Caixa d’Enginyers obre una oficina a Terrassa

El Grup Caixa d’Enginyers, cooperativa de crèdit i serveis financers i asseguradors, millora la seva xarxa d’oficines i obre una nova oficina “AVANT” a Terrassa. L’entitat atenia fins ara els socis de la ciutat a través d’una sucursal situada a la seu de MGC Mútua. Ara fa un pas més en la seva aposta per la proximitat i es trasllada a un espai propi i més ampli. Tot amb l’objectiu de millorar l’atenció personal dels gairebé 10.200 socis que té a la comarca del Vallès Occidental.

Amb aquesta nova seu, situada en el Passeig del Comte d’Ègara número 1, la cooperativa de crèdit suma ja 12 oficines tipus “AVANT”, centrades en l’assessorament i l’atenció personalitzada, on s’ofereixen també els serveis bancaris tradicionals. Es tracta d’un model de gestió d’èxit que l’entitat ha decidit implementar a Terrassa donat l’increment de socis i sòcies al Vallès Occidental (gairebé un 6% en un any), on gestiona un volum de negoci de més de 322 milions d’euros.

Cecot fa una comparativa tributària de l’IBI, l’IAE i l’ICIO a diferents municipis de la comarca

El Club Cecot Financer & Fiscal ha fet un informe comparatiu de l’IBI, l’IAE i l’ICIO de Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Vacarisses i Viladecavalls. El document contempla una revisió dels diferents elements dels quals disposen els ajuntaments i que els permeten aplicar bonificacions a aquests impostos amb caràcter potestatiu.

El municipi que té més contribució per ingressos en el seu pressupost municipal, per l’impost sobre activitats econòmiques, és Rubí (superant el 6%). Per import, l’Ajuntament de Terrassa és el que més recapta per aquest impost. A l’informe s’aprecia també que, en ingrés per habitant, la recaptació de Rubí, està aproximadament 10€ per sobre de la mitjana de la resta de municipis. En conjunt, el text conclou que Rubí és el municipi que exerceix una pressió fiscal més elevada per IAE, seguit per Viladecavalls.

L’informe també mostra que l’impost que més recaptació aporta als diferents consistoris és l’IBI. Per import, qui més IBI recapta és l’Ajuntament de Terrassa, que proporcionalment també és el municipi que més habitants té. És destacable el fet que Viladecavalls recapta un 15% més que Vacarisses, tenint pràcticament els mateixos habitants i amb la meitat d’extensió territorial. Per tant, una de les conclusions de l’informe del Club Cecot Financer Fiscal és que la contribució pressupostaria de l’IBI no és proporcional al nombre d’habitants de cada municipi ni a la seva extensió. S’aprecia també que, en ingrés per habitant, la recaptació de Sant Cugat supera aproximadament el doble de la de Terrassa i Sabadell. Globalment, es considera que Sant Cugat és el municipi que exerceix una pressió fiscal més elevada per IBI.

Pel que fa a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, genera entre l’1% i el 4% dels ingressos del pressupost municipal. Terrassa i Sant Cugat són els municipis que recapten més ingressos amb aquest impost. Per import, ho és l’Ajuntament de Terrassa. En ingrés per habitant,  el primer municipi és Sant Cugat (51€). Globalment, Sant Cugat és el municipi on la pressió fiscal per ICIO és més elevada.

Tornen els Premis Nous Professionals amb la meitat de guardons per a projectes de Terrassa

Els Premis Nous Professionals han tornat després d’un any d’obligada interrupció però amb el mateix format de la darrera edició i amb les limitacions preceptives. El certamen, que arriba a la 15a edició, premia projectes d’emprenedoria i creativitat d’alumnes de cicles formatius. La convocatòria d’enguany era oberta a treballs dels dos darrers cursos. El jurat va rebre 95 propostes de 26 centres de les comarques de Barcelona.

S’han lliurat setze premis, repartits en sis categories de projectes: més innovadors, amb millor visibilitat empresarial, d’economia social i cooperativa, d’economia circular, de Formació i Inserció Professional i millors dossiers-memòria d’FP Dual. En cada categoria s’han lliurat un primer i un segon premi de cicles formatius de grau superior i un únic premi de grau mitjà. Les dotacions són de 600 euros per als primers i 400 per als segons.

