S’inicia el període d’inscripció per a les subvencions a autònoms, microempreses i oci nocturn

L’Ajuntament de Terrassa ha obert el període de sol·licitud de les subvencions de caràcter local per a persones autònomes, microempreses, microempreses d’economia social i empreses d’oci nocturn que hagin vist afectada la seva activitat per les restriccions per la contenció de la propagació de la Covid-19, i que hagin estat regulades com activitats no essencials segons la Llei 4/2021 de 12 d’abril.

El Ple del passat 28 de maig va aprovar per unanimitat les bases específiques que regeixen aquestes convocatòries, que s’han tractat amb caràcter d’urgència i ja s’han publicat al BOP, iniciant el període de presentació de sol·licituds.

Totes les persones i empreses que vulguin sol·licitar aquestes ajudes hauran de complir els següents requisits: acreditar una reducció de com a mínim el 25% del volum de negoci de 2020 en relació a l’any 2019, així com tenir la seva seu i realitzar la seva activitat al municipi de Terrassa.

Es tracta de dues convocatòries diferenciades. Una convocatòria, amb una dotació de 720.000€, es dirigirà a les persones autònomes, microempreses i microempreses d’economia social, amb un màxim de 1.000€ per sol·licitant. D’altra banda, 160.000€ es destinaran a la convocatòria per a les empreses d’oci nocturn, en la que 120.000€ es repartiran a parts iguals entre tots els sol·licitants i 40.000€ es repartiran en funció de l’aforament de l’establiment, que es dividiran entre que estan per sota de les 500 persones i els que superen aquest aforament.

Les sol·licituds es poden presentar a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Terrassa de l’1 al 10 de juliol per a la convocatòria d’oci nocturn i de l’1 al 20 de juliol per a persones autònomes, microempreses i microempreses d’economia social.

 

PIMEC es reinvidica i vol formar part del pont de comandament de l’economia

El nou president de PIMEC Catalunya, Antoni Cañete, ha visitat aquest divendres Terrassa i, acompanyat del president de PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Catalán, han explicat els principals objectius de la patronal de les petites i mitjanes empreses. En aquest sentit, Cañete ha parlat de la necessitat de situar-les al pont de comandament de l’economia, allà on tinguin representació i poder de decisió sobre les polítiques econòmiques. És per això que anuncia un gran acte d’activisme empresarial el proper 11 de novembre.

Des de la comarca es reclama la millora de les infraestructures, les comunicacions ferroviàries i per carretera que connectin els vallesos amb el Baix Llobregat i el Maresme i, sobretot, la necessitat de modernitzar els polígons industrials per fer-los atractius a noves inversions.

Catalán ha demanat explícitament que el Consell Comarcal i els Ajuntaments de Sabadell i Terrassa renovin la concessió administrativa de Mercavallès.

Davant el debat al territori sobre l’ampliació i millora de l’aeroport de Sabadell, PIMEC reitera que es tracta d’una infraestructura única, que forma pilots i mecànics i que té un gran potencial. Per això, reclama un acord entre totes les parts.

Tornen per Festa Major la Fira d’Estiu a la Rambla i les atraccions al Parc dels Catalans

Per Festa Major tornen a Terrassa la tradicional Fira d’Estiu a la Rambla, i els firaires amb les seves atraccions, al final del Parc dels Catalans, dues activitats l’any passat anul·lades a causa de la pandèmia. Aquest any però totes dues mostres tornen amb el perímetre i aforament controlat junt amb d’altres mesures anticovid.

Amb 14 parades, sis menys que en anteriors edicions, la Fira d’Estiu s’ha instal·lat repartida en dos blocs entre el carrer Goleta i fins el Portal de Sant Roc. Una proposta dels artesans terrassencs que a banda de la qualitat també busquen la varietat del producte que porten en cada edició. Per la seva banda els firaires tornen a Terrassa després de més de 20 mesos pràcticament sense treballar i adoptant les mesures que marca el document sectorial del Procicat per fer front a la pandèmia.

Unes mesures que els Ajuntaments de cada població tenen la darrera paraula de quina és la millor manera d’aplicar-les. En total són 14 atraccions en un espai perimetrat i control de l’aforament, a més de l’establiment d’un horari i d’altres mesures de seguretat anticovid.

La Cecot celebra l’acord per una reforma fiscal internacional per al 2023

La patronal terrassenca Cecot ha rebut positivament la bona acollida que l’acord promogut per l’OCDE sobre una reforma fiscal internacional ha tingut entre les principals economies mundials com la Xina, Estats Units o els països del G20. Des de la patronal es considera necessari, no només reivindicar l’equitat fiscal entre totes les empreses, sinó començar a fer passes endavant per implementar una harmonització fiscal que ajudi a fer que les grans empreses mundials realitzin una major contribució als països on desenvolupen la seva activitat.

El president de l’entitat, Antoni Abad, ha reiterat que “si volem un sistema fiscal just, dur a terme aquest acord serà imprescindible. És un repte global que alguns països han intentant tractar en solitari i amb el temps ha quedat patent que un país sol no ho pot fer. Cal un acord transnacional”.

