L’empresari Manuel Lao, número 19 dels espanyols més rics del món de la llista Forbes

L’expropietari de Cirsa, el terrassenc Manuel Lao, apareix al número 19 de la llista Forbes dels 100 espanyols més rics d’aquest 2021. Una llista que encapçala un cop més l’accionista majoritari d’Inditex, el gallec Amancio Ortega, a qui se li calcula uns dividents de 67.000 milions d’euros. Manuel Lao amb una fortuna de 1.300 milions d’euros va posar en marxa el grup de joc Cirsa junt amb el seu germà Juan Lao. Tot i que es van separar el 1998 per la compra de Manuel del 44 per cent de les accions al seu germà Juan, per uns 120 milions d’euros.

El 2018, Manuel ja era propietari del 100 per cent de Cirsa, que va vendre a l’empresa BC Partners per 2.235 milions d’euros, tot i que aquest import es va descomptar del deute. Ara, Manuel Lao inverteix els diners a través de Nortia Capital i entre d’altres controla el 6,27 per cent de la societat Merlin Properties. A Amancio Ortega, número 1 segons Forbes, el segueix la seva filla Sandra Ortega Mera, número 2 d’Inditex però a distància del seu pare amb 6.300 milions.

Al número 3 hi ha, amb 3.800 milions, el president de Ferrovial, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo seguit pel president de Mercadona, Juan Roig amb 3.700 milions i Juan Carlos Escotet, president de Banesto Grupo Financiero Internacional amb unes inversions de 2.700 milions. La primera catalana de la llista la trobem al lloc número 11, 8 llocs per endavant de Lao. És la presidenta de Coca-Cola, Sol Daurella i una fortuna de 1.900 milions d’euros.

La llista completa clicant aquí

La Castanyada recupera llargues cues per comprar castanyes

Enguany la castanyada ha recuperat, en gran part, les tradicionals extenses i llargues cues per comprar castanyes. Pels volts de les sis de la tarda d’aquest diumenge, s’ha acumulat força gent, mantenint en bona mesura la distància de seguretat, per adquirir un dels productes més típics per aquesta època de l’any: les castanyes.

Tot i les bones temperatures que han girat al voltant dels 19 i 20 graus, els veïns i veïnes de Terrassa s’han animat a comprar castanyes, i a les paradetes dels carrers cèntrics de la ciutat és on s’ha vist més moviment de persones.

Ara bé, cal no oblidar l’altre gran àpat de la castanyada: els panellets. De pinyons, de xocolata, d’ametlla… sigui com sigui també és un dels productes gastronòmics que no falta en un dia tant assenyalat com la castanyada. Algunes de les pastisseries es mostren en general satisfetes perquè han tingut clients al llarg de tot el diumenge.

Tot i això, d’altres pastisseries assenyalen que la festa d’origen anglosaxó, el Halloween, està sobrepassant més del que els agradaria a la tradició pastissera dels panellets. Amb tot plegat, s’ha viscut una castanyada en un escenari diferent i millor al de l’any passat marcat per la Covid-19, on els terrassencs i terrassenques s’havien d’afanyar a comprar castanyes abans no arribés les deu de la nit.

Torna la ‘Tardor de Cuina i Bolets’ amb menús especials i la fira al Mercat del Triomf

Torna la “Tardor de Cuina i Bolets a Terrassa”. Després d’un parèntesi pandèmic, el Gremi d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, conjuntament amb l’Ajuntament i el Mercat de Sant Pere, impulsa novament els productes de proximitat i de tardor. D’aquesta manera el 6 de novembre es recuperarà la Fira del Bolet, que arriba a la quinzena edició, amb les ja tradicionals parades i activitats al voltant de la plaça del Triomf. Una d’elles és una app sobre bolets.

Les 23s Jornades Gastronòmiques de la Cuina i el Bolet es duran a terme entre el 29 d’octubre i el 21 de novembre. 15 restaurants s’hi han sumat oferint menús degustació i tapes amb productes de proximitat. Alguns restaurants han eliminat la caça dels seus menús.