La meitat dels projectes premiats han estat de centres de Terrassa. Els instituts Montserrat Roig, Terrassa i Cavall Bernat s’han endut dos premis cadascun. Els altres dos han estat per projectes dels Salesians i de l’escola municipal La Llar. Un restaurant a base de cervesa, una aplicació per fomentar el comerç de proximitat, una empresa de moda amb materials sostenibles i un mètode de reciclatge per les mascaretes d’un sol ús. són alguns dels projectes terrassencs guardonats.

Terrassa ja té una gasinera per als vehicles de gas natural comprimit

Terrassa ja té un punt per a què els vehicles que funcionen amb gas natural comprimit hi puguin repostar. Es tracta de la primera gasinera a la ciutat i la segona a tota la comarca del Vallès Occidental.

El dispensador l’ha posat l’empresa HAM a l’estació de Servei que Petrolow té a la carretera de Montcada, a tocar de la riera de Les Arenes. La iniciativa ha estat molt ben rebuda per als usuaris que fins ara havien d’anar a repostar a Santa Perpètua de la Mogoda o a Barcelona.

Aquest tipus de combustible no és gaire comú i l’utilitzen sobretot vehicles d’empresa i alguns taxis a Barcelona. Ofereix prestacions similars a la benzina i el gasoil, que són el doble de cars, i contamina menys. A més, darrerament s’està barrejant amb materials més ecològics.

Els vehicles propulsats per gas natural comprimit porten el distintiu ambiental ECO.

Ficosa arriba a la fita de vendre més de 6 milions de càmeres de visió posterior

Ficosa, proveïdor global de primer nivell que es dedica a la investigació, desenvolupament, producció i comercialització de sistemes de visió, seguretat, comunicació i eficiència per l’automoció, ha batut el rècord de vendre més de 6 milions de càmeres de visió posterior. Aquesta xifra s’ha registrat des de 2014, en tan sols set anys, quan la companyia va començar a comercialitzar aquesta solució.

Els bons resultats assolits en aquest segment s’han vist impulsats en els últims anys, com ratifica el fet que en solament tres anys la companyia ha duplicat les xifres de vendes d’aquestes solucions, superant les previsions establertes. Grans marques del sector automobilístic, com les integrants del Grupo Volkswagen (Volkswagen, Audi, SEAT, Skoda i MAN), així com altres clients com McLaren, Tata Motors i BYD, han confiat en Ficosa pel subministrament de càmeres de visió posterior.

Les previsions apunten a un volum que ascendirà per damunt dels 25 milions el 2028.

Terrassa ofereix més de 30 activitats a la Mobile Week dins el saló del mòbil

Els dies 8, 9 i 10 de juliol Terrassa se sumarà amb una trentena d’activitats, a la Mobile Week, el certàmen que s’estén per tot Catalunya al voltant del Mobile World Congress que arrenca a Barcelona el 28 de juny. En total són 18 territoris que organitzen unes 300 xerrades, tallers i reflexions al voltant de la tecnologia més avançada.

Terrassa centra les seves activitats en la protecció de dades, la identitat i la privacitat digital. També en les habilitats digitals, un aspecte que la pandèmia ha posat a primera línia. I finalment una reflexió sobre el paper que juga la tecnologia en les crisis econòmiques o sanitàries. L’acte presentat a l’accelerador d’empreses Quadrant.0, ha comptat amb el suport de les empreses del sector de la ciutat i de tot el campus universitari, a més dels serveis municipals a les empreses, la tecnologia i la innovació que han participat en l’elaboració de la Mobile Week terrassenca.

Unes activitats que es podran seguir on line a través de la pàgina de l’Ajuntament o de la mateixa setmana, clicant aquí. La Mobile Week va néixer en paral·lel al saló del mòbil el 2017, per descentralitzar la fira i apropar la tecnologia a la ciutadania amb xerrades, conferències i activitats paral·leles. Dels 5 territoris participants en la primera edició s’ha passat als 18 actuals que aspiren arribar als 25 en els pròxims anys.

Els treballadors interins volen acabar amb l’abús de poder de l’administració pública

Un grup de treballadors de l’Ajuntament de Terrassa s’han manifestat aquest matí al Raval, en resposta a la convocatòria a nivell de tot l’Estat, d’una jornada de protesta dels interins que treballen en el sector públic. Els treballadors alguns dels quals porten entre 10 i 15 anys treballant sense haver passat oposicions ni ser personal fix, reclamen que s’apliqui la directiva europea que qualifica la legislació espanyola en contractació «d’abús de poder».

Es calcula que a l’Ajuntament de Terrassa podrien haver-hi fins a mil treballadors en aquesta situació. El problema s’estén a totes les administracions públiques amb uns 900.000 treballadors a tot l’Estat de personal interí. Totes les administracions han abusat d’una contractació que crea desigualtats entre els treballadors.