Més enllà d’anar fent el seguiment de com es concreten finalment les mesures i de la seva implementació efectiva, que d’entrada està prevista per al 2023, des de la patronal catalana es considera que el nou sistema fiscal internacional facilitarà un sistema més equitatiu en quant a la relació pagament d’impostos i volum de negoci generat en els territoris. “Interpretem aquest pacte com un preludi a una harmonització tributària que beneficiarà la ciutadania i el desenvolupament dels països però també les microempreses i les pimes”. El teixit pime és qui assumeix el percentatge més gran de la càrrega impositiva a la majoria dels països i qui suporta el pes de la pressió fiscal perquè són empreses poc deslocalitzades a diferència de les grans empreses mundials que operen a tot el món però que només contribueixen i aporten beneficis a un únic estat.

 

 

 

Signen un protocol per impulsar un Hub d’Innovació Aeronàutica

L’Ajuntament de Sabadell, Aena, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i la UPC han signat un protocol per impulsar un Hub d’Innovació Aeronàutica a Sabadell. L’acord preveu potenciar la col·laboració de les quatre entitats, que analitzaran conjuntament la implantació d’aquest nou pol de referència pel que fa al coneixement i a l’activitat econòmica en el sector aeronàutic

La signatura s’ha fet aquest divendres, el 2 de juliol, per par de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés; el president d’Aena, Maurici Lucena; Xavier Roca, director de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), en nom del rector Daniel Crespo, i el president del CZFB, Pere Navarro.

L’objectiu d’aquest acord és treballar conjuntament per afavorir la innovació en el sector aeronàutic col·laborant en el desenvolupament de noves idees, serveis i productes que a les empreses del sector els permeti avançar, créixer i diversificar la seva activitat.

El projecte també potenciarà la creació d’empreses vinculades a aquest sector. Serà, per tant, un avenç pel que fa a la generació d’activitat econòmica i a la creació de llocs de treball. Ambdues activitats, la innovació i la creació d’empreses, tenen una estreta relació amb la formació especialitzada que serà el tercer apartat de treball d’aquest Hub. Aquests tres àmbits complementaris en què es basa el projecte (innovació, formació i emprenedoria) fan que el futur Hub beneficiï tant el teixit empresarial i l’ocupació com l’estudiantat universitari i el personal docent i l’investigador. Tanmateix, la voluntat dels promotors és que empreses d’altres sectors puguin participar en el projecte com a futures proveïdores del sector aeronàutic.

En aquest marc, s’aprofitaria  una infraestructura de referència com és l’aeroport de Sabadell i s’analitzarien les possibilitats d’aportar-hi valor afegit, potenciant l’activitat econòmica. S’estudiarà l’adequació d’un espai dins d’aquest equipament que pugui acollir les empreses, start-up i col·laboradors, i que faciliti les interaccions entre altres els diferents agents. Així, s’ubicarien tallers de fabricació avançada, laboratoris, espais d’incubació per a noves iniciatives empresarials, formació, sales multiserveis i de coworking. Es treballarà també per tal que el Hub sigui un projecte que pugui aconseguir finançament europeu per al seu desenvolupament.

La indústria aeronàutica és un dels sectors més punters pel que fa a l’ús de noves tecnologies i inversió en R+D+I. Segons dades de l’Associació Espanyola d’Empreses Tecnològiques de Defensa, Aeronàutica, Seguretat i Espai (TEDAE), el sector aeronàutic va facturar 8.947 milions d’euros l’any 2017. La inversió en R+D+I és del 10,5% i genera un total de 108.000 llocs de treball directes i indirectes. Així mateix, la seva capacitat exportadora representa el 2,6% de les exportacions de l’Estat.

Els Premis Cambra reconeixen el lideratge empresarial davant els reptes de la pandèmia

El Teatre-Auditori Sant Cugat ha acollit aquest dimecres la cerimònia d’entrega del 135ens Premis Cambra. Enguany s’ha premiat la capacitat de les companyies per sumar a l’hora de combatre la Covid-19.

L’esclat de la crisi de la Covid-19 va obligar les empreses lligades al món de la Salut a donar una resposta ràpida i efectiva. És per això que la Cambra de Comerç de Terrassa, a través dels Premis Cambra, ha reconegut la tasca de tres d’elles, arrelades al territori vallesà: Mútua Terrassa; l’Hospital Universitari General de Catalunya; i el Consorci Sanitari de Terrassa.

El guardó s’ha lliurat aquest dimecres al Teatre-Auditori Sant Cugat, en una trobada que ha comptat amb la presència del vicepresident de la Generalitat, el santcugatenc Jordi Puigneró, així com altres representants polítics.

També ha assistit a la trobada l’exconseller Josep Rull, un dels presos del procés alliberat arran dels indults, que s’ha endut una llarga ovació per part del públic.

76 persones del Vallès han trobat feina gràcies a un programa ocupacional dirigit a majors de 30 anys

El primer semestre de l’any, 76 persones majors de 30 anys han pogut trobar una feina gràcies a la seva participació al programa 30 Plus, des del qual se’ls ha assessorat, proporcionat recursos i acompanyat en el procés de formació i contractació. Al programa hi han participat 57 empreses que han comptat amb una subvenció econòmica a la contractació.

