als interessos privats, econòmics i especulatius.

La Cecot celebra que el Ple plantegi una modificació del POUM per reduir l’increment de locals buits

La Cecot celebra que l’Ajuntament tracti en el Ple del pròxim divendres la problemàtica dels locals buits a la ciutat, i en especial als eixos comercials. En els darrers anys diferents sectors econòmics representats per l’organització empresarial han manifestat preocupació per la projecció d’una tendència a la desertització de carrers més comercials o l’abandonament de locals comercials, entre ells el sector del comerç, l’immobiliari i també el Gremi de la Construcció del Vallès.

I els representants d’aquests sectors han mantingut una reunió amb el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero i la directora de l’àrea d’Urbanisme, Cristina E. Blasi a la seu de la Cecot per posar en comú i intercanviar opinions sobre l’impacte de la proposta.

Les principals propostes a què s’ha arribat durant la reunió han estat:

  • La necessitat de treballar aquest tema de forma transversal amb l’Ajuntament de Terrassa, implicant urbanisme i promoció econòmica, més enllà de comerç.
  • Trobar solucions específiques per als edificis emblemàtics que estan ubicats al centre o als eixos comercials i que quedin buits (un exemple recent és H&M).
  • Intensificar la col·laboració publicoprivada per millorar la ciutat.

 

H&M tancarà definitivament la botiga de Terrassa

Els sindicats UGT i CCOO han signat un acord en el procés d’expedient de regulació d’ocupació a H&M. Aquest acord incorpora la reducció del nombre de persones afectades per extincions directes, que passaran de les 1.066 plantejades per la direcció a 349-  A Catalunya hi haurà 12 acomiadaments directes i 33 treballadors que es podran acollir a una reducció de jornada, establint-se com a criteri prioritari la voluntarietat i la millora de les condicions de sortida, evitant sortides traumàtiques.

De totes maneres aquest acord no evitarà el tancament de la botiga de Terrassa, al carrer Major. També abaixaran la persiana tres establiments de Barcelona (Rambles, Portal de l’Àngel i Diagonal) i un de Reus.

Els punts més importants de l’acord són:
Adscripció voluntària, que no generi vacant, tenint preferència les persones que van ser afectades inicialment.
Indemnització de 45/33 dies per any treballat més una prima per antiguitat.
– Per tal de reduir el nombre de persones acomiadades es farà una reducció de jornada per a 170 treballadors (33 a Catalunya), que no podrà ser superior al 20% de la jornada contractada, amb una durada de 24 mesos, revisable posteriorment per poder tornar a la jornada inicial. Les hores que es redueixin tindran la mateixa indemnització que l’acomiadament.
– S’ha aconseguit que s’ofereixin 401 vacants. Les condicions en cas de vacants de menor jornada seran les mateixes que per a la modificació de reducció de la jornada.

Finalment, no es tancaran les botigues de l’Illa, Ourense i Loranca, i la botiga de Vigo es traslladarà.

La gestió dels envasos centra la segona sessió del cicle del Consell General de Cambres

La visió empresarial en la gestió dels envasos ha estat el fil conductor de la segona sessió del cicle impulsat per la comissió d’economia circular, indústria i competitivitat del Consell General de Cambres de Catalunya. En aquesta darrera jornada, cinc empresaris del sector industrial van donar la seva visió i opinió sobre la gestió actual i futura dels envasos industrials i comercials.

Des de les Cambres de Catalunya es van posar sobre la taula diversos reptes. En matèria de residus, aconseguir un creixement econòmic més equilibrat i sostenible basat en l’adequada gestió, valorització i retorn al sistema. En matèria de recursos, preservar i fomentar un ús eficient, garantint el subministrament de recursos essencials i identificant noves oportunitats de creixement econòmic.

Conclou el cicle de jornades virtuals per tractar la gestió d’envasos en clau empresarial, i que compta amb la col·laboració d’Ecoembes, amb una sessió liderada per empreses del sector industrial.

 

 

 

 

 

Els treballadors del BBVA s’aturen dos dies contra l’ERO

El Sindicat d’Estalvi de Catalunya ha convocat per aquest dimarts i dimecres dues jornades de vaga a les oficines del BBVA per protestar contra l’ERO que preveu acomiadar 1.197 persones a Catalunya. Aquesta xifra suposa un 30% de la retallada que es vol fer a tot l’Estat.