A tot això cal afegir-hi visites i excursions al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i a empreses del sector. D’entre els productes que es promocionaran hi trobem un trinxat terrassenc, fet de col de temporada i botifarra tarregada.

La Cecot recupera la Nit de l’Empresari, que se celebrarà el proper 9 de novembre

La Cecot ha tornat a convocar una nova edició dels Reconeixements al Progrés Empresarial que arriben a la seva 26a edició. L’any passat no es van poder fer per la irrupció de la pandèmia.

La patronal celebrarà la 26a Nit de l’Empresari el pròxim dimarts 9 de novembre. Ho farà en un doble escenari: entre el Teatre Principal i els jardins de la seva seu institucional a Terrassa.

Empreses, entitats i persones emprenedores encara poden optar a aquests reconeixements fins el dimarts 2 de novembre.

Les distincions incorporen aquest any diverses categories noves com la d’eficiència energètica i sostenibilitat o la de transformació digital als sectors del comerç, serveis i indústria.

La Campanya contra el Quart Cinturó vol la retirada de les partides per a la B-40 als PGE

La Campanya contra el Quart Cinturó reclama als grups parlamentaris catalans al Congrés que presentin esmenes per retirar dels Pressupostos Generals de l’Estat el projecte de la B-40. Amb aquesta demanda, aquesta agrupació d’entitats apel·la als representants catalans a combatre la crisi climàtica i ambiental.

Els nous comptes segueixen reservant partides per a aquesta autopista, que servirien per seguir executant l’obra del tram Abrera – Terrassa i per acabar els treballs de redacció l’Estudi Informatiu del Quart cinturó al Vallès Occidental i Oriental.

Des de la campanya, recorden que només queda una setmana per presentar esmenes. Per això, demanen a les formacions polítiques que actuïn de forma decidida en defensa de la natura i el benestar de les persones.

El Gremi de Transports alerta de la falta d’AdBlue, un additiu imprescindible per als motors dièsel

El Gremi de Transports vinculat a la CECOT alerta d’una possible manca d’AdBlue, necessari per moure’s en cotxes, camions i autobusos dièsel. La falta d’aquest additiu en els motors pot impedir l’arrencada i si es practica una possible manipulació per continuar circulant, es pot incórrer en una infracció amb sancions de fins a 20.000 euros. Els principals productors europeus paralitzen la producció de l’AdBlue pel brusc increment del gas natural del qual s’extreu. El gremi alerta que això podria provocar un encariment dels seus preus i una possible escassetat a partir de novembre.

Segons el Gremi, per si no fos suficient amb l’alarmant pujada en més d’un 30% dels preus dels carburants que hi ha hagut en l’últim any, i la previsible continuació de l’encariment, un nou element amenaça l’activitat del transport i la mobilitat. En concret la possible escassetat de l’additiu AdBlue necessari perquè els cotxes, camions i autobusos dièsel de menor antiguitat puguin moure’s. La pràctica totalitat de les fàbriques de producció de l’additiu a Europa han anunciat la paralització de la seva producció a conseqüència d’increments de més d’un 500% dels preus del gas natural en l’últim any, del qual s’extreu aquest producte.

De fet, la principal planta de producció de l’AdBlue situada a Espanya, del grup Fertiberia, ja ha aturat la seva activitat a l’octubre, amb la previsió de reduir la seva producció en més d’un 50% en les pròximes setmanes, amb el consegüent encariment. El Gremi de Transports i Logística de Catalunya recomana a tots els transportistes que facin acopi del producte davant una possible escassetat el mes de novembre. Aquest material és imprescindible per al funcionament dels motors Dièsel en una bona part dels camions i autobusos fabricats a partir de 2009 i dels cotxes produïts a partir de 2015, per poder complir amb la normativa europea sobre reducció en els nivells d’emissions contaminants a l’atmosfera.

Per això, la majoria dels fabricants d’automòbils van optar per la introducció en els motors d’una tecnologia que barreja el gasoil amb una base d’urea, denominada comercialment AdBlue, la qual cosa permet una reducció dels òxids de nitrogen en un 50% i de les de partícules en un 75% respecte del que emetien els vehicles fa 20 anys. Segons el president del Gremi, Antonio Martínez «Diuen que ens trobem en una espècie de tempesta perfecta a nivell econòmic que està impactant a tots els sectors d’activitat i en el cas del transport per carretera i la mobilitat en general, no deixa de ploure sobre mullat”.

