El Pla de Millora de l’AEG incorpora algunes esmenes de l’exposició pública

L’Ajuntament negocia amb ACCIONA, propietària del solar de l’AEG, les al·legacions i esmenes presentades durant el període d’exposició pública del Pla de Millora que es va tancar el passat 20 de setembre. Rebaixar les alçades dels edificis per garantir la il·luminació solar a l’escola Nova Electra, la conservació d’un eucaliptus monumental a la cantonada del carrer Cosidores o augmentar la superfície verda, són alguns dels canvis plantejats per la Plataforma de l’AEG i l’AMPA del Centre d’Ensenyament.

Qüestions que s’esperen resoldre abans de l’aprovació provisional del projecte. D’aquesta manera no es rebaixarà el nombre d’alçades de pisos però sí que es podrien modificar els volums. D’aquesta manera no es perd cap metre quadrat d’aprofitament urbanístic la qual cosa podria comportar fortes indemnitzacions pel Consistori. A l’antic solar de l’AEG entre l’Avinguda Jaume Primer, la Carretera de Castellar, i els carrers Periodista Grané i Cosidores, hi ha previst fer-hi 785 habitatges, 157 dels quals de protecció oficial.

El 25 per cent del sostre total edificat es dedicarà a l’activitat econòmica i es conservaran alguns dels edificis existents d’interès patrimonial. El projecte que podria començar a finals del 2022, està pendent de diversos informes de la Generalitat com els de les agències de l’Aigua i de Residus, o el mateix permís de la Comissió d’Urbanisme que pot tardar entre 8 i 10 mesos.

El projecte de l’AEG redactat abans del 2008 i ara revisat en un Pla de Millora, és junt amb els projectes del Vapor Cortès i el Sala i Badrinas, una de les darreres transformacions urbanístiques més importants dels últims anys a la ciutat.

Comença l’enderroc per urbanitzar el sector de Sala i Badrinas

Aquest dijous arrenquen les obres en un dels darrers vestigis de la Terrassa industrial, amb l’enderroc del sector de l’antiga fàbrica tèxtil Sala i Badrinas. Es tracta d’un solar de més de 30.000 metres quadrats entre els carrers Baldrich, Prim, Lepant i la carretera de Rubí. En 15 mesos es completarà l’enderroc de les naus que no s’aprofiten i es completarà la reurbanització de tota la zona.

Un dels principals canvis és l’obertura d’un nou vial per a vianants que connectarà els carrers Sant Sebastià amb Escudé. També es conservarà la xemeneia que presideix el solar que passarà a formar part del catàleg de patrimoni protegit. Aquest és un dels tres sectors d’antigues naus industrials en la trama urbana, amb el Vapor Cortès i l’AEG, que el Govern es va comprometre a impulsar en aquest mandat.

En aquest espai hi ha prevista la construcció del reivindicat Institut-Escola Sala i Badrinas previst per el curs 2023-24. El projecte, encara per redactar, aprofitarà dues de les antigues naus i tindrà l’entrada per la carretera de Rubí. També s’aprofitaran les llambordes i es conservaran una part dels edificis que acolliran equipaments municipals o per activitats del sector terciari.

Les obres permetran remodelar tot el carrer Baldrich que tindrà una part de vorera més ampla i porxada. Tot plegat amb un pressupost de 4,9 milions d’euros. Pel què fa als 400 habitatges previstos, 50 dels quals de promoció municipal, no tenen encara terminis d’execució.

Dades sobre l’oferta d’habitatge al 3r trimestre de 2021

El mercat de l’habitatge va patir una forta caiguda durant la pandèmia, però els preus de les llars han recuperat la tendència alcista i ja encadenen dotze mesos consecutius d’ascens. El resultat d’aquest darrer trimestre mostra un increment del preu mitjà de la llar que arriba fins als 1.954€ per metre quadrat, el que suposa un augment del 7% respecte l’any anterior. En alguns barris, les xifres encara són més altes. Així, al Centre, per exemple, el preu al metre quadrat arriba fins als 2.370€, un 21% per damunt de la mitjana de Terrassa. Són dades de l’Observatori de la Ciutat.

Pel que fa al preu del lloguer ha augmentat fins un 5% respecte a 2020. Actualment la mitjana del preu de lloguer per mes es troba en 811€. La tendència alcista en el lloguer va arribar al gener de 2021 i ja encadena sis mesos d’ascens.

Segons l’Observatori de la Ciutat, la pauta de distribució de preus a Terrassa resulta complicada, però tot indica a que les causants són l’escassa oferta i la concentració. Fets que es veuen reflectits en dades com que el 50% de l’oferta identificada es troba en el quadrant delimitat per les avingudes Barcelona i Àngel Sallent, el Passeig 22 de juliol i la carretera de Montcada i Martorell.