El personal interí considera que la convocatòria d’oposicions no soluciona el problema si abans no es resolt aquesta situació. Per això reclamen estabilitat en el seu lloc de treball passant a ser personal fix, i que després es regularitzi bé l’accés a la funció pública.

Els serveis de les 13 Cambres de Comerç arriben a més d’11.000 pimes i autònoms/es catalans

Més de 9.000 pimes i autònoms/es de Catalunya han estat atesos per les 13 Cambres catalanes en el marc del projecte Aixeca, Activa i Accelera el teu negoci que té l’objectiu d’ajudar empreses en situació de precarietat provocada pels efectes de la crisi sanitària i per evitar la pèrdua de teixit empresarial al territori. 

Amb un pressupost de més de 10 milions d’euros, el projecte ha posat a disposició de pimes i autònoms més de 45 serveis gratuïts.

Durant aquest període, una pàgina web comuna ha agrupat els serveis de cada corporació . Més del 50% de les sol·licituds ateses han estat relacionades amb serveis de digitalització i assessorament per accedir a finançament.

Més d’11.000 peticions des de març

Des de l’esclat de la crisi, les Cambres han mobilitzat recursos per fer costat a les pimes i els autònoms/es. La primera gran iniciativa en aquest sentit va ser el projecte Que Cap Empresa Tanqui, que va assessorar més de 2.000 empreses per accedir a ajuts públics, crèdits i reorientació de l’activitat.

No obstant això, la progressiva expansió de virus, i amb ella l’impacte econòmic sobre el teixit empresarial, va generar la necessitat de crear un pla més ambiciós amb serveis que responguessin a necessitats específiques com l’accés a finançament i bases de dades, la creació de pàgines web, serveis de digitalització o renegociar el preu dels lloguers de locals comercials.

Sumant els resultats dels projectes Que Cap Empresa Tanqui i Aixeca, Activa i Accelera el teu negoci, s’han atès més d’11.000 peticions de pimes i autònoms/es d’arreu de Catalunya.

El Procicat confirma la reobertura de l’oci nocturn a partir de dilluns

Aquest matí, el Procicat ha aprovat la proposta del Govern de reobrir l’oci nocturn a partir del 21 de juny. La reobertura serà gradual i de moment es podrà fer amb un registre d’entrada, un 50% de l’aforament i horari de tancament a les 3.30h. “Estem en tendència descendent i per això comencem una desescalada cap a la normalitat”. Tot i això, Meritxell Masó, secretària general del Departament de Salut, ha incidit en què “no hem deixat enrere la pandèmia”. La situació des del punt de vista epidemiològic no està plenament normalitzada. Segons les dades d’avui, Catalunya continua per sota de l’1 d’RT i del mig miler d’ingressats, 179 encara estan a la UCI.

És per això que Masó, ha explicat que és el moment de buscar “l’equilibri entre l’estat de la pandèmia i la conseqüent normalització de la vida quotidiana” i així garantir la “recuperació econòmica i social”. Després dels assajos fets en alguns punts del territori, com la Sala Apolo o el Palau Sant Jordi, i més recentment la prova pilot als bars musicals del carrer del “pecat” a Sitges, l’oci nocturn reobrirà les seves portes el 21 de juny amb una sèrie de restriccions. Així, hi haurà un registre d’entrada obligatori i s’hauran de guardar aquestes dades durant un mes per garantir la traçabilitat si és necessari. Els clients hauran d’estar disposat ha fer grups màxims de 6 persones en interiors i 10 persones a l’exterior, garantint distància física d’1,5 metres entre diferents grups.

Es permet el ball a la pista amb mascareta i amb limitació de l’aforament interior al 50 per cent. El tancament dels locals será a les 3,30 de la matinada. Segons el sub-director general de Drogodependències de Salut, Joan Colom, les conseqüències d’aquestes mesures “s’analitzaran permanentment” per tal de poder-les “ampliar o limitar” en funció del que es detecti. Colom també ha destacat la bona interlocució amb el sector de l’oci nocturn que “ha acceptat les mesures graduals i equilibrades”, a més de garantir que “intervindran activament en difondre missatges de seguretat i prevenció en el seus locals”. A banda de l’oci nocturn, també s’han aprovat d’altres mesures que flexibilitzen la situació d’alguns sectors com les reunions i/o trobades familiars i de caràcter social.