Ja està disponible el cens electoral de la Cambra de Comerç de Terrassa

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa exposa al públic el cens electoral 2021, que estarà disponible dels dies 22 d’octubre al 22 de novembre, ambdós inclosos.

Les consultes al cens es poden fer via online a la pàgina web. En només uns segons, tot introduint el NIF, es pot consultar el cens electoral i en quin grup electoral d’activitat s’està. També es pot fer aquesta consulta a la seu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa (carrer Blasco de Garay, 29-49. Terrassa).

Totes les empreses industrials, comercials o de serveis, tant si són societats com autònoms, que conformen la demarcació de la Cambra de Terrassa formen part del cens. La demarcació de la Cambra de Terrassa correspon als següents municipis: Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

Constar al cens és imprescindible per poder exercir el dret de vot en futures eleccions al Ple de la Cambra, així com també per poder presentar candidatura al plenari.

Si en consultar el cens s’observa alguna errada, omissió o inclusió no actualitzada pel que fa als grups i categories corresponents, els electors i les electores poden fer les seves reclamacions adients per mitjà d’un formulari habilitat per a aquesta qüestió. En cas de fer alguna reclamació, s’ha de presentar a la Secretaria de la Cambra, per correu electrònic o bé a la seu de la Cambra de Terrassa. La data límit per fer-ho és el 7 de desembre de 2021. Un cop passat aquest període de reclamacions, el cens es mantindrà consultable.

 

La CECOT alerta que només es podrà incidir en el 10 per cent dels fons Next Generation

La Cecot alerta que els governs autònoms i els agents econòmics als territoris únicament podran incidir sobre el 10% dels fons europeus Next Generation. La patronal torna a fer un crit d’alerta en relació a les properes convocatòries d’ajuts empresarials amb fons europeus Next Generation, després de veure la gestió dels fons desenvolupada fins el moment i, sobre tot, en base a les properes convocatòries a càrrec de la partida dels fons assignada a les comunitats autònomes. Recordem com van anar les dues convocatòries d’ajuts empresarials del passat mes d’agost, amb no més de quinze dies en ple període de vacances perquè les empreses poguessin presentar els projectes.

“Quan es va anunciar que dels 24.198 milions d’euros del Mecanisme per la Recuperació i la Resiliència que computen als Pressuposots Generals de l’Estat de 2021 un 55% seria gestionat per l’Estat i que el 45% restant passaria a les Comunitats Autònomes, des de la Cecot vam entendre que serien les CCAA qui aplicarien els criteris per les convocatòries, d’aquests fons territorialitzats, en col•laboració amb els agents socials i econòmics. En el cas de Catalunya, li correspondrien uns 1.200 milions d’euros en aquesta distribució”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. “Ara bé, ens arriben noticies molt poc optimistes per al 2022”, aprofundeix Abad, “sembla ser que, tot i el que inicialment es va dir, finalment les CCAA no tindran cap veu, ni capacitat de decisió o gestió alhora de definir els criteris d’assignació, objecte, destinataris o quanties sobre la major part d’aquests fons territorialitzats.

La majoria es decidirà i gestionarà de forma centralitzada i harmonitzada des de l’Executiu central, amb el que ja ens podem oblidar del projectes que van ser considerats estratègics a Catalunya per part de la Generalitat i de les organitzacions empresarials i socials que els es van definir”. Qualsevol gestió relativa a PERTE’s (projectes estratègics) i adjudicacions directes, requerirà per part de les empreses i entitats proposants realitzar la tramitació directament a Madrid. Un plantejament que es correspon al resultat de la votació duta al parlament estatal que va votar a favor de la gestió centralitzada d’aquests fons.