Imminent enderroc de la històrica fàbrica Sala i Badrinas

Aquest dijous dia 14 començarà l’enderroc de l’antiga fàbrica tèxtil Sala i Badrinas al barri del Segle XX. Es tracta de la remodelació de tot un sector de més de 30.000 metres quadrats que acollirà el nou Institut Escola del mateix nom, uns 400 habitatges, un equipament municipal i una plaça pública. El solar es troba entre els carrers Baldrich, Prim, Lepant i la carretera de Rubí i el projecte entre d’altres singularitats també preveu l’obertura del carrer Escudé fins a la carretera.

De tots els projectes urbanístics amb llicència des del 2008, abans de la crisi immobiliària, el del Sala i Badrinas és el què s’ha adaptat més ràpidament a la normativa actual. L’últim tràmit de l’aprovació del Pla de Millora Urbana, el va passar el passat mes de febrer. Les obres d’enderroc duraran uns tres mesos i després la urbanització de la zona s’allargarà durant un any.

En aquest temps es pavimentaran carrers i voreres i es farà la xarxa de serveis bàsics, s’instal·larà el mobiliari urbà, la jardineria i la senyalització. El projecte té un pressupost de més de 5,7 milions d’euros. És previst que l’Institut Escola Sala i Badrinas entri en funcionament el curs 2023-24. En aquest sector, a finals dels anys 70 hi havia la popular fàbrica tèxtil Sala i Badrinas, l’últim dels grans vapors actius a la ciutat. Després les naus es van llogar per acollir-hi d’altres activitats.

Una cooperativa agroforestal treballa per mantenir els boscos nets i reduir el risc d’incendis

Mantenir els boscos nets i aprofitar l’excedent de fusta a través d’una gestió sostenible. Aquesta és la funció que realitza des de fa anys la Cooperativa Agroforestal Vallesana per les zones del voltant de Terrassa. L’acció a més comporta un petit benefici econòmic per als propietaris i alhora afavoreix al medi ambient, ja que així es mantenen els arbres separats i es redueix el risc d’incendis.

La funció principal de la Cooperativa és extreure la massa forestal per evitar incendis, així com per beneficiar el propi ecosistema. En aquesta línia, les restes vegetals es deixen al sòl perquè serveixen d’adob i eviten la corrosió de la terra.

Aquest pla d’acció s’ajusta al projecte comarcal “Boscos del Vallès”, que permet el desenvolupament econòmic local. L’estratègia és treure rendiment de la fusta excedent dels boscos pagant un preu just als seus propietaris a través d’un sistema d’economia circular.

El Consell Comarcal i la Cecot signen un conveni per promoure la transició energètica a les empreses

El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, i el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, acompanyats pel conseller de Territori, Carles Rodríguez i el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, han signat avui un conveni de col·laboració entre les dues institucions. L’acord, que s’emmarca en el projecte Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les PIMES i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

L’acord entre el Consell i la Cecot preveu la difusió de la necessitat d’afrontar la transició energètica mitjançant diferents activitats destinades teixit empresarial de la comarca. L’objectiu és que aquestes empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire col·laboratiu que vagin en aquesta direcció.

Un altre dels propòsits destacats del conveni és analitzar, revisar i adaptar de forma consensuada les ordenances i tràmits municipals per facilitar les llicències d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per a vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, així com altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica de les empreses.

També ha de permetre definir i promoure conjuntament l’aplicació de bonificacions fiscals que estimulin les empreses del municipi a instal·lar cobertes fotovoltaiques per a l’autoconsum d’energia elèctrica.

A més, es vol treballar en la col·laboració pública i privada per al disseny i la creació de comunitats energètiques empresarials que permetin a les empreses generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia renovable, de manera que es creï una activitat econòmica energèticament eficient.

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual. Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

La compravenda d’habitatge a Terrassa se situa en els nivells més baixos des del 2016

La compravenda de propietats immobiliàries a Terrassa en el segon trimestre d’aquest any ha estat la més baixa dels últims 6 anys, segons dades de l’Ajuntament de Terrassa.

D’abril a juny de 2021, el mercat immobiliari local acumula 786 transmissions, un 17,2% menys que fa un any. D’aquestes, el 64,5% correspon a habitatges i el 28,2% a aparcaments i magatzems. A questa tendència recessiva és general, excepte en l’àmbit comercial i el sanitari, on les vendes han crescut.

En el cas concret de l’habitatge, el descens de la compravenda a Terrassa és d’un 16,2% en relació a les dades de fa un any. És la xifra més baixa des del 2016. En canvi, el preu mitjà del metre quadrat se situa en els 1.301,6 euros/m2, un 4,5% més car que al mateix trimestre de 2020 i el més alt dels últims sis anys.