A la convocatòria s’hi han afegit els sindicats UGT, CGT i SCAT, presents al comitè, però no CCOO i ACB. Aquests dos darrers, però, convoquen aturades parcials els dies 25 i 31 de maig i una vaga de 24 hores per al dia 2 de juny. Precisament el 2 de juny és quan acaba el termini de negociació d’un mes d’aquest ERO.

La convocatòria d’aquestes dues jornades de vaga coincideix amb el dia que els pensionistes cobren la mensualitat i és quan es produeixen més cues a les entitats bancàries, també les del BBVA, que té 17 oficines repartides a Terrassa. Aquest matí només estaven operatius els caixers automàtics i no s’ha prestat atenció personal als clients.

Des dels sindicats esperen que la vaga tingui impacte i es puguin acostar posicions en les negociacions amb el banc.

La Diputació transformarà en carretera el camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres

El camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres, ara amb un asfaltat semiprovisional, passarà a ser carretera un cop la Diputació n’executi un projecte d’adequació i millora. Les obres de transformació de poc més d’un Kilòmetre començaran a principis del 2023 i preveuen la millora en el traçat i el ferm, la seguretat, la senyalització i l’entorn de tot l’itinerari, amb una inversió prevista de 619.00 euros.

Com el camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres la Diputació preveu fer dues transformacions més a la comarca. L’una al camí de l’Obac a Vacarisses, i l’altra a la carretera del Cementiri de Collserola, que afecta a Montcada i Reixac, Cerdanyola i Barcelona. Aquestes actuacions que es troben en diferents processos, fases d’estudi i informes mediambientals, compten amb una inversió global de 3,2 milions d’euros. Les obres començaran a principis del 2023 i es poden allargar durant tot el 2024.

Aquests projectes de transformació de camins en carreteres formen part del Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres de la Diputació que té en cartera pels pròxims 20 anys, fins a 37 projectes més amb un total de 140 kilòmetres de carreteres. Un cop la Diputació transforma els camins dels diferents termes municipals en carreteres aquestes passen a ser gestionades per l’ens supramunicipal que també n’assumeix el seu manteniment.

Vaga del treballadors d’H&M en protesta pel tancament de l’establiment del carrer Major

CCOO valora que després de l’èxit de les mobilitzacions H&M retiri la modificació substancial de les condicions de treball, però continua amb els acomiadaments.

L’establiment que H&M té a Terrassa, al carrer Major, té previst tancar i acomiadar 16 treballadors. Davant aquesta situació, Comissions Obreres ha convocat noves aturades arreu del país per aquest divendres 21, en contra del que considera acomiadament desproporcionat i injustificat.

Avui els seus clients s’han trobat amb les persianes baixades i amb unes notes que informen del motiu del tancament. Segons els sindicats, la multinacional continua insistint en part de la seva proposta. Pel que fa a l’acomiadament col·lectiu no hi ha hagut canvis substancials. UGT i CCOO han plantejat diverses propostes com que els acomiadaments no superin el 30% del que ha plantejat l’empresa.

Es consolida la compra per internet com a hàbit de consum postpandèmia

El consumidor postpandèmia compra productes de proximitat i s’estima més comprar menys però productes de qualitat, lluny del conegut com a lowcost. Així ho diu un estudi fet per l’Escola Universitària de Comerç i Distribució, l’ESCODI, un any després d’una primera enquesta en plena pandèmia sobre hàbits de consum.

L’informe consolida diverses tendències ja detectades ara fa un any, com la necessitat d’un consum responsable, un 60 per cent han decidit reduir el consum, el manteniment de la compra online, i el rebuig al model de baix cost. El consum en la compra online ha crescut un 21 per cent respecte de fa un any, un hàbit que el 38 per cent dels enquestats afirmen continuaran fent després de la Covid-19. L’opció prioritària del 46 per cent dels enquestats és la compra de productes de proximitat.

Mentre el 71 per cent dels consumidors afirmen que amb els seus actes de consum volen ser més respectuosos amb el medi ambient. Els hàbits de consum no han canviat respecte de la pandèmia amb l’elaboració de més productes casolans, baixen els hàbits de neteja i augmenta el consum de televisió, internet, plataformes digitals i compra online.