“Que les CCAA no tinguin la capacitat de prioritzar i definir les convocatòries dels ajuts en base a projectes estratègics dels seus territoris perjudica la reactivació de sectors i activitats considerades estratègiques o tractores al seu entorn”, reflexiona el president de la Cecot que afegeix que “la manca de voluntat política, de desconeixement de la realitat empresarial i la poca empatia de l’Executiu a l’hora d’escoltar tant a l’empresariat, com a diferents experts, en la definició d’actuacions per accelerar la reactivació econòmica i la recuperació de l’activitat productiva és una constant, lamentablement”.

Tanmateix, des de la Cecot s’ha insistit a la Ministra Calviño que el coneixement per reactivar l’activitat productiva i l’economia està en el territori i en els sectors que desenvolupen la seva activitat en ell. Harmonitzar els criteris de la major part de les convocatòries d’ajuts amb fons europeus comporta no tenir en consideració les casuístiques i polítiques de reactivació preses o impulsades per cada territori. “Encara som a temps de corregir i establir una via de col•laboració entre l’executiu central i les comunitats autònomes abans de definir les properes convocatòries dels Next Generation.

Aquí els agents econòmics, com sempre, ens oferim a aportar coneixement empresarial i a col•laborar perquè l’impacte dels fons sigui òptim a l’economia productiva”, clou Abad. Com ja és habitual, una cosa és el que diuen els pressupostos i un altra l’acompliment, l’executat realment. En el cas de Catalunya, en els darrers cinc anys, cap any s’ha executat realment més del 81% del pressupost d’inversions al pressupostos de l’estat i la mitjana està per sota del 65%. Aquest 2021, fins al juny, de moment només s’han executat el 13% de les inversions compromeses en aquests pressupostos i tot fa preveure que quedarem molt lluny del promès per tot l’any.

L’Ajuntament posposa l’aprovació dels pressupostos del 2022

El Tribunal Constitucional ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular  l’anomenat impost de les plusvàlues, que cobren els ajuntaments per la venda d’un habitatge.  La sentència però no té efectes retroactius en els casos que hi hagi un pronunciament judicial en ferm.

El TC considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, perquè estableix un mètode per calcular l’impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja. En concret, el TC ha declarat inconstitucional part de l’article 107, que establia fins ara la base imposable de l’impost, i fixava com s’ha de calcular.

És el tercer cop que el tribunal dicta contra la reforma de la norma feta pel govern d’Aznar el 2004. Ja durant el 2017 va declarar nul l’impost si no hi havia guanys i el 2019 en els casos que la quota a pagar fos més alta que l’increment real que hagués aconseguit el venedor.

Aquesta tercera sentència respon a un recurs del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia

L’Ajuntament suspèn l’aprovació dels pressupostos
Davant d’aquesta sentència l’Ajuntament de Terrassa ha decidit posposar l’aprovació dels pressupostos, prevista en un ple extraordinari la setmana que ve, el 3 de novembre. L’equip de govern ha argumentat que un anul·lar la fórmula del càlcul de la plusvàlua suposa no poder aplicar-la, a l’espera de conèixer els detalls de la sentència o d’algun moviment legislatiu des del govern central. L’impost de plusvàlua suposa uns ingressos d’uns 12 milions anuals a les arques municipals; d’aquí a desembre, un milió i mig. El ple extraordinari per a l’aprovació de les ordenances es manté per al 3 de novembre.

Dos diputats del PDeCAT al Congrés visiten la Cambra per copsar les inquietuds empresarials

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha rebut aquest divendres al migdia la visita de Ferran Bel i Genís Boadella, diputats al Congrés espanyol. Els dos representants del PDeCAT han mantingut una trobada institucional amb membres de la Cambra, encapçalats pel president de l’entitat Ramon Talamàs. A la trobada, també hi ha participat l’alcalde de Gallifa i membre de la Direcció Executiva Nacional del PDeCAT, Mateu Comalrena.

Els diputats han mostrat el seu interès sobre la realitat socioeconòmica de la demarcació, l’estat de les obres del Quart Cinturó o el posicionament sobre la nova llei de residus, així com quines necessitats han de valorar de cara a les negociacions dels Pressupostos de l’Estat 2022.