Pel que fa als districtes on s’han fet més operacions, han estat el 4 i el 5, a la zona oest de la ciutat. En canvi, on s’han registrat menys transmissions ha estat al 7, a Can Parellada, i al 2, a la zona de Ca n’Anglada, Montserrat, Torre-sana i Vilardell.

Sobre el preu del metre quadrat, les zones més cares són el districte 4, principalment a Ca n’Aurell, i al Centre i les més econòmiques, al 2 i al 7.

Neix Voltway, el nou projecte de la empresa catalana Circontrol que implementarà la mobilitat elèctrica a Mèxic

L’empresa catalana Circontrol s’ha unit amb la corporació mexicana Xignux per crear Voltway, un projecte que implementarà la mobilitat elèctrica a Mèxic i a tota la seva àrea d’influència. S’oferirà una xarxa d’infraestructures de recàrrega per vehicles elèctrics a tot el país, per així aconseguir un dels serveis més complets del mercat.

Circontrol, nascuda a Viladecavalls, ha portat la seva tecnologia elèctrica a més de 60 països, entre ells Jordania, Austràlia, Rússia o Escòcia. A nivell nacional, domina el 50% del mercat espanyol, i la empresa aconsegueix créixer un 40% anualment.

Voltway oferirà els coneixements de Circontrol en matèria de mobilitat elèctrica i comptarà amb les habilitats de Wignux en matèria energètica. El director de negocis de Voltway, Juan Pallisé, aposta per un gran potencial de futur per convertir-se en una empresa líder de mobilitat elèctrica a Llatinoamèrica.

Cecot i OBERCat organitzen una jornada sobre la transició energètica

L’empresariat està preocupat per la poca implantació de les energies renovables a Catalunya i per la manca d’una estratègia definida en l’anomenada transició energètica.

El preu de la llum fa perdre competitivitat però les empreses també volen ser sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. A més, Europa demana canvis per lluitar contra el canvi climàtic: és a dir, substituir progressivament les fonts d’origen fòssil per energies verdes i locals.

La patronal terrassenca Cecot i l’Observatori Energies Renovables de Catalunya OBERCat (que fa un seguiment sobre la implantació d’aquestes energies al territori i de les polítques per aconseguir els objectius) han organitzat aquest dimecres la jornada «Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya». Una sessió per posar en comú coneixements i definir un model.

L’autogeneració d’energia redueix el cost, la petjada de carboni i la dependència de l’exterior. És el futur i el gran repte de les empreses, sobretot de les indústries, al llarg d’aquesta dècada. Per això, diuen, cal escriure un full de ruta conjunt i treballar les complicitats entre els sectors públic i privat.

80 persones es beneficiaran del programa inserció laboral de majors 30 anys, 30 Plus

Aquest mes d’octubre ha començat la sisena edició del programa d’ocupació 30 Plus dirigit a persones que actualment estan a l’atur. La iniciativa vol afavorir la inserció laboral de persones desocupades de 30 anys i més, -preferentment majors de 45 anys- mitjançant la contractació laboral i proporcionant-los recursos, formació i competències necessàries per ocupar un determinat lloc de treball. El Consell Comarcal està cercant empreses que estiguin interessades en aquestes contractacions.

En aquesta convocatòria, 80 persones seran les beneficiaries d’aquesta experiència professional d’un mínim de 6 mesos que es complementa amb formació i acompanyament personalitzat.

El Consell Comarcal ha obert el termini perquè les empreses interessades en incorporar persones majors de 30 anys es subscriguin al programa. Les empreses que contractin persones participants del programa rebran una subvenció econòmica equivalent al salari mínim interprofessional pels mesos de durada del contracte, fins a un màxim de 9 mesos i proporcional a la jornada laboral. El termini per subscriure contractes finalitza 31 de març.

Els requisits que ha de complir l’empresa per participar són:

  • No haver acomiadat a treballadors/es del mateix perfil o categoria professional qualificats com a nuls o improcedents en els darrers 3 mesos.
  • Trobar-se al corrent de les obligacions tributàries, reglamentàries i legal.
  • Realitzar un contracte de treball amb una durada mínima de 6 mesos i una jornada mínima de 20 hores setmanals.
  • Assignar un tutor/a d’empresa per realitzar el seguiment i adaptació de la persona al lloc de treball.
  • Modificar l’horari i/o la jornada laboral del treballador/a per adaptar-la durant el període que es realitzi formació i contracte de forma simultània.

Per a més informació les empreses poden contactar amb la responsable tècnica del Programa 30 Plus, Nélida Rodríguez al telèfon 937.273.534, al mòbil 671.454.026 o al correu rodriguezrn@ccvoc.cat.  

Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Servicio Público de Empleo Estatal – Ministerio de Trabajo y Economia Social.