Tant en l’àmbit públic com privat es recomana que no superin el nombre màxim de 10 persones, llevat que es tracti de convivents. Fins ara existia la prohibició de reunions de més de 10 persones que no fossin convivents. En aquest sentit, la directora de Protecció Civil, Mercè Salvat, ha insistit que tot i que ja no hi hagi la prohibició, es continua recomanant no ajuntar-se més de 10 persones i ha demanat sentit comú “per evitar aglomeracions”. Pel què fa a la limitació de l’aforament a actes religiosos és del 70% en actes de 1.000 o 3.000 persones per sessió i en funció de les condicions de ventilació de l’espai. En assembles d’entitats esportives, culturals i de base associativa de manera presencial, la limitació de l’aforament és al 70% de l’autoritzat i amb un nombre màxim de 1.000 persones, i condicionat a garantir la ventilació mínima.

En instal•lacions i equipaments en espais oberts o bé en espais tancats que compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades hi poden assistir fins a un màxim de 3.000 persones, respectant el límit d’aforament del 70%. En la restauració, el nombre màxim de comensals per taula o agrupació de taules és de sis persones a l’interior i de deu persones en terrasses i espais a l’aire lliure, llevat que pertanyin a la bombolla de convivència. Les activitats formatives o educatives no reglades presencials i d’esport escolar, les extraescolars organitzades dins o fora d’un centre educatiu per qualsevol entitat pública o privada, es poden realitzar d’acord amb el document Especificacions sobre el Pla d’actuació per al curs 2020-2021 per a centres educatius en el marc de la pandèmia per COVID-19 en relació amb les activitats extraescolars i les colònies i sortides escolars.

En els equipaments cívics es poden realitzar activitats cíviques i comunitàries grupals que impliquin presencialitat que poden arribar fins al 70% de l’aforament autoritzat si en els espais i locals oberts al públic es garanteix la ventilació mínima establerta. Es recorda que no es pot fumar en la via pública o en espais a l’aire lliure quan no es pugui respectar una distància mínima interpersonal d’almenys dos metres. Aquesta limitació és aplicable, també, per a l’ús de qualsevol altre dispositiu d’inhalació de tabac, pipes d’aigua, catximbes o assimilats. Tampoc es permet fumar, consumir altres productes del tabac ni consumir cigarretes electròniques en les àrees destinades al públic dels esdeveniments i activitats multitudinàries (a partir de 1.000 persones) a l’aire lliure.

Aquestes mesures tenen una vigència de quinze dies, revisables en funció de les dades epidemiològiques. També cal destacar que la resolució inclourà una modificació de les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades que han de complir determinades activitats (empreses de serveis i comerç minorista, actes religiosos i cerimònies civils, activitats culturals i esportives, i activitats relacionades amb el joc. En lloc d’haver de complir, segons el Reglament d’instal•lacions tèrmiques en els edificis (RITE), el nivell d’aire d’òptima qualitat (20 litres per segon i persona), caldrà complir el nivell d’aire de bona qualitat (12,5 litres per segons i persona).

Cecot celebra que es desbloquegi l’aportació de 1.000 milions per rescatar el teixit productiu

La Cecot ha rebut, positivament, l’acord entre agents econòmics i el Govern de la Generalitat en el marc del Consell del Diàleg Social de Catalunya pel qual s’amplien els ajuts directes a les empreses afectades pels efectes de la Covid-19. Una reivindicació que han impulsat i recolzat totes les organitzacions empresarials.

Des de la patronal demanen al Govern català que estengui els ajuts a les empreses que, malgrat haver patit els efectes de la crisi sanitària, no estiguin a hores d’ara incloses a la llista de CNAEs que permet l’actual regulació estatal. Des d’un inici, l’organització empresarial ha defensat que no té cap mena de sentit aplicar un doble criteri de mesura.

Emplacem al govern central a que modifiqui la finalitat dels ajuts, ja que es preveu que es destinin per satisfer deute i els pagaments a proveïdors i altres creditors financers i no financers, així com els costos fixes incorreguts pendents de pagament, sempre que aquest s’hagin meritat entre l’1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021 i que procedeixen de contractes anteriors al 13 de març de 2021”, explica Enric Rius, assessor financer de la Cecot. Entenem que cal adaptar les dates ja que aquests ajuts, aprovats el 12 de març amb moltes incerteses, no arribaran a l’empresa fins a la segona quinzena de juliol, impossibilitant poder donar cobertura a aquest requeriment de satisfacció de deute i pagaments a proveïdors.