El Consell Comarcal del Vallès Occidental porta a terme el programa 30 Plus 2020, subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal – Ministerio de Trabajo y Economía Social. Té com a missió la inserció laboral de persones en situació d’atur de 30 anys i més, preferentment d’entre 30 i 45 anys i baix nivell formatiu. Les principals actuacions del programa són la prospecció i assessorament a empreses, l’orientació i acompanyament en el procés de contractació i formació i la formació vinculada al contracte de treball i a les necessitats del participant.

La cinquena edició del programa ha comptat amb la subvenció econòmica a la contractació, equivalent al salari mínim professional pels mesos de contracte i proporcional a la jornada laboral realitzada, establint un mínim de 6 mesos de contracte i 20 hores setmanals de jornada.

El Centre perd un 3 per cent de locals comercials en els darrers 4 anys

Entre el darrer trimestre del 2020 i el primer semestre del 2021 a Terrassa ha augmentat el nombre de locals tancats, de manera que en l’actualitat hi ha un 83 per cent de locals oberts, tres punts per sota des del 2017. Tot i així la dinàmica d’aquest 2021 és positiva i hi ha més obertures de locals que no pas tancaments.

Entre la illa de vianants i la Rambla sumen 655 locals a peu de carrer, el 25 per cent de tota la ciutat. Així es desprèn de l’Observatori dels centres urbans, un servei de la Fundació Comerç Ciutadà en col·laboració amb la Universitat Autònoma. Amb tot i només des del mes de gener, al centre s’han obert 22 nous comerços, 7 han tancat i 4 han canviat d’espai.

Pel què fa als fluxes de vianants, pels 19 captadors instal·lats en punts estratègics durant la passada tardor hi han passat més de 2,2 milions de persones, més de 100.000 cada dia. Un 4 per cent menys que l’any 2020, a causa de la pandèmia. De cada 10 persones d’aquests fluxes de gent que passa pel carrer, 3 compren, mentre que el 2019, 4 de cada 10 persones feien alguna despesa.

Per sectors, mentre el comerç experimenta un major nombre de transaccions els dimarts, divendres i dissabte, la restauració es comporta similar tots els dies de la setmana. Les compres en alimentació representen el 26 per cent i es detecta un augment del menjar per emportar que arriba al 21 per cent.

Els comerciants encaren les rebaixes d’estiu amb bones perspectives

Tradicionalment, les rebaixes d’estiu començaven l’1 de juliol i acabaven el 31 d’agost, però ara cada empresa o establiment decideix la seva pròpia estratègia en funció de les seves necessitats. La llei catalana va ser invalidada al 2012 per la norma de l’Estat i es van liberalitzar els calendaris.

L’any passat moltes botigues que van avançar la temporada de descomptes per pal·liar els efectes negatius del confinament en els seus ingressos. Aquest 2021 la tendència és la mateixa i, de fet, moltes botigues ja fan rebaixes des de fa dies.

L’Associació Terrassa Centre vol posar en valor el comerç de proximitat, que paga impostos al país i fa ciutat.

La millora de la situació sanitària fa pensar que les rebaixes ompliran els calaixos dels botiguers, sobretot si venen roba, calçat i complements.

Entre els consumidors, opinions de tots els colors.

Diumenge però, que en teoria hauria de ser un festiu de comerços oberts, molts han decidit no aixecar la persiana.

Visita institucional dels representants de la Cecot al conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent

La patronal terrassenca Cecot ha trasllat al nou conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, la preocupació del teixit empresarial productiu per l’increment de preus de les matèries primeres i l’escassedat de les mateixes; el sobre endeutament generat per les mesures antiCovid-19, així com la necessitat actual i de relleu generacional a dos anys vista de perfils tècnics i professionals qualificats.

A la trobada figuraven, a més del conseller, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos,  el president de la patronal Cecot, Antoni Abad i el secretari general, Oriol Alba. Les dues parts veuen necessari sumar esforços, des dels diferents àmbits polítics, socials i econòmics, per aconseguir tant la necessària recuperació econòmica del país com la seva evolució.

Des de la Cecot s’aposta per una nova governança que passi per la implicació proactiva de la societat civil en la presa de decisions que poden tenir un fort impacte en l’activitat econòmica i social, i així ho ha traslladat mitjançant diferents informes de mesures i propostes des de la irrupció de la pandèmia.

La trobada, de caràcter institucional, s’ha emmarcat en l’agenda de reunions que la Cecot manté amb els nous representants del Govern de la Generalitat de Catalunya per aprofundir en les mesures per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic que l’entitat va elaborar el mes de gener per tal de fer front a l’actual context econòmic. La patronal  demana coratge polític i diàleg per tirar endavant reformes, realitzant els acords necessaris i cercant el màxim consens possible per tal de dur-les a terme amb èxit.

En el context de la visita, Abad ha traslladat a Torrent les principals preocupacions expressades pels representants de diferents sectors econòmics i empresarials durant l’assemblea general ordinària que la Cecot ha dut a terme aquesta mateixa setmana.